Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795

Índex Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795

La Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 correspon al preàmbul de la Constitució del 5 fructidor any III (22 d'agost de 1795) d'on ve el seu altre nom, Declaració de l'any III.

14 les relacions: Calendari republicà francès, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793, Declaració Universal dels Drets Humans, Deure, Dret constitucional, Els drets de l'home, Esclavitud, Il·lustració, Maximilien de Robespierre, Reacció Termidoriana, Revolució Francesa, Sufragi censatari, Thomas Paine.

Calendari republicà francès

Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Calendari republicà francès · Veure més »

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793 La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793 va ser redactada per una comissió de la qual formaven part Saint-Just i Hérault de Séchelle.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1793 · Veure més »

Declaració Universal dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans, Nacions Unides, versió en català, 1998.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Declaració Universal dels Drets Humans · Veure més »

Deure

''Deure'' és una pintura d'Edmund Leighton. El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo, fer d'acord amb l'imperatiu categòric segons el punt de vista kantià.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Deure · Veure més »

Dret constitucional

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, els principals drets de la qual encara tenen valor constitucional El Dret Constitucional és una branca del Dret Públic el camp d'estudi de la qual inclou l'anàlisi de les lleis fonamentals que defineixen un estat.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Dret constitucional · Veure més »

Els drets de l'home

Els drets de l'home (anglès: Rights of Man; publicat el 1791) és una obra de Thomas Paine que defensa la legitimitat de la revolució política popular en el cas que un govern no protegeixi el seu poble, els seus naturals i els seus interessos nacionals.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Els drets de l'home · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Esclavitud · Veure més »

Il·lustració

La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Il·lustració · Veure més »

Maximilien de Robespierre

Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Maximilien de Robespierre · Veure més »

Reacció Termidoriana

La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Reacció Termidoriana · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Revolució Francesa · Veure més »

Sufragi censatari

El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Sufragi censatari · Veure més »

Thomas Paine

va ser un intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà.

Nou!!: Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 і Thomas Paine · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »