Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cumans

Índex Cumans

Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.

54 les relacions: Alí ibn al-Athir, Aleksandr Borodín, Armènia, Baixkirs, Bandera de Gagaúsia, Bács-Kiskun, Búlgars, Beg Pulad, Codex Cumanicus, Conca del Tarim, Danses polovtsianes, Danubi, Delhi, Dinastia bahrita, Egipte, Geòrgia, Hongria, Horda Blava, Horda d'Or, Horda de Nogai, Imperi Romà d'Orient, Irtix, Jász-Nagykun-Szolnok, Kanat de Kokand, Kara-khitai, Kíiv, Khitan, Kimaks, Kiptxak, Kirguís, Kniaz' Igor, Kuns, Llengües turqueses, Manxúria, Mar d'Aral, Mar Negra, Nogais, Obi, Oghuz, Petxenegs, Polònia, Pulad Khan, Qutb-ad-Din Àybak, Sibèria, Taix Timur, Turcs occidentals, Ucraïna, Uzbeks, 1054, 1065, ..., 1120, 1121, 1222, 1239. Ampliar l'índex (4 més) »

Alí ibn al-Athir

Izz-ad-Din Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Karim ibn al-Athir al-Jazarí, més conegut com a Alí ibn al-Athir, com a Izz-ad-Din ibn al-Athir o, senzillament, com a Ibn al-Athir (1160-1233) fou un historiador àrab musulmà nascut a Cizre (actualment a Turquia).

Nou!!: Cumans і Alí ibn al-Athir · Veure més »

Aleksandr Borodín

, nom complet amb patronímic Aleksandr Porfírievitx Borodín, fou un compositor i químic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, també conegut com el Grup dels Cinc.

Nou!!: Cumans і Aleksandr Borodín · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Cumans і Armènia · Veure més »

Baixkirs

Els baixkirs són un poble turc que viu a Rússia, principalment a la república de Baixkortostan.

Nou!!: Cumans і Baixkirs · Veure més »

Bandera de Gagaúsia

La bandera de Gagaúsia ha estat utilitzada com a bandera de la república de Gagaúsia des de la dissolució de la Unió Soviètica l'any 1991.

Nou!!: Cumans і Bandera de Gagaúsia · Veure més »

Bács-Kiskun

Bács-Kiskun és una província (megye in Hongarès; situat al sud d'Hongria. Va ser creat després de la Segona Guerra Mundial, prenent algunes comarques de les antigues províncies de Bács-Bodrog i Pest-Pilis-Solt-Kiskun. Té una superfície de 8.445 km²; Bács-Kiskun és la província més gran del país. El terreny és principalment pla amb alguns turons a prop de Baja. La capital i ciutat més important és Kecskemét. Categoria:Províncies d'Hongria.

Nou!!: Cumans і Bács-Kiskun · Veure més »

Búlgars

Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.

Nou!!: Cumans і Búlgars · Veure més »

Beg Pulad

Beg Pulad fou kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Cumans і Beg Pulad · Veure més »

Codex Cumanicus

El Codex Cumanicus és un còdex del que conté instruccions per a relacionar-se amb els cumans destinades als missioners cristians.

Nou!!: Cumans і Codex Cumanicus · Veure més »

Conca del Tarim

La conca del Tarim és una regió natural de la Xina en la regió autònoma de Xinjiang, formada pel riu Tarim i la seva àrea.

Nou!!: Cumans і Conca del Tarim · Veure més »

Danses polovtsianes

Les Danses polovtsianes o Danses polovetsianes (en rus: Полове́цкие пля́ски, Polovétskie pliaski) és una escena del final del segon acte de l'òpera El príncep Ígor, d'Aleksandr Borodín.

Nou!!: Cumans і Danses polovtsianes · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Cumans і Danubi · Veure més »

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Nou!!: Cumans і Delhi · Veure més »

Dinastia bahrita

La dinastia bahrita o bahriyya fou una dinastia de sultans mamelucs que va governar Egipte del 1250 al 1389.

Nou!!: Cumans і Dinastia bahrita · Veure més »

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Cumans і Egipte · Veure més »

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Cumans і Geòrgia · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Cumans і Hongria · Veure més »

Horda Blava

El riu Volga fou usat per l'Horda Blava per expandir-se. L'Horda Blava fou el nom d'una part de l'ulus de Jotxi.

Nou!!: Cumans і Horda Blava · Veure més »

Horda d'Or

L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.

Nou!!: Cumans і Horda d'Or · Veure més »

Horda de Nogai

LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.

Nou!!: Cumans і Horda de Nogai · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Cumans і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Irtix

L'Irtix (en rus, Иртыш; en kazakh, Ertis / Эртiс; en tàtar, İrteş / Иртеш; en xinès, Erqisi / 额尔齐斯河) és un riu de Sibèria, l'afluent principal de l'Obi; de fet, és més llarg que l'Obi mateix.

Nou!!: Cumans і Irtix · Veure més »

Jász-Nagykun-Szolnok

Jász-Nagykun-Szolnok és una província (megye) del centre d'Hongria, la seva capital és Szolnok.

Nou!!: Cumans і Jász-Nagykun-Szolnok · Veure més »

Kanat de Kokand

El Kanat de Kokand fou un estat de l'Àsia Central que va existir el 1709-1876 en el territori dels actuals Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizstan.

Nou!!: Cumans і Kanat de Kokand · Veure més »

Kara-khitai

El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.

Nou!!: Cumans і Kara-khitai · Veure més »

Kíiv

Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.

Nou!!: Cumans і Kíiv · Veure més »

Khitan

Els kitan o khitan (transcripció antiga xinesa K'i-tan; 契丹; pinyin: Qìdān), Khitai o Khitaï (transcripció arabo-persa) o Kitat (en mongol) foren un grup mongol nòmada de l'Àsia oriental, que apareixen esmentats per primer cop a les fonts xineses vers 405 o 406 quan estaven establerts a l'oest del riu Leao-ho, entre aquest i el seu afluent en Chara-mouren a la que després fou província de Jehol.

Nou!!: Cumans і Khitan · Veure més »

Kimaks

Els kimaks i kimeks (Yemeks, yamaks, djamuks) foren una antiga tribu turca que habitava la Sibèria occidental al curs inferior de l'Irtix o potser cap a l'Obi, una de les set conegudes pels àrabs i perses que poblaven l'anomenat kanat Kimak (o Kimek) vers 743-1050.

Nou!!: Cumans і Kimaks · Veure més »

Kiptxak

Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.

Nou!!: Cumans і Kiptxak · Veure més »

Kirguís

El kirguís (en alfabet ciríl·lic, кыргызча o кыргыз тили; en alfabet aràbic, قىرعىز تىلى; en alfabet llatí, kırgızça o kırgız tili) és una llengua turquesa, una de les dues que són oficials al Kirguizstan, junt amb el rus.

Nou!!: Cumans і Kirguís · Veure més »

Kniaz' Igor

El príncep Ígor és una òpera en un pròleg i quatre actes d'Aleksandr Borodín, amb llibret del mateix autor, basat en l'obra medieval El conte de la campanya d'Ígor.

Nou!!: Cumans і Kniaz' Igor · Veure més »

Kuns

El kuns foren una tribu turca de l'Àsia Central del període premongol.

Nou!!: Cumans і Kuns · Veure més »

Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística.

Nou!!: Cumans і Llengües turqueses · Veure més »

Manxúria

Manxúria (manxú: Manju,, rus: Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de la Xina i que té una superfície de 801.600 km².

Nou!!: Cumans і Manxúria · Veure més »

Mar d'Aral

Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.

Nou!!: Cumans і Mar d'Aral · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.

Nou!!: Cumans і Mar Negra · Veure més »

Nogais

Els nogais, també dits nogay, noghai, i sovint anomenats mongols del Caucas, parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazakhs i karakalpaks) i són de religió musulmana sunnita.

Nou!!: Cumans і Nogais · Veure més »

Obi

L'Obi (del rus Обь), també anomenat Ob, és un dels rius més grans de la Sibèria occidental i el quart més llarg de Rússia.

Nou!!: Cumans і Obi · Veure més »

Oghuz

Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.

Nou!!: Cumans і Oghuz · Veure més »

Petxenegs

Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.

Nou!!: Cumans і Petxenegs · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Cumans і Polònia · Veure més »

Pulad Khan

Pulad Khan (Pulad Timur, Mir Pulad Khan, Pulad Khoja Khan) fou kan de l'Horda d'Or, successor de Kutlugh Khoja vers 1363.

Nou!!: Cumans і Pulad Khan · Veure més »

Qutb-ad-Din Àybak

Qutb-ad-Din Àybak (urdú i persa) fou el fundador de la dinastia d'esclaus o mamelucs de Delhi.

Nou!!: Cumans і Qutb-ad-Din Àybak · Veure més »

Sibèria

Sibèria és una regió septentrional d'Euràsia, els límits de la qual són, aproximadament, els Urals a l'oest, l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Pacífic a l'est i les terres temperades de clima continental de Gobi i de l'Altai (Àsia Central) al sud.

Nou!!: Cumans і Sibèria · Veure més »

Taix Timur

Taix Timur o Tash Timur fou un suposat kan de l'Horda d'Or.

Nou!!: Cumans і Taix Timur · Veure més »

Turcs occidentals

Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.

Nou!!: Cumans і Turcs occidentals · Veure més »

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Nou!!: Cumans і Ucraïna · Veure més »

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Nou!!: Cumans і Uzbeks · Veure més »

1054

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1054 · Veure més »

1065

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1065 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1120 · Veure més »

1121

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1121 · Veure més »

1222

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1222 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: Cumans і 1239 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cumana, Cumà, Kipchak, Komanoi, Kun, Polovtesos, Polovtzes, Qumani.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »