Taula de continguts
14 les relacions: Aqueni, Asteràcies, Calze (botànica), Carpel, Gira-sol, Lòcul, Llavor, Ovari, Teixit vegetal, Tragopogon pratensis, Valerianàcies, Vent, Vil·là, Xicoia.
Aqueni
Aquenis de ''Taraxacum officinale'' Aquenis de girasol Un aqueni és un fruit sec indehiscent amb una sola llavor que no està soldada dins del pericarpi.
Veure Cípsela (fruit) і Aqueni
Asteràcies
Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).
Veure Cípsela (fruit) і Asteràcies
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Veure Cípsela (fruit) і Calze (botànica)
Carpel
Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.
Veure Cípsela (fruit) і Carpel
Gira-sol
El gira-sol, mira-sol o sol coronat (Helianthus annuus) és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies (Asteraceae).
Veure Cípsela (fruit) і Gira-sol
Lòcul
Un lòcul (del llatí: loculus que vol dir «lloc petit», i en anglès:Locule amb el plural com locules o loculi) és cadascuna de les cavitats de què consta un òrgan animal o vegetal, especialment un ovari, un fruit o un esporangi En les plantes el terme lòcul normalment es refereix a una cambra dins un ovari gineceu o carpel de les flors i fruits.
Veure Cípsela (fruit) і Lòcul
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Veure Cípsela (fruit) і Llavor
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Veure Cípsela (fruit) і Ovari
Teixit vegetal
Tall transversal d'una tija. Un teixit vegetal o teixit vascular (en el cas dels cormòfits) és un conjunt de cèl·lules vegetals similars íntimament unides, de característiques semblants, agrupades en masses importants i/o que realitzen funcions anàlogues, d'origen comú i formades per divisions cel·lulars segons les tres direccions de l'espai.
Veure Cípsela (fruit) і Teixit vegetal
Tragopogon pratensis
Capítol florit Capítol fructificat Tragopogon pratensis, conegut també com a barba de cabra o salsifí de prat, és una espècie de planta asteràcia.
Veure Cípsela (fruit) і Tragopogon pratensis
Valerianàcies
Valerianàcia, Valerianàcies o Valerianaceae, és una família de plantes amb flors.
Veure Cípsela (fruit) і Valerianàcies
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Veure Cípsela (fruit) і Vent
Vil·là
Papus de dues setes amb arestes retorses d'una espècie de ''Bidens'' El papu, angelet, bufavent o vil·là és una prolongació com una mena d'apèndix que tenen alguns fruits, principalment els de la família de les compostes, que és el resultat d'una transformació del calze en flors d'ovari ínfer i que consisteix en un conjunt de pèls, de setes, d'esquames, o en una coroneta membranosa, agafat a la part superior del fruit i que es desprèn juntament amb aquest.
Veure Cípsela (fruit) і Vil·là
Xicoia
La xicoia (Taraxacum officinale), també anomenada dent de lleó, apagallums, cama-roja, lletsó d'ase, llumenetes, pixallits (veure el nom francès), queixals de vella, lletissó de ruc, lletsó, lletissó, llicsó i xicoira de burro, és una planta de la família de les asteràcies.
Veure Cípsela (fruit) і Xicoia
També conegut com Cípsela (botànica).