Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Declinació gramatical

Índex Declinació gramatical

En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...

35 les relacions: Adjectiu, Alemany, Anglès antic, Basc, Búlgar, Cas acusatiu, Cas gramatical, Cas instrumental, Cas nominatiu, Català, Complement circumstancial, Complement directe, Desinència, Estonià, Finès, Flexió, Grec, Hongarès, Islandès, Lingüística, Llatí, Llengües eslaves, Llengües germàniques, Llengües indoeuropees, Llengua aglutinant, Llengua fusional, Pànini, Pronom, Romanès, Rus, Sànscrit, Substantiu, Sufix, Turc, Txec.

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Nou!!: Declinació gramatical і Adjectiu · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Declinació gramatical і Alemany · Veure més »

Anglès antic

Langlès antic o anglés antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i al sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.

Nou!!: Declinació gramatical і Anglès antic · Veure més »

Basc

Distribució dels parlants de basc al País Basc Zuberotarra El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons els dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Declinació gramatical і Basc · Veure més »

Búlgar

El búlgar, български bǎlgarski, pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, de la seva branca meridional juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda molts consideren un dialecte del búlgar.

Nou!!: Declinació gramatical і Búlgar · Veure més »

Cas acusatiu

El cas acusatiu és el cas gramatical utilitzat per marcar l'objecte directe d'un verb.

Nou!!: Declinació gramatical і Cas acusatiu · Veure més »

Cas gramatical

En lingüística, el cas és una categoria de la flexió de noms, adjectius o pronoms, que fa que la paraula adopti diferents formes segons la funció sintàctica que fa dins de la frase.

Nou!!: Declinació gramatical і Cas gramatical · Veure més »

Cas instrumental

El cas instrumental (també anomenat el vuitè cas) és un cas gramatical emprat per indicar que un nom és l'instrument amb el qual el subjecte duu a terme l'acció.

Nou!!: Declinació gramatical і Cas instrumental · Veure més »

Cas nominatiu

El cas nominatiu és un cas gramatical per als noms.

Nou!!: Declinació gramatical і Cas nominatiu · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Declinació gramatical і Català · Veure més »

Complement circumstancial

El complement circumstancial (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té una àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració.

Nou!!: Declinació gramatical і Complement circumstancial · Veure més »

Complement directe

El complement directe (CD), també anomenat "objecte directe", "implement" o "acusatiu", és una de les funcions de la sintaxi tradicional.

Nou!!: Declinació gramatical і Complement directe · Veure més »

Desinència

La paraula desinència (del llatí desinĕre, acabar) ve emprada des del final del segle XVI per a indicar en diversos contextos lingüistics la part final d'una paraula.

Nou!!: Declinació gramatical і Desinència · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Declinació gramatical і Estonià · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Declinació gramatical і Finès · Veure més »

Flexió

1.

Nou!!: Declinació gramatical і Flexió · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Declinació gramatical і Grec · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Declinació gramatical і Hongarès · Veure més »

Islandès

Lislandès o islandés (íslenska, fins a la reforma de l'ortografia del 1973: íslenzka) és una llengua escandinava occidental parlada a Islàndia.

Nou!!: Declinació gramatical і Islandès · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Declinació gramatical і Lingüística · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Declinació gramatical і Llatí · Veure més »

Llengües eslaves

Mapa de les llengües eslaves a Europa Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea.

Nou!!: Declinació gramatical і Llengües eslaves · Veure més »

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics que s'assentaren al nord de l'imperi Romà.

Nou!!: Declinació gramatical і Llengües germàniques · Veure més »

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa. Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Nou!!: Declinació gramatical і Llengües indoeuropees · Veure més »

Llengua aglutinant

Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes.

Nou!!: Declinació gramatical і Llengua aglutinant · Veure més »

Llengua fusional

Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.

Nou!!: Declinació gramatical і Llengua fusional · Veure més »

Pànini

Pànini (en escriptura devanagari पाणिनि, Pāṇini) va ser un gramàtic indi del segle V aC, nascut a Shalatula, prop d'Attock.

Nou!!: Declinació gramatical і Pànini · Veure més »

Pronom

El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.

Nou!!: Declinació gramatical і Pronom · Veure més »

Romanès

El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.

Nou!!: Declinació gramatical і Romanès · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Declinació gramatical і Rus · Veure més »

Sànscrit

El sànscrit (संस्कृम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al segle IV aC. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-1767-2 (en anglès) El seu text més antic conegut és el Rig Veda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que van ser escrits durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pànini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular, els alemanys, al segle XIX, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.

Nou!!: Declinació gramatical і Sànscrit · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Declinació gramatical і Substantiu · Veure més »

Sufix

Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.

Nou!!: Declinació gramatical і Sufix · Veure més »

Turc

El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.

Nou!!: Declinació gramatical і Turc · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Declinació gramatical і Txec · Veure més »

Redirigeix aquí:

Declinació (gramàtica), Flexió nominal.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »