Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Almogàver, Àfrica, Beuda, Bisbat de Girona, Calabuig, Castell de Llagostera, Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304), Crema de Peralada, Croada contra la Corona d'Aragó, Desafiament de Bordeus, El Catllar, El Pertús, Guillem de Rocabertí i Desfar, Guillem Galceran de Cartellà, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jofre III de Rocabertí, Jofre IV de Rocabertí, Lió, Llagostera, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Monestir de Sant Pere de Rodes, Orde del Temple, Peralada, Pere de Rocabertí i Desfar, Pere el Gran, Ponç V d'Empúries, Port Fangós, Sant Llorenç de la Muga, Setge d'Esglésies, Sicília, Torroella de Montgrí, Vescomtat de Fenollet, Vescomtat de Rocabertí, Vilademuls, 1282, 1304, 1323.
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Almogàver · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Àfrica · Veure més »
Beuda
Beuda és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques gironines, situat a un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Beuda · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Bisbat de Girona · Veure més »
Calabuig
Calabuig és una entitat de població del municipi altempordanès de Bàscara.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Calabuig · Veure més »
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Castell de Llagostera · Veure més »
Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304)
La conquesta del Regne de Múrcia va començar l'any 1296 quan Ferran II de la Cerda l'ofereix al rei Jaume II el Just a canvi del seu suport contra l'infant hereu al tron de Castella, Ferran IV de Castella.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Conquesta del Regne de Múrcia (1296-1304) · Veure més »
Crema de Peralada
La crema de Peralada fou un dels episodis de la Croada contra la Corona d'Aragó.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Crema de Peralada · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Desafiament de Bordeus
El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers de la Corona d'Aragó en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Desafiament de Bordeus · Veure més »
El Catllar
El Catllar és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і El Catllar · Veure més »
El Pertús
El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і El Pertús · Veure més »
Guillem de Rocabertí i Desfar
Guillem de Rocabertí i Desfar fou arquebisbe de Tarragona des de 1309 a 1315.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Guillem de Rocabertí i Desfar · Veure més »
Guillem Galceran de Cartellà
Guillem Galceran de Cartellà (les Planes d'Hostoles, 1230 - 1306) fou el cap dels almogàvers durant la conquesta del regne de Sicília.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Guillem Galceran de Cartellà · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Jaume el Just · Veure més »
Jofre III de Rocabertí
Jofre III de Rocabertí (? - ?, 1282) fou vescomte de Rocabertí (1229 - 1282).
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Jofre III de Rocabertí · Veure més »
Jofre IV de Rocabertí
Jofre IV de Rocabertí i Desfar fou vescomte de Rocabertí en succeir el seu pare Dalmau VI de Rocabertí i la seva mare Emessenda Desfar, baronessa de Navata i Calabuig.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Jofre IV de Rocabertí · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Lió · Veure més »
Llagostera
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Llagostera · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Monestir de Sant Pere de Rodes
Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Orde del Temple · Veure més »
Peralada
Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Peralada · Veure més »
Pere de Rocabertí i Desfar
Pere de Rocabertí i Desfar fou canonge i més tard bisbe de Girona durant el període 1318-1324.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Pere de Rocabertí i Desfar · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Pere el Gran · Veure més »
Ponç V d'Empúries
Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264-1313) fou comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Ponç V d'Empúries · Veure més »
Port Fangós
El Port Fangós va ser un port marítim ubicat al Delta de l'Ebre utilitzat principalment per a la preparació de les expedicions militars durant els segles XIII i XIV.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Port Fangós · Veure més »
Sant Llorenç de la Muga
Sant Llorenç de la Muga és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Sant Llorenç de la Muga · Veure més »
Setge d'Esglésies
El Setge d'Esglésies va ser una de les confrontacions entre la Corona d'Aragó i la República de Pisa durant la conquesta aragonesa de Sardenya.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Setge d'Esglésies · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Sicília · Veure més »
Torroella de Montgrí
Torroella de Montgrí és una vila i municipi de Catalunya que ocupa l'extrem nord-est de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Torroella de Montgrí · Veure més »
Vescomtat de Fenollet
Escut d'armes Bernat Tallaferro de Besalú amb el seu fill Guillem l'any 1030. El vescomtat de Fenollet fou una jurisdicció feudal a la Fenolleda amb centre al castell de Fenollet.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Vescomtat de Fenollet · Veure més »
Vescomtat de Rocabertí
Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »
Vilademuls
Vilademuls és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Pla de l'Estany.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і Vilademuls · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і 1282 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і 1304 · Veure més »
1323
;Països Catalans.
Nou!!: Dalmau VI de Rocabertí і 1323 · Veure més »
