Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Albània, Alemanya, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alps Dinàrics, Ústaixa, August, Šibenik, Šolta, Àustria, Àvar, Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Brač, Croats, Croàcia, Dalmàcia, Dalmàcia (província romana), Dàlmata, Dioclecià, Dubrovnik, Eslaus, França, Grecs, Hèruls, Hvar, Il·liri, Il·liris, Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Incursió, Isso, Istra, Italià, Itàlia, Iugoslàvia, Josip Broz Tito, Knin, Korčula, Kotor, Krk, Liburns, Mar Adriàtica, Matteo Bartoli, Melita, Montenegro, Neretva, Neum, ..., Ostrogots, Partisans (Iugoslàvia), Pelješac, Praevaliana, Primera Guerra Mundial, Províncies Il·líriques, Rab (illa), Regió d'Ístria, Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, Regne napoleònic d'Itàlia, República de Ragusa, República de Venècia, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Roma, Romanès, Salona (Dalmàcia), Segona Guerra Mundial, Senj, Split, Synodium, Tuone Udaina, Vènet, Venècia, Vepric, Vis, Zadar, 1420, 1797, 1808, 1814, 1918, 1940, 1943, 1944, 460. Ampliar l'índex (35 més) »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Dalmàcia і Albània · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Dalmàcia і Alemanya · Veure més »
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Nou!!: Dalmàcia і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »
Alps Dinàrics
Els Alps Dinàrics o Dinàrides (italià: Alpi Dinariche; croat i serbi: Dinaridi o Dinarsko gorje/Динариди o Динарско горје; eslovè: Dinarsko gorstvo) forma una serralada al sud d'Europa, que comprèn àrees d'Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, Kosovo i Albània.
Nou!!: Dalmàcia і Alps Dinàrics · Veure més »
Ústaixa
Bandera ústaixa durant l'Estat independent de Croàcia Ústaixa fou un partit polític de Croàcia fundat el 1929 per Ante Pavelić, de caràcter feixista.
Nou!!: Dalmàcia і Ústaixa · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Dalmàcia і August · Veure més »
Šibenik
Šibenik —Sibenning, Sebenico — és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia).
Nou!!: Dalmàcia і Šibenik · Veure més »
Šolta
Šolta és una illa i municipi de Croàcia, al comtat de Split-Dalmàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Šolta · Veure més »
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Nou!!: Dalmàcia і Àustria · Veure més »
Àvar
LÀvar (магарул мац "llengua de les muntanyes" o Авар мац "llengua àvar") és la llengua parlada pels àvars i pertany a una branca de les llengües caucàsiques.
Nou!!: Dalmàcia і Àvar · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Dalmàcia і Bòsnia · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Dalmàcia і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Brač
Platja de Bol Brač (de vegades escrit "Brac", pronunciació) és una illa de la regió de Dalmàcia, situada a Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Brač · Veure més »
Croats
Els croats són un poble eslau que actualment habita Croàcia i part de Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Dalmàcia і Croats · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Dalmàcia і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Dalmàcia і Dalmàcia · Veure més »
Dalmàcia (província romana)
IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Dalmàcia і Dalmàcia (província romana) · Veure més »
Dàlmata
El dàlmata és una llengua romànica extinta que fou parlada a Dalmàcia, entre l'illa de Krk (italià Veglia) i Dubrovnik (Ragusa).
Nou!!: Dalmàcia і Dàlmata · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Dalmàcia і Dioclecià · Veure més »
Dubrovnik
Dubrovnik (tradicionalment coneguda en català amb el nom italià de Ragusa; en llatí Ragusium) és una ciutat de Croàcia, a la costa de la mar Adriàtica (Dalmàcia), capital del comtat o županija de Dubrovnik-Neretva i important ciutat del país, amb 45.000 habitants.
Nou!!: Dalmàcia і Dubrovnik · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Dalmàcia і Eslaus · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Dalmàcia і França · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Dalmàcia і Grecs · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Dalmàcia і Hèruls · Veure més »
Hvar
* Hvar (ciutat), municipi de Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Hvar · Veure més »
Il·liri
Il·liri (en grec antic Ἰλλυριός) va ser un heroi grec i el darrer fill de Cadme i d'Harmonia.
Nou!!: Dalmàcia і Il·liri · Veure més »
Il·liris
Els il·liris són un poble protohistòric dels Balcans, d'origen indoeuropeu, familiars dels tracis i dels dacis.
Nou!!: Dalmàcia і Il·liris · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Dalmàcia і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Dalmàcia і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Dalmàcia і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Dalmàcia і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Dalmàcia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Dalmàcia і Incursió · Veure més »
Isso
Isso és una pedania espanyola pertanyent al municipi d'Hellín, a la província d'Albacete, dins de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: Dalmàcia і Isso · Veure més »
Istra
Istra - Истра - és una ciutat de la província de Moscou, a Rússia.
Nou!!: Dalmàcia і Istra · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Dalmàcia і Italià · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Dalmàcia і Itàlia · Veure més »
Iugoslàvia
IugoslàviaAquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a Iugoslàvia, que, en essència, i a més d'una denominació de caràcter cultural i geogràfic, es refereix al país del sud d'Europa la història del qual abasta des del 1918 fins al 2003.
Nou!!: Dalmàcia і Iugoslàvia · Veure més »
Josip Broz Tito
Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.
Nou!!: Dalmàcia і Josip Broz Tito · Veure més »
Knin
Knin és una ciutat de Croàcia, al comtat de Šibenik-Knin.
Nou!!: Dalmàcia і Knin · Veure més »
Korčula
* Korčula (ciutat), municipi de Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Korčula · Veure més »
Kotor
Kotor (montenegrí: Kotor / Котор; llatí: Acruvium; grec: Ασκρηβιον, Askrèvion; italià: Cattaro) és una ciutat costanera de Montenegro a la mar Adriàtica, més concretament a la part més apartada del golf de Kotor.
Nou!!: Dalmàcia і Kotor · Veure més »
Krk
Mapa de l'illa de Krk Vista de la ciutat de Krk Krk (pronunciat kr̩̂k; en italià: Veglia, alemany: Vegl, llatí: Curicta) és una illa croata del nord del mar Adriàtic, a prop de Rijeka, a la badia de Kvarner i part del comtat de Primorje-Gorski Kotar.
Nou!!: Dalmàcia і Krk · Veure més »
Liburns
Els liburns (en llatí Liburni, en grec antic Λιβυρνοί) eren un poble de la part nord d'Il·líria que ocupava el districte de Libúrnia ((Λιβυρνὶς χώρα), segons Escílax de Carianda o Λιβουρνία (Liburnia), segons Claudi Ptolemeu. Els liburns eren un poble molt antic que juntament amb els sículs havien ocupat la costa oposada al Picè. La seva capital era Truentum (Trieste), segons Plini el Vell. Se suposa que eren una ètnia dels pelasgs. S'havia estès molt, i aquest poble ocupava Issa, Melita i altres illes, i havia poblat Còrcira, segons Estrabó, abans de què hi arribessin els grecs. Sembla que havien arribat, cap al nord, fins a la Nòrica, on se sap que hi havia població il·lírica. Estrabó els distingeix dels breunes i dels genauns, que també eren pobles il·lírics. Virgili sembla que anomena als vènets, liburns, i diu que el seu país era el lloc on va arribar Antènor des de Troia. Van ser expulsats dels territoris que ocupaven entre Panònia i el país dels vènets pels invasors gals i van quedar reduir a un districte petit que va agafar el nom de Libúrnia. Es van dedicar a la pirateria, i per les seves incursions feien servir les "naves Liburnicae", els lembus, amb una vela llatina molt gran que després els romans van adoptar en la seva lluita contra Cartago, i a la Segona guerra macedònica van substituir les grans naus que fins llavors s'havien utilitzat. Libúrnia es va incorporar després a Il·líria, i aquesta regió com a província romana es va dir també Dalmàcia. La seva capital, Iadera va ser una colònia romana. Altres ciutats dels liburns eren Scardona (cap d'un convent jurídic) segons Plini el Vell que reunia els habitants de catorze pobles, Alvona, Flanona, Tarsatica, Senia, Lopsica, Ortopula, Vegium, Argyruntum, Corinium, Aenona, i Civitas Pasini. L'any 634 l'emperador romà d'Orient Heracli va invitar als corbats (chorvates o khrobati) que vivien al nord dels Carpats (al sud de Polònia) per ocupar la regió com a vassalls bizantins. Els nouvinguts van adoptar el cristianisme al segle VII.
Nou!!: Dalmàcia і Liburns · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Dalmàcia і Mar Adriàtica · Veure més »
Matteo Bartoli
Matteo Giulio Bartoli (22 de novembre de 1873, Albona d'Istria, Àustria-Hongria - 23 de gener de 1946 Torí), lingüista i romanista italià.
Nou!!: Dalmàcia і Matteo Bartoli · Veure més »
Melita
Mljet (Melita, Meleda, Grec: Μελίτη) és una illa de Libúrnia a la Dalmàcia Croata, la més meridional i oriental de les illes adriàtiques.
Nou!!: Dalmàcia і Melita · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Dalmàcia і Montenegro · Veure més »
Neretva
El Neretva (en ciríl·lic serbi: Неретва, pronunciat), també conegut com Narenta) és el principal riu d'Hercegovina i de Dalmàcia i un dels més important de Bòsnia i Hercegovina i de la part oriental de la conca adriàtica Les fonts del Neretva se situen a 1.320 m d'altitud als Alps dinàrics prop de Jabuka (80 km al sud de Sarajevo). Desemboca a la mar Adriàtica en territori de Croàcia. En els seus 225 km de curs, la ciutat més important per la que passa és Mostar i el seu famós Pont Vell. Quatre centrals d'energia hidroelèctrica amb grans preses (més de 150,5 metres) proporcionen protecció contra inundacions, energia i emmagatzematge d'aigua. És reconeguda pel seu entorn natural i la diversitat del seu paisatge. Els ecosistemes d'aigua dolça han patit un augment de la població i les pressions de desenvolupament associades. Un dels recursos naturals més valuosos de Bòsnia i Hercegovina i Croàcia és el seu recurs d'aigua dolça continguda per una font abundant i rius clars. Situada entre els principals rius regionals (riu Drina a l'est, riu Una a l'oest i riu Sava), la conca de la Neretva conté la font d'aigua potable més significativa. La Neretva és notable entre els rius de la regió dels Alps Dinàrics, especialment pel que fa als seus diversos ecosistemes i hàbitats, flora i fauna, patrimoni cultural i històric. S'ha suggerit que el seu nom prové de l'arrel indoeuropea *ner, que significa "bussejar". La mateixa arrel es veu en l'arrel serbocroata "roniti".
Nou!!: Dalmàcia і Neretva · Veure més »
Neum
Neum (en llatí: Neum, en grec: Νέον, Neon) és l'única ciutat costanera de Bòsnia i Hercegovina, es considera dins la regió de Dalmàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Neum · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Dalmàcia і Ostrogots · Veure més »
Partisans (Iugoslàvia)
Els partisans iugoslaus van ser la principal força de resistència contra les potències de l'Eix als Balcans durant la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Dalmàcia і Partisans (Iugoslàvia) · Veure més »
Pelješac
Pelješac és una península al sud de Dalmàcia que pertany a la República de Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Pelješac · Veure més »
Praevaliana
Els Balcans al segle IV Praevaliana o Praevalitana va ser una província romana creada per Dioclecià a finals del, que abraçava la part oriental d'Il·líria (nord d'Albània i part de Sèrbia).
Nou!!: Dalmàcia і Praevaliana · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Dalmàcia і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Províncies Il·líriques
Les Províncies Il·líriques, van ser una entitat política que va existir durant les Guerres Napoleòniques.
Nou!!: Dalmàcia і Províncies Il·líriques · Veure més »
Rab (illa)
Rab (en italià: Arbe; en dàlmata: Arba; en croat: Otok rab) és una illa de la costa Dàlmata, en la moderna Croàcia, situada al golf de Kvarner, a nord de la mar Adriàtica.
Nou!!: Dalmàcia і Rab (illa) · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Dalmàcia і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
El Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (en serbocroat: Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca, transcrit en ciríl·lic: Краљевина Срба, Хрвата и Словенаца; en eslovè: Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev) va ser l'estat creat arran de la integració de l'Estat dels Eslovens, Croates i Serbis amb el Regne de Sèrbia (que acabava d'annexionar el Regne de Montenegro) l'1 de desembre de 1918.
Nou!!: Dalmàcia і Regne dels Serbis, Croats i Eslovens · Veure més »
Regne napoleònic d'Itàlia
El Regne napoleònic d'Itàlia, o simplement Regne d'Itàlia, (en italià: Regno d'Italia o Regno Italico) fou un regne situat al nord de la península Itàlica que existí entre 1805 i 1814 i que fou un estat satèl·lit del Primer Imperi Francès, sent Napoleó Bonaparte escollit el seu cap d'estat.
Nou!!: Dalmàcia і Regne napoleònic d'Itàlia · Veure més »
República de Ragusa
La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808.
Nou!!: Dalmàcia і República de Ragusa · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Dalmàcia і República de Venècia · Veure més »
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Nou!!: Dalmàcia і República Federal Socialista de Iugoslàvia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dalmàcia і Roma · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Dalmàcia і Romanès · Veure més »
Salona (Dalmàcia)
Salona (Σαλῶνα; també en plural, Salones: en Salonae) fou una ciutat romana de la costa de Dalmàcia on hi va néixer Dioclecià, que arribaria a ser emperador de Roma.
Nou!!: Dalmàcia і Salona (Dalmàcia) · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Dalmàcia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Senj
Senj (en italià Segna, en llatí Senia, en alemany Zengg) és una ciutat al comtat de Lika-Senj de Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Senj · Veure més »
Split
Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Split · Veure més »
Synodium
Synodium (Συνόδιον) era una ciutat de Dalmàcia situada en una gorga fonda entre dos turons, on Aulus Gabini va ser derrotat durant la campanya en aquell territori que es va fer l'any 34 aC.
Nou!!: Dalmàcia і Synodium · Veure més »
Tuone Udaina
Tuone Udaina (1821 - 10 de juny de 1898) fou l'últim parlant de la llengua dàlmata.
Nou!!: Dalmàcia і Tuone Udaina · Veure més »
Vènet
El vènet (en vènet: łéngoa vèneta o vèneto) és una llengua romànica parlada, amb diferents varietats dialectals, al Vèneto, Trentino i Venècia Júlia (Itàlia), a les costes de Croàcia (costa Dàlmata), a Mèxic (a la ciutat de Chipilo), al municipi sard de Fertília (després de la Segona Guerra Mundial s'hi establiren uns 400 exiliats istrians de Pula arran de la cessió d'Ístria a Iugoslàvia, esdevenint un microcosmos al costat de l'Alguer català) i al Brasil (als Estats de Rio Grande do Sul i de Santa Catarina).
Nou!!: Dalmàcia і Vènet · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Dalmàcia і Venècia · Veure més »
Vepric
Estàtua de l'Arcàngel Gabriel a Vepric Vepric és un santuari marià de Croàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Vepric · Veure més »
Vis
Vis, illa de l'adriàtic que va rebre diferents denominacions al llarg de la història Grec antic: Ἴσσα; Llatí: Issa, Italià: Lissa). És un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.
Nou!!: Dalmàcia і Vis · Veure més »
Zadar
Zadar (en italià Zara, en llatí Iulia Iadera) és una ciutat de la regió de Dalmàcia a Croàcia, capital del comtat de Zadar al centre del país i enfront de les illes Ugljan i Pašman de les que està separada per l'estret de Zadar.
Nou!!: Dalmàcia і Zadar · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dalmàcia і 1420 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Dalmàcia і 1797 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Dalmàcia і 1808 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Dalmàcia і 1814 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Dalmàcia і 1918 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Dalmàcia і 1940 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Dalmàcia і 1943 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Dalmàcia і 1944 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Dalmàcia і 460 · Veure més »
