Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Albert Einstein, Camp tensorial, Celeritat, Conveni de sumació d'Einstein, Curvatura, Elasticitat, Electrodinàmica clàssica, Elwin Bruno Christoffel, Escalar, Espai vectorial, Estructura lineal dual, Física, Fibrat, Fibrat tangent, Força, Forma diferencial, Forma quadràtica, Funció, Funció lineal, Geometria diferencial, Geometria riemanniana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Graus de llibertat (física), Gregorio Ricci-Curbastro, Jacobià, Líquid, Massa, Matemàtiques, Matriu (matemàtiques), Matriu identitat, Matriu transposada, Mòdul, Mecànica, Mecànica dels fluids, Mecànica dels medis continus, Moment d'inèrcia, Permitivitat, Producte tensorial, Relativitat general, Sòlid rígid, Sistema de coordenades, Susceptibilitat magnètica, Temperatura, Tensió (mecànica), Tensor d'energia-moment, Tensor de Killing-Yano, Tensor de Maxwell, Tensor de Ricci, Tensor electromagnètic, Tensor mètric, ..., Transformació ortogonal, Tullio Levi-Civita, Varietat (matemàtiques), William Rowan Hamilton, 1846, 1890, 1899, 1900, 1915. Ampliar l'índex (9 més) »
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Tensor і Albert Einstein · Veure més »
Camp tensorial
Un camp tensorial és una assignació d'una aplicació multilineal a cada punt d'un domini de l'espai.
Nou!!: Tensor і Camp tensorial · Veure més »
Celeritat
En física, la celeritat, rapidesa o ràpida és un valor escalar representat pel símbol v i que expressa quant varia la posició, sense tenir en compte el canvi d'orientació, en funció del temps.
Nou!!: Tensor і Celeritat · Veure més »
Conveni de sumació d'Einstein
El conveni de sumació d'Einstein o notació d'Einstein és una convenció utilitzada per abreujar l'escriptura de sumatoris, en el qual se suprimeix el símbol de sumatori (representat amb la lletra grega sigma \Sigma).
Nou!!: Tensor і Conveni de sumació d'Einstein · Veure més »
Curvatura
En geometria, la curvatura és la qualitat d'una corba associada al canvi de direcció de diversos punts successius de la corba.
Nou!!: Tensor і Curvatura · Veure més »
Elasticitat
Prova de tracció: corba tensió-deformació. El límit elàstic és el punt 3 Lelasticitat és la propietat mecànica d'alguns materials de patir deformacions reversibles quan estan sota l'acció de forces exteriors i de recuperar la forma original si aquestes forces deixen d'actuar.
Nou!!: Tensor і Elasticitat · Veure més »
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Nou!!: Tensor і Electrodinàmica clàssica · Veure més »
Elwin Bruno Christoffel
Elwin Bruno Christoffel (10 de novembre de 1829 a Montjoie, Regne de Prússia, Confederació Germànica – †15 de març de 1900 a Estrasburg, França) fou un físic i matemàtic alemany.
Nou!!: Tensor і Elwin Bruno Christoffel · Veure més »
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Nou!!: Tensor і Escalar · Veure més »
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Nou!!: Tensor і Espai vectorial · Veure més »
Estructura lineal dual
El mòdul dual i l'espai dual d'una estructura lineal bàsica (mòdul sobre un anell i espai vectorial sobre un cos, respectivament) és el conjunt de les seves formes lineals, juntament amb la seva estructura lineal corresponent.
Nou!!: Tensor і Estructura lineal dual · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Tensor і Física · Veure més »
Fibrat
En geometria, un fibrat o feix fibrat és una funció contínua suprajectiva π, d'un espai topològic V a un altre espai topològic B, que satisfà una altra condició que ho fa d'una manera particularment simple localment.
Nou!!: Tensor і Fibrat · Veure més »
Fibrat tangent
En matemàtiques, el fibrat tangent d'una varietat és la unió disjunta de tots els espais tangents en cada punt de la varietat.
Nou!!: Tensor і Fibrat tangent · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Tensor і Força · Veure més »
Forma diferencial
En geometria diferencial, una forma diferencial és un objecte matemàtic pertanyent a un espai vectorial que apareix en el càlcul multivariable, càlcul tensorial o en física.
Nou!!: Tensor і Forma diferencial · Veure més »
Forma quadràtica
Una forma quadràtica (real) és un polinomi homogeni de grau dos que involucra n variables x_1,\dots, x_n: on A_\in \mathbb, \ i,j.
Nou!!: Tensor і Forma quadràtica · Veure més »
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Nou!!: Tensor і Funció · Veure més »
Funció lineal
Tres funcions geomètriques lineals — la vermella i la blava tenen el mateix pendent (''m''), la vermella i la verda tenen la mateix punt de tall amb l'eix y (''b''). En les matemàtiques, el terme funció lineal pot referir-se a dos conceptes diferents.
Nou!!: Tensor і Funció lineal · Veure més »
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Nou!!: Tensor і Geometria diferencial · Veure més »
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Nou!!: Tensor і Geometria riemanniana · Veure més »
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Nou!!: Tensor і Georg Friedrich Bernhard Riemann · Veure més »
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Nou!!: Tensor і Graus de llibertat (física) · Veure més »
Gregorio Ricci-Curbastro
va ser un matemàtic italià, professor de la universitat de Pàdua, conegut per les seves recerques en geometria diferencial i anàlisi de tensors.
Nou!!: Tensor і Gregorio Ricci-Curbastro · Veure més »
Jacobià
En càlcul vectorial, el jacobià és una abreviatura emprada per anomenar tant la matriu jacobiana com el seu determinant, el determinant jacobià.
Nou!!: Tensor і Jacobià · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Tensor і Líquid · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Tensor і Massa · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Tensor і Matemàtiques · Veure més »
Matriu (matemàtiques)
En matemàtiques, una matriu és una taula rectangular de nombres o, més generalment, d'elements d'una estructura algebraica de forma d'anell.
Nou!!: Tensor і Matriu (matemàtiques) · Veure més »
Matriu identitat
En l'àlgebra lineal, la matriu identitat és una matriu quadrada que compleix la propietat de ser l'element neutre del producte matricial.
Nou!!: Tensor і Matriu identitat · Veure més »
Matriu transposada
Exemple de transposició d'una matriu 3×2 Si A denota una matriu de n × m elements: A.
Nou!!: Tensor і Matriu transposada · Veure més »
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Nou!!: Tensor і Mòdul · Veure més »
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Nou!!: Tensor і Mecànica · Veure més »
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Nou!!: Tensor і Mecànica dels fluids · Veure més »
Mecànica dels medis continus
En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).
Nou!!: Tensor і Mecànica dels medis continus · Veure més »
Moment d'inèrcia
En física, el moment d'inèrcia (de símbol I) és la propietat que tenen els cossos de resistir-se al canvi de velocitat de rotació.
Nou!!: Tensor і Moment d'inèrcia · Veure més »
Permitivitat
En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).
Nou!!: Tensor і Permitivitat · Veure més »
Producte tensorial
En matemàtiques, el producte tensorial, denotat per ⊗, es pot aplicar en diferents contexts a vectors, matrius, tensors, espais vectorials, àlgebres, espais vectorials topològics, i mòduls, entre moltes altres estructures o objectes.
Nou!!: Tensor і Producte tensorial · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Tensor і Relativitat general · Veure més »
Sòlid rígid
Un sòlid rígid és, en mecànica, un cos format per un conjunt de punts que sempre estan a la mateixa distància entre ells.
Nou!!: Tensor і Sòlid rígid · Veure més »
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Nou!!: Tensor і Sistema de coordenades · Veure més »
Susceptibilitat magnètica
En electromagnetisme i en disciplines aplicades com l'enginyeria elèctrica, la susceptibilitat magnètica és la mesura del grau de magnetització d'un material en resposta a un camp magnètic.
Nou!!: Tensor і Susceptibilitat magnètica · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Tensor і Temperatura · Veure més »
Tensió (mecànica)
En física i enginyeria, la tensió mecànica és valor de la distribució de forces per unitat d'àrea, en l'entorn d'un material i dins d'un cos o un medi continu.
Nou!!: Tensor і Tensió (mecànica) · Veure més »
Tensor d'energia-moment
curvatura de l'espaitemps ve donada pel '''tensor d'energia-impuls''' El tensor de tensió-energia, també anomenat tensor energia-impuls (o igualment tensor d'energia-moment) és una quantitat tensorial en la teoria de la relativitat que s'usa per a descriure el flux d'energia i el moment lineal d'una distribució contínua de matèria en el context de la teoria de la relativitat, a més de ser molt important en les equacions d'Einstein per al camp gravitacional.
Nou!!: Tensor і Tensor d'energia-moment · Veure més »
Tensor de Killing-Yano
En geometria riemannianna, un tensor de Killing-Yano és una generalització del concepte de vector de Killing a un tensor de dimensió superior.
Nou!!: Tensor і Tensor de Killing-Yano · Veure més »
Tensor de Maxwell
El tensor de tensions de Maxwell o Tensor de Maxwell (en honor de James Clerk Maxwell) és un objecte matemàtic en la física, més concretament es tracta d'un tensor de segon rang utilitzat en electromagnetisme clàssic per representar la interacció entre les forces electromagnètiques i l'impuls mecànic.
Nou!!: Tensor і Tensor de Maxwell · Veure més »
Tensor de Ricci
En geometria diferencial, el tensor de curvatura de Ricci (anomenat així a partir de Gregorio Ricci-Curbastro) és un tensor—(0,2)—bivalent, obtingut com una traça del tensor de curvatura complet.
Nou!!: Tensor і Tensor de Ricci · Veure més »
Tensor electromagnètic
El tensor electromagnètic, tensor de camp electromagnètic o tensor d'intensitat de camp és un objecte matemàtic que descriu el camp electromagnètic d'un sistema físic dins la teoria de l'electromagnetisme clàssic de Maxwell.
Nou!!: Tensor і Tensor electromagnètic · Veure més »
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Nou!!: Tensor і Tensor mètric · Veure més »
Transformació ortogonal
En matemàtiques, una transformació ortogonal és una transformació lineal T: V \rightarrow V (on V és un espai prehilbertià) tal que conserva el producte escalar d'aquest espai.
Nou!!: Tensor і Transformació ortogonal · Veure més »
Tullio Levi-Civita
va ser un matemàtic italià, famós pels seus treballs en càlcul diferencial absolut (càlcul de tensors), que posteriorment s'aplicà en la teoria de la relativitat.
Nou!!: Tensor і Tullio Levi-Civita · Veure més »
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions. En un triangle petit en l'esfera de la terra, la suma dels angles és molt similar a 180°. Una esfera es pot representar per una col·lecció de mapes bidimensionals; per això una esfera és una varietat. En matemàtiques, més específicament en topologia, una varietat és un espai topològic en el qual tots els punts tenen un veïnat que «s'assembla» (és a dir, és homeomorf) a l'espai euclidià.
Nou!!: Tensor і Varietat (matemàtiques) · Veure més »
William Rowan Hamilton
va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès.
Nou!!: Tensor і William Rowan Hamilton · Veure més »
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Tensor і 1846 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Tensor і 1890 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Tensor і 1899 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Tensor і 1900 · Veure més »
1915
;Països Catalans.
Nou!!: Tensor і 1915 · Veure més »
