Accés més ràpid que el navegador!
44 les relacions: Agost, Antoni Crispo, Ducat de Naxos, Famagusta, Febrer, Francesc I Crispo, Francesc I Crispo d'Ios, Francesc II Crispo, Francesc III Crispo, Francesc IV Crispo, Guillem II Crispo, Ios, Jaume Crispo, Jaume I Crispo, Jaume II Crispo, Jaume III Crispo, Jaume IV Crispo, Joan II Crispo, Joan III Crispo, Joan IV Crispo, Joan Jaume I Crispo, Josep Nasi, Marc I Crispo, Marc II Crispo, Nicolo Crispo, Venècia, Xipre, 10 de juliol, 1383, 1397, 1452, 1454, 1468, 1472, 1474, 1489, 1496, 1508, 1510, 1527, 1566, 25 de novembre, 30 de juliol, 31 de juliol.
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Crispo і Agost · Veure més »
Antoni Crispo
Antoni Crispo fou fill de Jaume Crispo.
Nou!!: Crispo і Antoni Crispo · Veure més »
Ducat de Naxos
El Ducat de Naxos fou un estat medieval establert a les illes Cíclades entre 1207 i 1210, que va durar fins a la conquesta otomana el 1566. Tenia el seu centre a l'illa de Naxos. El 1207 el venecià Marco Sanudo, un croat nebot del dux de Venècia Enrico Dandolo, cap de la flota veneciana, amb vuit galeres, es va apoderar de l'illa de Naxos. Marcos va actuar pel seu compte, indirectament com a agent venecià, sense permís de l'emperador llatí. Altres senyors venecians com Marino Dàndolo i Andrea i Geremia Ghisi, i el senyors d'Eubea, Ravano dalle Carceri, i de Lemnos, Philocalo Navigaioso, li van donar suport. Els grecs van resistir a la fortalesa d'Apalyros o Apalires, amb ajut genovès, però la fortalesa finalment fou conquerida per Marcos després d'un setge d'un mes i mig (1210). Després va conquerir la resta de les Cíclades i va establir el ducat de Naxos o Ducat de l'Arxipèlag. Va construir una fortalesa a Naxos amb dotze torres i va dividir el país en cinquanta-sis petits feus que va donar als seus lleials (Eubea i Lemnos, com a feus imperials, no feien part del ducat). Marcos finalment es va declarar vassall de l'Imperi Llatí. Dominava directament Naxos, Paros, Andíparos, Sifnos, Kithnos, Ios, Amorgós, Kímolos, Síkinos, Siros i Folégandros i com a feus les d'Andros (de la família Dàndolo), Tinos, Míkonos, Skiros, Skópelos, Sèrifos, Kea (dels Ghisi), Thera o Santorí (donada a Jacobo Barozzi), Anafi (donada a Leonardo Foscolo), Citera (donada a Marco Venier) i Cerigotto (donada a Jacobo Viaro). Els romans d'Orient a finals del van reconquerir la majoria de les illes. Va morir el 1227 i el va succeir Angelo Sanudo (que va conquerir Melos als romans d'Orient) fins al 1262, i després Marcos II Sanudo fins al 1303. L'Imperi va cedir el feu a Guillem de Villerhardouin príncep d'Acaia el 1236. Guillem I Sanudo el successor de Marc II fou vassall fidel de la princesa d'Acaia enemiga del català Alfons Frederic, i va lluitar contra els catalans a la batalla del Cefís, on fou ferit i capturat, i després contra Ferran de Mallorca; el 1319 fou inclòs en la treva entre el rei Alfons, el batlle venecià de Negrepont i els senyors de l'illa i el 1323 el va succeir el seu fill Nicolau I Sanudo; durant el govern d'aquest Naxos fou atacada pels otomans (1325-14326) i va signar una nova treva amb la companyia catalana, en la qual va participar també el batlle venecià de Negrepont el 1331; el 1341 el va succeir Joan Sanudo fins al 1361 que fou vassall dels Anjou de Nàpols. A Joan el va succeir la seva filla Fiorenza que es va casar amb Joan dalle Carceri el 1362. Nicolau III dalle Carceri el fill va assolir el ducat el 1371 però va morir el 1383. Francesc I Crispi va agafar el poder en una revolta armada el 1383 i el mateix any es va casar amb Fiorenza i va esdevenir duc. El 1418 en què es va establir el protectorat de Venècia. El 1466 el que restava del ducat fou ocupat pels otomans, i donat en feu al jueu Josep Nasi. El 1579 va passar a domini directe de la Porta otomana.
Nou!!: Crispo і Ducat de Naxos · Veure més »
Famagusta
Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.
Nou!!: Crispo і Famagusta · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Crispo і Febrer · Veure més »
Francesc I Crispo
Francesc I Crispo fou el dècim duc de l'Arxipèlag i de Naxos, baró d'Astrogidis, senyor de Milos (1376-1383), de Santorí, d'Andros (fins a 1384 en què el va cedir al seu gendre Pietro Zeno casat amb la filla Petronela), d'Astipàlea, Delos, Ios, i consenyor d'Amorgos.
Nou!!: Crispo і Francesc I Crispo · Veure més »
Francesc I Crispo d'Ios
Francesc I Crispo d'Ios era fill de Marc I Crispo.
Nou!!: Crispo і Francesc I Crispo d'Ios · Veure més »
Francesc II Crispo
Francesc II Crispo, nascut el 1417, fou senyor de Siros des del 1450 succeint al seu pare.
Nou!!: Crispo і Francesc II Crispo · Veure més »
Francesc III Crispo
Francesc III Crispo, nascut el 1469, era fill de Joan III Crispo.
Nou!!: Crispo і Francesc III Crispo · Veure més »
Francesc IV Crispo
Francesc IV Crispo, nascut el 1518, era fill de Joan IV Crispo.
Nou!!: Crispo і Francesc IV Crispo · Veure més »
Guillem II Crispo
Guillem II Crispo, nascut el 1390, fou el quinzè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, Ios, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Crispo і Guillem II Crispo · Veure més »
Ios
Ios (en Ίος) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Crispo і Ios · Veure més »
Jaume Crispo
Jaume Crispo fou fill natural de Guillem II Crispo.
Nou!!: Crispo і Jaume Crispo · Veure més »
Jaume I Crispo
Jaume I Crispo, nascut el 1384, fou el onzè duc de l'Arxipèlag i Naxos, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Crispo і Jaume I Crispo · Veure més »
Jaume II Crispo
Jaume II Crispo, nascut el 1426 fou el tretzè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Crispo і Jaume II Crispo · Veure més »
Jaume III Crispo
Jaume III Crispo, nascut el 1446, fou el dissetè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, Delos, Siros, Astipàlea, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Crispo і Jaume III Crispo · Veure més »
Jaume IV Crispo
Jaume IV Crispo nascut el 1520, era fill de Joan IV Crispo.
Nou!!: Crispo і Jaume IV Crispo · Veure més »
Joan II Crispo
Joan II Crispo, nascut el 1388, fou el dotzè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Crispo і Joan II Crispo · Veure més »
Joan III Crispo
Joan III Crispo, nascut el 1450, era fill de Francesc II Crispo i germà de Jaume III Crispo.
Nou!!: Crispo і Joan III Crispo · Veure més »
Joan IV Crispo
Joan IV Crispo, nascut el 1517, era fill de Francesc III Crispo.
Nou!!: Crispo і Joan IV Crispo · Veure més »
Joan Jaume I Crispo
Joan Jaume I Crispo, nascut el 1446, fou el tretzè duc de Naxos i de l'Arxipèlag, baró d'Astrogidis, senyor de Milos, de Santorí, d'Astipàlea, Delos, i consenyor de Amorgos.
Nou!!: Crispo і Joan Jaume I Crispo · Veure més »
Josep Nasi
Josep Nasi fou un jueu portuguès i home d'estat turc, duc de Naxos de 1566 al 1579.
Nou!!: Crispo і Josep Nasi · Veure més »
Marc I Crispo
Marc I Crispo, nascut el 1394, era fill de Francesc I Crispo, i va rebre del seu pare, el 1397 la senyoria de Ios, amb només 4 anys.
Nou!!: Crispo і Marc I Crispo · Veure més »
Marc II Crispo
Marc II Crispo era fill de Francesc I Crispo d'Ios.
Nou!!: Crispo і Marc II Crispo · Veure més »
Nicolo Crispo
Nicolo Crispo, nascut el 1392, fou fill de Francesc I Crispo, i germà de Jaume I Crispo, Joan II Crispo i Guillem II Crispo.
Nou!!: Crispo і Nicolo Crispo · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Crispo і Venècia · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Crispo і Xipre · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Crispo і 10 de juliol · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Crispo і 1383 · Veure més »
1397
Sense descripció.
Nou!!: Crispo і 1397 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Crispo і 1452 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Crispo і 1454 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Crispo і 1468 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Crispo і 1472 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Crispo і 1474 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Crispo і 1489 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Crispo і 1496 · Veure més »
1508
Sense descripció.
Nou!!: Crispo і 1508 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Crispo і 1510 · Veure més »
1527
Saqueig de Roma del 1527.
Nou!!: Crispo і 1527 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Crispo і 1566 · Veure més »
25 de novembre
El 25 de novembre o 25 de santandria és el tres-cents vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trentè en els anys de traspàs.
Nou!!: Crispo і 25 de novembre · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Crispo і 30 de juliol · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Crispo і 31 de juliol · Veure més »
