Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Creu d'Aïnsa

Índex Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

59 les relacions: Alberto Montaner Frutos, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Anales de la Corona de Aragón, Aragonensium rerum commentarii, Arbre de Sobrarbe, Armorial de Gelre, Atzur, Ènnec Aritza, Carles III d'Espanya, Casal de Barcelona, Comtat d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Crónica de Aragón, Creu d'Alcoraç, Creu de Sant Jordi, Creu patent, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V, Dinastia Ximena, Escut de Catalunya, Escut de l'Aragó, Escut del País Valencià, Guillermo Fatás Cabeza, Guillermo Redondo Veintemillas, Gules, Jaca, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de Navarra, Lucio Marineo Sículo, Monestir de Sant Joan de la Penya, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, País Valencià, Pere el Cerimoniós, Pere I d'Aragó i Pamplona, Peronella d'Aragó, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Navarra, Regne de València, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Sanç III de Pamplona, Segle X, Segle XIV, Segle XVIII, Senyera Reial, ..., Timbre, 1000, 1035, 1063, 1094, 1137, 1344, 1415, 1509. Ampliar l'índex (9 més) »

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Alberto Montaner Frutos · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Alfons el Cast · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Arbre de Sobrarbe

L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Arbre de Sobrarbe · Veure més »

Armorial de Gelre

foli 62r de l''''Armorial de Gelre''' L'Armorial de Gelre (en neerlandès:Wapenboek Guelders) és un armorial neerlandès escrit entre el 1370 i el 1414.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Armorial de Gelre · Veure més »

Atzur

Representacions de l'atzur L'atzur és el color blau en heràldica.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Atzur · Veure més »

Ènnec Aritza

Ènnec Aritza (ca. 770 - 851) o Ènnec de Pamplona (en basc Eneko Aritza, en castellà Íñigo Arista) va ser un cabdill vascó que ha estat considerat el primer rei de Pamplona i iniciador de la monarquia navarresa.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ènnec Aritza · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, Carles VII de les Dues Sicílies i Carles I de Parma (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibídem, 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de les Dues Sicílies (1735-1759) i rei d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Carles III d'Espanya · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Casal de Barcelona · Veure més »

Comtat d'Aragó

Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX El comtat d'Aragó es va originar, a inicis del segle IX, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Comtat d'Aragó · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Crónica de Aragón · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Creu de Sant Jordi

Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Creu de Sant Jordi · Veure més »

Creu patent

Creu patent o Creu pàtea com se la denomina de vegades, és aquella creu en què els braços s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen en els extrems.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Creu patent · Veure més »

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V

De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (Saragossa, 1509) és una crònica renaixentista dels reis d'Aragó escrita escrita en 5 llibres per Lucio Marineo Sículo.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dóna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Dinastia Ximena · Veure més »

Escut de Catalunya

Constitucions de Catalunya de 1702 L'escut de Catalunya té el següent blasonament: En camp d'or, quatre pals de gules.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Escut de Catalunya · Veure més »

Escut de l'Aragó

L'Escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Ley Orgánica 8/1982, 10 de agosto) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Escut de l'Aragó · Veure més »

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985 L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Escut del País Valencià · Veure més »

Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) Historiador aragonès, Doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga, de la Universitat de Saragossa.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »

Guillermo Redondo Veintemillas

Guillermo Redondo Veintemillas (Saragossa, 1944-2015).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Guillermo Redondo Veintemillas · Veure més »

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Gules · Veure més »

Jaca

Jaca (Chaca en aragonès) és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Jaca · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Llista de reis de Navarra · Veure més »

Lucio Marineo Sículo

Lucio Marineo Sículo (Bidino, Sicília, 1460 - 1533), humanista, capellà i cronista sicilià de la cort de Ferran II d'Aragó "el Catòlic".

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Lucio Marineo Sículo · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès San Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і País Valencià · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Peronella d'Aragó · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Regne de València · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Segle X

El segle X és un període que inclou els anys compresos entre el 901 i el 1000.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Segle X · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Segle XIV · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Segle XVIII · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Senyera Reial · Veure més »

Timbre

En heràldica, un timbre és un símbol que es posa sobre els escuts d'armes per indicar quin és el grau de noblesa de la família o de la població.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і Timbre · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1000 · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1035 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1063 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1094 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1137 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1344 · Veure més »

1415

Sense descripció.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1415 · Veure més »

1509

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Creu d'Aïnsa і 1509 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Creu d'Enneco Ariesta, Senyal antich del rey Daragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »