Accés més ràpid que el navegador!
180 les relacions: Abat, Acrònim, Agnès de Roma, Agustí d'Hipona, Alexandria, Ambròs de Milà, Anacoreta, Antoni Abat, Apol·lo, Aquileia, Arianisme, Arri, Úlfila, Aurelià, Àfrica, Àgata de Catània, Basili de Cesarea, Batalla del Pont Milvi, Benet de Núrsia, Bisbe, Bitínia, Bizanci, Cartago, Catacumba, Cíbele, Cebrià de Cartago, Cecília de Roma, Cenobitisme, Ciril de Jerusalem, Claudi, Climent d'Alexandria, Climent I, Concili d'Efes, Concili de Calcedònia, Concili ecumènic, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Corint, Credo de Nicea, Crist, Cristianisme, Culte imperial (antiga Roma), Déu en el cristianisme, Déu Fill, Deci (emperador romà), Dioclecià, Domicià, Donatisme, Edicte de Milà, ..., Edicte de Tessalònica, Edicte de tolerància de Galeri, Egipte, Era dels Màrtirs, Escola dels perses, Escriba, Església Assíria Oriental, Església Catòlica Romana, Església d'Alexandria, Església d'Antioquia, Església d'Orient, Església de Constantinoble, Església de Jerusalem, Església primitiva, Esglésies ortodoxes orientals, Espanya, Fam, Fariseus, Fets dels Apòstols, Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent), Gal·liè, Galeri, Gots, Gregori de Nazianz, Gregori de Tours, Helena de Constantinoble, Heretgia, Hipòlit de Roma, Ichthys, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Sassànida, Isis, Jeroni d'Estridó, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Joan Crisòstom, Jovià, Judaisme, Julià l'Apòstata, Justí el Màrtir, Legió XII Fulminata, Lió, Llegenda, Llista d'emperadors romans d'Orient, Mar Mediterrània, Marc Aureli, Mare de Déu, Maximí el Traci, Maximià, Màrtir, Màrtirs de Lió i Viena, Miafisisme, Milà, Misteris d'Eleusis, Mitraisme, Monestir, Monjo, Monofisisme, Monotelisme, Neoplatonisme, Neró, Nestori, Nestorianisme, Nicomèdia, Orígenes, Pacomi de Tabenna, Pancraç de Roma, Papa Fabià, Papa Poncià, Papa Sixt II, Papirs d'Oxirinc, París, Pare de l'Església, Pau de Tars, Pèrsia, Pentarquia, Període apostòlic, Perpètua i Felicitat, Persecució dels cristians, Pesta, Plini el Jove, Potí de Lió, Primer Concili de Nicea, Primera Guerra Judeo-romana, Primus inter pares, Priscil·lià, Regla de sant Benet, Reims, Religió a l'antiga Roma, Roma, Samos, Sant Atanasi d'Alexandria, Sant Pere, Sant Sebastià màrtir, Santa Blandina, Santíssima Trinitat, Sàrdica, Sírmium, Secta, Semiarrianisme, Septimi Sever, Simeó I de Jerusalem, Sofia, Suetoni, Tàcit, Tertul·lià, Tolosa de Llenguadoc, Tours, Trajà, Trèveris, Valent, Valerià, Viena, Zoroastrisme, 1080, 11 de maig, 200, 247, 274, 311, 312, 313, 319, 330, 378, 70, 81, 96. Ampliar l'índex (130 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Abat · Veure més »
Acrònim
Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de paraules que componen una frase, per exemple, la paraula informàtica (està formada a partir dinformació i dautomàtica).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Acrònim · Veure més »
Agnès de Roma
Agnès (en llatí Agnes) va ser una jove romana, màrtir durant les persecucions de Dioclecià a causa de la seva fe cristiana.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Agnès de Roma · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Alexandria · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Ambròs de Milà · Veure més »
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Anacoreta · Veure més »
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Antoni Abat · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Apol·lo · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Aquileia · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Arianisme · Veure més »
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Arri · Veure més »
Úlfila
Úlfila (gòtic Wúlfila, escrit, amb l'alfabet gòtic, 𐍅𐌿𐌻𐍆𐌹𐌻𐌰), que vol dir Llobet, Petit Llop, fou un dels primers, possiblement el primer bisbe dels tervings.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Úlfila · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Aurelià · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Àfrica · Veure més »
Àgata de Catània
Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Àgata de Catània · Veure més »
Basili de Cesarea
Basili de Cesarea, sovint conegut com a Basili el Gran (c. 330, Cesarea de Capadòcia, actualment Turquia - 1 de gener de 379, Cesarea de Capadòcia) va ser bisbe de Cesarea de Capadòcia i és venerat com a sant per les esglésies occidentals i orientals.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Basili de Cesarea · Veure més »
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Batalla del Pont Milvi · Veure més »
Benet de Núrsia
Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Benet de Núrsia · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Bisbe · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Bitínia · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Bizanci · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Cartago · Veure més »
Catacumba
La Mare de Déu a les catacumbes de Priscil·la, Roma Les catacumbes són unes galeries subterrànies que algunes civilitzacions mediterrànies antigues van construir i van utilitzar com a lloc d'enterrament.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Catacumba · Veure més »
Cíbele
La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Cíbele · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Cebrià de Cartago · Veure més »
Cecília de Roma
Cecília (en llatí Caecilia) hauria sigut una dona romana, màrtir al per la seva fe cristiana.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Cecília de Roma · Veure més »
Cenobitisme
El cenobitisme es refereix al moviment paleocristià dels monjos cenobites que van triar viure en comunitat monestirs o abadies, en contrast amb els anacoretes, també dits eremites, que viuen en ermites, en plena solitud.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Cenobitisme · Veure més »
Ciril de Jerusalem
Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Ciril de Jerusalem · Veure més »
Claudi
nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Claudi · Veure més »
Climent d'Alexandria
Titus Flavi Clement (Titus Flavius Clemens), més conegut com a Climent d'Alexandria (Κλήμης ὁ Ἀλεξανδρεύς) (c. 150 - c. 215 dC), va ser un teòleg i filòsof cristià que va ensenyar a l'Escola Catequètica d'Alexandria.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Climent d'Alexandria · Veure més »
Climent I
Climent I (Roma, mort ca. 99/101), també conegut com a Climent de Roma o Climent Romà, va ser el quart bisbe de Roma i el tercer successor de sant Pere.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Climent I · Veure més »
Concili d'Efes
El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en l'actual Turquia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Concili d'Efes · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Concili de Calcedònia · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Concili ecumènic · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Constanci II · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Constantí I el Gran · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Constantinoble · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Corint · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Credo de Nicea · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Cristianisme · Veure més »
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »
Déu en el cristianisme
Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Déu en el cristianisme · Veure més »
Déu Fill
Déu Fill, amb majúscula, és un concepte central per al cristianisme, i designa la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, la relació de la qual amb les altres dues és objecte de debat teològic des del cristianisme primitiu (debats cristològics: arrianisme, adopcionisme, nestorianisme, pelagianisme, gnosticisme, etc.), que es va tancar dogmàticament al Primer Concili de Nicea.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Déu Fill · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Deci (emperador romà) · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Dioclecià · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Domicià · Veure més »
Donatisme
El donatisme va ser un moviment paleocristià a la regió de Cartago i Numídia al.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Donatisme · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Edicte de Milà · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Edicte de tolerància de Galeri
Placa trilingüe (llatí, búlgar, grec) amb l'edicte davant de l'església de Santa Sofia, a Sofia, Bulgària Ledicte de tolerància de Sàrdica fou un edicte promulgat per l'emperador Galeri el 311 a la ciutat de Sàrdica (Sardica.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Edicte de tolerància de Galeri · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Egipte · Veure més »
Era dels Màrtirs
Lera dels màrtirs (llatí: anno martyrum o AM), també coneguda com lera de Dioclecià (llatí: anno Diocletiani), és un mètode de numeració d'anys utilitzat per l'Església d'Alexandria a partir del i per l'Església ortodoxa copta d'Alexandria des del fins a l'actualitat.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Era dels Màrtirs · Veure més »
Escola dels perses
L'escola dels perses o escola d'Edessa (en llatí Schola Persica) fou un centre d'estudi religiós fundat a la ciutat d'Edessa a Mesopotàmia, per l'ensenyat exclusivament pels cristians de Pèrsia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Escola dels perses · Veure més »
Escriba
Lescriba (en llatí: scriba) era el copista, o amanuense de l'antiguitat; era una persona fonamental en la civilització egípcia i molt important al llarg de tota la història universal en diverses cultures.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Escriba · Veure més »
Església Assíria Oriental
L'Església Apostòlica Assíria de l'Orient o Santa Església Apostòlica Catòlica Assíria de l'Orient (Itt Qaddisht wa-Shlikhit Qattoliqi d-Madnkh d-try) abreujadament Església Assíria Oriental o Església Assíria de l'Est, és una entitat religiosa autocèfala de tradició siríaca oriental.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església Assíria Oriental · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església d'Alexandria
L'Església d'Alexandria o Església d'Egipte va ser una de les primeres Esglésies cristianes i un component de la Pentarquia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església d'Alexandria · Veure més »
Església d'Antioquia
L'Església d'Antioquia o Església de Síria va ser una de les primeres esglésies cristianes i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església d'Antioquia · Veure més »
Església d'Orient
LEsglésia d'Orient, Església de Mesopotàmia o Església de Pèrsia va ser una de les primeres esglésies cristianes.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església d'Orient · Veure més »
Església de Constantinoble
La Pentarquia, any 1000 L'Església de Constantinoble o església romana d'Orient va ser una de les primeres esglésies cristians i una de les que van formar la Pentarquia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església de Constantinoble · Veure més »
Església de Jerusalem
El temple de Jerusalem, freqüentat també pels jueus cristians abans de la seva destrucció LEsglésia de Jerusalem és la més antiga de les esglésies cristianes.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església de Jerusalem · Veure més »
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Església primitiva · Veure més »
Esglésies ortodoxes orientals
Sacerdot etíop Les Esglésies ortodoxes orientals són les esglésies cristianes orientals que reconeixen només tres concilis ecumènics: El Primer Concili de Nicea, el primer concili de Constantinoble i el primer concili d'Efes.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Esglésies ortodoxes orientals · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Espanya · Veure més »
Fam
L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema. El fort augment en 2010/11 va contribuir a la Primavera Àrab. La producció mundial de cereals per capita mostra un augment constant. Amb un quilogram per habitant per dia, n'hi hauria prou per a tothom, si no fos pels preus són massa alts o els ingressos massa baixos d'alguns Nen famèlic sotmès a un mesurament del diàmetre del braç. La fam és l'absència crònica de menjar i està lligada a la pobresa, així es dona en l'anomenat Tercer Món.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Fam · Veure més »
Fariseus
Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons Gustave Doré Els fariseus (Pərūšīm) va ser un moviment social i una escola de pensament jueus a l'est de la Mediterrània durant l'època del judaisme del Segon Temple.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Fariseus · Veure més »
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Fets dels Apòstols · Veure més »
Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)
Flàvia Domicil·la, o Flàvia Domitil·la (Roma, s. I - Illa de Ponça o Pandatària, Laci, després de 95), en llatí Flavia Domitilla, fou l'esposa del cònsol Flavi Climent.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent) · Veure més »
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Gal·liè · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Galeri · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Gots · Veure més »
Gregori de Nazianz
Gregori de Nazianz (grec: Γρηγόριος ὁ Ναζιανζηνός, Grigórios ho Nazianzinós) o Gregori el Teòleg (grec: Γρηγόριος ὁ Θεολόγος, Grigórios ho Theologos; 329, Arianz - ib., 25 de gener del 390) fou un teòleg i Doctor de l'Església.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Gregori de Nazianz · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Gregori de Tours · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Helena de Constantinoble · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Heretgia · Veure més »
Hipòlit de Roma
Hipòlit o Hipòlit de Roma o Hipòlit de Portus Romanus fou un dels primers escriptors cristians posteriors als apòstols, un dels pares apologètics de l'Església.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Hipòlit de Roma · Veure més »
Ichthys
Símbol cristià Ichthys o Ichthus és el nom d'un símbol en forma de peix usat al cristianisme primitiu com a mètode d'identificació entre els creients.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Ichthys · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Imperi Sassànida · Veure més »
Isis
Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Isis · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Jerusalem · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Joan Baptista · Veure més »
Joan Crisòstom
Joan Crisòstom (‘Joan el de la boca d'or’) fou un religiós, patriarca i sant grec.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Joan Crisòstom · Veure més »
Jovià
Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Jovià · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Judaisme · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Julià l'Apòstata · Veure més »
Justí el Màrtir
Justí (Iustinus) (Flàvia Neàpolis, actual Nablus, c. 100 - Roma, c. 165), també anomenat Justí Màrtir i Justí el Filòsof, fou un dels primers apologistes cristians.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Justí el Màrtir · Veure més »
Legió XII Fulminata
La Legio XII Fulminata (dotzena legió «llamp»), també coneguda com a Paterna, Victrix, Antiqua, Certamen Constans i Galliena, va ser una legió romana, formada per Juli Cèsar l'any 58 aC, que el va acompanyar durant la Guerra de les Gàl·lies fins al 49 aC La unitat estava encara guardant la cruïlla del riu Eufrates prop de Melitene al començament del.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Legió XII Fulminata · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Lió · Veure més »
Llegenda
Jaume I el Conqueridor protagonitza moltes llegendes catalanes. ''Llegendas catalanas'', de Maria del Pilar Maspons i Labrós (1881) Una llegenda és un relat sobre fets extraordinaris que és narrat d'acord amb un pacte comunicatiu de versemblança i que suscita entre els interlocutors actituds d'aprovació, dubte, escepticisme o negació.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Llegenda · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Marc Aureli · Veure més »
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Mare de Déu · Veure més »
Maximí el Traci
Gaius Iulius Verus Maximinus conegut com a Maximí el Traci (c. 173 – 238), d'origen got i anomenat el Ciclop, va ser proclamat emperador a Magúncia l'any 235.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Maximí el Traci · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Maximià · Veure més »
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Màrtir · Veure més »
Màrtirs de Lió i Viena
Els Màrtirs de Lió i Viena són un grup de 48 cristians de la regió de Viena del Delfinat i Lió, a França.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Màrtirs de Lió i Viena · Veure més »
Miafisisme
El miafisisme és una doctrina cristiana que afirma que en Jesucrist hi ha una sola naturalesa unida, divina i humana junta.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Miafisisme · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Milà · Veure més »
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Misteris d'Eleusis · Veure més »
Mitraisme
''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment. El mitraisme o misteris de Mitra era una religió mistèrica molt difosa pels territoris de l'Imperi Romà entre el segle I i el IV dC.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Mitraisme · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Monestir · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Monjo · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Monofisisme · Veure més »
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Monotelisme · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Neoplatonisme · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Neró · Veure més »
Nestori
Nestori fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del, fundador del nestorianisme.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Nestori · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Nestorianisme · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Nicomèdia · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Orígenes · Veure més »
Pacomi de Tabenna
Pacomi o Pacumi de Tabenna (o) (Tebes, actual Luxor, Egipte, 292 - Pbow, 9 de maig de 348) va ésser un anacoreta i monjo egipci, considerat el fundador del monaquisme cenobític. És venerat com a sant en totes les confessions cristianes.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Pacomi de Tabenna · Veure més »
Pancraç de Roma
Pancraç (Pancratius Παγκράτιος), venerat com a sant per l'Església Catòlica i a tota la cristiandat, va ser un ciutadà romà convertit al cristianisme i, per no voler renunciar-hi, va ser martiritzat a Roma.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Pancraç de Roma · Veure més »
Papa Fabià
Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Papa Fabià · Veure més »
Papa Poncià
Poncià (Roma, ? - Sardenya, c. 236) va ser el divuitè bisbe de Roma.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Papa Poncià · Veure més »
Papa Sixt II
Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Papa Sixt II · Veure més »
Papirs d'Oxirinc
Elements'' de Euclides Els Papirs d'Oxirinc (Oxyrhynchus papyri) són un grup nombrós de manuscrits descoberts pels arqueòlegs en una antiga zona a prop d'Oxirinc (Oxyrhynchus,, actual el-Bahnasa), a Egipte.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Papirs d'Oxirinc · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і París · Veure més »
Pare de l'Església
Els Pares de l'Església són un grup d'escriptors i bisbes, dels primers segles del cristianisme, considerats com fonament de la fe i de l'ortodòxia en l'Església.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Pare de l'Església · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Pau de Tars · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Pèrsia · Veure més »
Pentarquia
La Pentarquia (del grec Πενταρχία, Pentarchía, de πέντε pénte, "cinc", i ἄρχειν archein, "governar") és un model d'organització eclesiàstica formulat en les lleis de l'emperador Justinià I (527-565).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Pentarquia · Veure més »
Període apostòlic
El període apostòlic de la història del cristianisme és tradicionalment el període dels Dotze apòstols, que data des de la Crucifixió de Jesús (c. 30-33) i la Gran Comissió de Jerusalem fins a la mort de Joan l'Apòstol (c. 100) a Anatòlia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Període apostòlic · Veure més »
Perpètua i Felicitat
Perpètua i Felicitat (mort a Cartago, 7 de març de 203) eren dues noies cristianes que van morir màrtir sota l'imperi de Septimi Sever (193 - 211) juntament amb Satur, Revocat, Sadurní i Secundí.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Perpètua i Felicitat · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Persecució dels cristians · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Pesta · Veure més »
Plini el Jove
Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Plini el Jove · Veure més »
Potí de Lió
Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Potí de Lió · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Primera Guerra Judeo-romana
La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Primera Guerra Judeo-romana · Veure més »
Primus inter pares
Primus inter pares (primer entre iguals) és una expressió llatina que indica que una persona és la més important d'un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Primus inter pares · Veure més »
Priscil·lià
Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Priscil·lià · Veure més »
Regla de sant Benet
Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Regla de sant Benet · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Reims · Veure més »
Religió a l'antiga Roma
La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Roma · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Samos · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Sant Pere · Veure més »
Sant Sebastià màrtir
Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Sant Sebastià màrtir · Veure més »
Santa Blandina
Santa Blandina (Blandine, en francès) fou una verge i màrtir durant les persecucions de l'emperador Marc Aureli.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Santa Blandina · Veure més »
Santíssima Trinitat
Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Santíssima Trinitat · Veure més »
Sàrdica
Sàrdica (Σαρδική, la variant Sèrdica fou més usat pels grecs i Sàrdica pels romans) fou una ciutat de la Mèsia Superior.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Sàrdica · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Sírmium · Veure més »
Secta
Catàleg de sectes presents a Anglaterra i altres nacions segons un document del 1647. Una secta és un subgrup d'un sistema de creences religioses, polítiques, o filosòfiques, habitualment procedent d'un grup més gran.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Secta · Veure més »
Semiarrianisme
El semiarrianisme va ser un corrent cristià considerat herètic.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Semiarrianisme · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Septimi Sever · Veure més »
Simeó I de Jerusalem
Simeó I de Jerusalem (Symeon o Simeon Hyerosolymitanus) (Jerusalem?, primera meitat del - 107 o potser 116), fill de Clopas, i segons creença general parent de Jesucrist, era un jueu, un dels primers dirigents del cristianisme i, segons la tradició, que recull Eusebi de Cesarea, va ser el segon bisbe de Jerusalem després de Jaume, germà de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Simeó I de Jerusalem · Veure més »
Sofia
La ciutat de Sofia, София AFI és la capital i la ciutat més gran de la República de Bulgària.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Sofia · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Suetoni · Veure més »
Tàcit
Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Tàcit · Veure més »
Tertul·lià
Tertul·lià, de nom complet Quint Septimi Florent Tertul·lià (Quintus Septimus Florens Tertullianus, vers 150 a 160? - 220 a 240?) fou un dels pares de l'Església cristiana, apologeta, escriptor, filòsof i jurista.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Tertul·lià · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tours
Tours (o Tors) és un municipi francès al departament d'Indre i Loira (regió de Centre - Vall del Loira).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Tours · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Trajà · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Trèveris · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Valent · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Valerià · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Viena · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і Zoroastrisme · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 1080 · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 11 de maig · Veure més »
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 200 · Veure més »
247
Sense descripció.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 247 · Veure més »
274
El 274 (CCLXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 274 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 311 · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 312 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 313 · Veure més »
319
Sense descripció.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 319 · Veure més »
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 330 · Veure més »
378
El 378 (CCCLXXVIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 378 · Veure més »
70
Sense descripció.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 70 · Veure més »
81
Sense descripció.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 81 · Veure més »
96
El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Cristianisme a l'Imperi Romà і 96 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cristianisme a l'imperi romà, El cristianisme a l'Imperi romà, El cristianisme a l'imperi Romà, El cristianisme a l'imperi romà, El cristianisme a l’Imperi romà.
