Accés més ràpid que el navegador!
83 les relacions: Anna Maria Lluïsa de Mèdici, Arezzo, Baccio Bandinelli, Baptisme, Barroc, Batalla de Campaldino, Bisbat de Besiers, Botànica, Capella funerària dels Mèdici, Cardenal, Carles III d'Espanya, Ciència, Ciències naturals, Clàudia de Mèdici, Cosme II de Mèdici, Dinastia Savoia, Ducat de Florència, Ducat de Savoia, Europa, Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, Ferran II de Mèdici, Florència, Francesc Maria de Mèdici, Francesco Redi, Frederic IV de Dinamarca, Frederic Ubald della Rovere, Gastó d'Orleans, Giulio Raimondo Mazzarino, Gran Ducat de Toscana, Joan Gastó I de Mèdici, Jueus, Laïcisme, Liorna, Literatura, Lluís XIII de França, Londres, Lunigiana, Madrid, Margarida Lluïsa d'Orleans, Maria Magdalena d'Àustria, Mèdici, Palau Pitti, Papa, París, Presidis Toscans, Principat de Piombino, Províncies Unides, Quàdruple Aliança, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, ..., República de Florència, República de Siena, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Maria del Fiore, Sífilis, Víctor Amadeu II de Savoia, Venècia, Victòria della Rovere, Viena, Zoologia, 1289, 14 d'agost, 1642, 1658, 1660, 1661, 1663, 1667, 1670, 1671, 1672, 1675, 1689, 1691, 1709, 1713, 1718, 1721, 1723, 1737, 1743, 20 de juny, 31 d'octubre. Ampliar l'índex (33 més) »
Anna Maria Lluïsa de Mèdici
Anna Maria Lluïsa de Mèdici (Florència, Gran Ducat de Toscana 1667 - íd. 1743) fou una princesa de Toscana, l'última representant de la família dels Mèdici, que es convertí en princesa electora pel seu matrimoni.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Anna Maria Lluïsa de Mèdici · Veure més »
Arezzo
Arezzo és una ciutat de Toscana, capital de la província d'Arezzo, que antigament es deia Arretium, i era a Etrúria.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Arezzo · Veure més »
Baccio Bandinelli
Vides dels més excel·lents, pintors, escultors i arquitectes'' de '''Baccio Bandinelli'''. ''Hercules i Caco''. Piazza della Signoria, Florència Baccio o Bartolommeo Bandinelli (7 d'octubre de 1488 - 7 de febrer de 1560) fou un escultor i pintor florentí del manierisme.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Baccio Bandinelli · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Baptisme · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Barroc · Veure més »
Batalla de Campaldino
La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Batalla de Campaldino · Veure més »
Bisbat de Besiers
Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Bisbat de Besiers · Veure més »
Botànica
Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Botànica · Veure més »
Capella funerària dels Mèdici
A la Capella funerària dels Medici, annexa a la Basílica de San Lorenzo a Florència es troben en l'actualitat el Museu Estatal de Florència i el monument funerari de la família Mèdici.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Capella funerària dels Mèdici · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Cardenal · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Carles III d'Espanya · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Ciència · Veure més »
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Ciències naturals · Veure més »
Clàudia de Mèdici
Clàudia de Mèdici (4 de juny de 1604 – 25 de desembre de 1648) fou filla de Ferran I de Mèdici gran duc de Toscana i de Cristina de Lorena.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Clàudia de Mèdici · Veure més »
Cosme II de Mèdici
Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1590 - íd. 1621) fou un membre de la família Mèdici que va ser Gran Duc de Toscana entre 1609 i 1621.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Cosme II de Mèdici · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Dinastia Savoia · Veure més »
Ducat de Florència
El Ducat de Florència (en italià: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la península italiana, al voltant de la ciutat de Florència, que existí entre 1532 i 1569.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Ducat de Florència · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Ducat de Savoia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Europa · Veure més »
Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana
Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana, també conegut amb el nom de Ferran III de Mèdici o el Gran Príncep, (Florència, Gran Ducat de Toscana 1663 - íd. 1713) fou un príncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mèdici.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Ferran de Mèdici, Gran Príncep de Toscana · Veure més »
Ferran II de Mèdici
Ferran II de Mèdici o Ferran II de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana, 14 de juliol de 1610 - íd., 24 de maig de 1670), fou el Gran Duc de Toscana entre 1621 i 1670.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Ferran II de Mèdici · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Florència · Veure més »
Francesc Maria de Mèdici
Retrat del cardenal Francesc Maria el 1709, any del seu matrimoni. Francesc Maria de Mèdici (en italià: Francesco Maria de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana 1660 - Bagno a Ripoli 1711) fou un príncep de la Toscana i cardenal de l'Església Catòlica de la família Mèdici.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Francesc Maria de Mèdici · Veure més »
Francesco Redi
Francesco Redi (Arezzo, 18 o 19 de febrer de 1626 - Pisa, 1 de març de 1697), fou un naturalista, metge i poeta de la Toscana, conegut especialment per haver realitzat experiments a Florència considerats molt rellevants en la refutació de la teoria de la generació espontània, la qual postulava la producció d'éssers vius partint de matèria inerta.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Francesco Redi · Veure més »
Frederic IV de Dinamarca
Frederic IV (Copenhaguen, 11 d'octubre de 1671 - Odense, 12 d'octubre de 1730) fou rei de Dinamarca i Noruega entre 1699 i 1730.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Frederic IV de Dinamarca · Veure més »
Frederic Ubald della Rovere
Frederic Ubald della Rovere, retratat per Claudio Ridolfi Frederic Ubald della Rovere (Pesaro, 16 de maig del 1605 - Urbino, 28 de juny del 1623) va ser duc d'Urbino i el pare de Victòria della Rovere.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Frederic Ubald della Rovere · Veure més »
Gastó d'Orleans
Gastó d'Orleans, comte d'Eu (Neuilly-sur-Seine, 1842 - mort a alta mar 1922).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Gastó d'Orleans · Veure més »
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »
Gran Ducat de Toscana
El Gran Ducat de Toscana fou una entitat jurídica del centre de la península italiana existent des de l'any 1569 i fins a l'any 1859.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Gran Ducat de Toscana · Veure més »
Joan Gastó I de Mèdici
Joan Gastó I de Mèdici o Joan Gastó I de Toscana (en italià: Gian Gastone de' Medici) (Florència, Gran Ducat de Toscana, 1671 - íd. 1737) fou l'últim Gran Duc de Toscana de la família Mèdici, regnant entre 1723 i 1737.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Joan Gastó I de Mèdici · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Jueus · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Laïcisme · Veure més »
Liorna
Liorna (en italià Livorno, en lígur i occità: Ligorna, en llatí: Labro) és una ciutat de la província de Liorna, a l'oest de la Toscana situada a la riba del mar Tirrè, on constitueix un dels ports (és un port lliure) més importants de tot Itàlia.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Liorna · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Literatura · Veure més »
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Lluís XIII de França · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Londres · Veure més »
Lunigiana
Vista de Lunigiana entre Filattiera i Aulla. Mapa dels municipis de Lunigiana (en color vermell) La Lunigiana és un territori històric d'Itàlia, que avui es troba dins de les províncies de La Spezia i Massa i Carrara.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Lunigiana · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Madrid · Veure més »
Margarida Lluïsa d'Orleans
Margarida Lluïsa d'Orleans coneguda a la cort francesa amb el nom de Mademoiselle d'Orléans (castell de Blois, París, Regne de França, 27 de juliol de 1645 - convent de Montmartre, 17 de setembre de 1721) fou una dama francesa que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Margarida Lluïsa d'Orleans · Veure més »
Maria Magdalena d'Àustria
Maria Magdalena d'Àustria (Graz, Sacre Imperi Romanogermànic, 1589 - Passau, Baviera, 1631) fou una arxiduquessa d'Àustria que va esdevenir duquessa consort de Toscana.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Maria Magdalena d'Àustria · Veure més »
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Mèdici · Veure més »
Palau Pitti
Jardins de Bòboli rei d'Itàlia entre 1865 - 1871, quan Florència era la capital del regne. El Palau Pitti (Palazzo Pitti, oficialment i en italià) és un gegantesc palau renaixentista de Florència, Itàlia.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Palau Pitti · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Papa · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і París · Veure més »
Presidis Toscans
Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Presidis Toscans · Veure més »
Principat de Piombino
El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Principat de Piombino · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Províncies Unides · Veure més »
Quàdruple Aliança
* Per altres aliances amb el mateix nom, vegeu Quàdruple Aliança (desambiguació) La Quàdruple Aliança va ser un tractat signat a Londres el 1718 pel Sacre Imperi Romanogermànic, les Províncies Unides dels Països Baixos, França i el Regne de la Gran Bretanya, amb l'objectiu d'unir-se davant la política bel·ligerant d'Espanya, que es negava a acatar les resolucions del tractat d'Utrecht de 1713 relatives a les antigues possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Quàdruple Aliança · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Regne de França · Veure més »
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і República de Florència · Veure més »
República de Siena
La República de Siena (en italià Repubblica di Siena) va ser un estat creat el 1125 al voltant de la ciutat de Siena.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і República de Siena · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Maria del Fiore
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Santa Maria del Fiore · Veure més »
Sífilis
La sífilis és una malaltia infecciosa de transmissió sexual que és causada pel bacteri espiroquetàci Treponema pallidum subsp.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Sífilis · Veure més »
Víctor Amadeu II de Savoia
Víctor Amadeu II de Savoia (Torí, Savoia 1666 - Moncalieri, Regne de Sardenya-Piemont 1732) fou el duc de Savoia entre 1675 i 1732, i posteriorment rei de Sicília (1713-1720) i rei de Sardenya (1720-1732).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Víctor Amadeu II de Savoia · Veure més »
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Venècia · Veure més »
Victòria della Rovere
Retrat de Victòria della Rovere, obra de Giusto Suttermans. Victòria della Rovere (en italià: Vittoria della Rovere (Urbino, Ducat d'Urbino 1622 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1694) fou una princesa d'Urbino que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana. Dintre de la seua cort de dames, es pot destacar a Giovanna Fratellini, pintora barroca."Women in the Act of Painting.".
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Victòria della Rovere · Veure més »
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Viena · Veure més »
Zoologia
La zoologia és la branca de la biologia que tracta l'estudi científic dels animals.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і Zoologia · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1289 · Veure més »
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 14 d'agost · Veure més »
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1642 · Veure més »
1658
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1658 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1660 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1661 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1663 · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1667 · Veure més »
1670
Sense descripció.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1670 · Veure més »
1671
Stenka Razin.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1671 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1672 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1675 · Veure més »
1689
;Països Catalans.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1689 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1691 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1709 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1713 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1718 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1721 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1723 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1737 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 1743 · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 20 de juny · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cosme III de Mèdici і 31 d'octubre · Veure més »
