Accés més ràpid que el navegador!
234 les relacions: Abadia de Claravall, Abadia de Fontfreda, Agde, Agen, Alfons de Poitiers, Alfons el Cast, Alfons II de Provença, Anatòlia, Anne Brenon, Antic Testament, Arnau Amalric, Arnau I de Castellbò, Arquebisbat d'Albi, Ascetisme, Balcans, Barcelona, Batalla de Las Navas de Tolosa, Batalla de Muret, Benet XII, Berga, Besiers, Bisbe, Bogomilisme, Bordeus, Borgonya, Bram, Brenon, Bulgària, Cabaret, Camí dels bons homes, Caors, Carcassona, Carpentràs, Castedat, Castell de Foix (França), Catalunya, Catolicisme, Càntic dels Càntics, Cessari d'Heisterbach, Chartres, Ciutat d'Autun, Colònia (Alemanya), Comtat d'Urgell, Comtat de Flandes, Comtat de Foix, Comte, Concili de Tours, Concili del Laterà III, Consolamentum, Constantinoble, ..., Corberes, Corona d'Aragó, Cristianisme, Croada Albigesa, Déu, Diable, Dimoni, Divina gràcia, Domènec de Guzmán, Dreux, Dualisme, Ducat de Bar, Eclesiastès, Ekbert de Schönau, El Burgo de Osma, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Enric de Marcy, Felip II de França, Fira, Folquet de Marsella, França, Gaillac, Garona, Gat, Gàl·lia, Girona, Gnosticisme, Gregori IX, Gregori VII, Guilhem de Tudela, Guillem Belibasta, Guillem VIII de Montpeller, Heretgia, Honori III, Innocenci III, Inquisició, Institut Català de les Dones, Insult, Interdicte, Itàlia, Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà), Jaume el Conqueridor, Jean Duvernoy, Jesús de Natzaret, Joan sense Terra, Jordi Ventura i Subirats, Jueus, La Grassa, La Vaur, Laon, Lió, Llatí, Lleida, Llibre dels Salms, Lliure albir, Llombardia, Lluís IX de França, Lluís VIII de França, Lombèrs (Tarn), Macedònia (regió), Mani, Maniqueisme, Metafísica, Michel Roquebert, Moissac, Montalban, Montpanchèir, Montpeller, Muntanya Negra, Muret, Narbona, Nevers, Nimes, Nou Testament, Occità, Occitània, Orde del Cister, Orleans, Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Palau dels Barons de Pinós, Papa, Papa Innocenci III, París, Pataria, Pàmies, Pecat, Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Pietro di Benevento, Pirineus, Piussa, Pobresa, Pregària cristiana, Priorat, Proverbis, Ramon Berenguer V de Provença, Ramon IV de Tolosa, Ramon Roger Trencavell, Ramon V de Tolosa, Ramon VI de Tolosa, Ramon VII de Tolosa, Redempció (teologia), Reims, Religió, Renània, Roma, Rosselló, Salvació, Salvació en el cristianisme, Sant Antoní, Sant Bertran, Sant Felitz de Lauragués, Sant Gèli (municipi del Gard), Sant Geli, Sant Gil, Santa Seu, Secta, Senyoria d'Andusa, Setge de La Vaur (1211), Setge de Menerba, Setge de Montsegur, Setge de Tèrme, Simó IV de Montfort, Sincretisme, Siràcida, Soissons, Terra Santa, Tolosa de Llenguadoc, Tractat de Meaux, Tràcia, Trencavell, Valdesos, Valença, Vasats (Gironda), Vézelay, Vescomtat d'Albi, Virtut, Xampanya, Zoroastre, 1000, 1096, 1114, 1148, 1162, 1163, 1167, 1177, 1178, 1179, 1184, 1189, 1194, 1196, 1198, 12 de setembre, 1200, 1203, 1204, 1206, 1207, 1208, 1209, 1210, 1211, 1212, 1213, 1215, 1216, 1217, 1218, 1222, 1223, 1224, 1226, 1227, 1239, 1241, 1244, 1249, 1270, 1271, 1276, 1321, 14 de gener. Ampliar l'índex (184 més) »
Abadia de Claravall
L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.
Nou!!: Catarisme і Abadia de Claravall · Veure més »
Abadia de Fontfreda
L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.
Nou!!: Catarisme і Abadia de Fontfreda · Veure més »
Agde
Agde (en occità, en francès) és una ciutat occitana del Llenguadoc al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Agde · Veure més »
Agen
Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Catarisme і Agen · Veure més »
Alfons de Poitiers
Alfons de Poitiers (Poissy, 1 de novembre de 1220 – Itàlia, 21 d'agost de 1271) va ser un príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX.
Nou!!: Catarisme і Alfons de Poitiers · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Catarisme і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons II de Provença
pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).
Nou!!: Catarisme і Alfons II de Provença · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Catarisme і Anatòlia · Veure més »
Anne Brenon
Anne Brenon (Mâcon, 14 de novembre del 1945) és una paleògrafa, diplomada a l'École des Chartes, amb la tesi titulada "Les livres des Vaudois" i a l'École pratique des hautes études en ciències religioses i va ser conservadora en cap del Patrimoni de França.
Nou!!: Catarisme і Anne Brenon · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Catarisme і Antic Testament · Veure més »
Arnau Amalric
Arnau Amalric (Occitània o Catalunya, s. XII - abadia de Fontfreda, 1225) fou un monjo cistercenc, abat de Poblet (1196-1198), posteriorment abat de Citeaux (1200-1212), nunci papal i inquisidor durant la Croada albigesa, arquebisbe de Narbona (1212-1225) i abat general de l'orde del Cister (1221-1225).
Nou!!: Catarisme і Arnau Amalric · Veure més »
Arnau I de Castellbò
Arnau I de Castellbò (1185 - 1226) fou vescomte de Castellbò i partidari de l'heretgia càtara.
Nou!!: Catarisme і Arnau I de Castellbò · Veure més »
Arquebisbat d'Albi
L' arquebisbat d'Albi és una divisió eclesiàstica de França que té com a capçalera la ciutat d'Albi i comprèn el departament del Tarn.
Nou!!: Catarisme і Arquebisbat d'Albi · Veure més »
Ascetisme
Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.
Nou!!: Catarisme і Ascetisme · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Catarisme і Balcans · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Catarisme і Barcelona · Veure més »
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Nou!!: Catarisme і Batalla de Las Navas de Tolosa · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Catarisme і Batalla de Muret · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: Catarisme і Benet XII · Veure més »
Berga
Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.
Nou!!: Catarisme і Berga · Veure més »
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Besiers · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Catarisme і Bisbe · Veure més »
Bogomilisme
Estela amb simbologia dels bogomils a Radimlja, Bòsnia-Hercegovina El bogomilisme és una heretgia medieval que defensava un dualisme estricte i la manca d'autoritat de l'Església, fruit del diable.
Nou!!: Catarisme і Bogomilisme · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Catarisme і Bordeus · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Catarisme і Borgonya · Veure més »
Bram
Bram és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Bram · Veure més »
Brenon
Brenon (en francès Brenon) és un municipi francès, situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Nou!!: Catarisme і Brenon · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Catarisme і Bulgària · Veure més »
Cabaret
estrella del cabaret El cabaret és un tipus d'espectacle de varietats generalment nocturn que combina cançons i textos diversos, i pot incloure també l'actuació d'humoristes, il·lusionistes i altres números populars.
Nou!!: Catarisme і Cabaret · Veure més »
Camí dels bons homes
Crema de càtars (imatge de la ''Crònica de França'' o ''de St.'' ''Denis'') El Camí dels Bons homes, o GR 107, és un itinerari, una ruta turística d'entre 185,71 i 205,2 quilòmetres entre el santuari de Queralt (Berguedà) i el castell de Montsegur (País de Foix, Occitània), que es pot fer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya.
Nou!!: Catarisme і Camí dels bons homes · Veure més »
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Caors · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Carcassona · Veure més »
Carpentràs
Carpentràs o Carpentras és un municipi francès al departament de Valclusa (regió de Provença – Alps – Costa Blava).
Nou!!: Catarisme і Carpentràs · Veure més »
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Nou!!: Catarisme і Castedat · Veure més »
Castell de Foix (França)
El Castell de Foix és un castell al centre de la ciutat de Foix (Occitània) a una altura de 60 metres d'aquesta, per sobre d'una roca calcària.
Nou!!: Catarisme і Castell de Foix (França) · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Catarisme і Catalunya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Catarisme і Catolicisme · Veure més »
Càntic dels Càntics
Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.
Nou!!: Catarisme і Càntic dels Càntics · Veure més »
Cessari d'Heisterbach
Cessari d'Heisterbach, també conegut com a Caesarius de Heisterbacensis (Colònia 1170 - †Heisterbach 1240), fou un abat i escriptor alemany, de l'antiga abadia cistercenca d'Heisterbach (actualment Siebengebirge), prop de la petita ciutat de Oberdollendorf.
Nou!!: Catarisme і Cessari d'Heisterbach · Veure més »
Chartres
Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Catarisme і Chartres · Veure més »
Ciutat d'Autun
Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Catarisme і Ciutat d'Autun · Veure més »
Colònia (Alemanya)
Colònia o Colonya (Köln; en alemany de Colonya: Kölle; en Keulen) és una ciutat d'Alemanya situada a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.
Nou!!: Catarisme і Colònia (Alemanya) · Veure més »
Comtat d'Urgell
El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.
Nou!!: Catarisme і Comtat d'Urgell · Veure més »
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Nou!!: Catarisme і Comtat de Flandes · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Catarisme і Comtat de Foix · Veure més »
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Nou!!: Catarisme і Comte · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Catarisme і Concili de Tours · Veure més »
Concili del Laterà III
El Concili del Laterà III es va celebrar el 1179 sota la presidència del Papa Alexandre III.
Nou!!: Catarisme і Concili del Laterà III · Veure més »
Consolamentum
El consolamentum (llatí, consolament) era la principal pràctica ritual del catarisme, el sagrament baptismal dels càtars que es va desenvolupar al sud de França entre la segona meitat del i el final del.
Nou!!: Catarisme і Consolamentum · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Catarisme і Constantinoble · Veure més »
Corberes
Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.
Nou!!: Catarisme і Corberes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Catarisme і Corona d'Aragó · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Catarisme і Cristianisme · Veure més »
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Nou!!: Catarisme і Croada Albigesa · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Catarisme і Déu · Veure més »
Diable
Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Nou!!: Catarisme і Diable · Veure més »
Dimoni
Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.
Nou!!: Catarisme і Dimoni · Veure més »
Divina gràcia
Divina gràcia és un terme teològic present en diverses religions.
Nou!!: Catarisme і Divina gràcia · Veure més »
Domènec de Guzmán
Domènec de Guzmán, Sant Domènec, (Caleruega, 1170Hubert Jedin,Manual de Historia de la Iglesia.Tomo IV,p.300 - Bolonya, el 6 d'agost 1221), fundador de l'Orde dels Predicadors també coneguts com a Dominics.
Nou!!: Catarisme і Domènec de Guzmán · Veure més »
Dreux
Dreux és un municipi francès, situat al departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Catarisme і Dreux · Veure més »
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Nou!!: Catarisme і Dualisme · Veure més »
Ducat de Bar
El comtat de Bar o Barrois, després ducat de Bar, fou una jurisdicció feudal compartida entre el regne de França (de la que depenia la part a l'oest del Meuse) i el Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Catarisme і Ducat de Bar · Veure més »
Eclesiastès
L'Eclesiastès o Cohèlet (hebreu, קֹהֶלֶת, Kohélet, "congregador"), també conegut com a Llibre del Predicador, és un llibre de l'Antic Testament de la Bíblia i del Tanakh, dintre del grup anomenat sapiencial o didàctic o Ketuvim, ja que el seu contingut és un recull de lleis i proverbis populars que van servir de guia als cristians i jueus.
Nou!!: Catarisme і Eclesiastès · Veure més »
Ekbert de Schönau
Ekbert de Schönau, Abat de Schönau, nascut a la primera part del en una família distingida de vall del Roine; mort 28 de març, de 1184, a l'Abadia de Schönau.
Nou!!: Catarisme і Ekbert de Schönau · Veure més »
El Burgo de Osma
El Burgo de Osma (oficialment El Burgo de Osma - Ciudad de Osma) és un municipi espanyol ubicat a la província de Sòria, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Catarisme і El Burgo de Osma · Veure més »
Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.
Nou!!: Catarisme і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »
Enric de Marcy
Enric de Marcy (o Henri Settimo de Marcy) (Borgonya, voltant 1136 - Arràs, 1r de gener de 1189) va ser un prelat cistercenc francès de l'abadia d'Hautecombe (1160) i després abat de Claravall (1176-1179).
Nou!!: Catarisme і Enric de Marcy · Veure més »
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Nou!!: Catarisme і Felip II de França · Veure més »
Fira
Fira de Cocentaina realitzada per Tots Sants Una fira és una congregació en un lloc determinat de mercaders que exposen béns i mercaderies durant un període delimitat.
Nou!!: Catarisme і Fira · Veure més »
Folquet de Marsella
Folquet de Marsella o Folc de Tolosa, en occità: Folquet de Marselha i en francès Foulques de Marseille (Marsella, ca.
Nou!!: Catarisme і Folquet de Marsella · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Catarisme і França · Veure més »
Gaillac
* Gaillac o Galhac (municipi del Tarn), municipi francès del departament del Tarn (regió d'Occitània).
Nou!!: Catarisme і Gaillac · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Catarisme і Garona · Veure més »
Gat
El gat o moix (Felis catus) és un petit mamífer carnívor domèstic.
Nou!!: Catarisme і Gat · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Catarisme і Gàl·lia · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Catarisme і Girona · Veure més »
Gnosticisme
Emblema gnòstic El gnosticisme és una religió sincretista que es va originar al segle I a partir d'idees i sistemes filosòfics i religiosos de l'època entre sectes jueves i cristianesMagris, Aldo (2005), "Gnosticism: Gnosticism from its origins to the Middle Ages (further considerations)", en Jones, Lindsay (ed.), MacMillan Encyclopedia of Religion, MacMillan.
Nou!!: Catarisme і Gnosticisme · Veure més »
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Nou!!: Catarisme і Gregori IX · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Catarisme і Gregori VII · Veure més »
Guilhem de Tudela
Guilhem de Tudela fou un trobador navarrès en occità del.
Nou!!: Catarisme і Guilhem de Tudela · Veure més »
Guillem Belibasta
Guillem Belibasta, en occità Guilhem Belibasta, fill i net de creients, fou un occità i perfecte càtar nascut cap al 1280 a Cubièra (Llenguadoc, a tocar de la Fenolleda), de llarga tradició càtara, en una família de pagesos i ramaders.
Nou!!: Catarisme і Guillem Belibasta · Veure més »
Guillem VIII de Montpeller
Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.
Nou!!: Catarisme і Guillem VIII de Montpeller · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Catarisme і Heretgia · Veure més »
Honori III
Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.
Nou!!: Catarisme і Honori III · Veure més »
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Nou!!: Catarisme і Innocenci III · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Catarisme і Inquisició · Veure més »
Institut Català de les Dones
LInstitut Català de les Dones és un organisme del Govern de la Generalitat de Catalunya encarregat de dissenyar, impulsar, coordinar i avaluar les polítiques per a l'equitat de gènere.
Nou!!: Catarisme і Institut Català de les Dones · Veure més »
Insult
Una part de la pintura a l'oli d'Hippolyte Delaroche de 1836 ''Carles I insultat pels soldats de Cromwell'' Un insult o penjament és un mot o expressió ofensiu, que és utilitzat per l'emissor amb la intenció de fer mal o ofendre un altre individu que és considerat com a receptor del penjament o insult.
Nou!!: Catarisme і Insult · Veure més »
Interdicte
Un interdicte és una acció legal que persegueix posar fi a una situació produïda per una pertorbació que algú fa sobre un immoble d'un altre.
Nou!!: Catarisme і Interdicte · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Catarisme і Itàlia · Veure més »
Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà)
Jahvè era el déu nacional de l'antic Israel i Judà.
Nou!!: Catarisme і Jahvè (antic Déu d'Israel i Judà) · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Catarisme і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jean Duvernoy
Jean Duvernoy (Montbéliard, 1 de gener de 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 18 d'agost de 2010) va ser un jurista i historiador francès, especialitzat en heretgies medievals.
Nou!!: Catarisme і Jean Duvernoy · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Catarisme і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Nou!!: Catarisme і Joan sense Terra · Veure més »
Jordi Ventura i Subirats
Jordi Ventura i Subirats (Barcelona, 1932-15 de gener de 1999) fou un historiador català especialitzat en cultures minoritàries i en occitanisme, professor d'història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Catarisme і Jordi Ventura i Subirats · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Catarisme і Jueus · Veure més »
La Grassa
La Grassa (en occità original: la Grassa; en francès: Lagrasse) és un municipi francès al districte de Carcassona del departament de l'Aude, dins la regió administrativa d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і La Grassa · Veure més »
La Vaur
La Vaur (en occità La Vaur; en francès Lavaur) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і La Vaur · Veure més »
Laon
Laon és un municipi francès, capital del departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Catarisme і Laon · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Catarisme і Lió · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Catarisme і Llatí · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Catarisme і Lleida · Veure més »
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Nou!!: Catarisme і Llibre dels Salms · Veure més »
Lliure albir
El lliure albir és la hipotètica capacitat dels agents racionals de poder exercir control sobre les seves accions.
Nou!!: Catarisme і Lliure albir · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Catarisme і Llombardia · Veure més »
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Nou!!: Catarisme і Lluís IX de França · Veure més »
Lluís VIII de França
Lluís VIII de França dit el Lleó (París 1187 - Montpensier, Alvèrnia 1226), rei de França (1223-1226).
Nou!!: Catarisme і Lluís VIII de França · Veure més »
Lombèrs (Tarn)
Lombèrs (en francès Lombers) és un municipi francès, situat al departament del Tarn i a la regió d'Occitània, 13km al sud de la ciutat d'Albi.
Nou!!: Catarisme і Lombèrs (Tarn) · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Catarisme і Macedònia (regió) · Veure més »
Mani
Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.
Nou!!: Catarisme і Mani · Veure més »
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Nou!!: Catarisme і Maniqueisme · Veure més »
Metafísica
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia la naturalesa fonamental de la realitat, els primers principis de l'ésser, la identitat i el canvi, l'espai i el temps, la causalitat, la necessitat i la possibilitat.
Nou!!: Catarisme і Metafísica · Veure més »
Michel Roquebert
fou un escriptor francès, especialista en el catarisme.
Nou!!: Catarisme і Michel Roquebert · Veure més »
Moissac
Moissac és un municipi de l'Occitània, integrat al departament francès de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Moissac · Veure més »
Montalban
Montalban (en occità: Montalban; en francès: Montauban) és un municipi d'Occitània (Estat francès), capital del departament de Tarn i Garona, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Montalban · Veure més »
Montpanchèir
Montpensier és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Catarisme і Montpanchèir · Veure més »
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Nou!!: Catarisme і Montpeller · Veure més »
Muntanya Negra
Situació de la Muntanya Negra dins del Massís Central Límits geogràfics (en vermell) i geològics (en magenta) de la Muntanya Negra La Muntanya Negra. La Muntanya Negra (Montanha Negra en occità, Montagne Noire en francès), és un massís muntanyós situat a l'extremitat sud-oest del Massís Central, a estat francès, i representa la línia divisòria dels departament del Tarn, l'Erau i el de l'Aude.
Nou!!: Catarisme і Muntanya Negra · Veure més »
Muret
Muret (Murèth en occità i antigament Murell) és un municipi a l'estat francès, situat al departament de l'Alta Garona, a Occitània, a uns 20 quilòmetres al sud de Tolosa.
Nou!!: Catarisme і Muret · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: Catarisme і Narbona · Veure més »
Nevers
Nevers és un municipi francès, capital del departament del Nièvre, a la regió de Borgonya-Franc Comtat.
Nou!!: Catarisme і Nevers · Veure més »
Nimes
Nimes (Nimes en occità modern, Nemze en occità antic i Nîmes en francès) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Nimes · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Catarisme і Nou Testament · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Occità · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Catarisme і Occitània · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Catarisme і Orde del Cister · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Catarisme і Orleans · Veure més »
Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó IV de Brunswick (1175 o 1176 - 19 de maig, 1218) va ser un dels dos reis rivals que van lluitar pel Sacre Imperi Romà des del 1198, rei únic a partir del 1208 i coronat emperador el 1209.
Nou!!: Catarisme і Otó IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Palau dels Barons de Pinós
El Palau dels Barons de Pinós, també anomenat Castell de Bagà,gencat.cat, és un edifici de Bagà, comarca del Berguedà.
Nou!!: Catarisme і Palau dels Barons de Pinós · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Catarisme і Papa · Veure més »
Papa Innocenci III
Innocenci III (llatí: Innocentius III; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
Nou!!: Catarisme і Papa Innocenci III · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Catarisme і París · Veure més »
Pataria
La Pataria (mot italià, pronunciat) fou un moviment popular de Milà que qüestionà el nomenament com a arquebisbe d'aquella ciutat de Guido de Velate (1045), noble milanès fidel a l'emperador alemany Enric III.
Nou!!: Catarisme і Pataria · Veure més »
Pàmies
Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.
Nou!!: Catarisme і Pàmies · Veure més »
Pecat
Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.
Nou!!: Catarisme і Pecat · Veure més »
Pere de Castellnou
Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.
Nou!!: Catarisme і Pere de Castellnou · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Catarisme і Pere el Catòlic · Veure més »
Pietro di Benevento
Pietro di Benevento (en català: Pere de Benevent) va ser cardenal-diaca de Santa Maria in Acquiro, notari i legat pontifici, i autor de la "Compilatio tertia".
Nou!!: Catarisme і Pietro di Benevento · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Catarisme і Pirineus · Veure més »
Piussa
Piussa (en francès Pieusse) és un municipi del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Catarisme і Piussa · Veure més »
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Nou!!: Catarisme і Pobresa · Veure més »
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Nou!!: Catarisme і Pregària cristiana · Veure més »
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Nou!!: Catarisme і Priorat · Veure més »
Proverbis
El Llibre dels Proverbis (hebreu מִשְׁלֵי, Mishlei) és un llibre bíblic de l'Antic Testament i del Tanakh hebreu.
Nou!!: Catarisme і Proverbis · Veure més »
Ramon Berenguer V de Provença
Segell de Ramon Berenguer V de Provença Ramon Berenguer V (o IV) de Provença (Ais de Provença, 1196/1200 - 26 d'agost de 1245) fou comte de Provença i comte de Forcalquer (1209-1245).
Nou!!: Catarisme і Ramon Berenguer V de Provença · Veure més »
Ramon IV de Tolosa
Ramon IV de Tolosa, dit Ramon de Sant Gèli (Tolosa, 1042-Mont Pelegrí, Trípoli 1105), comte de Tolosa, comte de Trípoli (Ramon I), comte de Roergue, comte de Nimes (Ramon II), comte d'Albi, comte de Carcí i comte de Narbona (Ramon II).
Nou!!: Catarisme і Ramon IV de Tolosa · Veure més »
Ramon Roger Trencavell
Raimon Roger Trencavell (1185 - 10 de novembre de 1209) va ser vescomte d'Albi, d'Ambialet i de Besiers (feudataris del comte de Tolosa), i vescomte de Carcassona i de Rasés (feudataris del comte de Barcelona, el qual era al mateix temps rei d'Aragó).
Nou!!: Catarisme і Ramon Roger Trencavell · Veure més »
Ramon V de Tolosa
Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).
Nou!!: Catarisme і Ramon V de Tolosa · Veure més »
Ramon VI de Tolosa
Ramon VI de Tolosa, anomenat el Vell (Sant Geli (Llenguadoc), 27 d'octubre de 1156 - Tolosa, 2 d'agost de 1222), fou comte de Melguelh (Ramon IV, 1173-1190), comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença (de 1194 a 1222).
Nou!!: Catarisme і Ramon VI de Tolosa · Veure més »
Ramon VII de Tolosa
Ramon VII de Tolosa o de Sant Geli, dit el Jove (juliol de 1197, Bellcaire - 27 de setembre de 1249, Millau) va ser comte de Tolosa, duc de Narbona i marquès de Provença.
Nou!!: Catarisme і Ramon VII de Tolosa · Veure més »
Redempció (teologia)
La redempció és un concepte essencial en moltes religions, com ara el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Nou!!: Catarisme і Redempció (teologia) · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Catarisme і Reims · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Catarisme і Religió · Veure més »
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Nou!!: Catarisme і Renània · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Catarisme і Roma · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Catarisme і Rosselló · Veure més »
Salvació
La salvació (del llatí salus, «ajuda» o «salut» i del grec Σοτεριος soterios, «redempció», «rescat») és l'alliberament de la condemnació de l'ànima humana gràcies a la intervenció de Déu.
Nou!!: Catarisme і Salvació · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Catarisme і Salvació en el cristianisme · Veure més »
Sant Antoní
* Sant Antoní de Pàmies (Pàmies, ~453 - ~506), religiós, màrtir i sant.
Nou!!: Catarisme і Sant Antoní · Veure més »
Sant Bertran
* Sant Bertran de Comenge, bisbe de Comenge.
Nou!!: Catarisme і Sant Bertran · Veure més »
Sant Felitz de Lauragués
Sant Felitz de Lauragués (francès Saint-Félix-Lauragais) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Nou!!: Catarisme і Sant Felitz de Lauragués · Veure més »
Sant Gèli (municipi del Gard)
Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).
Nou!!: Catarisme і Sant Gèli (municipi del Gard) · Veure més »
Sant Geli
* Sant Geli (municipi del Gard), municipi francès al departament del Gard (regió de Llenguadoc-Rosselló).
Nou!!: Catarisme і Sant Geli · Veure més »
Sant Gil
* Biografies.
Nou!!: Catarisme і Sant Gil · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Catarisme і Santa Seu · Veure més »
Secta
Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.
Nou!!: Catarisme і Secta · Veure més »
Senyoria d'Andusa
Els Andusa foren una important família occitana dividida en diverses branques, que van sorgir de la senyoria d'Andusa.
Nou!!: Catarisme і Senyoria d'Andusa · Veure més »
Setge de La Vaur (1211)
El setge de La Vaur és una operació militar de Simó de Montfort amb l'ajut de la Companyia Blanca del bisbe Folquet de Marsella, durant les seves campanyes per conquerir el comtat de Tolosa durant la Croada albigesa.
Nou!!: Catarisme і Setge de La Vaur (1211) · Veure més »
Setge de Menerba
El Setge de Menerba de 1210 fou una de les batalles de la Croada Albigesa.
Nou!!: Catarisme і Setge de Menerba · Veure més »
Setge de Montsegur
El setge de Montsegur (maig de 1243 - 16 de març de 1244) és un episodi bèl·lic que s'emmarca en els esdeveniments de la Croada albigesa.
Nou!!: Catarisme і Setge de Montsegur · Veure més »
Setge de Tèrme
El setge de Tèrme (1210) fon una operació militar de Simó IV de Montfort durant el curs de la guerra coneguda com a croada albigesa per conquerir els vescomtats de Besiers, Albi i Carcassona,.
Nou!!: Catarisme і Setge de Tèrme · Veure més »
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: Catarisme і Simó IV de Montfort · Veure més »
Sincretisme
El sincretisme és la visió del món o la cultura basada en la fusió d'elements provinents d'altres cultures; és el mestissatge aplicat a la concepció filosòfica.
Nou!!: Catarisme і Sincretisme · Veure més »
Siràcida
El llibre de Siràcida, o simplement Siràcida, també conegut com a llibre de l'Eclesiàstic (que cal no confondre amb lEclesiastès), és un text de l'Antic testament, inspirat en la Septuaginta i inclòs a les bíblies catòliques i ortodoxes.
Nou!!: Catarisme і Siràcida · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Catarisme і Soissons · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Catarisme і Terra Santa · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Catarisme і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tractat de Meaux
El Tractat de Meaux també conegut com a Tractat de París o de Meaux-París, fou signat l'any 1229 entre Lluís IX de França, encara sota la regència de Blanca de Castella i d'Anglaterra, i el comte Ramon VII de Tolosa.
Nou!!: Catarisme і Tractat de Meaux · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Catarisme і Tràcia · Veure més »
Trencavell
Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.
Nou!!: Catarisme і Trencavell · Veure més »
Valdesos
Els valdesos, valdesians o, en francès vaudois, són els membres d'un moviment cristià originat al que volia reformar l'Església i tornar-la a la seva essència primigènia.
Nou!!: Catarisme і Valdesos · Veure més »
Valença
Valença (pronunciat Valinça) (en occità Valença, en francès Valence) és una ciutat francesa, capital del departament de la Droma, a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Catarisme і Valença · Veure més »
Vasats (Gironda)
Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Catarisme і Vasats (Gironda) · Veure més »
Vézelay
Vézelay és un municipi francès, situat al departament del Yonne i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Nou!!: Catarisme і Vézelay · Veure més »
Vescomtat d'Albi
El vescomtat d'AlbiLa forma Albi s'acorda amb el següent document de l'IEC:, punt 1.2.d, pàgina 160, «sense accent a la i, d'acord amb la pronúncia occitana que reflecteix.» fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat d'Albi.
Nou!!: Catarisme і Vescomtat d'Albi · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Catarisme і Virtut · Veure més »
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Nou!!: Catarisme і Xampanya · Veure més »
Zoroastre
Zoroastre o Zaratustra va ser un profeta (mantran) i poeta de l'antiga Pèrsia, fundador de la religió anomenada zoroastrisme.
Nou!!: Catarisme і Zoroastre · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1000 · Veure més »
1096
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1096 · Veure més »
1114
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1114 · Veure més »
1148
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1148 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Catarisme і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Catarisme і 1163 · Veure més »
1167
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1167 · Veure més »
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Catarisme і 1177 · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1178 · Veure més »
1179
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1179 · Veure més »
1184
Països Catalans.
Nou!!: Catarisme і 1184 · Veure més »
1189
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1189 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Catarisme і 1194 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Catarisme і 1196 · Veure més »
1198
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1198 · Veure més »
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catarisme і 12 de setembre · Veure més »
1200
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1200 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1203 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1204 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1206 · Veure més »
1207
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1207 · Veure més »
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catarisme і 1208 · Veure més »
1209
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1209 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1210 · Veure més »
1211
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1211 · Veure més »
1212
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1212 · Veure més »
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Nou!!: Catarisme і 1213 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1215 · Veure més »
1216
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1216 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1217 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1218 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1222 · Veure més »
1223
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1223 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Catarisme і 1224 · Veure més »
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Nou!!: Catarisme і 1226 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1227 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1239 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Catarisme і 1241 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1244 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Catarisme і 1249 · Veure més »
1270
El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Catarisme і 1270 · Veure més »
1271
El 1271 (MCCLXXI) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Catarisme і 1271 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Catarisme і 1276 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Catarisme і 1321 · Veure més »
14 de gener
El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Catarisme і 14 de gener · Veure més »
Redirigeix aquí:
Albigeses, Albigesos, Catars, Càtar, Càtares, Càtars, Els Albigesos, Heretgia albigesa, Heretgia càtara, Homes bons.
