Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Criovolcà

Índex Criovolcà

Model anomenat «guèiser fred». L'aigua s'escapa d'unes basses a una temperatura propera al punt de fusió (273 K) situades en profunditat, per sublimar-se a la superfície del satèl·lit. La radioactivitat del nucli així com les forces de marea, contribueixen a mantenir la temperatura de les bosses. Un criovolcà (també conegut com a volcà de gel) és un volcà que expulsa productes volàtils com l'aigua, amoníac o metà en comptes de lava, el producte que expulsa el criovolcà s'anomena criomagma.

29 les relacions: Acceleració de marea, Aigua, Amoníac, Anell E, Astrophysical Journal, Caront (satèl·lit), Cassini-Huygens, Cinturó de Kuiper, Efecte d'hivernacle, Encèlad (satèl·lit), Energia, Europa (satèl·lit), Ganimedes (satèl·lit), Guèiser, Lava, Metà, Miranda (satèl·lit), Observatori Gemini, Plomall (hidrodinàmica), Plutó (planeta nan), Satèl·lit natural, Satèl·lits de Neptú, Saturn (planeta), Sistema solar, Tità (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Vapor, Volcà, (50000) Quaoar.

Acceleració de marea

Imatge de la Terra i la Lluna presa des de Mart. La presència de la Lluna (que és d'al voltant d'1/81 de la massa de la terra), està desaccelerant la rotació de la Terra i la durada del dia al voltant de 2ms cada cent anys. Lacceleració de marea és un efecte originat per la força de marea entre un satèl·lit natural en òrbita (per exemple, la Lluna) i el planeta primari que orbita (per exemple, la Terra).

Nou!!: Criovolcà і Acceleració de marea · Veure més »

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Criovolcà і Aigua · Veure més »

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Nou!!: Criovolcà і Amoníac · Veure més »

Anell E

L'anell E de Saturn s'estén des de 180.000 km als 480.000 km del centre de Saturn.

Nou!!: Criovolcà і Anell E · Veure més »

Astrophysical Journal

The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.

Nou!!: Criovolcà і Astrophysical Journal · Veure més »

Caront (satèl·lit)

Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.

Nou!!: Criovolcà і Caront (satèl·lit) · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Nou!!: Criovolcà і Cassini-Huygens · Veure més »

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Nou!!: Criovolcà і Cinturó de Kuiper · Veure més »

Efecte d'hivernacle

Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle. Lefecte d'hivernacle o efecte hivernacle és el procés pel qual l'atmosfera d'un planeta fa que s'escalfi, permetent l'entrada de radiació solar visible, però impedint o dificultant l'emissió de calor des del planeta.

Nou!!: Criovolcà і Efecte d'hivernacle · Veure més »

Encèlad (satèl·lit)

Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).

Nou!!: Criovolcà і Encèlad (satèl·lit) · Veure més »

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Criovolcà і Energia · Veure més »

Europa (satèl·lit)

Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.

Nou!!: Criovolcà і Europa (satèl·lit) · Veure més »

Ganimedes (satèl·lit)

Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.

Nou!!: Criovolcà і Ganimedes (satèl·lit) · Veure més »

Guèiser

381x381px Un guèiser és un sortidor natural d'aigua calenta i vapor que surt de terra.

Nou!!: Criovolcà і Guèiser · Veure més »

Lava

La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.

Nou!!: Criovolcà і Lava · Veure més »

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Nou!!: Criovolcà і Metà · Veure més »

Miranda (satèl·lit)

Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.

Nou!!: Criovolcà і Miranda (satèl·lit) · Veure més »

Observatori Gemini

L'Observatori Gemini és un observatori astronòmic estatunidenc.

Nou!!: Criovolcà і Observatori Gemini · Veure més »

Plomall (hidrodinàmica)

Plomall del transbordador espacial Atlantis després del llançament. En hidrodinàmica, un plomall és una columna d'un fluid o gas movent-se a través d'un altre.

Nou!!: Criovolcà і Plomall (hidrodinàmica) · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Nou!!: Criovolcà і Plutó (planeta nan) · Veure més »

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Nou!!: Criovolcà і Satèl·lit natural · Veure més »

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Nou!!: Criovolcà і Satèl·lits de Neptú · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Criovolcà і Saturn (planeta) · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Criovolcà і Sistema solar · Veure més »

Tità (satèl·lit)

Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.

Nou!!: Criovolcà і Tità (satèl·lit) · Veure més »

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Nou!!: Criovolcà і Tritó (satèl·lit) · Veure més »

Vapor

punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.

Nou!!: Criovolcà і Vapor · Veure més »

Volcà

Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.

Nou!!: Criovolcà і Volcà · Veure més »

(50000) Quaoar

Imatge de Quaoar presa pel telescopi espacial Hubble Comparació del diàmetre de Quaoar amb el d'altres cossos del sistema solar (50000) Quaoar (anteriorment conegut per la seva designació provisional 2002 LM60; símbol: 🝾) és un gran objecte transneptunià descobert el 2002.

Nou!!: Criovolcà і (50000) Quaoar · Veure més »

Redirigeix aquí:

Criovolcanisme, Criovulcanisme.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »