Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Càl·lies I, Càl·lies II, Càl·lies III, Diccionari Grec-Català, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Hel·lèniques, Hipònic I, Hipònic II, Hipònic III, Misteris d'Eleusis, Pisístrat, Soló, Triptòlem, William Smith (lexicògraf), Xenofont.
Càl·lies I
Càl·lies I o Càl·lias I（en Callias, en Καλλίας) era fill de Fènip i membre de la família dels Càl·lies-Hipònic, probablement nebot d'Hipònic I. Heròdot diu d'ell que era opositor de Pisístrat. Cada vegada que el tirà va ser expulsat d'Atenes, Càl·lies era l'únic que s'atrevia a comprar les seves propietats. Va dedicar molts diners a la cria de cavalls i va obtenir triomfs als jocs olímpics l'any 564 aC i als jocs pitis. Va dotar esplèndidament a les seves filles quan es van casar, i, segons el costum àtic, elles van triar els seus marits.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Càl·lies I · Veure més »
Càl·lies II
Càl·lies II o Càl·lias II（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic II i formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic. Va viure al. Va participar en la batalla de Marató, on portava vestits sacerdotals, i Plutarc explica que perseguint l'enemic, un soldat persa que fugia, en veure les seves vestimentes, se li va acostar per demanar-li protecció. En compensació li va indicar on hi havia un tresor enterrat, però Càl·lies va matar el soldat i es va quedar les riqueses. Per això va rebre el renom de λακκόπλουτος ("Lakkoploutos", enriquit per una rasa) o potser originalment βαθύπλουτος ("Bathiploutos" riquesa abundant, referida als diners de la família). Era cosí d'Aristides. Heròdot diu que va ser ambaixador a la cort persa d'Artaxerxes I de Pèrsia, cap a l'any 449 aC, on va concloure un tractat de pau conegut amb el nom de Pau de Càl·lies, que va posar fi a les guerres mèdiques. Els termes de la pau no van resultar satisfactoris i al tornar a Atenes el van detenir i jutjar sota una acusació de suborn. Va haver de pagar una multa de 50 talents que equivalia a una quarta part de la seva fortuna. Es diu que s'enamorà dAutòlic (Autolycos, Autolycus), un jove atenenc de gran bellesa. Quan Autòlic va guanyar una corona al pentatló a la Gran Panatenea, Càl·lies li va oferir un gran banquet descrit per Xenofont.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Càl·lies II · Veure més »
Càl·lies III
Càl·lies III o Càl·lias III（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles, segons Plutarc. Formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic i va viure al. Era conegut per les seves extravagàncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, cosa que sembla confirmar el poeta còmic Èupolis que el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència. L'any 400 aC va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir, i si es pot creure el discurs de defensa de l'acusat, la profanació l'hauria comès el mateix Càl·lies. L'any 392 aC va dirigir les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans. Va ser nomenat un dels negociadors de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari. Xenofont explica el discurs absurd i auto-glorificant que va fer en aquesta ocasió. Els diàlegs de Xenofont (El convit) i de Plató (Protàgores) succeeixen a casa seva. Plató el dibuixa com un personatge vividor, que es diverteix amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates. Va dilapidar la seva fortuna pagant a sofistes, aduladors i dones. Al capaltard de la seva vida es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure. Va deixar un fill legítim de nom Hipònic.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Càl·lies III · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Hel·lèniques
Hel·lèniques (en grec: Ἑλληνικά), és una important obra de l'escriptor Xenofont (428 aC - 355 aC) i una de les principals fonts d'informació dels últims set anys de la Guerra del Peloponès no coberts per l'historiador grec Tucídides, i també sobre el després de la guerra.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Hel·lèniques · Veure més »
Hipònic I
Hipònic I (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) fou un destacat ciutadà atenenc.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Hipònic I · Veure més »
Hipònic II
Hipònic II (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) de sobrenom Ammon era fill de Càl·lies I i formava part de la família Càl·lies-Hipònic.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Hipònic II · Veure més »
Hipònic III
Hipònic III (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) era un militar atenenc fill de Càl·lies II i d'Elpinice, filla de Milcíades el Jove.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Hipònic III · Veure més »
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Misteris d'Eleusis · Veure més »
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Pisístrat · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Soló · Veure més »
Triptòlem
Triptòlem de peu Entre Demèter i Persèfone, rebent espigues de blat. Relleu votiu, 440-430 aC., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes. Triptòlem (en grec antic Τριπτόλεμος) va ser un heroi, fill de Celeu, rei d'Eleusis i Metanira i germà de Demofó, segons la genealogia més acceptada a la mitologia grega.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Triptòlem · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Càl·lies-Hipònic і Xenofont · Veure més »
Redirigeix aquí:
Càl.lies-Hipònic, Càl·lies –Hipònic, Càl·lies–Hipònic, Càl•lies-Hipònic, Càŀlies-Hipònic.
