Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Creu d'Alcoraç

Índex Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

113 les relacions: Alfons el Bataller, Alfons IX de Lleó, Alfons VII de Lleó, Alfons VIII de Castella, Alfons X de Castella, Anales de la Corona de Aragón, Aragonensium rerum commentarii, Arbre de Sobrarbe, Argent (heràldica), Armorial de Gelre, Bandera de Sardenya, Barcelona, Batalla d'Alcoraç, Butlla, Cera, Corona d'Aragó, Corona de Mallorca, Crónica d'Aragón, Crónica de Aragón, Creu d'Aïnsa, Creu de Sant Jordi, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Dignitat (títol), Diputació del General del Regne d'Aragó, Edat mitjana, Elm (armadura), Escut de l'Aragó, Faustino Menéndez Pidal de Navascués, Ferran el Catòlic, Fori Regni Aragonum, Furs de Sobrarb, Furs de València, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Gualberto Fabricio de Vagad, Guillermo Fatás Cabeza, Gules, Heràldica, Islam, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II de Mallorca, Jaume III de Mallorca, Jerónimo de Blancas y Tomás, Jerónimo Zurita y Castro, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Lucio Marineo Sículo, Maldat, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, ..., Osca, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Aragó i Pamplona, Principat de Catalunya, Ramir I d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, Regne de València, Sanç VI de Navarra, Sant Jordi, Santa Seu, Sardenya, Sarraí, Segle XIII, Segle XIV, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XX, Senyera Reial, Terol, VilaWeb, 1096, 1146, 1150, 1154, 1158, 1188, 1196, 1210, 1213, 1214, 1230, 1231, 1255, 1273, 1276, 1280, 1281, 1283, 1313, 1327, 1344, 1415, 1436, 1450, 1468, 1496, 1499, 1509, 1516, 1524, 1562, 1668, 1681, 18 d'octubre, 1999. Ampliar l'índex (63 més) »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons IX de Lleó

Alfons IX de Lleó (Zamora 1171 - Vilanova de Sarria, Galícia 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons IX de Lleó · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157) i emperador d'Espanya (1135-1157).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons VIII de Castella

volum.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Alfons X de Castella · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Arbre de Sobrarbe

L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Arbre de Sobrarbe · Veure més »

Argent (heràldica)

Representacions de l'argent L'argent és un esmalt argentat usat en heràldica.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Argent (heràldica) · Veure més »

Armorial de Gelre

foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre (en neerlandès:Wapenboek Guelders) és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Armorial de Gelre · Veure més »

Bandera de Sardenya

La bandera de Sardenya, popularment coneguda com sos bator moros (els quatre moros en sard), és la bandera reconeguda de la Regió autònoma de Sardenya.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Bandera de Sardenya · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Alcoraç

La batalla d'Alcoraç es va lliurar el 15 de novembre del 1096 a prop de Washka i va enfrontar l'exèrcit del Regne d'Aragó contra les tropes islàmiques de l'Emirat de Saraqusta.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Batalla d'Alcoraç · Veure més »

Butlla

Una butlla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Butlla · Veure més »

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per la construcció dels seus ruscs.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Cera · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Mallorca

La Corona de Mallorca fou el conjunt de territoris procedents de la Corona d'Aragó que Jaume I el Conqueridor deixà com a herència al seu fill Jaume II de Mallorca amb el títol de rei de Mallorca.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Corona de Mallorca · Veure més »

Crónica d'Aragón

Crónica d'Aragón és la traducció al castellà feta per Juan de Molina l'any 1524 de l'obra De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, de Lucio Marineo Sículo, publicada el 1509.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Crónica d'Aragón · Veure més »

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Crónica de Aragón · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Creu de Sant Jordi · Veure més »

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Dignitat (títol) · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere IV.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Edat mitjana

L’edat mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'edat antiga i l'edat moderna.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Edat mitjana · Veure més »

Elm (armadura)

Elm baixmedieval amb celada Un elm és l'element de l'armadura que protegeix el cap i la cara del guerrer.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Elm (armadura) · Veure més »

Escut de l'Aragó

L'Escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Ley Orgánica 8/1982, 10 de agosto) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Escut de l'Aragó · Veure més »

Faustino Menéndez Pidal de Navascués

Faustino Menéndez Pidal de Navascués (Saragossa, 15 de novembre de 1924) és un heraldista aragonès, doctor enginyer de Camins per la universitat Politècnica de Madrid, membre numerari de la Real Academia de la Historia (1993), director de l′Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, Vicepresident 1r de l′Académie Internationale d'Heráldique, Acadèmic de Mèrit de l’Acadèmia Portuguesa de la Historia, membre d'honor de la Société Française d'Héraldique et de Sigillographie, i de lInstituto Portuguès de Heràldica.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Faustino Menéndez Pidal de Navascués · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ferran el Catòlic · Veure més »

Fori Regni Aragonum

Escut d'Aragó als '''Fori Regni Aragonum''' (Ed. 1496) Fori Regni Aragonum és l'edició dels Furs d'Aragó que féu Gundisalvo García de Sancta María a Saragossa l'any 1477.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Fori Regni Aragonum · Veure més »

Furs de Sobrarb

Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Furs de Sobrarb · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Furs de València · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià, que fins a la reforma de l'Estatut del 2006 s'anomenava Generalitat Valenciana, tal com es coneix tradicionalment en l'actualitat.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Generalitat Valenciana · Veure més »

Gualberto Fabricio de Vagad

Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »

Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) Historiador aragonès, Doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga, de la Universitat de Saragossa.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Gules · Veure més »

Heràldica

Pàgina de l'armorial alemany d'Hyghalmen, datat de finals del segle XIV. L'heràldica, o ciència del blasó, és la ciència i art auxiliar de la història que estudia específicament l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Heràldica · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam (en àrab الإسلام, al-islām, «submissió »)Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Islam · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 30 de maig 1311), rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1313).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jerónimo de Blancas y Tomás

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, ? - Saragossa, 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jerónimo de Blancas y Tomás · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Lucio Marineo Sículo · Veure més »

Maldat

Manisfestació del Mal.'' La maldat, o també conegut com a mal, és el terme que determina la manca de bondat que ha de tenir un segons la seva naturalesa o destí.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Maldat · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Osca · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Principat de Catalunya · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Regne de València · Veure més »

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sanç VI de Navarra · Veure més »

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sant Jordi · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Santa Seu · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sardenya · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Sarraí · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Segle XVI · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Segle XVII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Segle XX · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Senyera Reial · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і Terol · Veure més »

VilaWeb

VilaWeb és el portal informatiu més antic dels països de parla catalana, impulsat pels periodistes Assumpció Maresma i Vicent Partal.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і VilaWeb · Veure més »

1096

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1096 · Veure més »

1146

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1146 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1150 · Veure més »

1154

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1154 · Veure més »

1158

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1158 · Veure més »

1188

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1188 · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1196 · Veure més »

1210

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1210 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1213 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1214 · Veure més »

1230

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1230 · Veure més »

1231

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1231 · Veure més »

1255

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1255 · Veure més »

1273

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1273 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1276 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1280 · Veure més »

1281

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1281 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1283 · Veure més »

1313

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1313 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1327 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1344 · Veure més »

1415

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1415 · Veure més »

1436

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1436 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1450 · Veure més »

1468

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1468 · Veure més »

1496

''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1496 · Veure més »

1499

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1499 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1509 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1516 · Veure més »

1524

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1524 · Veure més »

1562

;Països Catalans.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1562 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1668 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1681 · Veure més »

18 d'octubre

El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 18 d'octubre · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: Creu d'Alcoraç і 1999 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Creu d'Alcoraz.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »