Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Acte de cort, Auditor, Barcelona, Batalla de Muret, Berenguer de Cruïlles, Bisbat de Girona, Capítol de cort, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cervera, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitució de l'Observança, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Corts de Barcelona (1283), Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359), Corts de Castella, Corts de Montsó (1289), Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia dels Habsburg, Drets històrics, Ducat de Cardona, Felip IV de Castella, Ferran el Catòlic, Fraga, Furs, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat Valenciana, Guerra Civil catalana, Guerra dels Dos Peres, Jaume el Conqueridor, Joaquim Albareda i Salvadó, Junta de Braços, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de comtes de Barcelona, Llista de Corts Catalanes, Monarca, Montsó, Parlament, Parlament de Catalunya, Pau i Treva de Déu, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, ..., Poder legislatiu, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Privilegi, Regne de Mallorca, Síndic de les ciutats i viles reials, Suda de Lleida, Thomas N. Bisson, Unió d'armes, Vilafranca del Penedès, 1000, 1021, 1027, 1192, 1214, 1218, 1276, 1283, 1285, 1336, 1358, 1359, 1387, 1418, 1705, 1706. Ampliar l'índex (26 més) »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts Catalanes і Acte de cort · Veure més »
Auditor
Un auditor és la persona encarregada de realitzar una auditoria.
Nou!!: Corts Catalanes і Auditor · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Corts Catalanes і Barcelona · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Corts Catalanes і Batalla de Muret · Veure més »
Berenguer de Cruïlles
Palau de la Generalitat. Berenguer de Cruïlles (Peratallada, 1310 – Barcelona, estiu de 1362) fou bisbe de Girona (1349–1362) i el primer president de la Generalitat de Catalunya (1359–1362), nomenat per les Corts de Cervera.
Nou!!: Corts Catalanes і Berenguer de Cruïlles · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Corts Catalanes і Bisbat de Girona · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts Catalanes і Capítol de cort · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Corts Catalanes і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Corts Catalanes і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Corts Catalanes і Cervera · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Corts Catalanes і Consell de Cent · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: Corts Catalanes і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Constitució de l'Observança
La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.
Nou!!: Corts Catalanes і Constitució de l'Observança · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Corts Catalanes і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Corts Catalanes і Corona d'Aragó · Veure més »
Cort Comtal
'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.
Nou!!: Corts Catalanes і Cort Comtal · Veure més »
Corts de Barcelona (1283)
A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1283) · Veure més »
Corts de Barcelona (1705-1706)
Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »
Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359)
Acta de la Cort General de Catalunya de l'any 1359 celebrada a Cervera, on s'elegí el primer president de la Generalitat de Catalunya, Berenguer de Cruïlles (19 de desembre de 1359) Les Corts Catalanes celebrades entre 1358 i 1359, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós, varen ser freqüents coincidint amb la coneguda com a guerra dels dos Peres contra Castella.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358-1359) · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Castella · Veure més »
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts de Montsó (1289) · Veure més »
Corts del Regne d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts forals valencianes · Veure més »
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.
Nou!!: Corts Catalanes і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Corts Catalanes і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Corts Catalanes і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Drets històrics
Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.
Nou!!: Corts Catalanes і Drets històrics · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Corts Catalanes і Ducat de Cardona · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Corts Catalanes і Felip IV de Castella · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Corts Catalanes і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Corts Catalanes і Fraga · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Corts Catalanes і Furs · Veure més »
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Nou!!: Corts Catalanes і Gaspar de Guzmán y Pimentel · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: Corts Catalanes і Generalitat Valenciana · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Corts Catalanes і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Corts Catalanes і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Corts Catalanes і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Joaquim Albareda i Salvadó
Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Nou!!: Corts Catalanes і Joaquim Albareda i Salvadó · Veure més »
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Nou!!: Corts Catalanes і Junta de Braços · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Corts Catalanes і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Corts Catalanes і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de Corts Catalanes
s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.
Nou!!: Corts Catalanes і Llista de Corts Catalanes · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Corts Catalanes і Monarca · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Corts Catalanes і Montsó · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Corts Catalanes і Parlament · Veure més »
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Corts Catalanes і Parlament de Catalunya · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Corts Catalanes і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Corts Catalanes і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Corts Catalanes і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Corts Catalanes і Pere el Gran · Veure més »
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Nou!!: Corts Catalanes і Poder legislatiu · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Corts Catalanes і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Corts Catalanes і Principat de Catalunya · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Corts Catalanes і Privilegi · Veure més »
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Nou!!: Corts Catalanes і Regne de Mallorca · Veure més »
Síndic de les ciutats i viles reials
El Síndic de les ciutats i viles reials, a la Corona d'Aragó, era el representant de les ciutats i les viles reials a les corts.
Nou!!: Corts Catalanes і Síndic de les ciutats i viles reials · Veure més »
Suda de Lleida
La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.
Nou!!: Corts Catalanes і Suda de Lleida · Veure més »
Thomas N. Bisson
Thomas Noël Bisson (ciutat de Nova York, 1931) és un historiador estatunidenc.
Nou!!: Corts Catalanes і Thomas N. Bisson · Veure més »
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Nou!!: Corts Catalanes і Unió d'armes · Veure més »
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Nou!!: Corts Catalanes і Vilafranca del Penedès · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1000 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1021 · Veure més »
1027
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1027 · Veure més »
1192
El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Corts Catalanes і 1192 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1214 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1218 · Veure més »
1276
;Països Catalans.
Nou!!: Corts Catalanes і 1276 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1283 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1285 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1336 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1358 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Corts Catalanes і 1359 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Corts Catalanes і 1387 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Corts Catalanes і 1418 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Corts Catalanes і 1705 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Corts Catalanes і 1706 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cort general, Corts Generals d'Aragó, Corts catalanes, Corts de Catalunya, Les Corts Catalanes.
