Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Abó de Fleury, Úmbria, Baptisme, Bisbe, Bolonya, Chiusi, Concili del Laterà II, Concili del Laterà III, Confirmació, Damas I, Decretal, Dret canònic, Excomunió, Glossa, Heretgia, Història, Innocenci II, Isidor de Sevilla, Iu de Chartres, Jurisprudència, Libri Quattuor Sententiarum, Llatí, Martí d'Opava, Missa, Monestir, Orde Camaldulès, Orde de Sant Benet, Orvieto, Papa Eugeni III, Pare de l'Església, Pere Abelard, Pere Llombard, Petrus Comestor, Simonia, Teologia, Toscana, 1140, 1150, 1179.
Abó de Fleury
en llatí, Abbo Floriacensis, també conegut com a Abbon, fou abat del monestir benedictí de Fleury, l'abadia de Saint-Benoît-sur-Loire, prop d'Orleans (França).
Nou!!: Decret de Gracià і Abó de Fleury · Veure més »
Úmbria
L'Úmbria (Umbria en italià) és una regió centre-meridional d'Itàlia situada entre les Marques, a l'est; el Laci, al sud; i la Toscana, a l'oest.
Nou!!: Decret de Gracià і Úmbria · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Decret de Gracià і Baptisme · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Decret de Gracià і Bisbe · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Decret de Gracià і Bolonya · Veure més »
Chiusi
Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.
Nou!!: Decret de Gracià і Chiusi · Veure més »
Concili del Laterà II
El Concili del Laterà II (el desè concili ecumènic) va ser convocat en 1139 per Innocenci II.
Nou!!: Decret de Gracià і Concili del Laterà II · Veure més »
Concili del Laterà III
El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.
Nou!!: Decret de Gracià і Concili del Laterà III · Veure més »
Confirmació
''Confirmationis Sacramentum'', de Pietro Longhi. La confirmació és, per al cristià, allò que va ser per als apòstols el dia de Pentecosta: la vinguda de l'Esperit Sant, que els va fer valents per donar testimoni de l'evangeli.
Nou!!: Decret de Gracià і Confirmació · Veure més »
Damas I
Damas I, a vegades Dames I, (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou papa de Roma de 366 a 384.
Nou!!: Decret de Gracià і Damas I · Veure més »
Decretal
Una epístola decretal (en llatí episola decretalis o litteræ decretales) és una carta mitjançant la qual el Papa, en resposta a una petició, dicta una regla en matèria disciplinària o canònica.
Nou!!: Decret de Gracià і Decretal · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Decret de Gracià і Dret canònic · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Decret de Gracià і Excomunió · Veure més »
Glossa
Una glossa (del grec koiné γλώσσα glossa, que significa 'llengua' -- l'òrgan -- com també 'llenguatge') és una nota escrita als marges o entre les línies d'un llibre, en la qual s'explica el significat del text en el seu idioma original, de vegades en un altre idioma.
Nou!!: Decret de Gracià і Glossa · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Decret de Gracià і Heretgia · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Decret de Gracià і Història · Veure més »
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Nou!!: Decret de Gracià і Innocenci II · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Decret de Gracià і Isidor de Sevilla · Veure més »
Iu de Chartres
Iu o Ivó de Chartres (ca. 1040 - ca. 1116) fou un sant francès i un dels personatges clau del conflicte que enfrontà el papat i el Sacre Imperi Romanogermànic: la Lluita de les Investidures.
Nou!!: Decret de Gracià і Iu de Chartres · Veure més »
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.
Nou!!: Decret de Gracià і Jurisprudència · Veure més »
Libri Quattuor Sententiarum
Libri Quattuor Sententiarum és un tractat de teologia escrit per Pere Llombard en el.
Nou!!: Decret de Gracià і Libri Quattuor Sententiarum · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Decret de Gracià і Llatí · Veure més »
Martí d'Opava
Martí d'Opava, Martinus Oppaviensis, Martin von Troppau o Martinus Polonus fou un cronista dominic del.
Nou!!: Decret de Gracià і Martí d'Opava · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Decret de Gracià і Missa · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Decret de Gracià і Monestir · Veure més »
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Nou!!: Decret de Gracià і Orde Camaldulès · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Decret de Gracià і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orvieto
Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.
Nou!!: Decret de Gracià і Orvieto · Veure més »
Papa Eugeni III
Eugeni III (Montemagno, prop de Pisa, començament del s. XII - Tívoli, 8 de juliol de 1153) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1145 al 1153.
Nou!!: Decret de Gracià і Papa Eugeni III · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Decret de Gracià і Pare de l'Església · Veure més »
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Nou!!: Decret de Gracià і Pere Abelard · Veure més »
Pere Llombard
Exemplar de ''Libri Quatuor Sententiarum'' del segle XIII Pere Llombard (vers 1100–París, 20 de juliol de 1160), o Petrus Lombardus, fou un teòleg escolàstic, autor de Quatre llibres de sentències, que es convertí en el llibre de text més estès pel que fa als estudis de Teologia.
Nou!!: Decret de Gracià і Pere Llombard · Veure més »
Petrus Comestor
Petrus Comestor (o Pere el Menjador) (Troyes,... – París, 1180) fou un teòleg medieval francès.
Nou!!: Decret de Gracià і Petrus Comestor · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Decret de Gracià і Simonia · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Decret de Gracià і Teologia · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Decret de Gracià і Toscana · Veure més »
1140
El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Decret de Gracià і 1140 · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Decret de Gracià і 1150 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Decret de Gracià і 1179 · Veure més »
