Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Crònica d'Alfons III

Índex Crònica d'Alfons III

La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.

Taula de continguts

  1. 53 les relacions: Albelda de Iregua, Alfons I d'Astúries, Alfons III d'Astúries, Ègica, Banu Qassi, Bisbe, Catedral de Roda d'Isàvena, Còdex, Còdex de Roda, Chronica Prophetica, Chronicon Albeldense, Codi de Recesvint, Crònica, Crònica Rotense, Crònica Sebastianense, Edició prínceps, Emirat de Qúrtuba, Enrique Flórez, Ervigi, Francès, Hispània, Isidor de Sevilla, Jacques Paul Migne, Jerarquia, Juan de Ferreras y García, Juan Gil Fernández, Llatí, Llatí medieval, Llista de reis d'Astúries, Llista dels reis visigots, Muladí, Mussa ibn Mussa ibn Fortun, Ordoni I, Pelai d'Astúries, Portugal, Ramir I d'Astúries, Regne d'Astúries, Regne de Toledo, Roderic, Rodrigo Jiménez de Rada, Universitat d'Oviedo, Vamba, Vítiza, Viseu, Zacarías García Villada, 1756, 1918, 672, 687, 700, ... Ampliar l'índex (3 més) »

  2. Astúries

Albelda de Iregua

Albelda de Iregua és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Mitjana.

Veure Crònica d'Alfons III і Albelda de Iregua

Alfons I d'Astúries

Alfons I d'Astúries, dit el Catòlic (693 - 757) fou rei d'Astúries (739-757).

Veure Crònica d'Alfons III і Alfons I d'Astúries

Alfons III d'Astúries

Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).

Veure Crònica d'Alfons III і Alfons III d'Astúries

Ègica

Ègica (ca. 610 - 702) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 687 al 701.

Veure Crònica d'Alfons III і Ègica

Banu Qassi

emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles  i.Mestre, 1998: p.

Veure Crònica d'Alfons III і Banu Qassi

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Veure Crònica d'Alfons III і Bisbe

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Veure Crònica d'Alfons III і Catedral de Roda d'Isàvena

Còdex

Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.

Veure Crònica d'Alfons III і Còdex

Còdex de Roda

El Còdex de Roda (o Còdex de Meià) és un important manuscrit del (990) que conté importants documents referents a la història del Regne d'Astúries, del Regne de Pamplona i del Regne d'Aragó.

Veure Crònica d'Alfons III і Còdex de Roda

Chronica Prophetica

La Chronica Prophetica és un llibre encarregat per Alfons III d'Astúries el 833 que desenvolupa profecies bíbliques lligades al destí dels asturians, amb una clara funció de propaganda.

Veure Crònica d'Alfons III і Chronica Prophetica

Chronicon Albeldense

La gent de Toledo, segons el ''Codex Vigilianus'', la versió més avançada i il·lustrada de la Chronicon Albeldense. La Chronicon Albeldense (Crònica d'Albelda) és una crònica històrica que suposa una font fonamental per a l'estudi del Regne d'Astúries.

Veure Crònica d'Alfons III і Chronicon Albeldense

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Veure Crònica d'Alfons III і Codi de Recesvint

Crònica

La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.

Veure Crònica d'Alfons III і Crònica

Crònica Rotense

Crònica Rotense és una crònica, considerada com a la primera versió de la Crònica d'Alfons III, posterior a la Crònica Albeldense i anterior a la Crònica Ovetense que feia major èmfasi en la línia de considerar Pelai com a successor dels reis de Toledo, és a dir del Regne Visigot; la fi d'aquestes dues cròniques era demostrar el continuisme del Regne Visigot en el Regne Asturià.

Veure Crònica d'Alfons III і Crònica Rotense

Crònica Sebastianense

Crònica Sebastianense és una crònica històrica que abasta la història des del regnat del rei visigot Wamba fins al final del regnat d'Ordoni I, rei asturià.

Veure Crònica d'Alfons III і Crònica Sebastianense

Edició prínceps

Edició prínceps (en llatí editio princeps) és la primera edició impresa d'una obra, immediatament posterior als manuscrits de l'autor i a la còpia per als impressors.

Veure Crònica d'Alfons III і Edició prínceps

Emirat de Qúrtuba

L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.

Veure Crònica d'Alfons III і Emirat de Qúrtuba

Enrique Flórez

Enrique o Henrique Flórez de Setién y Huidobro O. S. A. (Villadiego, Burgos, 20 d’agost de 1702 – Madrid, 5 de maig de 1773) va ser un religiós agustí espanyol, cèlebre com a historiador, si també pot ser considerat traductor, geògraf, cronologista, epigrafista, numismàtic, paleògraf, bibliògraf i arqueòleg de la Il·lustració.

Veure Crònica d'Alfons III і Enrique Flórez

Ervigi

Ervigi (en germànic Erwig; ? - Toledo, 15 de novembre de 687) fou rei visigot del Regne de Toledo (680 - 687).

Veure Crònica d'Alfons III і Ervigi

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Crònica d'Alfons III і Francès

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Crònica d'Alfons III і Hispània

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Veure Crònica d'Alfons III і Isidor de Sevilla

Jacques Paul Migne

Jacques Paul Migne, dit l'abat Migne, fou un sacerdot i prestigiós editor francès que va viure al.

Veure Crònica d'Alfons III і Jacques Paul Migne

Jerarquia

Esquema que representa una jerarquia a la qual els elements ''c'' depenen directament de ''s'', els ''h'' de ''d'', i tots els elements depenen de ''f'', que és l'únic lliure. Una jerarquia és una ordenació d'elements en què hi ha superiors i subordinats distribuïts en almenys dos estrats, capes o fases diferenciats.

Veure Crònica d'Alfons III і Jerarquia

Juan de Ferreras y García

Juan de Ferreras y García (La Bañeza, província de Lleó, 1 de juny de 1652 - Madrid, 8 de juny de 1735) va ser un religiós i erudit espanyol, acadèmic fundador de la Reial Acadèmia Espanyola.

Veure Crònica d'Alfons III і Juan de Ferreras y García

Juan Gil Fernández

Juan Gil Fernández (Madrid, 3 de desembre de 1939) és un llatinista i medievalista espanyol, casat amb l'estudiosa de Colom Consuelo Varela i germà de l'hel·lenista Luis Gil Fernández.

Veure Crònica d'Alfons III і Juan Gil Fernández

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Crònica d'Alfons III і Llatí

Llatí medieval

El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.

Veure Crònica d'Alfons III і Llatí medieval

Llista de reis d'Astúries

La Creu de la Victòria, símbol d'Astúries, manada forjar per Alfons III d'Astúries el 908 i donada a la Catedral de San Salvador d'Oviedo. Llista dels reis d'Astúries que van regnar al Regne d'Astúries, un dels principals regnes medievals de la península Ibèrica, des de la seva creació vers el 718 fins a la seva unió al Regne de Lleó el 924.

Veure Crònica d'Alfons III і Llista de reis d'Astúries

Llista dels reis visigots

La llista dels reis visigots s'estén des de les èpoques de les migracions fins a la fi de la monarquia visigoda el 720.

Veure Crònica d'Alfons III і Llista dels reis visigots

Muladí

Un muladí (de l'àrab, plural de) era, a l'Àndalus, un cristià que es va passar a la religió musulmana.

Veure Crònica d'Alfons III і Muladí

Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Mussa ibn Mussa al-Qassawí o Mussa II (v. 780 - Tudela, 26 de setembre de 862) fou senyor de la vall de l'Ebre i valí de Tudela, Osca i Saragossa.

Veure Crònica d'Alfons III і Mussa ibn Mussa ibn Fortun

Ordoni I

Ordoni (castellà: Ordoño; ca. 830 - Oviedo, 27 de maig de 866) fou rei d'Astúries durant els anys 850 a 866.

Veure Crònica d'Alfons III і Ordoni I

Pelai d'Astúries

Covadonga Pelai o Pelagi (Vall del Liébana, ~ 690 - Cangues d'Onís, 737) és el cabdill astur que va protagonitzar una rebel·lió contra el govern musulmà i va fundar el Regne d'Astúries del qual en fou el primer rei (722-737).

Veure Crònica d'Alfons III і Pelai d'Astúries

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Crònica d'Alfons III і Portugal

Ramir I d'Astúries

Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).

Veure Crònica d'Alfons III і Ramir I d'Astúries

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Veure Crònica d'Alfons III і Regne d'Astúries

Regne de Toledo

El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Veure Crònica d'Alfons III і Regne de Toledo

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Veure Crònica d'Alfons III і Roderic

Rodrigo Jiménez de Rada

Fuero Viejo extendido de Alcalá de Henares. Promulgado por Rodrigo Jiménez de Rada en 1235. Rodrigo Jiménez de Rada o Ximénez de Rada o Giménez de Rada (Puente la Reina, 1170 - Lió, Regne de França), 10 de juny de 1247) va ser un eclesiàstic i historiador navarrès.

Veure Crònica d'Alfons III і Rodrigo Jiménez de Rada

Universitat d'Oviedo

La Universitat d'Oviedo, fundada a fins del per l'arquebisbe catòlic Fernando Valdés Salas, Inquisidor general de les Espanyes, va iniciar les seves activitats a Oviedo el 1608, mantenint avui seus també a Gijón i Mieres.

Veure Crònica d'Alfons III і Universitat d'Oviedo

Vamba

Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.

Veure Crònica d'Alfons III і Vamba

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Veure Crònica d'Alfons III і Vítiza

Viseu

Viseu (pronunciació /viˈzeu/) és un municipi portuguès, situat al districte de Viseu, a la regió del Centre i a la subregió de Dão-Lafões.

Veure Crònica d'Alfons III і Viseu

Zacarías García Villada

Zacarías García Villada (Gatón de Campos, Valladolid, 1879 - Vicálvaro, Madrid, 1 d'octubre de 1936) va ser un historiador espanyol.

Veure Crònica d'Alfons III і Zacarías García Villada

1756

;Països Catalans.

Veure Crònica d'Alfons III і 1756

1918

1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.

Veure Crònica d'Alfons III і 1918

672

El 672 (DCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dijous, tot i que a la seva època encara no rebia aquest nom.

Veure Crònica d'Alfons III і 672

687

El 687 (DCLXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Crònica d'Alfons III і 687

700

El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.

Veure Crònica d'Alfons III і 700

711

;Països Catalans.

Veure Crònica d'Alfons III і 711

850

El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Crònica d'Alfons III і 850

883

El 883 (DCCCLXXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Crònica d'Alfons III і 883

Vegeu també

Astúries

, 711, 850, 883.