Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Dígraf

Índex Dígraf

Un dígraf és un grup de dues lletres emprades per representar un únic so o fonema en l'ortografia d'una determinada llengua.

52 les relacions: Alemany, Alfabet, Anglès, Anton Txékhov, Aproximant lateral palatal sonora, Bretó, Castellà, Català, Ch, Dj (dígraf), Eslovè, Fonema, Francès, Fricativa alveolar sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Gal·lès, Gallec, Grec, Grec antic, Gu, Hongarès, Ig, Italià, Ix (dígraf), Kh, Ll, Llengües sinítiques, Nasal palatal sonora, Neerlandès, Ny, Occità, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Optimot, Ortografia, Pinyin, Polonès, Portuguès, Qa, Rr, Rus, Serbocroat, So, Ss, Tg, Tj, Toponímia, Tx, Txec, ..., Tz, Vibrant alveolar. Ampliar l'índex (2 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Dígraf і Alemany · Veure més »

Alfabet

àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.

Nou!!: Dígraf і Alfabet · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Dígraf і Anglès · Veure més »

Anton Txékhov

Anton Pàvlovitx Txékhov (en rus: Анто́н Па́влович Че́хов) (Taganrog, 1860 – Badenweiler, 1904), fou un dels principals dramaturgs i narradors de Rússia.

Nou!!: Dígraf і Anton Txékhov · Veure més »

Aproximant lateral palatal sonora

La aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).

Nou!!: Dígraf і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »

Bretó

El bretó és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a França.

Nou!!: Dígraf і Bretó · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Dígraf і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Dígraf і Català · Veure més »

Ch

El dígraf ch és un grafema de l'alfabet llatí emprat en diverses llengües, adaptat a les necessitats de l'idioma.

Nou!!: Dígraf і Ch · Veure més »

Dj (dígraf)

El dígraf, segons els dialectes del català, s'usa per representar el so o en determinades paraules, per exemple: adjunt, adjectiu, cambodjà.

Nou!!: Dígraf і Dj (dígraf) · Veure més »

Eslovè

L'eslovè o eslové (en eslovè: slovenski jezik o slovenščina, no s'ha de confondre amb el slovenský jazyk, slovenčina, que vol dir eslovac) és una de les llengües eslaves, parlat per uns 2 milions de persones.

Nou!!: Dígraf і Eslovè · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Dígraf і Fonema · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Dígraf і Francès · Veure més »

Fricativa alveolar sorda

La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.

Nou!!: Dígraf і Fricativa alveolar sorda · Veure més »

Fricativa postalveolar sonora

La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.

Nou!!: Dígraf і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »

Fricativa postalveolar sorda

La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫. En la notació romànica es representava.

Nou!!: Dígraf і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »

Gal·lès

El gal·lès és una llengua celta que parlen unes 600.000 persones, tot i que s'estan fent esforços per recuperar-la, ja que és l'idioma cooficial de Gal·les i com a tal s'ensenya a l'escola.

Nou!!: Dígraf і Gal·lès · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia.

Nou!!: Dígraf і Gallec · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Dígraf і Grec · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Dígraf і Grec antic · Veure més »

Gu

gu dígraf usat en català per representar el so del fonema oclusiu velar sonor /ɡ/, davant e i i per exemple a «guerra» i «guineu».

Nou!!: Dígraf і Gu · Veure més »

Hongarès

L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel-Palestina i als Estats Units.

Nou!!: Dígraf і Hongarès · Veure més »

Ig

El dígraf en català s’usa per representar el so de la consonant prepalatal africada a final de paraula, per exemple bateig, Puigmal.

Nou!!: Dígraf і Ig · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Dígraf і Italià · Veure més »

Ix (dígraf)

El dígraf en català s’usa per representar el so de la consonant palatal fricativa entre vocals, per exemple coixí, en algunes zones del domini lingüístic la “i” es vocalitza.

Nou!!: Dígraf і Ix (dígraf) · Veure més »

Kh

és un dígraf que es fa servir sobretot en transcripcions de llengües estrangeres en alfabet llatí per a representar la fricativa velar sorda, la fricativa uvular sorda i fins a la fricativa faríngia sorda (i respectivament en l'alfabet fonètic internacional), quan no és propi de la seva llengua, com en el cas del català.

Nou!!: Dígraf і Kh · Veure més »

Ll

Ll (en minúscula ll) és un dígraf que apareix en diverses llengües.

Nou!!: Dígraf і Ll · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Dígraf і Llengües sinítiques · Veure més »

Nasal palatal sonora

La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.

Nou!!: Dígraf і Nasal palatal sonora · Veure més »

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Nou!!: Dígraf і Neerlandès · Veure més »

Ny

Ny és un dígraf emprat en el català, hongarès, indonesi, suahili, luganda i en algunes formes normatives de l'aragonès.

Nou!!: Dígraf і Ny · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Dígraf і Occità · Veure més »

Oclusiva velar sonora

La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Dígraf і Oclusiva velar sonora · Veure més »

Oclusiva velar sorda

La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.

Nou!!: Dígraf і Oclusiva velar sorda · Veure més »

Optimot

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'Institut d'Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Nou!!: Dígraf і Optimot · Veure més »

Ortografia

El terme ortografia ve del grec orthos (recte) i grafia (lletra) es refereix a la manera considerada correcta d'escriure les paraules d'una llengua.

Nou!!: Dígraf і Ortografia · Veure més »

Pinyin

El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.

Nou!!: Dígraf і Pinyin · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Dígraf і Polonès · Veure més »

Portuguès

El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la cinquena llengua més parlada del món i la tercera més parlada del món occidental.

Nou!!: Dígraf і Portuguès · Veure més »

Qa

Qa o qu era una unitat de mesura de volum d'Assíria i Babilònia.

Nou!!: Dígraf і Qa · Veure més »

Rr

El dígraf en català s’usa per representar el so de la /r/ vibrant alveolar sonora senzilla entre vocals per exemple «parra».

Nou!!: Dígraf і Rr · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Dígraf і Rus · Veure més »

Serbocroat

Àrea on es parla el serbocroat El terme serbocroat es va fer servir durant la major part del segle XX per a referir-se a l'idioma comú de croats i serbis.

Nou!!: Dígraf і Serbocroat · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Dígraf і So · Veure més »

Ss

El dígraf en català s’usa per representar el so de la /s/ sibilant alveolar sorda entre vocals, per exemple massa.

Nou!!: Dígraf і Ss · Veure més »

Tg

El dígraf en català s'usa per representar el so de /dʒ/, davant e i i per exemple metge.

Nou!!: Dígraf і Tg · Veure més »

Tj

El dígraf en català s’usa per representar el so, davant a, o i u, per exemple platja.

Nou!!: Dígraf і Tj · Veure més »

Toponímia

La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.

Nou!!: Dígraf і Toponímia · Veure més »

Tx

El dígraf en català s’usa per representar el so de la consonant palatal africada, per exemple cotxe.

Nou!!: Dígraf і Tx · Veure més »

Txec

El txec (čeština en txec) és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.

Nou!!: Dígraf і Txec · Veure més »

Tz

El dígraf en català s’usa per representar el so de la consonant sibilant africada /dz/, per exemple butza.

Nou!!: Dígraf і Tz · Veure més »

Vibrant alveolar

La consonant vibrant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula.

Nou!!: Dígraf і Vibrant alveolar · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »