Accés més ràpid que el navegador!
19 les relacions: Calcis, Càl·lies (comandant), Càl·lies (iàmida), Càl·lies (poeta), Càl·lies d'Arados, Càl·lies d'Argos, Càl·lies d'Atenes, Càl·lies de Calcis, Càl·lies de Mitilene, Càl·lies de Siracusa, Càl·lies de Siracusa (orador), Càl·lies de Tèspies, Càl·lies I, Càl·lies II, Càl·lies III, Càl·lies-Hipònic, Iàmides, Pisístrat, Tèspies.
Calcis
Calcis (Χαλκίδα; a l'edat mitjana coneguda com a Negrepont, en italià Negroponte; Χαλκίς) és la ciutat més important de l'illa d'Eubea i la capital de la perifèria d'Eubea, a la regió de la Grècia Central.
Nou!!: Càl·lies і Calcis · Veure més »
Càl·lies (comandant)
Càl·lies o Càl·lias（en llatí Callias, en grec antic Καλλίας) fill de Cal·líades, era un comandant atenenc. Va ser nomenat juntament amb quatre militars més, comandant del segon cos atenenc enviat contra Perdicas II de Macedònia i els rebels calcídics l'any 432 aC i va morir en una batalla contra Aristeu de Corint prop de Potidea, segons Tucídides. Probablement és el mateix Càl·lies alumne de Zenó d'Elea, que va comprar els seus llibres per 100 mines, i va obtenir un gran reconeixement (σοφὸς καὶ ἐλλόγιμος γέγονεν).
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies (comandant) · Veure més »
Càl·lies (iàmida)
Càl·lies o Càl·lias (en grec antic Καλλίας, Callias) va ser un endeví grec, membre de la família sagrada d'Elis dels Iàmides (descendents d'Íam), que s'havien instal·lat a Sicília cap al.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies (iàmida) · Veure més »
Càl·lies (poeta)
Càl·lies o Càl·lias（en llatí Callias, en grec antic Καλλίας) va ser un poeta còmic fill de Lisímac, que portà el sobrenom de Schoenion perquè el seu pare era cisteller (σχοινοπλόκος). Va pertànyer a l'antiga comèdia àtica i Ateneu diu que va viure poc abans que Estratis que va començar la seva carrera el 412 aC. Va ser emulador de Cratí i se suposa que va començar a escriure abans del 424 aC. Podria ser la mateixa persona que Cal·líades. Es conserven alguns fragments de les seves comèdies i els títols de sis d'elles els dona Suides: Αἰγύπτιος, Ἀταλάντη, Κύκλωπες, Πεδῆται, Βάτραχοι, i Σχολάξοντες. Ateneu de Naucratis dona un títol, γραμματικὴ τραγῳδία, que podria ser d'aquest Càl·lies.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies (poeta) · Veure més »
Càl·lies d'Arados
Càl·lies d'Arados o Càl·lias d'Arados（en Callias, en Καλλίας) va ser un arquitecte grec, nadiu de l'illa d'Arados a la costa de Síria, que era contemporani de Demetri Poliorcetes, segons diu Vitruvi.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies d'Arados · Veure més »
Càl·lies d'Argos
Càl·lies d'Argos o Càl·lias d'Argos, en llatí Callias, en grec antic Καλλίας, va ser un poeta grec natural d'Argos, del que només se sap que era l'autor d'un epigrama sobre Polícrit de Mendes, recollit a lAntologia grega.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies d'Argos · Veure més »
Càl·lies d'Atenes
Càl·lies o Càl·lias（en llatí Callias, en grec antic Καλλίας) va ser un atenenc que per casar-se amb una germana de Cimó II de nom Elpinice, va pagar la multa de 50 talents que s'havia imposat a Milcíades el Jove, segons diu Plutarc. Sembla que no estava emparentat amb la rica família dels Càl·lies-Hipònic, però devia ser també molt ric per poder pagar 50 talents. Probablement tenia mines i que el seu fill (o net) va descobrir un mètode per preparar cinabri el 405 aC.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies d'Atenes · Veure més »
Càl·lies de Calcis
Càl·lies de Calcis o Càl·lias de Calcis（Callias) fou un tirà de Calcis. Va succeir en la tirania al seu pare Mnesarc, juntament amb el seu germà Tauròstenes. Es va aliar a Filip II de Macedònia perquè volia la seva ajuda contra Plutarc, tirà d'Erètria, i per estendre la seva autoritat a tota l'illa d'Eubea. Per això políticament va llençar una Lliga Eubea, amb un congrés general d'Eubea amb seu a Calcis. Plutarc va demanar ajut a Atenes i, tot i l'oposició de Demòstenes, es va enviar a l'illa un exèrcit dirigit per Foció, que va derrotar Càl·lies a Tamines el 350 aC. Càl·lies va anar a la cort de Macedònia, però durant la seva estada va ofendre en algun moment el rei Filip i es va haver de retirar a Tebes. Tampoc no va aconseguir el favor dels tebans, i, per por d'un atac tebà i macedoni a Calcis, va canviar les seves aliances i va demanar ajut a Atenes, on Demòstenes es va mostrar favorable. Atenes va reconèixer la independència de Calcis i va transferir a aquesta ciutat estat les contribucions anyals (συντάξεις) que pagava Òreos a Atenes, i va rebre promeses d'assistència en homes i diners d'Acaia, Mègara, i de ciutats d'Eubea (343 aC) mentre Filip preparava el seu assalt a Ambràcia (promeses que mai es van fer efectives). Èsquines va atribuir el suport de Demòstenes a Càl·lies a un suborn, però això és dubtós, car és lògic que Demòstenes volgués un estat fort (l'illa d'Eubea unida) entre Atenes i Macedònia. El 341 aC Foció va derrotar els promacedonis de l'illa a Erètria (Clitarc) i a Òreos (Filístides), i Càl·lies va assolir l'hegemonia de l'illa. Va viure almenys fins al 330 aC, quan Demòstenes proposava donar a Càl·lies i el seu germà Tauròstenes la ciutadania atenesa.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies de Calcis · Veure més »
Càl·lies de Mitilene
Càl·lies de Mitilene o Càl·lias de Mitilene（en Callias, en Καλλίας) va ser un gramàtic de Mitilene a Lesbos, que va viure abans d'Estrabó, ja que aquest l'esmenta com un personatge cèlebre de l'illa i diu que va escriure comentaris sobre els poemes de Safo i Alceu.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies de Mitilene · Veure més »
Càl·lies de Siracusa
Càl·lies de Siracusa o Càl·lias de Siracusa en Callias, en Καλλίας va ser un historiador grec que va escriure una gran obra sobre la història de Sicília.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies de Siracusa · Veure més »
Càl·lies de Siracusa (orador)
Càl·lies de Siracusa o Càl·lias de Siracusa（en Callias, en Καλλίας) va ser un orador grec natural de Siracusa a Sicília, contemporani de Demòstenes l'atenenc. És esmentat per Plutarc.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies de Siracusa (orador) · Veure més »
Càl·lies de Tèspies
Càl·lies o Càl·lias（Callias) va ser un ambaixador de Tèspies que es va presentar a Calcis als comissionats romans Marci i Atili per oferir la rendició de la ciutat i renunciar a la seva aliança amb Perseu de Macedònia l'any 172 aC. Com altres ambaixadors de les ciutats beòcies, va ser ben rebut pels romans. La dissolució de la Lliga Beòcia, objectiu romà, es va aconseguir al cap d'un any.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies de Tèspies · Veure més »
Càl·lies I
Càl·lies I o Càl·lias I（en Callias, en Καλλίας) era fill de Fènip i membre de la família dels Càl·lies-Hipònic, probablement nebot d'Hipònic I. Heròdot diu d'ell que era opositor de Pisístrat. Cada vegada que el tirà va ser expulsat d'Atenes, Càl·lies era l'únic que s'atrevia a comprar les seves propietats. Va dedicar molts diners a la cria de cavalls i va obtenir triomfs als jocs olímpics l'any 564 aC i als jocs pitis. Va dotar esplèndidament a les seves filles quan es van casar, i, segons el costum àtic, elles van triar els seus marits.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies I · Veure més »
Càl·lies II
Càl·lies II o Càl·lias II（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic II i formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic. Va viure al. Va participar en la batalla de Marató, on portava vestits sacerdotals, i Plutarc explica que perseguint l'enemic, un soldat persa que fugia, en veure les seves vestimentes, se li va acostar per demanar-li protecció. En compensació li va indicar on hi havia un tresor enterrat, però Càl·lies va matar el soldat i es va quedar les riqueses. Per això va rebre el renom de λακκόπλουτος ("Lakkoploutos", enriquit per una rasa) o potser originalment βαθύπλουτος ("Bathiploutos" riquesa abundant, referida als diners de la família). Era cosí d'Aristides. Heròdot diu que va ser ambaixador a la cort persa d'Artaxerxes I de Pèrsia, cap a l'any 449 aC, on va concloure un tractat de pau conegut amb el nom de Pau de Càl·lies, que va posar fi a les guerres mèdiques. Els termes de la pau no van resultar satisfactoris i al tornar a Atenes el van detenir i jutjar sota una acusació de suborn. Va haver de pagar una multa de 50 talents que equivalia a una quarta part de la seva fortuna. Es diu que s'enamorà dAutòlic (Autolycos, Autolycus), un jove atenenc de gran bellesa. Quan Autòlic va guanyar una corona al pentatló a la Gran Panatenea, Càl·lies li va oferir un gran banquet descrit per Xenofont.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies II · Veure més »
Càl·lies III
Càl·lies III o Càl·lias III（en Callias, en Καλλίας) era fill d'Hipònic III i de la que després va ser muller de Pèricles, segons Plutarc. Formava part de la família dels Càl·lies-Hipònic i va viure al. Era conegut per les seves extravagàncies i prodigalitat. Va heretar la fortuna paterna segurament l'any 424 aC, cosa que sembla confirmar el poeta còmic Èupolis que el menciona en una de les seves comèdies representada aquell any, on diu que havia entrat en possessió d'una considerable herència. L'any 400 aC va intentar acusar Andòcides per profanació als Misteris d'Eleusis, però no se'n va sortir, i si es pot creure el discurs de defensa de l'acusat, la profanació l'hauria comès el mateix Càl·lies. L'any 392 aC va dirigir les tropes d'infanteria pesant que van anar a Corint quan Ifícrates va derrotar els espartans. Va ser nomenat un dels negociadors de la pau amb Esparta el 371 aC, on era proxenos de caràcter hereditari. Xenofont explica el discurs absurd i auto-glorificant que va fer en aquesta ocasió. Els diàlegs de Xenofont (El convit) i de Plató (Protàgores) succeeixen a casa seva. Plató el dibuixa com un personatge vividor, que es diverteix amb l'esgrima intel·lectual entre Protàgores i Sòcrates. Va dilapidar la seva fortuna pagant a sofistes, aduladors i dones. Al capaltard de la seva vida es deia que s'havia empobrit fins a la més absoluta misèria, i Ateneu de Nàucratis menciona que es va suïcidar, però segurament va morir per la falta d'allò mínim necessari per viure. Va deixar un fill legítim de nom Hipònic.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies III · Veure més »
Càl·lies-Hipònic
Càl·lies-Hipònic o Càl·lias-Hiponic（en Callias Hipponicus, en Καλλίας-Ἱππόνικος) era el nom d'una família atenenca coneguda per la seva riquesa, els membres de la qual, a partir del fill de Fènip (Phaenippos) reberen el nom alternativament, una vegada Càl·lies i una Hipònic. Tenien la dignitat hereditària de porta torxes als misteris d'Eleusis. Deien ser descendents del mític Triptòlem, segons explica Xenofont. Alguns membres rellevants de la família.
Nou!!: Càl·lies і Càl·lies-Hipònic · Veure més »
Iàmides
Els iàmides (Ἰαμίδαι) foren una família o genos d'endevins originària d'Olímpia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Càl·lies і Iàmides · Veure més »
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Nou!!: Càl·lies і Pisístrat · Veure més »
Tèspies
Tèspies o Tèspia (llatí: Thespiae) fou una ciutat de Beòcia al peu de la muntanya Helicó, mirant al sud i al golf de Crissa, on tenia el seu port, anomenat Creusis.
Nou!!: Càl·lies і Tèspies · Veure més »
