Accés més ràpid que el navegador!
74 les relacions: Africada postalveolar sonora, Africada postalveolar sorda, Alfabet fonètic internacional, Anglès, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant mediopalatal sonora, Àfrica, Balanta, Bategant alveolar sonora, Cap Verd, Crioll d'illa de Sal, Crioll de Boa Vista, Crioll de Brava, Crioll de Fogo, Crioll de Guinea Bissau, Crioll de Maio, Crioll de Santiago, Crioll de Santo Antão, Crioll de São Nicolau, Crioll de São Vicente, Criolls de Barlavento, Criolls de Sotavento, Criolls portuguesos, Dialecte, Diglòssia, Eugénio Tavares, Fonema, Francès, Fricativa alveolar sonora, Fricativa alveolar sorda, Fricativa labiodental sonora, Fricativa labiodental sorda, Fricativa postalveolar sonora, Fricativa postalveolar sorda, Ful, Illa Brava, Illa de Fogo, Illa de Santo Antão, Illa de São Vicente, Lançados, Llatí, Llengua criolla, Llengua materna, Llengua oficial, Luís Romano de Madeira Melo, Mandinkà, Mindelo, Morna, ..., Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Oclusiva alveolar sonora, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sonora, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva velar sonora, Oclusiva velar sorda, Ovídio Martins, Pidgin (lingüística), Portuguès, Praia, Sergio Frusoni, Transcripció fonètica, Vibrant uvular, Vocal semioberta anterior no arrodonida, Vocal semioberta posterior arrodonida, Vocal semitancada anterior no arrodonida, Vocal semitancada posterior arrodonida, Vocal tancada anterior no arrodonida, Vocal tancada posterior arrodonida, Wòlof. Ampliar l'índex (24 més) »
Africada postalveolar sonora
L'africada postalveolar sonora és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Crioll capverdià і Africada postalveolar sonora · Veure més »
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Nou!!: Crioll capverdià і Africada postalveolar sorda · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Crioll capverdià і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Crioll capverdià і Anglès · Veure més »
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Aproximant labiovelar sonora · Veure més »
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Aproximant lateral alveolar · Veure més »
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Nou!!: Crioll capverdià і Aproximant lateral palatal sonora · Veure més »
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Aproximant mediopalatal sonora · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Crioll capverdià і Àfrica · Veure més »
Balanta
El balanta és una llengua de la família de les llengües atlàntiques d'Àfrica Occidental.
Nou!!: Crioll capverdià і Balanta · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Crioll capverdià і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Cap Verd
Vista de São Vicente. Cap Verd (Cabo Verde en portuguès) és una república insular situada en un arxipèlag de l'Atlàntic nord, enllà de la costa occidental de l'Àfrica.
Nou!!: Crioll capverdià і Cap Verd · Veure més »
Crioll d'illa de Sal
El Crioll de l'illa de Sal és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Barlavento, parlat principalment a l'illa de Sal.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll d'illa de Sal · Veure més »
Crioll de Boa Vista
El Crioll de Boa Vista és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Barlavento, parlat principalment a l'illa de Boa Vista.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de Boa Vista · Veure més »
Crioll de Brava
El Crioll de Brava és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Sotavento, parlat principalment a l'illa Brava.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de Brava · Veure més »
Crioll de Fogo
El Crioll de Fogo és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Sotavento, parlat principalment a l'illa de Fogo.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de Fogo · Veure més »
Crioll de Guinea Bissau
El crioll de Guinea Bissau (kriol, kiriol, kriolu i portuguis segons els dialectes; crioulo da Guiné en portuguès) és la lingua franca de Guinea Bissau.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de Guinea Bissau · Veure més »
Crioll de Maio
El Crioll de Maio és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Sotavento, parlat principalment a l'illa de Maio.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de Maio · Veure més »
Crioll de Santiago
El Crioll de Santiago és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Sotavento, parlat principalment a l'illa de Santiago.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de Santiago · Veure més »
Crioll de Santo Antão
El Crioll de Santo Antão és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Barlavento, parlat principalment a l'illa de Santo Antão.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de Santo Antão · Veure més »
Crioll de São Nicolau
El Crioll de São Nicolau és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Barlavento, parlat principalment a l'illa de São Nicolau.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de São Nicolau · Veure més »
Crioll de São Vicente
El Crioll de São Vicente és un dialecte del crioll capverdià, que pertany al grup dels criolls de Barlavento, parlat principalment a l'illa de São Vicente.
Nou!!: Crioll capverdià і Crioll de São Vicente · Veure més »
Criolls de Barlavento
Criolls de Barlavento és el nom donat al conjunt de dialectes del Crioll capverdià, parlat en les illes de Barlavento.
Nou!!: Crioll capverdià і Criolls de Barlavento · Veure més »
Criolls de Sotavento
Criolls de Sotavento és el nom donat al conjunt de dialectes del Crioll capverdià, parlat en les illes de Sotavento.
Nou!!: Crioll capverdià і Criolls de Sotavento · Veure més »
Criolls portuguesos
Criolls portuguesos div col end Els criolls portuguesos són les llengües criolles que tenen el portuguès com a base lèxica.
Nou!!: Crioll capverdià і Criolls portuguesos · Veure més »
Dialecte
Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.
Nou!!: Crioll capverdià і Dialecte · Veure més »
Diglòssia
En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.
Nou!!: Crioll capverdià і Diglòssia · Veure més »
Eugénio Tavares
Eugénio de Paula Tavares (Illa Brava, 18 d'octubre de 1867 — Nova Sintra 1 de juny de 1930), va ser un periodista, escriptor i poeta cap-verdià, un dels principals autors en crioll capverdià.
Nou!!: Crioll capverdià і Eugénio Tavares · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Crioll capverdià і Fonema · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Crioll capverdià і Francès · Veure més »
Fricativa alveolar sonora
La consonant fricativa alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra zeta minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Fricativa alveolar sonora · Veure més »
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Fricativa alveolar sorda · Veure més »
Fricativa labiodental sonora
El fonema fricatiu labiodental sonor es transcriu a l'AFI, és a dir, la lletra ve minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Fricativa labiodental sonora · Veure més »
Fricativa labiodental sorda
El fonema fricatiu labiodental sord es transcriu en l'alfabet fonètic internacional, és a dir, la lletra efa minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Fricativa labiodental sorda · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Crioll capverdià і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Fricativa postalveolar sorda
La consonant fricativa postalveolar sorda es representa a l'AFI, una essa medieval allargada i cursiva (ſ) però estilitzada, similar al signe d'integral ∫, anomenada esh.
Nou!!: Crioll capverdià і Fricativa postalveolar sorda · Veure més »
Ful
El ful és la llengua del poble fulbe o fula (també coneguts com a peul o fulani), que forma part del grup nigerocongolès parlat a l'oest de l'Àfrica.
Nou!!: Crioll capverdià і Ful · Veure més »
Illa Brava
L'illa Brava és una illa de l'arxipèlag atlàntic de Cap Verd, pertanyent al grup d'illes de Sotavento.
Nou!!: Crioll capverdià і Illa Brava · Veure més »
Illa de Fogo
L'illa de Fogo (Dja r’ Fogu en crioll capverdià) és una illa de l'arxipèlag de Cap Verd, en el grup de les illes de Sotavento.
Nou!!: Crioll capverdià і Illa de Fogo · Veure més »
Illa de Santo Antão
L'illa de Santo Antão és una illa de Cap Verd, situada en l'arxipèlag de les illes de Barlavento.
Nou!!: Crioll capverdià і Illa de Santo Antão · Veure més »
Illa de São Vicente
São Vicente (en crioll capverdià Sanvicente o Soncente) és la segona illa més poblada de Cap Verd.
Nou!!: Crioll capverdià і Illa de São Vicente · Veure més »
Lançados
Els Lançados eren colons i aventurers d'origen portuguès a Senegàmbia, les illes de Cap Verd, Guinea i altres zones de la costa d'Àfrica Occidental.
Nou!!: Crioll capverdià і Lançados · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Crioll capverdià і Llatí · Veure més »
Llengua criolla
La llengua criolla és un idioma nou, evolucionat del pidgin resultant del contacte de grups humans sense cap llengua comuna, quan ja hi han sorgit parlants que la tenen com a llengua materna, i passa a funcionar com a la primera llengua de la comunitat.
Nou!!: Crioll capverdià і Llengua criolla · Veure més »
Llengua materna
Una mare parlant amb amigues i la seva criatura, en un ambient distès La llengua materna, llengua nadiua o primera llengua és el primer idioma que s'adquireix, en la primera etapa de socialització.
Nou!!: Crioll capverdià і Llengua materna · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Crioll capverdià і Llengua oficial · Veure més »
Luís Romano de Madeira Melo
Luís Romano de Madeira Melo (Vila de Ponta do Sol, 10 de juny de 1922 - Natal, 22 de gener de 2010) fou un poeta, narrador i folklorista capverdià, amb treballs en portuguès i en crioll capverdià de l'illa de Santo Antão, idioma que preferia designar com a "língua cabo-verdiana".
Nou!!: Crioll capverdià і Luís Romano de Madeira Melo · Veure més »
Mandinkà
El mandinkà —de vegades escrit, erròniament, mandinga, per influència de la literatura en francès— és un dialecte de la llengua mandenkà, (de la branca de les llengües mandé, família lingüística del Congo-Níger), parlat a l'extrem occidental de la seva àrea lingüística.
Nou!!: Crioll capverdià і Mandinkà · Veure més »
Mindelo
Mindelo (crioll capverdià Mindel) és una ciutat portuària de Cap Verd, situada a la part nord de l'illa de São Vicente.
Nou!!: Crioll capverdià і Mindelo · Veure més »
Morna
* Morna (riu), riu de la província de Berar, a l'índia.
Nou!!: Crioll capverdià і Morna · Veure més »
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Nasal alveolar sonora · Veure més »
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Nasal bilabial sonora · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Crioll capverdià і Nasal palatal sonora · Veure més »
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Nou!!: Crioll capverdià і Nasal velar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sonora
La consonant oclusiva alveolar sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Crioll capverdià і Oclusiva alveolar sonora · Veure més »
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Nou!!: Crioll capverdià і Oclusiva alveolar sorda · Veure més »
Oclusiva bilabial sonora
La consonant oclusiva bilabial sonora és un so que es transcriu en l'AFI.
Nou!!: Crioll capverdià і Oclusiva bilabial sonora · Veure més »
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Oclusiva bilabial sorda · Veure més »
Oclusiva velar sonora
La consonant oclusiva velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Crioll capverdià і Oclusiva velar sonora · Veure més »
Oclusiva velar sorda
La consonant oclusiva velar sorda és un so que es representa amb el signe en l'AFI.
Nou!!: Crioll capverdià і Oclusiva velar sorda · Veure més »
Ovídio Martins
Ovídio de Sousa Martins (17 de setembre de 1928 a Mindelo, São Vicente – 29 d'abril de 1999 a Lisboa, Portugal) va ser un poeta i periodista de Cap Verd.
Nou!!: Crioll capverdià і Ovídio Martins · Veure més »
Pidgin (lingüística)
Un pidgin és una llengua caracteritzada per combinar els trets sintàctics, fonètics i morfològics d'una llengua amb les unitats lèxiques d'una altra.
Nou!!: Crioll capverdià і Pidgin (lingüística) · Veure més »
Portuguès
El portuguès o portugués, amb vora 240 milions de locutors de llengua materna, és la novena llengua més parlada del món i la cinquena més parlada d'origen europeu.
Nou!!: Crioll capverdià і Portuguès · Veure més »
Praia
Praia («platja», en portuguès) és la capital i la ciutat principal de Cap Verd, estat insular de l'oceà Atlàntic, a l'oest del Senegal.
Nou!!: Crioll capverdià і Praia · Veure més »
Sergio Frusoni
Sérgio Frusoni(Mindelo, 10 d'agost de 1901 - Lisboa, 29 de maig de 1975) fou un escriptor i poeta capverdià, un dels promotors literaris del crioll de São Vicente.
Nou!!: Crioll capverdià і Sergio Frusoni · Veure més »
Transcripció fonètica
La transcripció fonètica és la representació d'una sèrie de sons d'una llengua mitjançant els signes d'un alfabet fonètic.
Nou!!: Crioll capverdià і Transcripció fonètica · Veure més »
Vibrant uvular
La consonant vibrant uvular sonora és un so de la parla que es transcriu en l'AFI (una erra versaleta).
Nou!!: Crioll capverdià і Vibrant uvular · Veure més »
Vocal semioberta anterior no arrodonida
La vocal semioberta anterior no arrodonida o e oberta és un so que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra èpsilon minúscula de l'alfabet grec.
Nou!!: Crioll capverdià і Vocal semioberta anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semioberta posterior arrodonida
La vocal semioberta posterior arrodonida és un so de la parla que es transcriu en l'AFI, una o oberta minúscula llatina tipogràficament una c invertida.
Nou!!: Crioll capverdià і Vocal semioberta posterior arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada anterior no arrodonida
La vocal semitancada anterior no arrodonida es coneix en català com a e tancada i la seva transcripció en l'AFI és, és a dir, la lletra e minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Vocal semitancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal semitancada posterior arrodonida
La vocal semitancada posterior arrodonida és un so que es transcriu en l'AFI i que està present en la majoria de llengües parlades.
Nou!!: Crioll capverdià і Vocal semitancada posterior arrodonida · Veure més »
Vocal tancada anterior no arrodonida
La vocal tancada anterior no arrodonida es representa amb una en l'AFI, és a dir, la lletra i minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Vocal tancada anterior no arrodonida · Veure més »
Vocal tancada posterior arrodonida
La vocal tancada posterior arrodonida es representa en l'AFI, com la lletra u minúscula.
Nou!!: Crioll capverdià і Vocal tancada posterior arrodonida · Veure més »
Wòlof
El wòlof és una llengua de la família de les llengües nigerocongoleses.
Nou!!: Crioll capverdià і Wòlof · Veure més »
