Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Còlon

Índex Còlon

El còlon, budell sacsoner o budell sacsonut és la part final de l'aparell digestiu en la majoria de vertebrats; extreu aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.

72 les relacions: Abdomen, Acetat, Aigua, Anus, Aparell digestiu, Artèria, Artèria mesentèrica superior, Ènema opac, Ésser humà, Àcid propanoic, Bacteris, Budell gruixut, Càncer, Càncer colorectal, Còlon, Cec (intestí), Clor, Colitis, Colitis pseudomembranosa, Colitis ulcerosa, Colonoscòpia, Costella, Defecació, Diafragma (múscul), Diagnosi, Diarrea, Diverticulitis, Diverticulosi, Dolor abdominal crònic funcional, Electròlit, Enzim, Estómac, Fem, Fetge, Fibra alimentària, Glúcid, Ili (os), Intestí prim, Isquèmia, Magnesi, Malaltia de Crohn, Malaltia de Hirschsprung, Mamífers, Múscul ilíac, Múscul quadrat lumbar, Múscul transvers de l'abdomen, Melsa, Mesenteri, Microbiota intestinal, Mucositat, ..., Nervi vague, Nutrient, Organisme, Pòlip (medicina), Pòlip colorectal, Peritoneu, PH, Quim, Recte, Remugant (digestió), Restrenyiment, Sal (química), Síndrome de l'intestí irritable, Sistema limfàtic, Sodi, Teixit (biologia), Vòlvul, Vena, Vena porta hepàtica, Vertebrats, Vitamina, Vitamina K. Ampliar l'índex (22 més) »

Abdomen

L'abdomen (ventre) en vertebrats constitueix la part del cos entre el tòrax (pit) i la pelvis.

Nou!!: Còlon і Abdomen · Veure més »

Acetat

Un acetat és una sal o èster de l'àcid acètic.

Nou!!: Còlon і Acetat · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Còlon і Aigua · Veure més »

Anus

L'anus o ses és l'extrem terminal del tub digestiu, localitzat a la regió perineal.

Nou!!: Còlon і Anus · Veure més »

Aparell digestiu

En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.

Nou!!: Còlon і Aparell digestiu · Veure més »

Artèria

Les principals artèries del cos humà Una artèria és qualsevol dels vasos tubulars que condueixen la sang des del cor als teixits de l'organisme.

Nou!!: Còlon і Artèria · Veure més »

Artèria mesentèrica superior

En l'anatomia humana, lartèria mesentèrica superior (AMS) sorgeix de la superfície anterior de l'aorta abdominal, just per sota de l’origen del tronc celíac, i subministra sang a l'intestí des de la part inferior del duodè fins a dos terços del còlon transvers, així com el pàncrees.

Nou!!: Còlon і Artèria mesentèrica superior · Veure més »

Ènema opac

hèrnia de còlon. L ènema opac o radioopac, també anomenat còlon per ènema, és un mètode de diagnòstic que permet visualitzar l'interior de l'ampolla rectal, sigma, còlon descendent, etc.

Nou!!: Còlon і Ènema opac · Veure més »

Ésser humà

Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.

Nou!!: Còlon і Ésser humà · Veure més »

Àcid propanoic

Làcid propanoic o àcid propiònic és un àcid carboxílic natural amb la fórmula química CH₃CH₂COOH.

Nou!!: Còlon і Àcid propanoic · Veure més »

Bacteris

lang.

Nou!!: Còlon і Bacteris · Veure més »

Budell gruixut

El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.

Nou!!: Còlon і Budell gruixut · Veure més »

Càncer

El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).

Nou!!: Còlon і Càncer · Veure més »

Càncer colorectal

El càncer colorectal, també anomenat càncer de còlon o, menys freqüentment, càncer d'intestí gros, inclou els creixements cancerosos en el còlon, el recte i l'apèndix.

Nou!!: Còlon і Càncer colorectal · Veure més »

Còlon

El còlon, budell sacsoner o budell sacsonut és la part final de l'aparell digestiu en la majoria de vertebrats; extreu aigua i sals dels residus sòlids abans que siguin eliminats del cos.

Nou!!: Còlon і Còlon · Veure més »

Cec (intestí)

El cec és la primera porció de l'intestí gros situada per sota d'un pla transversal que passa per la llum de l'orifici ileocecal.

Nou!!: Còlon і Cec (intestí) · Veure més »

Clor

El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Còlon і Clor · Veure més »

Colitis

En medicina, colitis (popularment caguetes) es refereix a una inflamació del còlon i s'usa sovint per descriure una inflamació de l'intestí gros (cec, còlon i recte).

Nou!!: Còlon і Colitis · Veure més »

Colitis pseudomembranosa

La colitis pseudomembranosa és una inflamació del còlon (colitis) que es produeix quan, en determinades circumstàncies, el bacteri anomenat Clostridioides difficile lesiona l'òrgan mitjançant la seva toxina i produeix diarrea i aparició a l'interior del còlon d'unes plaques blanquinoses anomenades pseudomembranes.

Nou!!: Còlon і Colitis pseudomembranosa · Veure més »

Colitis ulcerosa

La colitis ulcerosa (CU) és una forma de malaltia inflamatòria intestinal (MII).

Nou!!: Còlon і Colitis ulcerosa · Veure més »

Colonoscòpia

La colonoscòpia és una tècnica diagnòstica, que permet una exploració i visualització directa de tot l'intestí gros i també, si és necessari, la part final de l'intestí prim (ili terminal).

Nou!!: Còlon і Colonoscòpia · Veure més »

Costella

En anatomia, les costelles (llat. costae) són ossos llargs i corbs que s'articulen amb la columna vertebral i amb l'estèrnum formant la caixa toràcica.

Nou!!: Còlon і Costella · Veure més »

Defecació

El perfumador La defecació o egestió és el procés biològic d'eliminació de la femta.

Nou!!: Còlon і Defecació · Veure més »

Diafragma (múscul)

El diafragma (del llatí diaphragma, i aquest del grec διάφραγμα: diá, "a través de", "diferència"; phrag, "separació"; -ma) és el múscul que com un envà, separa l'abdomen i el tòrax.

Nou!!: Còlon і Diafragma (múscul) · Veure més »

Diagnosi

El metge, de Samuel Luke Fildes (1891) La diagnosi o diagnòstic és el conjunt de pràctiques adreçades a determinar d'una situació.

Nou!!: Còlon і Diagnosi · Veure més »

Diarrea

La diarrea (popularment cagar(r)ines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya, etc és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia. Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids. Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable. Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu. Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats. La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis. Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada. Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant). La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat. Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria. Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea. Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics). En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta. La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó. També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus. El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre. Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes. S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys. Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna. En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa. La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral. Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta. La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu. Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any. És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any. El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990. El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%). Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys. Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.

Nou!!: Còlon і Diarrea · Veure més »

Diverticulitis

La diverticulitis, en medicina, fa referència a la inflamació dels diverticles de l'intestí.

Nou!!: Còlon і Diverticulitis · Veure més »

Diverticulosi

La diverticulosi o malaltia diverticular, en medicina, fa referència a la presència de diverticles a la paret del còlon.

Nou!!: Còlon і Diverticulosi · Veure més »

Dolor abdominal crònic funcional

El dolor abdominal crònic funcional (DACF) o dolor abdominal funcional crònic o síndrome de dolor abdominal funcional és la presència contínua de dolor abdominal per al qual no es coneix cap explicació mèdica i té el potencial d'interferir amb tots els aspectes del funcionament diari.

Nou!!: Còlon і Dolor abdominal crònic funcional · Veure més »

Electròlit

La dissolució aquosa d'etanol no condueix l'electricitat, l'etanol és un no-electròlit. El clorur de potassi és un electròlit fort perquè la seva dissolució aquosa condueix molt bé l'electricitat. L'àcid acètic és un electròlit feble perquè la seva dissolució aquosa és poc conductora. Un electròlit és una substància química que es dissocia en ions lliures quan es dissol en un dissolvent ionitzant o es fon, produint un medi conductor de l'electricitat.

Nou!!: Còlon і Electròlit · Veure més »

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives. Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.

Nou!!: Còlon і Enzim · Veure més »

Estómac

Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.

Nou!!: Còlon і Estómac · Veure més »

Fem

Fems en la mà d'un agricultor. El fem o els fems (usat generalment en plural) són el producte constituït per una barreja d'excrements d'animals domèstics i de restes del seu jaç (usualment palla), descomposta per la fermentació, i que s'utilitza com a adob o fertilitzant orgànic.

Nou!!: Còlon і Fem · Veure més »

Fetge

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.

Nou!!: Còlon і Fetge · Veure més »

Fibra alimentària

La fibra alimentària o fibra cel·lulosa és el component de diversos aliments d'origen vegetal, com els cereals, fruites, verdures i llegums, que no pot ser digerit per l'organisme.

Nou!!: Còlon і Fibra alimentària · Veure més »

Glúcid

El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).

Nou!!: Còlon і Glúcid · Veure més »

Ili (os)

L'ili o ílium (en llatí ilium) de la pelvis és un de tres ossos que formen la cintura pelviana.

Nou!!: Còlon і Ili (os) · Veure més »

Intestí prim

L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.

Nou!!: Còlon і Intestí prim · Veure més »

Isquèmia

Una isquèmia (del grec ἴσχω "retenir" i αἷμα "sang") és el patiment cel·lular causat per la disminució transitòria o permanent del reg sanguini i conseqüentment una disminució de l'aportació d'oxigen d'un teixit biològic.

Nou!!: Còlon і Isquèmia · Veure més »

Magnesi

El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.

Nou!!: Còlon і Magnesi · Veure més »

Malaltia de Crohn

La malaltia de Crohn, coneguda igualment com a enteritis regional, és una malaltia inflamatòria intestinal que pot afectar qualsevol part del tracte gastrointestinal, des de la boca fins a l'anus.

Nou!!: Còlon і Malaltia de Crohn · Veure més »

Malaltia de Hirschsprung

La malaltia de Hirschsprung o megacolon aganglionar és una obstrucció del còlon deguda a moviments anòmals d'aquest, d'origen genètic i present al néixer.

Nou!!: Còlon і Malaltia de Hirschsprung · Veure més »

Mamífers

Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.

Nou!!: Còlon і Mamífers · Veure més »

Múscul ilíac

El múscul ilíac (musculus iliacus) és un múscul pla i triangular que omple la fossa ilíaca.

Nou!!: Còlon і Múscul ilíac · Veure més »

Múscul quadrat lumbar

El múscul quadrat lumbar (musculus quadratus lumborum), és un múscul que es troba a la cara posterolateral de la columna lumbar.

Nou!!: Còlon і Múscul quadrat lumbar · Veure més »

Múscul transvers de l'abdomen

El múscul transvers de l'abdomen (musculus transversus abdomen), anomenat així per la direcció de les seves fibres.

Nou!!: Còlon і Múscul transvers de l'abdomen · Veure més »

Melsa

La melsa és un òrgan de l'abdomen, la funció del qual és la destrucció d'eritròcits vells i servir de reservori de sang.

Nou!!: Còlon і Melsa · Veure més »

Mesenteri

En anatomia, es designa amb el nom de mesenteri a una porció del peritoneu que fixa els intestins a la paret abdominal posterior.

Nou!!: Còlon і Mesenteri · Veure més »

Microbiota intestinal

''Escherichia coli'', una de les moltes espècies de bacteris presents a l'intestí humà. |any.

Nou!!: Còlon і Microbiota intestinal · Veure més »

Mucositat

Mucositat de l'estómac vist al microscòpi El moc o mucositat és una substància viscosa d'origen biològic produït per les membranes mucoses mitjançant les cèl·lules caliciformes.

Nou!!: Còlon і Mucositat · Veure més »

Nervi vague

El nervi vague (del lat. nervus vagus) o nervi pneumogàstric o desè parell cranial o nervi cranial X, innerva la faringe, l'esòfag, la laringe, la tràquea, els bronquis, el cor, l'estómac i el fetge.

Nou!!: Còlon і Nervi vague · Veure més »

Nutrient

Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.

Nou!!: Còlon і Nutrient · Veure més »

Organisme

μm. Un bolet polipor té una relació de parasitisme amb el seu hoste. Un fong micorriza ericoid Un organisme (sovint anomenat ésser viu) és, en biologia, un conjunt d'àtoms i molècules que forma una estructura material molt organitzada i complexa.

Nou!!: Còlon і Organisme · Veure més »

Pòlip (medicina)

Un pòlip és un creixement anormal de teixit que sobresurt d'una membrana mucosa.

Nou!!: Còlon і Pòlip (medicina) · Veure més »

Pòlip colorectal

Un pòlip colorectal és un pòlip (creixement carnós) que es produeix al revestiment del còlon o recte.

Nou!!: Còlon і Pòlip colorectal · Veure més »

Peritoneu

El peritoneu és una membrana serosa d'origen mesodèrmic, que recobreix els òrgans de l'abdomen.

Nou!!: Còlon і Peritoneu · Veure més »

PH

La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.

Nou!!: Còlon і PH · Veure més »

Quim

El quim (del grec χυμός khymos, "suc") és una massa pastosa, semi-sòlida i de consistència àcida, formada per menjar parcialment digerit que és expulsada per l'estómac, a través de la vàlvula pilòrica, al duodè (o intestí prim).

Nou!!: Còlon і Quim · Veure més »

Recte

El recte, també conegut com a budell cular o budell culà és l'últim tram del tub digestiu, situat immediatament després del còlon sigmoide.

Nou!!: Còlon і Recte · Veure més »

Remugant (digestió)

Tall histològic de les papil·les d'una ovella. Els remugants són animals que digereixen l'aliment en dues etapes: primer el consumeixen i després el remuguen.

Nou!!: Còlon і Remugant (digestió) · Veure més »

Restrenyiment

El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar.

Nou!!: Còlon і Restrenyiment · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Còlon і Sal (química) · Veure més »

Síndrome de l'intestí irritable

La síndrome de l'intestí irritable (SII o, antigament anomenat, còlon espàstic o còlon irritable) és un trastorn funcional de l'intestí caracteritzat per dolor abdominal crònic, malestar, inflor abdominal i l'alteració dels hàbits intestinals en absència de qualsevol causa orgànica detectable.

Nou!!: Còlon і Síndrome de l'intestí irritable · Veure més »

Sistema limfàtic

Sistema limfàtic Distribució del sistema limfàtic per regions El sistema limfàtic, o sistema limfoide, és un sistema d'òrgans dels vertebrats que forma part del sistema immunitari, i complementari del sistema circulatori, essent el segon sistema de circulació de l'organisme.

Nou!!: Còlon і Sistema limfàtic · Veure més »

Sodi

El sodi és l'element químic de símbol Na i nombre atòmic 11.

Nou!!: Còlon і Sodi · Veure més »

Teixit (biologia)

Microfotografia del teixit nerviós (nervi perifèric). En biologia, el teixit és un grau d'organització entre la cèl·lula i l'òrgan, els diferents tipus de teixits es caracteritzen pel fet de presentar uns tipus de cèl·lules determinats i una localització concreta en una mateixa espècie.

Nou!!: Còlon і Teixit (biologia) · Veure més »

Vòlvul

Un vòlvul és una torsió de l'intestí que succeeix quan es produeix un doblec del mateix intestí i el mesenteri que el suporta, donant lloc a una obstrucció intestinal.

Nou!!: Còlon і Vòlvul · Veure més »

Vena

Les principals venes del cos humà Una vena és un vas sanguini que, naixent de la unió dels capil·lars dels distints òrgans i teixits del cos, porta la sang cap al cor.

Nou!!: Còlon і Vena · Veure més »

Vena porta hepàtica

La vena porta hepàtica o, habitualment i senzillament, vena porta és un vas sanguini que transporta la sang del tracte gastrointestinal, vesícula biliar, pàncrees i melsa al fetge.

Nou!!: Còlon і Vena porta hepàtica · Veure més »

Vertebrats

Els vertebrats (Vertebrata) són un subembrancament de metazous celomats deuteròstoms cordats, de simetria bilateral, proveïts d'un teixit ossi que forma vèrtebres que protegeixen el sistema nerviós epineure, i dotats d'una dilatació cefàlica o encèfal protegida per una caixa cranial.

Nou!!: Còlon і Vertebrats · Veure més »

Vitamina

Les fruites i verdures són una font de vitamines. Una vitamina és un compost orgànic que l'organisme necessita com a nutrient en petites quantitats.

Nou!!: Còlon і Vitamina · Veure més »

Vitamina K

Vitamina K1 (filoquinona).). Ambdues contenen un anell funcional de nafotquinona i una cadena lateral alifàtica. La filoquinona té un anell lateral fitil. Vitamina K₂ (menaquinona). En la menaquinona la cadena lateral està constituïda per un nombre variable de residus isoprenoides. Vitamina K (K de "Koagulations-Vitamin" en Alemany i Escandinau) fa referència a un grup de vitamines liposolubles, hidròfobes, que són necessàries per a la modificació post-traduccional de certes proteïnes, majoritàriament requerides per la coagulació sanguínia.

Nou!!: Còlon і Vitamina K · Veure més »

Redirigeix aquí:

Colònica, Còlon ascendent, Còlon descendent, Còlon sigmoide, Còlon transvers.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »