Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Abkhazos, Agsartan II de Kakhètia, Ani, Armenis, Autocràtor, Şamaxı, Bagdad, Calendari, Cumans, Curopalata, David I d'Ibèria, David II d'Ibèria, David III d'Ibèria, Demetri I de Geòrgia, Desgel, Emirat de Tbilissi, Església Ortodoxa, Gandja, Gulistan, Herèthia, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Jacques Paul Migne, Jerusalem, Joan II Comnè, Jordi II de Geòrgia, Kabala, Kakhètia, Kutaissi, Liparits-Orbeliani, Llista d'emperadors romans d'Orient, Loré, Mateu d'Edessa, Monestir de Guelati, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Notre-Dame de París, Ossetes, Patrologia Latina, Principat d'Ibèria, Rans, Regne de Geòrgia, Rustavi, Samshwilde, Setge de Jerusalem (1099), Sper, Tabriz, Taoklardjètia, Tbilissi, Transcaucàsia, Trialètia, ..., Vakhtang I Cap de Llop, Veracreu, Xa, Xirvan, Xirvanxah, 1073, 1088, 1089, 1092, 1099, 1104, 1105, 1110, 1115, 1116, 1117, 1118, 1120, 1121, 1122, 1123, 1125, 1147, 12 d'agost, 24 de gener, 26 de gener, 8 de febrer. Ampliar l'índex (27 més) »
Abkhazos
Els abkhazos (Аҧсуа) són un poble pertanyent al grup lingüístic caucasià, molt afí als adiguesos i abazins o txerkessos, que viuen a Abkhàzia, Geòrgia i a Turquia.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Abkhazos · Veure més »
Agsartan II de Kakhètia
Agsartan II de Kakhètia (en georgià) fou el darrer rei de la dinastia bagràtida de Kakhètia del 1102 a 1105.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Agsartan II de Kakhètia · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Ani · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Armenis · Veure més »
Autocràtor
Autocràtor, en grec antic αὐτοκράτωρ, que es pot traduir per 'autogovernant' o 'únic governant', és un epítet grec que s'aplicava a la persona que exercia un poder absolut sense cap mena de restricció per part dels seus superiors.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Autocràtor · Veure més »
Şamaxı
Şamaxı Şamaxı (nom oficial en àzeri tot i que apareix escrit també com Schemacha, Shamakhy, Shammakhi o Shammakha i Shemakha), és una ciutat de l'Azerbaidjan capital del raion o districte de Şamaxı.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Şamaxı · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Bagdad · Veure més »
Calendari
El calendari (del llatí calenda) és una taula d'ordenació temporal per a l'organització de les activitats d'una societat.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Calendari · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Cumans · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Curopalata · Veure més »
David I d'Ibèria
David I d'Ibèria dit el Curopalata (mort l'any 881) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia Bagrationi, regnant de 876 a 881.
Nou!!: David IV de Geòrgia і David I d'Ibèria · Veure més »
David II d'Ibèria
David II (894-937) fou rei dels kartvels de la dinastia Bagrationi.
Nou!!: David IV de Geòrgia і David II d'Ibèria · Veure més »
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Nou!!: David IV de Geòrgia і David III d'Ibèria · Veure més »
Demetri I de Geòrgia
Demetri I fou rei de Geòrgia del 1125 al 1155 i breument el 1156.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Demetri I de Geòrgia · Veure més »
Desgel
Exemple de desgel primaveral al circ de Penyalara (Espanya). La imatge superior és del 30 d'abril i la inferior del 9 de juny. El desgel o desglaç és la fusió de les neus i les geleres a conseqüència de l'augment de les temperatures a la primavera.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Desgel · Veure més »
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Emirat de Tbilissi · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Església Ortodoxa · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Gandja · Veure més »
Gulistan
* Toponímia.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Gulistan · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: David IV de Geòrgia і Herèthia · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Imperi Seljúcida · Veure més »
Jacques Paul Migne
Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigiós editor francès que va viure al.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Jacques Paul Migne · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Jerusalem · Veure més »
Joan II Comnè
Joan II Comnè (grec: Ίωάννης Κομνηνός, Ioannis Komninós; 13 de setembre del 1087 – 8 d'abril del 1143) fou emperador romà d'Orient entre el 1118 i el 1143.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Joan II Comnè · Veure més »
Jordi II de Geòrgia
Jordi II de Geòrgia Jordi II fou rei de Geòrgia del 1072 al 1089.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Jordi II de Geòrgia · Veure més »
Kabala
Qabala, Kabala o Gabala (en àzeri: Qəbələ) és la ciutat més antiga de l'Azerbaidjan i la capital del raion de Kabala.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Kabala · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Kakhètia · Veure més »
Kutaissi
Kutaissi (ქუთაისი, pronunciat) és la segona ciutat en importància de Geòrgia i capital de la part occidental i històricament capital de Còlquida i Imerètia.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Kutaissi · Veure més »
Liparits-Orbeliani
Els Liparit (plural Liparits o Liparítides o Lipàrides; en georgià: ლიპარიტები, Liparitisdzé, també Baghuashi (ბაღჳაში)) foren una família feudal (didebuli) de la Geòrgia medieval que podria derivar de la família armènia dels Mamikonian i que fou l'origen dels Orbelian (en armeni Օրբելիներ) o Orbeliani (en georgià).
Nou!!: David IV de Geòrgia і Liparits-Orbeliani · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Loré
Loré és un municipi francès situat al departament de l'Orne i a la regió de Normandia.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Loré · Veure més »
Mateu d'Edessa
Mateu d'Edessa (vers 1070 – després 1137) fou un monjo i historiador armeni que va escriure una història d'Armènia, Síria i altres regions que va del 942 al 1132 i fou continuada per Guillem el monjo.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Mateu d'Edessa · Veure més »
Monestir de Guelati
Monestir de Guelati (გელათის მონასტერი, Guèlatis Monàsteri) és un complex monàstic prop de Kutaissi, Imerètia, a Geòrgia.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Monestir de Guelati · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Notre-Dame de París
upright.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Notre-Dame de París · Veure més »
Ossetes
miniatura Els ossetesEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana o ossetsEntrada al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana (tots dos, mots epicens) són un poble del Caucas, descendents dels alans i al seu torn aquestos descendents d'escites i sàrmates.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Ossetes · Veure més »
Patrologia Latina
Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Patrologia Latina · Veure més »
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Principat d'Ibèria · Veure més »
Rans
Rans és un municipi francès situat al departament del Jura i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Rans · Veure més »
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Regne de Geòrgia · Veure més »
Rustavi
Rustavi (georgià: რუსთავი) és una ciutat localitzada al sud-est de Geòrgia, en la província de Kartli, situada a 25 km al sud-est de la capital Tbilissi.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Rustavi · Veure més »
Samshwilde
Samshwilde fou una fortalesa armènia al sud-oest de Tbilisi, a la riba d'un afluent de la dreta del riu Kura.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Samshwilde · Veure més »
Setge de Jerusalem (1099)
El Setge de Jerusalem va ser un setge que va tenir lloc entre el 7 de juny i el 15 de juliol de 1099 durant la Primera Croada.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Setge de Jerusalem (1099) · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Sper · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Tabriz · Veure més »
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Taoklardjètia · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Tbilissi · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Transcaucàsia · Veure més »
Trialètia
Trialètia (georgià: თრიალეთი, Triàleti) o Trialet fou una regió de Geòrgia, al sud-oest de Tbilissi i nord-est del Samtskhé.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Trialètia · Veure més »
Vakhtang I Cap de Llop
Vakhtang I Cap de Llop (Kartli, ca. 440 - Lazica?, ca. 522) va ser rei d'Ibèria des del 447 al 522.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Vakhtang I Cap de Llop · Veure més »
Veracreu
"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Veracreu · Veure més »
Xa
Xa (literalment ‘rei’) és un títol reial que fou utilitzat històricament per les principals figures de les monarquies iranianes.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Xa · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Xirvan · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: David IV de Geòrgia і Xirvanxah · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1073 · Veure més »
1088
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1088 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1089 · Veure més »
1092
Països Catalans.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1092 · Veure més »
1099
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1099 · Veure més »
1104
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1104 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1105 · Veure més »
1110
El 1110 (MCX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1110 · Veure més »
1115
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1115 · Veure més »
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1116 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1117 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1118 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1120 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1122 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1123 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1125 · Veure més »
1147
El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 1147 · Veure més »
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 12 d'agost · Veure més »
24 de gener
El 24 de gener és el vint-i-quatrè dia de l'any del Calendari Gregorià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 24 de gener · Veure més »
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 26 de gener · Veure més »
8 de febrer
El 8 de febrer és el trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: David IV de Geòrgia і 8 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
David IV el constructor, David el Constructor.
