Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Alfabet, Argument, Aristòtil, Augustus De Morgan, Òrganon, Condicional material, Conjunció lògica, Connectiva lògica, Constant lògica, Contingència, Decidibilitat, Disjunció, Estoïcisme, Fórmula ben formada, George Boole, Gerhard Gentzen, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gottlob Frege, Inferència, Jan Lukasiewicz, Lògica clàssica, Lògica de primer ordre, Lògica de segon ordre, Lògica formal, Lògica matemàtica, Lògica modal, Lògica temporal, Llenguatge formal, Negació, Operació matemàtica, Oxford University Press, Pere Abelard, Principi de no contradicció, Quantificador (lògica), Raonament deductiu, Taula de veritat, Tautologia (lògica).
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Nou!!: Lògica proposicional і Alfabet · Veure més »
Argument
La paraula argument (del llatí argumentum) s'aplica, a voltes, a un discurs amb referència a un contingut que es dirigeix a l'interlocutor amb finalitats diferents.
Nou!!: Lògica proposicional і Argument · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Lògica proposicional і Aristòtil · Veure més »
Augustus De Morgan
fou un matemàtic i lògic britànic.
Nou!!: Lògica proposicional і Augustus De Morgan · Veure més »
Òrganon
Òrganon (del grec Ὄργανον) és el nom amb què són coneguts els tractats de lògica d'Aristòtil.
Nou!!: Lògica proposicional і Òrganon · Veure més »
Condicional material
El condicional material, també conegut com a implicació material, condicional funcional de veritat o simplement condicional, és una constant lògica que connecta dues proposicions.
Nou!!: Lògica proposicional і Condicional material · Veure més »
Conjunció lògica
AND En matemàtiques, una conjunció lògica és un operador lògic que resulta veritable si els dos operadors són veritables.
Nou!!: Lògica proposicional і Conjunció lògica · Veure més »
Connectiva lògica
En lògica, les connectives lògiques són les eines que permeten construir enunciats o fórmules a partir dels àtoms.
Nou!!: Lògica proposicional і Connectiva lògica · Veure més »
Constant lògica
A lògica, una constant lògica és una expressió que la presència i posició determina la forma lògica d'una proposició, Vegeu la introducció de i per extensió la validesa o invalidesa dels arguments.
Nou!!: Lògica proposicional і Constant lògica · Veure més »
Contingència
La contingència en filosofia indica que un fet o proposició que és d'una determinada manera podria ser diferent o fins i tot no donar-se, en oposició al concepte de necessitat, que indica que aquell esdeveniment o judici no pot variar o contradiria les lleis de la lògica.
Nou!!: Lògica proposicional і Contingència · Veure més »
Decidibilitat
En metalògica, la decidibilitat és una propietat dels sistemes formals quan, per a qualsevulla fórmula en el llenguatge del sistema, existeix un mètode efectiu per determinar si aquesta fórmula pertany o no al conjunt de les veritats del sistema.
Nou!!: Lògica proposicional і Decidibilitat · Veure més »
Disjunció
Diagrama de Venn de~A \lor B En lògica i matemàtiques una disjunció o disjunció lògica és un connector lògic que consisteix a presentar dues alternatives en una mateixa proposició o frase, i per tant dona com a resultat verdader si una de les dues alternatives és verdadera.
Nou!!: Lògica proposicional і Disjunció · Veure més »
Estoïcisme
Zenó de Cítion. Foto Paolo Monti, 1969. L'estoïcisme és un sistema filosòfic fundat per Zenó de Cítion (336 aC-264 aC).
Nou!!: Lògica proposicional і Estoïcisme · Veure més »
Fórmula ben formada
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A lògica matemàtica, una fórmula ben formada, també anomenada paraula, expressió o fórmula, i sovint abreujada fbf, és una cadena de caràcters generada segons una gramàtica formal a partir d'un alfabet donat.
Nou!!: Lògica proposicional і Fórmula ben formada · Veure més »
George Boole
George Boole (Lincoln, Lincolnshire, 2 de novembre del 1815 - Ballintemple, Cork, 8 de desembre del 1864), va ser un matemàtic, educador, lògic i filòsof anglès.
Nou!!: Lògica proposicional і George Boole · Veure més »
Gerhard Gentzen
fou un matemàtic i lògic alemany.
Nou!!: Lògica proposicional і Gerhard Gentzen · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Lògica proposicional і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Lògica proposicional і Gottlob Frege · Veure més »
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Nou!!: Lògica proposicional і Inferència · Veure més »
Jan Lukasiewicz
va ser un matemàtic polonès nascut a Lemberg, Galítsia, Àustria-Hongria (avui Lviv, Ucraïna).
Nou!!: Lògica proposicional і Jan Lukasiewicz · Veure més »
Lògica clàssica
La lògica clàssica o lògica estàndard és la classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada.
Nou!!: Lògica proposicional і Lògica clàssica · Veure més »
Lògica de primer ordre
La lògica de primer ordre, també anomenada lògica de predicats o càlcul de predicats, és un sistema formal dissenyat per estudiar la inferència en els llenguatges de primer ordre.
Nou!!: Lògica proposicional і Lògica de primer ordre · Veure més »
Lògica de segon ordre
Una lògica de segon ordre és una extensió d'una lògica matemàtica de primer ordre en la qual s'afegeixen variables per propietats i quantificadors que operen sobre aquestes variables.
Nou!!: Lògica proposicional і Lògica de segon ordre · Veure més »
Lògica formal
La lògica formal és la part de la lògica que, a diferència de la lògica informal, es dedica a l'estudi de la inferència mitjançant la construcció de llenguatges formals, sistemes deductius i semàntiques formals.
Nou!!: Lògica proposicional і Lògica formal · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Lògica proposicional і Lògica matemàtica · Veure més »
Lògica modal
La lògica modal és un sistema formal que intenta capturar el comportament deductiu d'algun grup d'operadors modals.
Nou!!: Lògica proposicional і Lògica modal · Veure més »
Lògica temporal
La lògica temporal és un tipus de lògica modal usada per a descriure un sistema de regles i simbolismes per a la representació i el raonament sobre proposicions en les quals té presència el factor temps.
Nou!!: Lògica proposicional і Lògica temporal · Veure més »
Llenguatge formal
teoremes. En alguns sistemes formals, però, el conjunt dels teoremes coincideix amb el de les fórmules ben formades. A matemàtiques, lògica, i ciències de la computació, un llenguatge formal és un llenguatge on els símbols primitius i regles per a unir aquests símbols estan formalment especificats.
Nou!!: Lògica proposicional і Llenguatge formal · Veure més »
Negació
La negació és un mecanisme gramatical i de la lògica que indica la no realització o existència de l'element que acompanya.
Nou!!: Lògica proposicional і Negació · Veure més »
Operació matemàtica
En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.
Nou!!: Lògica proposicional і Operació matemàtica · Veure més »
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Nou!!: Lògica proposicional і Oxford University Press · Veure més »
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Nou!!: Lògica proposicional і Pere Abelard · Veure més »
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Nou!!: Lògica proposicional і Principi de no contradicció · Veure més »
Quantificador (lògica)
A lògica i teoria de conjunts, un quantificador s'utilitza per indicar quants elements d'un conjunt donat compleixen amb certa propietat.
Nou!!: Lògica proposicional і Quantificador (lògica) · Veure més »
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Nou!!: Lògica proposicional і Raonament deductiu · Veure més »
Taula de veritat
La taula de valors de veritat, també coneguda com a taula de veritat, és una eina desenvolupada per Charles Peirce en la dècada del 1880, sent no obstant això més popular el format que Ludwig Wittgenstein va desenvolupar en el seu Tractatus logico-philosophicus, publicat en 1921.
Nou!!: Lògica proposicional і Taula de veritat · Veure més »
Tautologia (lògica)
La tautologia (del grec: ταυτολογία) és una fórmula proposicional que és verdadera sigui quin sigui el valor de veritat assignat als seus components proposicionals elementals.
Nou!!: Lògica proposicional і Tautologia (lògica) · Veure més »
