Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Curlàndia

Índex Curlàndia

Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.

65 les relacions: Alemany, Amèrica, Anna Ivànovna de Rússia, Carles de Saxònia, Castell d'Ēdole, Colonització curlandesa d'Amèrica, Danesos, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Ernst Johann von Biron, Estats bàltics, Estonià, Ferran Kettler, Finès, Frederic Casimir Kettler, Frederic Guillem Kettler, Frederic Kettler, Golf de Riga, Gotthard Kettler, Guerra de Livònia, Guillem Kettler de Curlàndia, Illa de Trinitat, Ivan el Terrible, Jacob Kettler de Curlàndia, Jelgava, Letònia, Letó, Lituà, Lituània, Livonià, Llatí, Mar Bàltica, Orde Teutònic, Peter von Biron, Polònia, Polonès, Rússia, Rus, Samogitià, Suec, Tobago, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, 1048, 1158, 1234, 1561, 1587, 1616, 1642, 1682, 1689, ..., 1698, 1711, 1737, 1740, 1758, 1763, 1769, 1795, 1875, 1893, 1895, 1896, 1919, 1940, 1991. Ampliar l'índex (15 més) »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Curlàndia і Alemany · Veure més »

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Curlàndia і Amèrica · Veure més »

Anna Ivànovna de Rússia

Ana Ivànovna (Анна Иоанновна en rus) (7 de febrer de 1693 - 28 d'octubre de 1740) emperadriu de l'Rússia de 1730 a 1740.

Nou!!: Curlàndia і Anna Ivànovna de Rússia · Veure més »

Carles de Saxònia

Carles de Saxònia (en alemany: Karl Christian Joseph Ignaz Eugen Franz Xaver von Polen und Sachsen) (Dresden, 13 de juliol de 1733 - Dresden, 16 de juny de 1796), fou un príncep alemany de la casa de Wettin.

Nou!!: Curlàndia і Carles de Saxònia · Veure més »

Castell d'Ēdole

El Castell Ēdole (en letó: Ēdoles pils; en alemany: Schloß Edwahlen) és un castell d'estil gòtic situat a la vora del llac Ēdole, a la regió històrica de Curlàndia, Letònia occidental.

Nou!!: Curlàndia і Castell d'Ēdole · Veure més »

Colonització curlandesa d'Amèrica

Monument commemoratiu de l'assentament del Ducat La Colonització curlandesa d'Amèrica, va ser l'establiment de la creació d'una colònia a Tobago (Nova Curlàndia) entre el 1654 i el 1659 y de nou entre el 1660 i el 1689, per part del Ducat de Curlàndia i Semigàlia, el país europeu més petit que va tenir colònies a Amèrica.

Nou!!: Curlàndia і Colonització curlandesa d'Amèrica · Veure més »

Danesos

Els danesos (en danès, danskere) són els membres d'un grup ètnic escandinau nadius de Dinamarca i que parlen danès.

Nou!!: Curlàndia і Danesos · Veure més »

Ducat de Curlàndia i Semigàlia

El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.

Nou!!: Curlàndia і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »

Ernst Johann von Biron

Ernst Johann von Biron (23 de novembre de 1690 - 29 de desembre de 1772) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia i regent de l'Imperi Rus.

Nou!!: Curlàndia і Ernst Johann von Biron · Veure més »

Estats bàltics

Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945–1991.

Nou!!: Curlàndia і Estats bàltics · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Curlàndia і Estonià · Veure més »

Ferran Kettler

Ferran Kettler (Mitau, 1 de novembre de 1655 - Danzig, 4 de maig de 1737) va ser el Duc de Curlàndia i Semigàlia entre 1730 i 1737.

Nou!!: Curlàndia і Ferran Kettler · Veure més »

Finès

El finès o finés (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia.

Nou!!: Curlàndia і Finès · Veure més »

Frederic Casimir Kettler

Frederic Casimir Kettler (en alemany: Friedrich Casimir Kettler, en letó: Frīdrihs Kazimirs Ketlers, 6 de juliol de 1650 - 22 de gener de 1698) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia des de 1682 a 1698.

Nou!!: Curlàndia і Frederic Casimir Kettler · Veure més »

Frederic Guillem Kettler

Frederic Guillem Kettler (en alemany: Frederich III Wilhelm von Kettler, en letó: Frīdrihs Vilhelms Ketlers, 19 de juliol de 1692 - 21 de gener de 1711) va ser duc de Curlàndia i Semigàlia des de 1698 a 1711.

Nou!!: Curlàndia і Frederic Guillem Kettler · Veure més »

Frederic Kettler

Frederic Kettler (en letó: Frīdrihs Ketlers), 25 de novembre de 1569, Mitau - 17 d'agost de 1642) fou Duc de Curlàndia i Semigàlia entre el 1587 i 1642. Va ser el fill de Gotthard Kettler, el primer Duc de Curlàndia. Fins a 1616, va governar només la part oriental del ducat, Semigàlia, mentre que el seu germà petit, Guillem Kettler, ho feia a Curlàndia. Frederic va assumir el poder a tot el Ducat a partir de 1616 quan el seu germà va haver d'emigrar a causa de conflictes amb la noblesa.

Nou!!: Curlàndia і Frederic Kettler · Veure més »

Golf de Riga

El Golf de Riga es troba a la Mar Bàltica i és compartit entre Letònia i Estònia.

Nou!!: Curlàndia і Golf de Riga · Veure més »

Gotthard Kettler

Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.

Nou!!: Curlàndia і Gotthard Kettler · Veure més »

Guerra de Livònia

La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.

Nou!!: Curlàndia і Guerra de Livònia · Veure més »

Guillem Kettler de Curlàndia

Guillem Kettler de Curlàndia (en alemany Wilhelm Kettler von Kurland i en letó Vilhelms Ketlers) va néixer a Jelgava (Letònia) el 20 de juliol de 1574 i va morir a la ciutat polonesa de Kukułowo el 17 d'agost de 1640.

Nou!!: Curlàndia і Guillem Kettler de Curlàndia · Veure més »

Illa de Trinitat

Trinitat (en anglès Trinidad) és una illa del mar Carib, la més gran de les que formen l'estat de Trinitat i Tobago i de les Petites Antilles.

Nou!!: Curlàndia і Illa de Trinitat · Veure més »

Ivan el Terrible

Ivan IV Vassílievitx, anomenat també Ivan el Terrible (Kolomenskoie, Rússia, 25 d'agost de 1530 - Moscou, 18 de març de 1584) fou Tsar de Rússia (1547-1584).

Nou!!: Curlàndia і Ivan el Terrible · Veure més »

Jacob Kettler de Curlàndia

Jacob Kettler de Curlàndia (en alemany Jakob Kettler von Kurland i en letó Jekabs fon Ketlers) va néixer a Kudiga (Letònia) el 28 d'octubre de 1610 i va morir a Jelgava l'1 de gener de 1682.

Nou!!: Curlàndia і Jacob Kettler de Curlàndia · Veure més »

Jelgava

La ciutat de Jelgava (alemany: Mitau; lituà: Mintauja; rus: Елгава / Митава; polonès: Mitawa) és la capital del municipi de Jelgava a 44 km de Riga.

Nou!!: Curlàndia і Jelgava · Veure més »

Letònia

La República de Letònia és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica, Letònia és coneguda com a un dels països bàltics, juntament amb Estònia i Lituània, que limiten amb la república pel nord i el sud, respectivament.

Nou!!: Curlàndia і Letònia · Veure més »

Letó

El letó és una llengua bàltica parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial.

Nou!!: Curlàndia і Letó · Veure més »

Lituà

El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Lituània.

Nou!!: Curlàndia і Lituà · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Curlàndia і Lituània · Veure més »

Livonià

El livonià (līvõ kēļ) fou una de les llengües finoúgriques, originària del llac de Riga.

Nou!!: Curlàndia і Livonià · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Curlàndia і Llatí · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Curlàndia і Mar Bàltica · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Curlàndia і Orde Teutònic · Veure més »

Peter von Biron

Peter von Biron (Mitau Ducat de Curlàndia i Semigàlia, 15 de febrer de 1724 - Gellenau (Alemanya), 13 de gener de 1800) fou el darrer duc de Curlándia i Semigàlia entre el 1769 i el 1795.

Nou!!: Curlàndia і Peter von Biron · Veure més »

Polònia

Polònia (en polonès: Polska), oficialment República de Polònia (en polonès: Rzeczpospolita Polska), és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Curlàndia і Polònia · Veure més »

Polonès

El polonès o polonés és una llengua eslava, parlada a Polònia, on és oficial.

Nou!!: Curlàndia і Polonès · Veure més »

Rússia

Rússia, Россия, Rossia o la Federació Russa (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Curlàndia і Rússia · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Curlàndia і Rus · Veure més »

Samogitià

Sense descripció.

Nou!!: Curlàndia і Samogitià · Veure més »

Suec

El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, especialment a la costa i a les illes Åland.

Nou!!: Curlàndia і Suec · Veure més »

Tobago

Tobago és una illa situada al sud del mar Carib.

Nou!!: Curlàndia і Tobago · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Curlàndia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

1048

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Curlàndia і 1048 · Veure més »

1158

Sense descripció.

Nou!!: Curlàndia і 1158 · Veure més »

1234

Sense descripció.

Nou!!: Curlàndia і 1234 · Veure més »

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Curlàndia і 1561 · Veure més »

1587

Retrat de Francis Drake del 1581.

Nou!!: Curlàndia і 1587 · Veure més »

1616

Nicolau Copèrnic.

Nou!!: Curlàndia і 1616 · Veure més »

1642

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Nou!!: Curlàndia і 1642 · Veure més »

1682

Pere I de Rússia.

Nou!!: Curlàndia і 1682 · Veure més »

1689

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1689 · Veure més »

1698

Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.

Nou!!: Curlàndia і 1698 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1711 · Veure més »

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Curlàndia і 1737 · Veure més »

1740

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1740 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Curlàndia і 1758 · Veure més »

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Nou!!: Curlàndia і 1763 · Veure més »

1769

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Curlàndia і 1769 · Veure més »

1795

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1795 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1875 · Veure més »

1893

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1893 · Veure més »

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Curlàndia і 1895 · Veure més »

1896

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1896 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Curlàndia і 1919 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1940 · Veure més »

1991

;Països Catalans.

Nou!!: Curlàndia і 1991 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »