Accés més ràpid que el navegador!
119 les relacions: Abkhàzia, Adarnases I, Adarnases II d'Ibèria, Adarnases III, Adarnases IV d'Ibèria, Adarnases V d'Ibèria, Adjària, Ahlat, Aixot I d'Ibèria, Aixot II de Tao, Alans, Ardanuç, Armènia, Artanudji, Artxil de Kakhètia, Aspindza, Şavşat, Bagrat I d'Ibèria, Bagrat II d'Ibèria, Bagrat III l'Unificador, Bagratuní, Bardas Escler, Bardas Focas, Bogha al-Khabir, Califa, Califat Omeia, Cosròides, Cristianisme, Curopalata, David I d'Ibèria, David II d'Ibèria, David III d'Ibèria, Derbent, Dinastia Bagrationi, Djavakheti, Dvin, Emirat d'Armènia, Emirat de Manazkert, Emirat de Tbilissi, Erciş, Eristhavi, Esteve I d'Ibèria, Esteve II de Kakhètia, Esteve III d'Ibèria, Feudalisme, Guaram I d'Ibèria, Guaram II, Guaram III, Guaràmides, Gurguèn d'Ibèria, ..., Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels), Harun ar-Raixid, Heracli, Herèthia, Ibèria Bagràtida, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Justí II el Jove, Kakhètia, Kartli, Khàzars, Klardjètia, Llengües kartvelianes, Mirian de Kakhètia, Narsès d'Ibèria, Nínive, Nersès d'Ibèria, Nigali, Ossètia, Príncep, Província d'Ardahan, Ràtzies al Curopalat, Regne d'Ibèria, Regne de Geòrgia, Samtskhé, Sper, Sumbat d'Ibèria, Taiq, Tao, Taoklardjètia, Tbilissi, Transcaucàsia, Tsanarèthia, Vladímir I de Kíev, 1001, 1008, 1010, 1014, 571, 580, 586, 600, 604, 623, 628, 642, 643, 740, 800, 813, 830, 842, 843, 852, 853, 861, 876, 881, 888, 891, 893, 904, 914, 975, 978, 986, 990, 997, 998. Ampliar l'índex (69 més) »
Abkhàzia
Abkhàzia o Abcàsia (Аҧсны, Apsny; აფხაზეთი, Apkhazeti; Абха́зия, Abkhàzia) i oficialment República d'Abkhàzia, és un estat titella de la Federació Russa situat a la Transcaucàsia i reconegut per la majoria de països com a part de Geòrgia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Abkhàzia · Veure més »
Adarnases I
Adarnases I — ადარნასე I en georgià o Adarnerseh ადრნერსე, també Atrnerseh—fou un príncep-primat d'Ibèria a Kakhètia de la dinastia dels cosròides, que va regnar del 627 al 637/642.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Adarnases I · Veure més »
Adarnases II d'Ibèria
Adarnases II de Kakhètia (en georgià: ადარნასე I) o Adrnerseh (ადრნერსე, igualment traduït com Atrnerseh) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 650 al 685 segons la cronologia de Cyril Toumanoff.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Adarnases II d'Ibèria · Veure més »
Adarnases III
Adarnases III —ადარნასე III en georgià — fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels nersiànides, que va regnar del 748 a 760.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Adarnases III · Veure més »
Adarnases IV d'Ibèria
Adarnases IV (mort l'any 923) fou un príncep de la dinastia Bagrationi, príncep de Javakètia del 876 a 897, duc de Tao inferior de 881 a 923, i finalment rei dels kartvels de 888 a 916.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Adarnases IV d'Ibèria · Veure més »
Adarnases V d'Ibèria
Adarnases V d'Ibèria (mort frare l'any 961) fou un duc de Tao Superior i curopalata d'Ibèria del 958 al 961.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Adarnases V d'Ibèria · Veure més »
Adjària
Adjària (აჭარა, Àtxara, pronunciat), formalment la República Autònoma d'Adjària (აჭარის ავტონომიური რესპუბლიკა, Àtxaris Avtonòmiuri Respúblika, pronunciat) és una república autònoma de Geòrgia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Adjària · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Ahlat · Veure més »
Aixot I d'Ibèria
Aixot I d'Ibèria, dita Aixot I el Curopalata (en georgià: აშოტ I კურაპალატი, Aixot I Kurapalati), fou un príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa, i pel Basileus que li va concedir el títol de curopalata (final del - 20 de gener de 830).
Nou!!: Principat d'Ibèria і Aixot I d'Ibèria · Veure més »
Aixot II de Tao
Baix-relleu d'Opiza. Aixot II de Tao (mort l'any 954) fou un duc de Tao de la dinastia Bagrationi, regnant del 941 al 954.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Aixot II de Tao · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Alans · Veure més »
Ardanuç
Ardanuç (Georgià: არტანუჯი Artanuji; Armenian: Արտանուջ, Ardanush, que vol dir "Granges dolces") és una població i districte a la província d'Artvin, regió de la mar Negra de Turquia, a 32 km a l'est d'Artvin.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Ardanuç · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Armènia · Veure més »
Artanudji
Artanuji o Artanudji és el nom georgià de la població d'Ardanuç a Turquia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Artanudji · Veure més »
Artxil de Kakhètia
Artxil I de Kakhètia el Màrtir (en georgià: არჩილი) dit també el Sant fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels cosròides.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Artxil de Kakhètia · Veure més »
Aspindza
Aspindza és una ciutat de Geòrgia a la vora del riu Mtkvari El 1770, durant la guerra entre Rússia i l'Imperi Otomà, un exèrcit rus va arribar a Geòrgia, sota el comandament de Gottlieb Heinrich Totleben.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Aspindza · Veure més »
Şavşat
Şavşat (pronunciat Xàvxat en turc; en georgià შავშეთი, Xavxeti) és un poble i districte de la Província d'Artvin, vora el mar Negre, al nord-est de Turquia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Şavşat · Veure més »
Bagrat I d'Ibèria
Bagrat I d'Ibèria (en georgià ბაგრატ I, Bagrat I; nascut vers el 822, mort l'any 876) fou un duc del Tao Inferior (Taiq Inferior) i un príncep-primat d'Ibèria de la família dels bagràtides.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Bagrat I d'Ibèria · Veure més »
Bagrat II d'Ibèria
Bagrat II d'Ibèria, també anomenat Bagrat II Regwen (Reguen) (el Simple o el Sot; mort l'any 994), fou un rei titular dels Kartvels de la dinastia Bagrationi.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Bagrat II d'Ibèria · Veure més »
Bagrat III l'Unificador
Bagrat III l'Unificador fou rei d'Abkhàzia des del 978, rei dels Kartvels des del 1008 i rei de Kakhètia des del 1010.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Bagrat III l'Unificador · Veure més »
Bagratuní
Els Bagratuní (armeni: Բագրատունիներ, Bagratuniner) o bagràtides foren una dinastia que va governar part de les actuals Armènia, el Bagrevand a les fonts de l'Arsànies al dus de l'Airarat.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Bagratuní · Veure més »
Bardas Escler
Bardas Escler (grec: Βάρδας Σκληρός) fou un general romà d'Orient que encapçalà una gran rebel·lió contra l'emperador Basili II a Àsia entre el 976 i el 979.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Bardas Escler · Veure més »
Bardas Focas
Bardas Focas, en grec medieval Βάρδας Φωκᾶς, mort el 13 d'abril de 989, va ser un important militar de l'Exèrcit romà d'Orient que va participar en tres revoltes que es van produir durant el mandat de la Dinastia macedònia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Bardas Focas · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Bogha al-Khabir · Veure més »
Califa
Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Califa · Veure més »
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Califat Omeia · Veure més »
Cosròides
Els Cosròides (en georgià:, Khosroiani) foren els membres d'una dinastia de reis i a continuació de prínceps-primats (i.e. erismtavari) d'Ibèria i que van regnar a l'inici del fins al en la regió coneguda a continuació sota el nom de Kartli.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Cosròides · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Cristianisme · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Curopalata · Veure més »
David I d'Ibèria
David I d'Ibèria dit el Curopalata (mort l'any 881) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia Bagrationi, regnant de 876 a 881.
Nou!!: Principat d'Ibèria і David I d'Ibèria · Veure més »
David II d'Ibèria
David II (894-937) fou rei dels kartvels de la dinastia Bagrationi.
Nou!!: Principat d'Ibèria і David II d'Ibèria · Veure més »
David III d'Ibèria
David III d'Ibèria (° vers 930 - † vers 1000), dit « el Curopalata » (en georgià: დავით III კუროპალატი, Davit’ III Kuropalati) o David III el Gran (დავით III დიდი, Davit’ III Didi) o David de Tao, fou un príncep d'Ibèria de la dinastia dels Bagràtides que va regnar sobre el Tao i la Klardjètia del 966 al 1000.
Nou!!: Principat d'Ibèria і David III d'Ibèria · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Derbent · Veure més »
Dinastia Bagrationi
Antic blasó dels Bagrationi Bagrationi (ბაგრატიონი) o Bagration és la família d'origen georgià el cap de la qual reclama la corona georgiana.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Dinastia Bagrationi · Veure més »
Djavakheti
Djavakheti o Djavakhètia (ჯავახეთი, Djavakheti; Ջավախք, Djavakhk) és una regió de Geòrgia, a l'entorn del llac Parvana.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Djavakheti · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Dvin · Veure més »
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Emirat d'Armènia · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Emirat de Manazkert · Veure més »
Emirat de Tbilissi
Lemirat de Tbilissi fou el govern musulmà creat cap a l'any 740 per controlar els principats georgians.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Emirat de Tbilissi · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Erciş · Veure més »
Eristhavi
Eristhavi o Eristavi (en georgià: ერისთავი), traduït literalment: "cap del poble", fou un càrrec georgià creat a finals del, equivalent al de governador provincial.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Eristhavi · Veure més »
Esteve I d'Ibèria
Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià: სტეფანოზ I, Step'anoz I) fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Esteve I d'Ibèria · Veure més »
Esteve II de Kakhètia
Esteve II de Kakhètia (Step'anos II de Kakhètia, en georgià: სტეფანოზ II, Step'anoz II) fou un príncep de Kakhètia de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 685 al 736 segon Cyril Toumanoff.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Esteve II de Kakhètia · Veure més »
Esteve III d'Ibèria
Esteve o Stephanos III d'Ibèria (en georgià სტეფანოზ III, Step'anoz III; mort l'any 786) fou un príncep de Javakètia i Calarzene i un príncep-primat d'Ibèria del 780 a 786.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Esteve III d'Ibèria · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Feudalisme · Veure més »
Guaram I d'Ibèria
Guaram I d'Ibèria (en georgià: გუარამ I) fou un príncep de Javakètia i Calarzene, que va obtenir el títol de príncep-primat d'Ibèria i de curopalat del 588 al 590.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Guaram I d'Ibèria · Veure més »
Guaram II
Guaram II — გუარამ II en georgià —fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dita « guaràmides », que va regnar del 684/685 al 693 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Guaram II · Veure més »
Guaram III
Guaram III —გუარამ III en georgià — de la dinastia dita dels « guaràmides», fou príncep-primat d'Ibèria del 693 al 748.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Guaram III · Veure més »
Guaràmides
Els Guaràmides (en georgià: გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».
Nou!!: Principat d'Ibèria і Guaràmides · Veure més »
Gurguèn d'Ibèria
Gurguèn d'Ibèria (en georgià: გურგენ) a vegades anomenat Gurguèn I d'Ibèria (però que es pot confondre amb Guaram-Gurguèn I) i a vegades Gurguèn II d'Ibèria o Gurguèn III d'Ibèria, també conegut com a Gurguèn I del Tao Superior o Gurguèn I d'Artanudji o d'Artani, fou un príncep georgià del final del.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Gurguèn d'Ibèria · Veure més »
Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels)
Gurguèn (mort l'any 1008) fou un rei dels kartvels de la dinastia dels bagràtides de 994 a 1008.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Gurguèn d'Ibèria (rei dels kartvels) · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Harun ar-Raixid · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Heracli · Veure més »
Herèthia
Herèthia fou un territori de Geòrgia regit per senyors locals, que per un curt període de la història va arribar a ser un regne (893-c. 920).
Nou!!: Principat d'Ibèria і Herèthia · Veure més »
Ibèria Bagràtida
Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Ibèria Bagràtida · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Principat d'Ibèria і Imperi Sassànida · Veure més »
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana. El seu regnat va quedar marcat per la guerra amb Pèrsia i la pèrdua d'una gran part d'Itàlia. Es considera que la seva política, gens conciliadora, no va ser la més adequada per afrontar els perills que amenaçaven el territori de l'Imperi; per això no va poder preservar el gran llegat del seu predecessor.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Justí II el Jove · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Kakhètia · Veure més »
Kartli
Kartli (ქართლი) és una regió històrica del centre i de l'est de Geòrgia travessada pel riu Mtkvari.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Kartli · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Khàzars · Veure més »
Klardjètia
Klardjètia (també Calarzene) fou una regió històrica del Regne de Geòrgia, al nord del Tao.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Klardjètia · Veure més »
Llengües kartvelianes
Les llengües kartvelianes formen una família lingüística, a vegades anomenada kartveliana pel seu idioma principal, el kartvelià o georgià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Llengües kartvelianes · Veure més »
Mirian de Kakhètia
Mirian o Mihr I de Kakhètia fou un príncep de Kakhètia de la dinastia cosròida que va regnar entre 736 i 741 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Mirian de Kakhètia · Veure més »
Narsès d'Ibèria
Narsès d'Ibèria (mort l'any 888) fou un príncep de Samtskhé, de Txavxètia i d'Artani de la dinastia dels bagràtides.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Narsès d'Ibèria · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Nínive · Veure més »
Nersès d'Ibèria
Nersès d'Ibèria (en georgià: ნერსე) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Nersiànides, que va regnar del 760 al 772 i després del 775 al 779/780.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Nersès d'Ibèria · Veure més »
Nigali
Nigali o Ligani és una petita comarca històrica de Geòrgia regada pel riu del mateix nom (un dels de la conca del Chorokhi), que se situa entre Artvin i la mar.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Nigali · Veure més »
Ossètia
Ossètia (osseta: Ирыстон, Iryston) és una regió del nord del Caucas habitada pels ossetes, que parlen l'osseta.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Ossètia · Veure més »
Príncep
Una princesa o príncep és un membre de la família regnant, normalment el fill del rei.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Príncep · Veure més »
Província d'Ardahan
La província d'Ardahan és una província de la part més nord oriental de Turquia, al mateix final del país, on Turquia voreja amb Geòrgia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Província d'Ardahan · Veure més »
Ràtzies al Curopalat
Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Ràtzies al Curopalat · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Regne d'Ibèria · Veure més »
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Regne de Geòrgia · Veure més »
Samtskhé
Samtskhé és una regió de Geòrgia, el centre de la qual era la ciutat de Akhaltsikhé, situada a l'oest del Kartli, a l'Est de Gúria; al sud d'Imerétia i al nord de la Xavxètia'.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Samtskhé · Veure més »
Sper
Sper o Speri fou una senyoria armènia (vers a VI) i després principat armeni el 837.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Sper · Veure més »
Sumbat d'Ibèria
Sumbat (mort l'any 958) fou el tercer rei dels Kartvels, posició equivalent a aquella de sobirà d'Ibèria, de la dinastia Bagrationi.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Sumbat d'Ibèria · Veure més »
Taiq
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Taiq és al nord-oest. Taiq (en georgià Tao) fou una regió armènia i més tard georgiana de la part nord-oest d'Armènia a la zona que feia frontera amb l'Imperi Romà i després romà d'Orient.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Taiq · Veure més »
Tao
Cal·ligrafia de la paraula Dao. El Tao o DaoTao és la transcripció usada tradicionalment en català i la que s'acosta més a la pronunciació real del mot xinès; Dao és la transcripció basada en el sistema pinyin de romanització i que es fa servir igualment en català, sobretot en els àmbits docents.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Tao · Veure més »
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Taoklardjètia · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Tbilissi · Veure més »
Transcaucàsia
Transcaucàsia o el Caucas del Sud és la regió natural situada al sud de la serralada del Gran Caucas, i per tant a la vessant asiàtica.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Transcaucàsia · Veure més »
Tsanarèthia
Tsanarèthia o Tsanarètia (Tzanareti, წანარეთი, en georgià) és una regió històrica de Geòrgia al nord de Kakhètia, que agafava el seu nom de l'antic poble dels tsanars (sanni, sànons, tzan, etc.). Correspon a grans trets a la part nord de la regió de Mtskheta-Mtianeti.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Tsanarèthia · Veure més »
Vladímir I de Kíev
Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus de Kíev.
Nou!!: Principat d'Ibèria і Vladímir I de Kíev · Veure més »
1001
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 1001 · Veure més »
1008
El 1008 (MVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 1008 · Veure més »
1010
El 1010 (o MX) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 1010 · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 1014 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 571 · Veure més »
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 580 · Veure més »
586
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 586 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 600 · Veure més »
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 604 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 623 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 628 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 642 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 643 · Veure més »
740
El 740 (DCCXL) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 740 · Veure més »
800
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 800 · Veure més »
813
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 813 · Veure més »
830
El 830 (DCCCXXX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 830 · Veure més »
842
El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 842 · Veure més »
843
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 843 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 852 · Veure més »
853
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 853 · Veure més »
861
El 861 (DCCCLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 861 · Veure més »
876
El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 876 · Veure més »
881
El 881 (DCCCLXXXI) fou un any comú iniciat en diumenge.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 881 · Veure més »
888
;Països catalans.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 888 · Veure més »
891
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 891 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 893 · Veure més »
904
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 904 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 914 · Veure més »
975
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 975 · Veure més »
978
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 978 · Veure més »
986
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 986 · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 990 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 997 · Veure més »
998
Sense descripció.
Nou!!: Principat d'Ibèria і 998 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Curopalat d'Ibèria, Curopalat de Karli, Curopalat de Kartli, Curopalat de Kartvels, Curopalata d'Ibèria, Curopalata de Kartli, Kartvels.
