Accés més ràpid que el navegador!
71 les relacions: Abadia de Iona, Abat, Administració provincial romana, Aidan de Lindisfarne, Albà de Verulamium, Alemanya, Alta edat mitjana, Anglès antic, Armagh, Art celta, Bisbe, Britans, Britànnia, Calendari lunisolar, Calze d'Ardagh, Catedral, Catolicisme, Celtes, Columbà, Computus, Concili del Laterà IV, Confessió (religió), Constantí I el Gran, Cornualla, Corona d'espines, Cristiandat, Cristianisme occidental, Dejuni, Devon, Diòcesi, Dioclecià, Dionís l'Exigu, Escòcia, Europa, Europa continental, Gal·les, Gàl·lia, Gildas de Rhuys, Gran Bretanya, Gran rei d'Irlanda, Heretgia, Illa de Man, Illes Britàniques, Imperi Romà, Irlanda, Irlandès antic, Itàlia, Jean Mabillon, Jeroni d'Estridó, Lóegaire mac Néill, ..., Legió romana, Lindisfarne, Llengües cèltiques, Llibre de Kells, Mar d'Irlanda, Màrtir, Miniatura, Monestir, Northúmbria, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Columbà, Orfebreria, Patrici d'Irlanda, Pesta de Justinià, Roma, Sagrament, Sant Columba, Sant Pere, Simó el Mag, Tonsura, Visigots. Ampliar l'índex (21 més) »
Abadia de Iona
L′abadia de Iona és una abadia a l'illa de Iona, just al costat de l'illa de Mull, a la costa oest d'Escòcia.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Abadia de Iona · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Abat · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Administració provincial romana · Veure més »
Aidan de Lindisfarne
Aidan de Lindisfarne —en gaèlic — (?—31 d'agost del 651) va ser un monjo irlandès que va ser evangelitzador a Northúmbria, per la qual cosa té el sobrenom dApòstol de Northúmbria.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Aidan de Lindisfarne · Veure més »
Albà de Verulamium
Albà de Verulamium o d'Anglaterra (Verulamium, actual Saint Albans, Anglaterra, s. III - 305) fou un militar romà, primer màrtir britànic pel cristianisme.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Albà de Verulamium · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Alemanya · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Alta edat mitjana · Veure més »
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Anglès antic · Veure més »
Armagh
Armagh és una ciutat d'Irlanda del Nord, capital de l'antic Comtat d'Armagh i del Districte d'Armagh.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Armagh · Veure més »
Art celta
El terme art celta al·ludeix a les expressions artístiques dels anomenats ''pobles celtes''.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Art celta · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Bisbe · Veure més »
Britans
Els britans, britons o britannis van ser els pobles indígenes que van habitar l'illa de la Gran Bretanya (Albió), els quals podien ser descrits com celtes insulars abans que la seva llengua i cultura fossin reemplaçades per les dels invasors anglosaxons.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Britans · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Britànnia · Veure més »
Calendari lunisolar
Un calendari lunisolar és un calendari que indica el temps prenent en consideració tant les fases del Sol com les fases de la Lluna.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Calendari lunisolar · Veure més »
Calze d'Ardagh
El calze d'Ardagh és un calze elaborat al s. VIII en època de la cultura celta irlandesa, considerat una obra mestra d'aquesta cultura i de tota l'edat mitjana.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Calze d'Ardagh · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Catedral · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Catolicisme · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Celtes · Veure més »
Columbà
Columbà, Colum en gaèlic, (Navan, Irlanda, ca. 540 - Bobbio, Itàlia, 23 de novembre de 615) va ser un monjo irlandès, missioner a terres d'Europa i fundador de nombrosos monestirs i esglésies en Anglaterra, França i Itàlia.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Columbà · Veure més »
Computus
Dionis l'Exiguu va inventar l'era Anno Domini per calcular la data de Pasqua El còmput de la Pasqua o Computus és el càlcul de la data de Pasqua.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Computus · Veure més »
Concili del Laterà IV
El concili del Laterà IV és el dotzè concili ecumènic de l'Església catòlica, mantingut el 1215 a iniciativa del papa Innocenci III.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Concili del Laterà IV · Veure més »
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Confessió (religió) · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Constantí I el Gran · Veure més »
Cornualla
Cornualla (en còrnic: Kernow, en anglès: Cornwall) és un comtat d'Anglaterra, situat a l'extrem sud-oest del país, en la península homònima.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Cornualla · Veure més »
Corona d'espines
Jesus portant la Creu, retrat de El Greco (1580). La corona d'espines és un símbol cristià que recorda la Passió de Jesús.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Corona d'espines · Veure més »
Cristiandat
Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Cristiandat · Veure més »
Cristianisme occidental
El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).
Nou!!: Cristianisme cèltic і Cristianisme occidental · Veure més »
Dejuni
El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).
Nou!!: Cristianisme cèltic і Dejuni · Veure més »
Devon
Devon, (pronunciat /ˈdɛvən/) en alguns casos dit Devonshire, és un comtat del sud-oest d'Anglaterra que limita amb Cornualla a l'oest i amb Somerset i Dorset a l'est.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Devon · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Diòcesi · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Cristianisme cèltic і Dioclecià · Veure més »
Dionís l'Exigu
Dionís l'Exigu (Dionysius Exiguus en llatí, Dionisie cel Mic en romanès) (c. 470 - c. 544), monjo erudit i matemàtic del, i el fundador de l'era cristiana o Anno Domini.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Dionís l'Exigu · Veure més »
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Escòcia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Europa · Veure més »
Europa continental
L'Europa continental és el continent d'Europa amb l'exclusió explícita de les illes adjacents, especialment les illes Britàniques —és a dir, el Regne Unit, l'illa de Man, les Illes Anglonormandes i Irlanda, entre d'altres— i Islàndia.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Europa continental · Veure més »
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Gal·les · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Gàl·lia · Veure més »
Gildas de Rhuys
Gildas de Rhuys (Strathclyde, Escòcia, vers 496 o 516 - Rhuys, Bretanya, França, vers 570) fou un eclesiàstic i monjo destacat de l'església celta-cristiana a Britània.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Gildas de Rhuys · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Gran Bretanya · Veure més »
Gran rei d'Irlanda
El Gran rei d'Irlanda (en irlandès Ard Rí na hÉireann) fa referència als llegendaris reis del Pujol de Tara.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Gran rei d'Irlanda · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Heretgia · Veure més »
Illa de Man
Man (Ellan Vannin en manx) és una petita illa del mar d'Irlanda que forma, amb Gran Bretanya, Irlanda i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques, reserva de la biosfera per la UNESCO des de 2016.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Illa de Man · Veure més »
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Illes Britàniques · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Imperi Romà · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Irlanda · Veure més »
Irlandès antic
Irlandès antic (gaèlic irlandès: An tSean-Ghaeilge) és el nom donat a la forma més antiga del gaèlic irlandès, o, millor dit, al goidèlic, del qual hi ha força texts escrits.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Irlandès antic · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Itàlia · Veure més »
Jean Mabillon
Jean Mabillon (Saint-Pierremont (Ardenes), 23 de novembre del 1632 - Saint-Germain-des-Prés (París), 27 de desembre del 1707) fou un monjo benedictí francès i un historiador considerat erudit al seu temps.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Jean Mabillon · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Lóegaire mac Néill
National Maritime Museum Lóegaire o Lóeguire mac Néill (fl. segle V) fou un dels Grans reis d'Irlanda del s. V, mort sobre el 463.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Lóegaire mac Néill · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Legió romana · Veure més »
Lindisfarne
Lindisfarne, també anomenat Holy Island, és una illa de marea a la costa nord oriental d'Anglaterra, que està connectada a la terra ferma de Northumberland per un camí que les marees tallen dues vegades al dia.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Lindisfarne · Veure més »
Llengües cèltiques
Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Llengües cèltiques · Veure més »
Llibre de Kells
El Llibre de Kells (Book of Kells en anglès; Leabhar Cheanannais en irlandès), també conegut com a Gran Evangeliari de sant Columba, és un manuscrit il·lustrat amb motius ornamentals, realitzat per monjos cèltics cap a l'any 800 a Kells, un poble d'Irlanda.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Llibre de Kells · Veure més »
Mar d'Irlanda
La mar d'Irlanda (en gaèlic irlandès Muir Éireann o Muir Meann, en anglès Irish Sea, en gaèlic escocès Muir Èireann, en manx Mooir Vannin, en gal·lès Môr Iwerddon) és un braç de mar situat al nord-oest d'Europa que separa les illes d'Irlanda, a l'oest, i la Gran Bretanya, a l'est.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Mar d'Irlanda · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Màrtir · Veure més »
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Miniatura · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Monestir · Veure més »
Northúmbria
Northúmbria (en antic anglès Norþanhymbra) va ser un dels regnes menors constituïts pels angles, tal com va mencionar al Henry de Huntingdon.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Northúmbria · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde de Sant Columbà
L′orde de Sant Columbà, també anomenat Orde Columbanià, va ser un orde monàstic que seguia la regla de Sant Columbà, redactada cap al 591 per Sant Columbà i que conferí al monaquisme occidental de ritu cèltic irlandès la seva forma definitiva.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Orde de Sant Columbà · Veure més »
Orfebreria
- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Orfebreria · Veure més »
Patrici d'Irlanda
Dia de Sant Patrici a Buenos Aires (Argentina) Patrici —nascut com a Maewyin Succat en gaèlic — (Bannaventa Berniae, Carlisle, Cúmbria, Anglaterra, ca. 387 - Saul, Comtat de Down, Irlanda del Nord, 461) va ser un religiós britó, missioner i evangelitzador de les terres d'Irlanda i fundador del cristianisme en aquesta illa.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Patrici d'Irlanda · Veure més »
Pesta de Justinià
Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Cristianisme cèltic і Pesta de Justinià · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Roma · Veure més »
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Sagrament · Veure més »
Sant Columba
Columba (7 de desembre de 521 - 9 de juny de 597) va ser un abat i evangelista missioner irlandès acreditat per la difusió del cristianisme en el que avui és Escòcia a l'inici de la missió hiberno-escocesa. Va fundar la important abadia a Iona, que es va convertir en una institució religiosa i política dominant a la regió durant segles. És el patró de Derry. Va ser molt apreciat tant pels gaels de Dál Riata com pels pictes, i és recordat avui com un sant catòlic i un dels Dotze apòstols d'Irlanda. A Irlanda, se'l coneix comunament com Colmcille. És conegut també com a Columba de Luxeuil, Columba de Bobbio o Columba el Vell. No s'ha de confondre amb l'abat irlandès Sant Columba de Iona. Columba va estudiar amb algunes de les figures eclesials més importants d'Irlanda i va fundar diversos monestirs al país. Cap al 563, ell i els seus dotze companys van creuar cap a Dunaverty, a prop de Southend, Argyll, a Kintyre abans d'establir-se a Iona, a Escòcia, llavors part del regne de Dál Riata, a l'Ulster, on van fundar una nova abadia com a base per difondre el cristianisme celta entre els regnes pictes del nord que eren pagans. Va romandre actiu en la política irlandesa, tot i que va passar la major part de la seva vida a Escòcia. Se li poden atribuir tres himnes llatins de la primera edat medieval supervivents.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Sant Columba · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Sant Pere · Veure més »
Simó el Mag
Simó el Mag (Simon Magus) fou un suposat religiós cristià, considerat el primer heretge, amb fets fabulosos que són difícils de distingir dels fets reals.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Simó el Mag · Veure més »
Tonsura
Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.
Nou!!: Cristianisme cèltic і Tonsura · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Cristianisme cèltic і Visigots · Veure més »
