Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Croades Bàltiques

Índex Croades Bàltiques

Les Croades Bàltiques o Croades del Nord van ser campanyes de colonització i cristianització realitzades per ordes militars i regnes cristians catòlics a finals de, principalment contra els pobles pagans bàltics, fínics i eslaus occidentals de les costes sud i est del mar Bàltic, i en menor mesura també contra els eslaus cristians ortodoxos (eslaus orientals) i els habitants originals de Prússia coneguts com a antics prussians (o borussians), que també inclouen pobles finoúgrics.

136 les relacions: Albert de Buxhövden, Alemany, Alemanys, Alexandr Nevski (pel·lícula), Alexandre III (papa), Arquebisbat de Bremen, Òder, Baltungs, Batalla d'Aizkraukle, Batalla de Grunwald, Batalla de Saule, Batalla del Llac Peipus, Bàltics, Bisbat d'Ösel-Wiek, Bisbat de Curlàndia, Bisbat de Semigàlia, Bisbe, Butlla, Carèlia finlandesa, Carelians, Catolicisme, Caupo de Turaida, Cavaller, Cúlmerland, Cúria Pontifícia, Colonialisme, Conrad I de Masòvia, Cristianisme ortodox, Cristianització, Cristianització de Lituània, Croada Livoniana, Croada prussiana, Croades, Croades Wends, Curonians, Daugava, Dècada del 1150, Dvinà Occidental, Edat mitjana, Eduvigis de Polònia, Elba (riu), Escandinàvia, Església de Grècia, Església Ortodoxa, Església Ortodoxa Russa, Eslaus, Eslaus orientals, Eslaus polabis, Estat sobirà, Estònia, ..., Estonians, Estonià, Finlàndia, Gauja, Germans Livonians de l'Espasa, Germànics, Golf de Riga, Gran Ducat de Lituània, Gregori IX, Guerres sueco-novgorodeses, Guillem de Mòdena, Història d'Alemanya, Història d'Estònia, Història de Finlàndia, Història de Letònia, Història de Lituània, Història de Polònia, Honori III, Innocenci III, Innocenci IV, Johan Sverkersson, Koknese, Ladislau II Jagelló, Lübeck, Lembitu, Letònia, Letgàlia, Lielupe, Lituans, Lituània, Livonians, Llatí, Mar Bàltica, Mare de Déu, Masòvia, Meinhard de Holstein, Mindaugas, Moldaus, Muhu, Municipi de Kuldīga, Nacionalisme romàntic, Nameisis, Obotrites, Orde de Dobrzyń, Orde Livonià, Orde militar, Orde Teutònic, Paganisme, Papa, Papa Celestí III, Pòlatsk, Polònia, Polonesos, Prússia, Prussians, Pskov, Rússia, República de Nóvgorod, Riga, Saaremaa, Sacre Imperi Romanogermànic, Samogítia, Saxons, Segona Croada, Selonians, Semigalians, Serguei Eisenstein, Sigulda, Sorbs, Sudovis, Tallinn, Tavàstia, Tàtars, Tērvete, Terra Mariana, Terra Santa, Txecs, Valdemar II, Viestards, Vikings, Visby, Visvaldis, Wends, 1187, 1195, 1240. Ampliar l'índex (86 més) »

Albert de Buxhövden

(també es pot trobar escrit com a Albert de Buxhoeveden, Buxthoeven, Buxhöwde, Albert von Apeldern) fou un bisbe de Livònia de 1199 a 1229, fundador de la vila de Riga, actual capital de Letònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Albert de Buxhövden · Veure més »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Nou!!: Croades Bàltiques і Alemany · Veure més »

Alemanys

Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.

Nou!!: Croades Bàltiques і Alemanys · Veure més »

Alexandr Nevski (pel·lícula)

Alexandr Nevski (rus: Александр Невский) és una pel·lícula històrica dramàtica, dirigida el 1938 per Sergei Eisenstein, amb associació de Dmitri Vasiliev i amb col·laboració de Piotr Pavlenko en la redacció del guió, qui s'assegurà que Eisenstein no caigués en el formalisme i per facilitar-li que rodés en un temps raonable.

Nou!!: Croades Bàltiques і Alexandr Nevski (pel·lícula) · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Croades Bàltiques і Alexandre III (papa) · Veure més »

Arquebisbat de Bremen

Larquebisbat de Bremen i larxidiòcesi de Bremen —Erzbistum Bremen — fou una jurisdicció feudal imperial en part sobirana que no ha de ser confosa amb la moderna arxidiòcesi d'Hamburg fundada el 1994.

Nou!!: Croades Bàltiques і Arquebisbat de Bremen · Veure més »

Òder

Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.

Nou!!: Croades Bàltiques і Òder · Veure més »

Baltungs

Balts o Baltungs, fou una dinastia dels visigots suposadament originada en un cap de nom Balth.

Nou!!: Croades Bàltiques і Baltungs · Veure més »

Batalla d'Aizkraukle

La batalla d'Aizkraukle o d'Ascheraden va tenir lloc el 5 de març de 1279 en el marc de la Croada Livoniana i va enfrontar el Gran Ducat de Lituània liderat per Traidenis i l'Orde Livonià prop de la localitat d'Aizkraukle (a l'actual Letònia).

Nou!!: Croades Bàltiques і Batalla d'Aizkraukle · Veure més »

Batalla de Grunwald

La batalla de Grunwald tingué lloc el 15 de juliol de 1410 en el marc de la Guerra poloneso-lituana-teutònica.

Nou!!: Croades Bàltiques і Batalla de Grunwald · Veure més »

Batalla de Saule

La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.

Nou!!: Croades Bàltiques і Batalla de Saule · Veure més »

Batalla del Llac Peipus

La Batalla del Peipus (coneguda a Rússia com la «Batalla del Gel») va tenir lloc el 5 d'abril de 1242 al Peipus, entre l'Orde Teutònic i els habitants de la República de Nóvgorod liderats per Alexandre Nevski.

Nou!!: Croades Bàltiques і Batalla del Llac Peipus · Veure més »

Bàltics

Els bàltics (en lituà baltai, en letó balti) formen una de les branques dels pobles indoeuropeus que es caracteritzen principalment per parlar les llengües bàltiques.

Nou!!: Croades Bàltiques і Bàltics · Veure més »

Bisbat d'Ösel-Wiek

El castell episcopal de Kuressaare. La diòcesi de Ösel-Wiek (estonià: Saare-Lääne piiskopkond; llatí: Dioecesis Osiliensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Bisbat d'Ösel-Wiek · Veure més »

Bisbat de Curlàndia

Runes del castell episcopal de Piltene. La diòcesi de Curlàndia (letó: Kurzemes bīskapija, llatí: Dioecesis Curoniensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Estònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Bisbat de Curlàndia · Veure més »

Bisbat de Semigàlia

La diòcesi de Semigàlia (llatí: Dioecesis Semigallensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a Letònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Bisbat de Semigàlia · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Croades Bàltiques і Bisbe · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Croades Bàltiques і Butlla · Veure més »

Carèlia finlandesa

Part de Carèlia que formava part de Finlàndia Carèlia finlandesa (o també Carèlia sueca) és una província històrica de Finlàndia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Carèlia finlandesa · Veure més »

Carelians

Els carelians o karjalaiset, karjalaižet, livviköid, lüüdiköid són una ètnia molt afina als finlandesos, i que parlen el carelià, una llengua ugrofinesa.

Nou!!: Croades Bàltiques і Carelians · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Croades Bàltiques і Catolicisme · Veure més »

Caupo de Turaida

Caupo of Turaida o Kaupo (? - 21 de setembre de 1217) va ser un líder dels livonians finesos a principi del Segle XIII, en les actuals Letònia i Estònia durant la Croada Livoniana.

Nou!!: Croades Bàltiques і Caupo de Turaida · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Croades Bàltiques і Cavaller · Veure més »

Cúlmerland

Cúlmerland (en polonès: ziemia chełmińska, en alemany Culmer Land o Kulmerland, en prussià antic: Kulma, en lituà: Kulmo žemė) és una regió històrica de l'actual Polònia, situada al centre del país.

Nou!!: Croades Bàltiques і Cúlmerland · Veure més »

Cúria Pontifícia

La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.

Nou!!: Croades Bàltiques і Cúria Pontifícia · Veure més »

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Nou!!: Croades Bàltiques і Colonialisme · Veure més »

Conrad I de Masòvia

Conrad I de Masòvia (en polonès Konrad I Mazowiecki; 1187/1188 - 31 d'agost de 1247), de la dinastia Piast.

Nou!!: Croades Bàltiques і Conrad I de Masòvia · Veure més »

Cristianisme ortodox

Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.

Nou!!: Croades Bàltiques і Cristianisme ortodox · Veure més »

Cristianització

La cristianització és un procés que consisteix a integrar algú o alguna cosa al cristianisme.

Nou!!: Croades Bàltiques і Cristianització · Veure més »

Cristianització de Lituània

fresc a la catedral de Vílnius, datat en els temps de la cristianització de Lituània. La Cristianització de Lituània (en lituà:Lietuvos krikštas) va ser l'esdeveniment que va tenir lloc en 1387, iniciat pel Gran Duc de Lituània i Rei de Polònia Ladislau II Jagelló amb el seu cosí Vitautas, que va significar l'adopció oficial del cristianisme pels lituans, una de les últimes nacions paganes a Europa.

Nou!!: Croades Bàltiques і Cristianització de Lituània · Veure més »

Croada Livoniana

La Croada Livoniana és la conquesta i evangelització per part de danesos, suecs i alemanys dels territoris de la Livònia medieval durant les Croades Bàltiques al.

Nou!!: Croades Bàltiques і Croada Livoniana · Veure més »

Croada prussiana

La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.

Nou!!: Croades Bàltiques і Croada prussiana · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Croades Bàltiques і Croades · Veure més »

Croades Wends

La croada contra els wends fou una campanya militar del 1147, que sorgí paral·lelament a la Segona Croada, configurada bàsicament pel Regne d'Alemanya, part de l'Sacre Imperi, amb l'objectiu de convertir per la força els eslaus polabis (també dits eslaus de l'Elba o "wends").

Nou!!: Croades Bàltiques і Croades Wends · Veure més »

Curonians

Els Curonians o Kurs (en curonià: Kursi; eren una tribu del Bàltic que vivia a la part oest de les actuals Letònia i Lituània des dels segles V a XVI, quan es mesclaren amb altres tribus bàltiques. van donar el nom de la regió de Curlàndia (Kurzeme), i parlaven l'idioma curonià antic. Les terres dels curionians van ser conquerides per l'Orde livonià l'any 1266 i els curionians mesclats amb altres tribus bàltiques van participar en la formació dels pobles letons i lituans.

Nou!!: Croades Bàltiques і Curonians · Veure més »

Daugava

* FC Daugava, club de futbol letó de la ciutat de Daugavpils.

Nou!!: Croades Bàltiques і Daugava · Veure més »

Dècada del 1150

Sense descripció.

Nou!!: Croades Bàltiques і Dècada del 1150 · Veure més »

Dvinà Occidental

El Dvinà Occidental (letó: Daugava, Западная Двина (Západnaya Dviná), Заходняя Дзвіна; Väina; Väinäjoki) és un riu del nord-est d'Europa. Neix al planell de Valdai a una alçada de 221 metres i desemboca al golf de Riga, a Letònia. Travessa Rússia, Belarús i Letònia. És un riu que flueix cap a l'oest, traçant una gran corba cap al sud, el que significa que passa pel nord de Belarús. L'àrea de la seva conca és de 87.900 km². Té una longitud de 1.020 quilòmetres i un cabal hidràulic mitjà de 678 m³/s. Hi ha tres centrals hidroelèctriques al riu. La capital de Letònia, Riga, té quatre ponts a l'estuari, situat a les dues ribes, el centre de la ciutat és a 15 km de la desembocadura i és un port significatiu.

Nou!!: Croades Bàltiques і Dvinà Occidental · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Croades Bàltiques і Edat mitjana · Veure més »

Eduvigis de Polònia

va ser reina titular de Polònia des de 1384 fins a la seva mort.

Nou!!: Croades Bàltiques і Eduvigis de Polònia · Veure més »

Elba (riu)

Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Croades Bàltiques і Elba (riu) · Veure més »

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Nou!!: Croades Bàltiques і Escandinàvia · Veure més »

Església de Grècia

LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.

Nou!!: Croades Bàltiques і Església de Grècia · Veure més »

Església Ortodoxa

LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.

Nou!!: Croades Bàltiques і Església Ortodoxa · Veure més »

Església Ortodoxa Russa

LEsglésia Ortodoxa Russa (Русская православная церковь Rússkaia pravoslàvnaia tsérkov) és una de les esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa, sota la jurisdicció del patriarcat de Moscou (Московский патриархат), i se li estimen uns 90 milions de membres.

Nou!!: Croades Bàltiques і Església Ortodoxa Russa · Veure més »

Eslaus

Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.

Nou!!: Croades Bàltiques і Eslaus · Veure més »

Eslaus orientals

Països habitats per eslaus (eslaus orientals en verd mitjà) IX. Els eslaus orientals són pobles eslaus que parlen llengües eslaves orientals.

Nou!!: Croades Bàltiques і Eslaus orientals · Veure més »

Eslaus polabis

Europa central i oriental del 919 al 1125 Els eslaus polabis (Baix sòrab: Połobske Słowjany, polonès: Słowianie połabscy, txec: Polabští Slované) és un terme col·lectiu que s'aplica a un conjunt de tribus lequites que vivien al llarg del riu Elba, en un territori delimitat per la mar Bàltica al nord, el Saale i la imaginària frontera anomenada Limes saxoniae a l'oest, les muntanyes Ore i els Sudets occidentals al sud, i Polònia per l'est.

Nou!!: Croades Bàltiques і Eslaus polabis · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Croades Bàltiques і Estat sobirà · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Croades Bàltiques і Estònia · Veure més »

Estonians

Els estonians (en estonià, eestlased) són un grup ètnic del grup dels finlandesos del Bàltic.

Nou!!: Croades Bàltiques і Estonians · Veure més »

Estonià

Lestonià (eesti keel) és una de les llengües uralianes.

Nou!!: Croades Bàltiques і Estonià · Veure més »

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès: Suomen Tasavalta o Suomi; en suec: Republiken Finland o Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest.

Nou!!: Croades Bàltiques і Finlàndia · Veure més »

Gauja

El Gauja (en estonià: Koiva jõgi, Livonià: Koiva, en alemany: Livländische Aa) és un dels rius més llargs de Letònia, amb una longitud de 452 quilòmetres (281 milles) i una capacitat de 8.900 km².

Nou!!: Croades Bàltiques і Gauja · Veure més »

Germans Livonians de l'Espasa

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).

Nou!!: Croades Bàltiques і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Croades Bàltiques і Germànics · Veure més »

Golf de Riga

El Golf de Riga es troba a la Mar Bàltica i és compartit entre Letònia i Estònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Golf de Riga · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.

Nou!!: Croades Bàltiques і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Gregori IX

Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.

Nou!!: Croades Bàltiques і Gregori IX · Veure més »

Guerres sueco-novgorodeses

Les guerres sueco-novgorodeses són els diversos episodis bèl·lics en què es van enfrontar la República de Nóvgorod i la Suècia medieval per obtenir el control sobre el Golf de Finlàndia, àrea vital per al lucratiu comerç de la Lliga Hanseàtica.

Nou!!: Croades Bàltiques і Guerres sueco-novgorodeses · Veure més »

Guillem de Mòdena

Guillem de Mòdena (vers 1184 - 31 de març de 1251), també conegut com a Guillem de Sabina, Guglielmo de Chartreaux, Guglielmo de Savoy o Guillelmus, va ser un sacerdot italià i un diplomàtic dels Estats Pontificis.

Nou!!: Croades Bàltiques і Guillem de Mòdena · Veure més »

Història d'Alemanya

(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.

Nou!!: Croades Bàltiques і Història d'Alemanya · Veure més »

Història d'Estònia

Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.

Nou!!: Croades Bàltiques і Història d'Estònia · Veure més »

Història de Finlàndia

Johann Baptist Homann (1664–1724) va ser un geògraf i cartògraf alemany; mapa datat cap al 1730. La història de Finlàndia comença cap al 9.000 aC durant el final de l'últim període glacial.

Nou!!: Croades Bàltiques і Història de Finlàndia · Veure més »

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Història de Letònia · Veure més »

Història de Lituània

Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.

Nou!!: Croades Bàltiques і Història de Lituània · Veure més »

Història de Polònia

La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.

Nou!!: Croades Bàltiques і Història de Polònia · Veure més »

Honori III

Honori III (Roma, 1148 - 18 de març de 1227), de nom Cencio Savelli, fou papa de l'Església catòlica del 1216 al 1227.

Nou!!: Croades Bàltiques і Honori III · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Croades Bàltiques і Innocenci III · Veure més »

Innocenci IV

Innocenci IV (Gènova, 1195 - Nàpols, 7 de desembre de 1254) fou papa de Roma del 1243 al 1254.

Nou!!: Croades Bàltiques і Innocenci IV · Veure més »

Johan Sverkersson

Johan Sverkersson (c. 1201 - 10 de març del 1222) era un rei suec elegit el 1216 citat com a Joan I en la historiografia contemporània.

Nou!!: Croades Bàltiques і Johan Sverkersson · Veure més »

Koknese

El municipi de Koknese (en letó: Kokneses novads) és un dels 110 municipis de Letònia, que es troba localitzat al centre del país bàltic, i que té com a capital la localitat de Koknese.

Nou!!: Croades Bàltiques і Koknese · Veure més »

Ladislau II Jagelló

Ladislau II Jagelló (en polonès Władysław II Jagiełło; ca. 1362, Vílnius - 1 de juny de 1434, Horodok) fou gran duc de Lituània (1377-1434) i posteriorment rei de Polònia (1386-1434), primer com a consort de la seva dona Eduvigis fins al 1399, i després com a monarca fins a la seva mort.

Nou!!: Croades Bàltiques і Ladislau II Jagelló · Veure més »

Lübeck

Lübeck és una ciutat alemanya, amb 213.983 habitants (2005); és la segona ciutat més gran de l'estat de Slesvig-Holstein després de Kiel.

Nou!!: Croades Bàltiques і Lübeck · Veure més »

Lembitu

Lembitu (en estonià: Lembit, mort 21 de setembre de 1217) va ser un cabdill pagà de Sackàlia, a l'antiga Estònia, i líder militar en la lluita contra les envestides de conquesta dels Germans Livonians de l'Espasa a començaments del.

Nou!!: Croades Bàltiques і Lembitu · Veure més »

Letònia

La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.

Nou!!: Croades Bàltiques і Letònia · Veure més »

Letgàlia

Escut oficial, des de 1921 Escut històric, des de 1566 Les quatre regions administratives letonnes: Letgàlia en verd. Regió històrica a Letònia: Latgàlia en blau. Letgàlia o Latgàlia (en idioma letgalià: Latgola) és una de les quatre regions històriques i culturals de Letònia que reconeix la constitució letona.

Nou!!: Croades Bàltiques і Letgàlia · Veure més »

Lielupe

El riu Lielupe (literalment: Riu Gran, letó: Lielupe, alemany: Kurländische Aa) està situat al centre de Letònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Lielupe · Veure més »

Lituans

Els lituans (en lituà: lietuviai; singular: lietuvis) són el grup ètnic bàltic nadiu de Lituània, on sumen una mica més de 3 milions de persones.

Nou!!: Croades Bàltiques і Lituans · Veure més »

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Nou!!: Croades Bàltiques і Lituània · Veure més »

Livonians

Els livonians són un poble que parla el livonià, una llengua uràlica i que viuen a l'actual Letònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Livonians · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Croades Bàltiques і Llatí · Veure més »

Mar Bàltica

La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.

Nou!!: Croades Bàltiques і Mar Bàltica · Veure més »

Mare de Déu

romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.

Nou!!: Croades Bàltiques і Mare de Déu · Veure més »

Masòvia

Divisió històrica de Masòvia'' Masòvia (en polonès Mazowsze) és una regió geogràfica, històrica i cultural situada al centre- est de l'actual territori de Polònia, la seva ciutat principal és Varsòvia, destacant-ne també les de Plock, Ostrołęka, Radom o Siedlce.

Nou!!: Croades Bàltiques і Masòvia · Veure més »

Meinhard de Holstein

Meinhard de Holstein, Meinhard de Segeberg o simplement Sant Meinhard (Alemanya, aproximadament 1130/1140 - Riga, 14 d'agost o l'11 d'octubre 1196) va ser el primer bisbe de Livònia en Ikšķile.

Nou!!: Croades Bàltiques і Meinhard de Holstein · Veure més »

Mindaugas

Mindaugas, aprox.

Nou!!: Croades Bàltiques і Mindaugas · Veure més »

Moldaus

Els moldaus (en,, ciríl·lic moldau: молдовень) són el grup ètnic més gran de la República de Moldàvia (75,1 % de la població el 2014) i una minoria significativa a Ucraïna i Rússia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Moldaus · Veure més »

Muhu

Muhu és la tercera illa més gran en superfície de totes les que pertanyen a Estònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Muhu · Veure més »

Municipi de Kuldīga

El municipi de Kuldīga (en letó: Kuldīgas novads) és un dels 36 municipis de Letònia, que es troba localitzat a l'oest del país bàltic, i que té com a capital la localitat de Kuldīga.

Nou!!: Croades Bàltiques і Municipi de Kuldīga · Veure més »

Nacionalisme romàntic

Revolució francesa de juliol El nacionalisme romàntic, també anomenat «nacionalisme orgànic» o «nacionalisme de la identitat», és una forma de nacionalisme en la qual l'estat deriva la seva legitimitat política com a conseqüència orgànica de la unitat dels individus que aquest governa.

Nou!!: Croades Bàltiques і Nacionalisme romàntic · Veure més »

Nameisis

Monticle Tērvetes, on es creu va estar la residència de Nameisis. Nameisis (també Nameitis, Namejs o Nameyx, i anomenat el vell) (m. 1281) va ser un dels cabdills més carismàtics i influents dels semigalians, un dels clans bàltics al i un ferotge opositor i hàbil estrateg enfront de les envestides dels croats de l'Orde Teutònic.

Nou!!: Croades Bàltiques і Nameisis · Veure més »

Obotrites

Detall obotrita en l'escut de Mecklemburg El obotrites o obodrites —Abodriten, Obodrzyci — també sovint anomenats com abotrites o abodrites fou una confederació de tribus eslaves occidentals medievals dins del territori dels moderns Mecklenburg-Pomerània Occidental i Slesvig-Holstein del nord d'Alemanya (vegeu eslaus polabis).

Nou!!: Croades Bàltiques і Obotrites · Veure més »

Orde de Dobrzyń

L'Orde de Dobrzyń o de Dobrin, en polonès Zakon Dobrzyński, o dels Germans de Dobrzyń o Cavallers Prussians de Jesucrist, fou un orde militar fundat a la frontera de Masòvia i Prússia, l'actual Terra de Dobrzyń (Polònia), durant la Croada Prussiana del, per tal de defensar el país de les incursions dels prussians bàltics.

Nou!!: Croades Bàltiques і Orde de Dobrzyń · Veure més »

Orde Livonià

LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.

Nou!!: Croades Bàltiques і Orde Livonià · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Croades Bàltiques і Orde militar · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Croades Bàltiques і Orde Teutònic · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Croades Bàltiques і Paganisme · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Croades Bàltiques і Papa · Veure més »

Papa Celestí III

Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.

Nou!!: Croades Bàltiques і Papa Celestí III · Veure més »

Pòlatsk

Plaça de la Llibertat Plànol Pòlatsk (По́лацк, По́лоцк Pólotsk, Połock) és una històrica ciutat de Belarús situada a la vora del riu Dvina occidental.

Nou!!: Croades Bàltiques і Pòlatsk · Veure més »

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Nou!!: Croades Bàltiques і Polònia · Veure més »

Polonesos

Els polonesos (polonès: Polacy, singular Polak) són un poble d'origen ètnic eslau d'Europa Central, concentrat principalment al voltant del territori de l'actual Polònia. El seu nom deriva del de la tribu dels polans occidentals. Els polonesos pertanyen al grup dels lequites eslaus. Els polans de Giecz, Gniezno i Poznań eren la més influent de les tribus eslaves de la Polònia de l'alta edat mitjana i van aconseguir unir moltes altres tribus eslaves occidentals sota el govern del que es convertiria en la dinastia Piast, creant un nou estat. De vegades els polonesos són definits com un poble que comparteix una cultura polonesa comuna i són descendents de polonesos. D'acord amb el preàmbul de la Constitució de Polònia, la nació polonesa consisteix en tots els ciutadans de Polònia. Tanmateix, com a la majoria dels països europeus, moltes persones limiten aquest grup als parlants natius de l'idioma polonès, persones que comparteixen uns certs costums i tradicions o persones que comparteix un rerefons ètnic originari de Polònia. El terme "polonès" també pot utilitzar-se sense contingut ètnic referit als ciutadans de Polònia al marge de la seva etnicitat. Existeix una important diàspora polonesa a Europa Occidental i Oriental, Amèrica i Austràlia. La seva principal religió és el catolicisme.

Nou!!: Croades Bàltiques і Polonesos · Veure més »

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Croades Bàltiques і Prússia · Veure més »

Prussians

Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Prussians · Veure més »

Pskov

Pskov (Псков; en rus antic: Пльсковъ, Pleskov; en Pleskava; Pihkva; i en Pleskau) és una ciutat del nord-oest de Rússia, situada a aproximadament 20 km de la frontera amb Estònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Pskov · Veure més »

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Rússia · Veure més »

República de Nóvgorod

La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles  i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.

Nou!!: Croades Bàltiques і República de Nóvgorod · Veure més »

Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Riga · Veure més »

Saaremaa

Saaremaa és l'illa més gran d'Estònia al mar Bàltic, al sud de l'illa de Hiiumaa i davant la costa oest d'Estònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Saaremaa · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Croades Bàltiques і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Samogítia

Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.

Nou!!: Croades Bàltiques і Samogítia · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Croades Bàltiques і Saxons · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Croades Bàltiques і Segona Croada · Veure més »

Selonians

Els selonians eren un dels pobles bàltics que habitaven a la regió de Vidzeme, a Letònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Selonians · Veure més »

Semigalians

Els semigalians o semigal·lians (en letó Zemgaļi), també dits Zemgalians, eren una tribu de la zona del Bàltic, que vivien al territori que actualment és la zona central sud de Letònia i nord de Lituània.

Nou!!: Croades Bàltiques і Semigalians · Veure més »

Serguei Eisenstein

Serguei Mikhàilovitx Eisenstein (en letó: Sergejs Eizenšteins, en rus: Сергей Михайлович Эйзенштейн) (Riga, Letònia, Imperi rus, 22 de gener de 1898 - Moscou, URSS, 11 de febrer de 1948) fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic.

Nou!!: Croades Bàltiques і Serguei Eisenstein · Veure més »

Sigulda

Sigulda (en alemany: Segewold) és un poble del municipi de Sigulda, al nord de Letònia i localitzat a la regió històrica de Vidzeme a 53 km de Riga.

Nou!!: Croades Bàltiques і Sigulda · Veure més »

Sorbs

* Sòrbs, municipi francès de l'Erau.

Nou!!: Croades Bàltiques і Sorbs · Veure més »

Sudovis

Els sudovis, també anomenats jatvis o jatvingis (en lituà: Jotvingiai, Sūduviai; en letó: Jātvingi; en polonès: Jaćwingowie, en alemany: Sudauer), foren una tribu de la regió sud-est del Bàltic que establí relacions amb els lituans i els prussians.

Nou!!: Croades Bàltiques і Sudovis · Veure més »

Tallinn

Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Tallinn · Veure més »

Tavàstia

Tavàstia (Häme en finès, Tavastland en suec), és una província històrica situada al sud de Finlàndia.

Nou!!: Croades Bàltiques і Tavàstia · Veure més »

Tàtars

Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.

Nou!!: Croades Bàltiques і Tàtars · Veure més »

Tērvete

El municipi de Tērvete (en letó: Tērvetes novads) és un dels 110 municipis de Letònia, que es troba localitzat al sud del país bàltic, i que té com a capital la localitat de Tērvete.

Nou!!: Croades Bàltiques і Tērvete · Veure més »

Terra Mariana

Terra Mariana cap a 1260. Terra Mariana cap a 1534. Terra Mariana (expressió que en llatí significa: «terra de Maria») era el nom d'un territori de complexa sobirania que va existir entre 1207 i 1561 a la regió denominada Livònia (les actuals Estònia i Letònia); que es denomina en les fonts com «Confederació livoniana», «Livònia medieval» o «antiga Livònia» (en alemany: Alt-Livland, en estonià: Vana-Liivimaa i en letó: Livonija) per distingir-la del Ducat de Livònia i la Governació de Livònia posteriors.

Nou!!: Croades Bàltiques і Terra Mariana · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Croades Bàltiques і Terra Santa · Veure més »

Txecs

Els txecs (en txec: Češi, pronunciació en txec:; en txec arcaic: Čechové) són els membres d'un grup ètnic i una nació nadius de la República Txeca a l'Europa central que parlen la llengua txeca.

Nou!!: Croades Bàltiques і Txecs · Veure més »

Valdemar II

Segell de Valdemar II Valdemar II (9 de maig de 1170 o 28 de juny de 1170 – 28 de març de 1241), dit Valdemar el Victoriós o Valdemar el Conqueridor (Valdemar Sejr), fou Rei de Dinamarca de 1202 fins a la seva mort el 1241.

Nou!!: Croades Bàltiques і Valdemar II · Veure més »

Viestards

Viestards (també Viesthard, Vesthardus, Viesturs) va ser un dels cabdills més notables dels semigalians, un dels clans bàltics del, algunes vegades esmentat com a rei de Semigalia on tenia la seva capital a Tērvete.

Nou!!: Croades Bàltiques і Viestards · Veure més »

Vikings

Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.

Nou!!: Croades Bàltiques і Vikings · Veure més »

Visby

Visby és la ciutat més gran de l'illa sueca de Gotland.

Nou!!: Croades Bàltiques і Visby · Veure més »

Visvaldis

Visvaldis va ser un noble Latgalià duc del principat de Jersika durant els segles  i. A la Crònica d'Enric de Livònia se l'anomena rei (rex).

Nou!!: Croades Bàltiques і Visvaldis · Veure més »

Wends

Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.

Nou!!: Croades Bàltiques і Wends · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Croades Bàltiques і 1187 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Croades Bàltiques і 1195 · Veure més »

1240

Sense descripció.

Nou!!: Croades Bàltiques і 1240 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Croada del Nord, Croades Nòrdiques, Croades bàltiques, Croades del Nord, Croades del nord, Croades nòrdiques.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »