Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cresos

Índex Cresos

''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.

66 les relacions: Adrast de Frígia, Alcmeònides, Aliates II, Amasis, Amon, Arienis, Artaxes I d'Armènia, Astíages de Mèdia, Atenes, Biant de Priene, Bitinis, Calibis, Cambises II de Pèrsia, Capadòcia, Cària, Cir II el Gran, Colofó, Croesus (òpera), Ctèsies de Cnidos, Diccionari Grec-Català, Doris (grup humà), Ecbàtana, Edremit, Efes, Eolis, Esmirna, Esparta, Giges, Gordi, Gran Enciclopèdia Catalana, Hamburg, Hamburgische Staatsoper, Heròdot, Imatge generada per ordinador, Imperi Persa, Jònia, Kızılırmak, Lídia, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lev Tolstoi, Mariandins, Massàgetes, Mèrmnades, Medes, Milet, Misis, Moisès de Khoren, Muntanyes del Taure, Nabònides, Oracle de Delfos, ..., Paflagonis, Pantaleó de Lídia, Pàmfils, Pítac de Mitilene, Pisistràtides, Reinhard Keiser, Sardes, Sinope, Soló, Tègea, The Sopranos, Tinis (grup humà), Tombstone, Tròada, Tresor de Karun, Wyatt Earp. Ampliar l'índex (16 més) »

Adrast de Frígia

Adrast (en llatí Adrastus, en grec antic Ἄδραστος) era fill del rei de Frígia Gordi (Gordios), que va matar sense voler el seu germà, per la qual cosa el seu pare el va desterrar del regne i el va desheretar.

Nou!!: Cresos і Adrast de Frígia · Veure més »

Alcmeònides

Els alcmeònides (Alcmaeonidae) eren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleides o descendents de Neleu (l'heroi fill de Posidó), que van ocupar un paper destacat a la història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC.

Nou!!: Cresos і Alcmeònides · Veure més »

Aliates II

Aliates II (en llatí Alyattes, en grec antic Ἀλυάττης) era rei de Lídia.

Nou!!: Cresos і Aliates II · Veure més »

Amasis

Amasis fou un persa de la tribu dels marafis al qual Ariandes, sàtrapa persa d'Egipte, va nomenar cap de l'exèrcit i el va enviar a ajudar a Feretime, la mare del rei Arcesilau III, segons diu Heròdot.

Nou!!: Cresos і Amasis · Veure més »

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Nou!!: Cresos і Amon · Veure més »

Arienis

Arienis de Lídia va ser, segons Heròdot, la filla del rei Aliates II de Lídia i la germana del rei Cressus de Lídia.

Nou!!: Cresos і Arienis · Veure més »

Artaxes I d'Armènia

Artaxes I o Artàxias - en armeni Artašēs - (? - ~159 aC) fou rei d'Armènia del 190/189 al 159 aC i abans estrateg-sàtrapa de vers el 210/201 aC al 189 aC.

Nou!!: Cresos і Artaxes I d'Armènia · Veure més »

Astíages de Mèdia

Astíages (babiloni Istumegu, antic iranià Rshtivaiga, elamita Iristimanka) fou rei dels medes des de vers el 584 aC al 550 aC.

Nou!!: Cresos і Astíages de Mèdia · Veure més »

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Cresos і Atenes · Veure més »

Biant de Priene

Biant de Priene (Bias) fou un dels Set savis de Grècia que va viure cap al.

Nou!!: Cresos і Biant de Priene · Veure més »

Bitinis

Els bitinis (en llatí Bitini, en grec antic Βιθυνοί) eren un poble d'origen traci que juntament amb els tinis van emigrar a Bitínia, a l'Àsia Menor.

Nou!!: Cresos і Bitinis · Veure més »

Calibis

Els Calibis en un mapa de viatge dels Argonautres, d'Abraham Ortelius, 1624 Els calibis o calibes (en grec antic Χάλυβες, Χάλυβοι) eren una de les tribus pòntiques d'arrel georgiana, a la part oriental del Pont, al sud-oest de la Còlquida.

Nou!!: Cresos і Calibis · Veure més »

Cambises II de Pèrsia

Cambises II va ser rei de Pèrsia, de la Dinastia Aquemènida de l'any 530 aC fins al 521 aC.

Nou!!: Cresos і Cambises II de Pèrsia · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Cresos і Capadòcia · Veure més »

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Cresos і Cària · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Cresos і Cir II el Gran · Veure més »

Colofó

El primer colofó en un llibre imprès. Psalmorum Codex de Fust i Schöffer (1457) El colofó és la inscripció o anotació posada al final d'un llibre per indicar el nom de l'impressor, el lloc i la data de la impressió, la marca d'impressor i altres circumstàncies referents al llibre.

Nou!!: Cresos і Colofó · Veure més »

Croesus (òpera)

Croesus (títol original en alemany Der hochmüthige, gestürzte und wieder erhabene Croesus; en català L'orgullós, caigut i de nou exaltat Cressus) és una òpera (drama musical) en tres actes (descrit com un singspiel) amb música de Reinhard Keiser i llibret en alemany de Lucas von Bostel basat en el dramma per musica anterior de Nicolo Minato Creso (1678), la música del qual va ser composta per l'emperador Leopoldo I. Croesus es va estrenar a l'Oper am Gänsemarkt d'Hamburg el 1711 (la data exacta es desconeix).

Nou!!: Cresos і Croesus (òpera) · Veure més »

Ctèsies de Cnidos

Ctèsies o Ctèsias (en Ctesias; segles  i  aC) fou un metge i historiador de l'antiga Grècia nascut a Cnidos.

Nou!!: Cresos і Ctèsies de Cnidos · Veure més »

Diccionari Grec-Català

El Diccionari Grec-Català.

Nou!!: Cresos і Diccionari Grec-Català · Veure més »

Doris (grup humà)

Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.

Nou!!: Cresos і Doris (grup humà) · Veure més »

Ecbàtana

Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.

Nou!!: Cresos і Ecbàtana · Veure més »

Edremit

Edremit (en turc; Αδραμύττιο «Adramítio») és una ciutat de Turquia a la província de Balıkesir, cap del districte d'Edremit.

Nou!!: Cresos і Edremit · Veure més »

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Nou!!: Cresos і Efes · Veure més »

Eolis

Els eolis (en Aeolii o Aeoles, Αἰολεῖς) eren una de les quatre tribus en què s'acostumava a dividir els hel·lens.

Nou!!: Cresos і Eolis · Veure més »

Esmirna

Esmirna (en turc i oficialment: İzmir) és una ciutat de l'oest de Turquia, situada a la regió de l'Egeu (turc: Ege Bölgesi), capital de l'àrea metropolitana (turc: büyükşehir belediyesi) i de la província d'Esmirna.

Nou!!: Cresos і Esmirna · Veure més »

Esparta

Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.

Nou!!: Cresos і Esparta · Veure més »

Giges

Giges (grec antic: Γύγη&#962), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.

Nou!!: Cresos і Giges · Veure més »

Gordi

Gordi (Gordius) era un capadoci de naixement, que va ser instrument del rei Mitridates VI Eupator del Pont en els seus intent d'annexionar Capadòcia al pont.

Nou!!: Cresos і Gordi · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Cresos і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Cresos і Hamburg · Veure més »

Hamburgische Staatsoper

La Hamburgische Staatsoper ('Òpera de l'Estat d'Hamburg' en català) és un dels teatres d'òpera més importants amb més de 300 anys d'història.

Nou!!: Cresos і Hamburgische Staatsoper · Veure més »

Heròdot

Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Cresos і Heròdot · Veure més »

Imatge generada per ordinador

Les imatges generades per ordinador (CGI de l'anglès computer-generated imagery), són el resultat de l'aplicació de la infografia i més específicament, dels gràfics 3D generats per ordinador en l'art, els videojocs, les pel·lícules, els programes i anuncis de la televisió, els simuladors i la simulació en general, i també en els mitjans impresos.

Nou!!: Cresos і Imatge generada per ordinador · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Cresos і Imperi Persa · Veure més »

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Nou!!: Cresos і Jònia · Veure més »

Kızılırmak

El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.

Nou!!: Cresos і Kızılırmak · Veure més »

Lídia

Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.

Nou!!: Cresos і Lídia · Veure més »

Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic

Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.

Nou!!: Cresos і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lev Tolstoi

Lev Nikolàievitx Tolstoi (Лев Никола́евич Толсто́й) (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerar un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.

Nou!!: Cresos і Lev Tolstoi · Veure més »

Mariandins

Els mariandins (en llatí Mariandyni, en grec antic Μαριανδυνοί, Μαριανδηνοί, o Μαρυανδυνοί) eren un poble antic i conegut que vivien al nord-est de Bitínia entre els rius Sangarios i Billaeus, a l'est de la tribu anomenada tini o bitini.

Nou!!: Cresos і Mariandins · Veure més »

Massàgetes

Els masagetes o massagetes (en llatí Massagetae, en grec antic Μασσαγέται) eren una confederació nòmada molt poderosa que habitava les estepes d'Àsia central, a la zona nord-est de la mar Càspia i al sud-est del mar d'Aral.

Nou!!: Cresos і Massàgetes · Veure més »

Mèrmnades

Els mèrmnades (en llatí Mermnadae, en grec antic Μερμνάδαι) van ser una dinastia que va governar el Regne de Lídia des d'una data incerta entre el 720 aC i el 715 aC fins a la conquesta persa, que va tenir lloc cap a l'any 546 aC.

Nou!!: Cresos і Mèrmnades · Veure més »

Medes

V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Cresos і Medes · Veure més »

Milet

Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.

Nou!!: Cresos і Milet · Veure més »

Misis

Els misis (en llatí mysi, en grec antic Μυσοί) foren un poble de Mísia, una regió situada a l'Àsia Menor.

Nou!!: Cresos і Misis · Veure més »

Moisès de Khoren

Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.

Nou!!: Cresos і Moisès de Khoren · Veure més »

Muntanyes del Taure

El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.

Nou!!: Cresos і Muntanyes del Taure · Veure més »

Nabònides

Sîn, Museu Britànic Nabònides o Nabû-nāʾid va ser l'últim rei de Babilònia i de la Dinastia Caldea o Neobabilònica.

Nou!!: Cresos і Nabònides · Veure més »

Oracle de Delfos

Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.

Nou!!: Cresos і Oracle de Delfos · Veure més »

Paflagonis

Els paflagonis (en grec antic Παφλαγόνες) eren un poble que va viure a la Paflagònia, al nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: Cresos і Paflagonis · Veure més »

Pantaleó de Lídia

Pantaleó (en llatí Pantaleon, en grec antic Πανταλέων) fou fill d'Aliates II rei de Lídia i d'una dona jònica, i va viure al segle VI aC.

Nou!!: Cresos і Pantaleó de Lídia · Veure més »

Pàmfils

Els pàmfils (en grec antic Παμφύλιοι) eren un poble de l'Àsia Menor, d'origen europeu però amb altres aportacions ètniques, que vivia a Pamfília.

Nou!!: Cresos і Pàmfils · Veure més »

Pítac de Mitilene

Pítac de Mitilene (en llatí Pittacus, en grec) va ser un literat grec considerat un dels set savis de Grècia.

Nou!!: Cresos і Pítac de Mitilene · Veure més »

Pisistràtides

Els Pisistràtides eren una dinastia que va governar Atenes al en lluita contra els Alcmeònides.

Nou!!: Cresos і Pisistràtides · Veure més »

Reinhard Keiser

Reinhard Keiser (Teuchern, 9 de gener de 1674 - Hamburg, 12 de setembre de 1739) va ser un compositor d'òpera popular alemanya resident a Hamburg.

Nou!!: Cresos і Reinhard Keiser · Veure més »

Sardes

Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.

Nou!!: Cresos і Sardes · Veure més »

Sinope

Sinope és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: Cresos і Sinope · Veure més »

Soló

Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.

Nou!!: Cresos і Soló · Veure més »

Tègea

Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.

Nou!!: Cresos і Tègea · Veure més »

The Sopranos

Els Soprano (en anglès The Sopranos) és una sèrie de televisió nord-americana creada i produïda per David Chase.

Nou!!: Cresos і The Sopranos · Veure més »

Tinis (grup humà)

Els tinis (en grec antic Θυνοί) eren un poble del sud-est de Tràcia entre els Agrians i les muntanyes que els separaven del Pont Euxí.

Nou!!: Cresos і Tinis (grup humà) · Veure més »

Tombstone

Tombstone és una pel·lícula estatunidenca dirigida per George Pan Cosmatos i estrenada l'any 1993.

Nou!!: Cresos і Tombstone · Veure més »

Tròada

'''''Troas''''' La Tròada o Tròade (Τρῳάς) és l'antic territori del nord-oest de l'Àsia Menor governat pels reis de Troia o Ílion.

Nou!!: Cresos і Tròada · Veure més »

Tresor de Karun

Gerra del tresor lidi trobat prop d'Oşak El tresor de Karun, tresor lidi o tresor de Cressus són els noms pels quals es coneix una col·lecció de 363 objectes, bona part d'ells d'or i argent, procedents de Lídia, datats del s. VII ae, que foren il·legalment excavats el 1965 al túmul funerari de l'edat del ferro de Toptepe, al costat del riu Gediz, a la província d'Oşak, a l'oest de Turquia.

Nou!!: Cresos і Tresor de Karun · Veure més »

Wyatt Earp

Wyatt Berry Stapp Earp (Monmouth, Illinois, 19 de març de 1848 – Los Angeles, 13 de gener de 1929) fou un agent de l'ordre a diverses localitats de frontera del Far West, granger, camioner, caçador de búfals, jugador professional, propietari d'un saloon, miner i entrenador de boxa.

Nou!!: Cresos і Wyatt Earp · Veure més »

Redirigeix aquí:

Cressos, Cressus, Cressus de Lídia, Croesus, Kroisos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »