Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Alcoleja, Batxillerat, Beniafé, Carles II de Castella, Castellà, Català, Catedràtic d'universitat, Corona de Castella i Lleó, Dret civil, Felip IV de Castella, Fiscal, Gran Enciclopèdia Catalana, Guerra dels Segadors, L'Alcúdia de Crespins, Madrid, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Orde de Montesa, Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, Regne de València, Reial Audiència de València, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sardenya, Sumacàrcer, Universitat de Salamanca, Universitat de València, 1599, 1620, 1622, 1627, 1629, 1630, 1631, 1642, 1644, 1645, 1646, 1649, 1672, 1677, 20 d'abril.
Alcoleja
Alcoleja, o també Alcoleja d'Aitana, és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Alcoleja · Veure més »
Batxillerat
El batxillerat és l'etapa del sistema educatiu d'Espanya que s'inicia en acabar l'educació secundària (ESO).
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Batxillerat · Veure més »
Beniafé
Beniafé és un poble dins del terme municipal d'Alcoleja, a la comarca valenciana del Comtat.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Beniafé · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Carles II de Castella · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Català · Veure més »
Catedràtic d'universitat
Un catedràtic d'universitat (CU), dins el sistema universitari espanyol, és un professor i investigador que ha d'haver passat una sèrie de requisits per haver assolit aquesta plaça del cos de funcionaris.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Catedràtic d'universitat · Veure més »
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Corona de Castella i Lleó · Veure més »
Dret civil
El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Dret civil · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Felip IV de Castella · Veure més »
Fiscal
El fiscal és el funcionari públic (magistrat en alguns països), integrant del Ministeri Públic, que porta materialment la direcció de la investigació criminal i l'exercici de l'acció penal pública; és a dir, és a qui correspon exercir directament i concreta les funcions i atribucions d'aquest Ministeri, en els casos que coneix.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Fiscal · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Guerra dels Segadors · Veure més »
L'Alcúdia de Crespins
L'Alcúdia de Crespins és una població del País Valencià de la comarca de la Costera.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і L'Alcúdia de Crespins · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Madrid · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Orde de Montesa · Veure més »
Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Regne de València · Veure més »
Reial Audiència de València
La Real Audiència de València o Audiència de València va ser una institució col·legiada creada en 1506 pel rei Ferran II el Catòlic per a tot el Regne de València amb funcions judicials i polítiques.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Reial Audiència de València · Veure més »
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Sardenya · Veure més »
Sumacàrcer
Sumacàrcer és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Sumacàrcer · Veure més »
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Universitat de Salamanca · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і Universitat de València · Veure més »
1599
Presentació d'una galera a la rada de Marsella.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1599 · Veure més »
1620
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1620 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1622 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1627 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1629 · Veure més »
1630
;Països Catalans.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1630 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1631 · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1642 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1644 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1645 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1646 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1649 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1672 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 1677 · Veure més »
20 d'abril
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cristòfor Crespí de Valldaura i Brizuela і 20 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cristòfor Crespí de Valldaura.
