Comunicació

638 les relacions: Abat, Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Acciaiuoli, Al-Àndalus, Alberto Montaner Frutos, Alcoleja (Osca), Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Almogàver, Alou, Anales de la Corona de Aragón, Anatòlia, Andorra, Antoni de Bofarull i Brocà, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antonio Ubieto Arteta, Aquitània, Aragó, Aragó!, Aragonès, Aragonesos, Argenteria, Ariza, Armand de Fluvià i Escorsa, Arquebisbe, Arròs, Art, Arxiu de la Corona d'Aragó, Atles Català, Audiència Reial, Àfrica del Nord, Bagdad, Balaguer, Baró, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Cibistra, Batalla de Germe, Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Batalla de Roncesvalls, Batalla de Tira, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, ..., Batalla del Cefís, Batalla del Puig de Santa Maria, Batlle (antic règim), Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer de Palou II, Bernat de Rocafort, Bernat Desclot, Bertran de Castellet, Bienni Progressista, Bisbe, Blanca I de Navarra, Boltanya, Borrell II, Braç (concepte social), Burgesia, Cabaler, Califa, Cambrils, Canonge, Capítols matrimonials, Caplletra, Carcassona, Carladès, Carles de Viana, Carles II d'Anjou, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carn, Casa forta, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Casp, Castell de Miravet, Castell termenat, Castella, Catalans, Català, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catarisme, Catedral de Girona, Cavaller, Càller, Còrsega, Celífers, Censal, Cera, Cereal, Cervera, Cinca, Ciutat, Comerç, Comerç català medieval, Compromís de Casp, Comtat d'Agen, Comtat d'Albi, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Embrun, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Bigorra, Comtat de Carcassona, Comtat de Carcí, Comtat de Cerdanya, Comtat de Comenge, Comtat de Conflent, Comtat de Dia, Comtat de Foix, Comtat de Forcalquer, Comtat de Gap, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Lodeva, Comtat de Malta, Comtat de Manresa, Comtat de Niça, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Rodés, Comtat de Salona, Comtat de Tolosa, Comtat de Valença, Comtat del Rosselló, Comtat del Vivarès, Comtat Venaissí, Comte, Comte-rei, Conquesta de Mallorca, Conquesta del País Valencià, Conquesta del Regne de Nàpols, Consell de Cent, Consell Reial, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Consolat de Mar, Constança de Sicília, Constantinoble, Constitució, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Coralls, Corberes, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1283), Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Cadis, Corts de Montsó (1289), Corts del Regne d'Aragó, Corts forals valencianes, Costum, Cotó, Coure, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cristòfor Colom, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Croades, Cuba, Daroca, Decrets de Nova Planta, Delme, Dióscoro Puebla y Tolín, Dignitat (títol), Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dot, Dret de conquesta, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ebre, Edirne, Eduard I de Portugal, Egina, Emirat de Granada, Emirat de Làrida, Emirat de Turtuixa, Emirat de Xibrana, Empordà, Enric III de Castella, Ernest Belenguer Cebrià, Escacs, Escut d'armes, Església (institució), Esmalt, Espanya, Espanyolisme, Estaments, Estany (element), Estany de Salses, Estol, Euroregió, Federació, Felip I de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Festa de l'Estendard, Feu, Fibra d'espart, Fibra de cànem, Filipines, Fogatge, Fondarella, Formatge, Fraga, França, Francesc Antich Oliver, Francesc Eiximenis, Francesc Vicent, Francisco Camps Ortiz, Frederic de Luna, Frederic III de Sicília, Furs, Gal·lípoli, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gòtia, Genealogia del Casal d'Aragó, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Gerba, Germana de Foix, Gesta Comitum Barchinonensium, Gibraltar, Girona, Gran Enciclopèdia Catalana, Gremi, Gualter V de Brienne, Guardamar del Segura, Guerra Civil catalana, Guerra de la Unió, Guerra de Sicília (1282-1294), Guerra de Sicília (1296-1302), Guerra dels Dos Peres, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Herència, Hereu, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de l'Aragó, Història de la Catalunya del Nord, Història de la Franja de Ponent, Història de Mallorca, Història del dret català, Història del País Valencià, Historiografia, Honor (propietat), Honor regalis, Illa de França, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Romà d'Orient, Incunable, Innocenci III, Isabel I de Castella, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Jaume Sobrequés i Callicó, Jerónimo Zurita y Castro, Jesús Lalinde Abadia, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Joan II de Tessàlia, Joana I de Castella, José Ángel Sesma Muñoz, José María Aznar López, José Montilla i Aguilera, Jurament, Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó, La Corona de Aragón, Liber Elegantiarum, Liber feudorum maior, Liber Maiolichinus, Llana, Llegítima, Llei de llengües d'Aragó (2013), Lleida, Llenguadoc, Lli, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Tolosa, Llista de consellers reials, Llista de Corts Catalanes, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llotja, Llotja de la Seda, Llotja de Mar, Lluís III de Provença, Lo Borg Sant Dalmatz, Loira, Luisa Fernanda Rudi Úbeda, Madrid, Mals usos, Mar Mediterrània, Marcelino Iglesias Ricou, Mariano Rajoy Brey, Marquesat de Busca, Marroc, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mas, Max Cahner i Garcia, Medina del Campo, Menestral, Menorca, Mequinensa, Millau, Miravet, Monarca, Monarquia, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia constitucional, Monarquia d'Espanya, Monestir, Monjo, Montpeller, Montsó, Museu d'Història de Barcelona, Museu Lázaro Galdiano, Narbona, Navarra, Nàpols, Noblesa, Noucentisme, Occitània, Or, Orde del Cister, Orde militar, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Orfebreria, País Basc, País Valencià, Pacte de Tortosa, Pactisme, Pallars Sobirà, Palma, Pariatge, Partit Popular (Espanya), Pasqual Maragall i Mira, Pau i Treva de Déu, Pell, Península Ibèrica, Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Pere Martell, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pesta Negra, Pierre Bonnassie, Pierre Vilar, Pla Hidrològic Nacional, Ponç III de Cabrera, Port, Portugal, Potestas, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Prelat, President d'Aragó, President de la Generalitat de Catalunya, President de la Generalitat Valenciana, President del Govern de les Illes Balears, Primícia, Principat d'Aurenja, Principat de Catalunya, Prior, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Procurador general, Províncies Unides, Provença, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon de Caldes, Ramon Folc III de Cardona, Ramon I de Montcada, Ramon Muntaner, Ramon V de Tolosa, Ràtzia de 1330, Rector, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Regne Visigot, Reial Acadèmia de la Història, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reis Catòlics, Remences, Renúncia de Saragossa (1137), Repúbliques marítimes, Roger de Flor, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Safrà, Salari, Salou, Salses, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sanç Ramires, Sangüesa, Sant Jordi, Sant patró, Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Santiago Sobrequés i Vidal, Saragossa, Sardenya, Sarinyena, Seda, Senyera reial, Senyor, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge de Bonifacio, Setge de Magnèsia, Seu, Sevilla, Sicília, Simó IV de Montfort, Siurana (Priorat), Stefano Maria Cingolani, Sucre, Tarragona, Taula de Canvis i Depòsits, Túria, Terol, Terra regis, Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tibald de Cepoy, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Tudilén, Trencavell, Trinidad Miró Mira, Turtuixa, Unió personal, Universitat de València, Usatge, Usatges de Barcelona, Usdefruit, València, Valentí Almirall i Llozer, Vassallatge, Víctor Balaguer i Cirera, Veedor, Vegueria, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Coserans, Vescomtat de Gabardà, Vescomtat de Lodeva, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Millau, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Rocabertí, Violant de Bar, 1035, 1068, 1076, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de novembre, 1113, 1114, 1115, 1120, 1134, 1136, 1137, 1141, 1142, 1147, 1148, 1149, 1150, 1151, 1152, 1153, 1157, 1162, 1163, 1164, 1166, 1170, 1172, 1173, 1174, 1176, 1177, 1180, 1192, 1194, 1195, 12 de setembre, 1208, 1213, 1214, 1218, 1225, 1228, 1229, 1232, 1233, 1236, 1238, 1243, 1244, 1260, 1262, 1267, 1270, 1280, 1282, 1283, 1286, 1289, 1291, 1295, 1299, 1303, 1304, 1305, 1311, 1319, 1326, 1327, 1333, 1336, 1344, 1348, 1350, 1358, 1359, 1375, 1387, 1388, 1391, 1396, 1405, 1410, 1412, 1462, 1472, 1474, 1476, 1479, 1495, 15 de maig, 1504, 1506, 1516, 1555, 1681, 1707, 1713, 1714, 1715, 18 de juny, 1812, 1833, 1852, 1854, 1856, 1867, 1868, 1869, 1872, 1880, 1995, 2003, 2008, 2010, 2013, 24 de febrer, 31 de desembre, 31 de maig, 5 de setembre, 7 d'agost, 805, 925. Ampliar l'índex (588 més) » « Shrink índex

Abat

Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.

Nou!!: Corona d'Aragó і Abat · Veure més »

Abdicació de Peronella, reina d'Aragó

''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona). Barcelona, a 18 de juliol de 1164. L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Corona d'Aragó і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó · Veure més »

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Nou!!: Corona d'Aragó і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »

Acciaiuoli

El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del a Florència.

Nou!!: Corona d'Aragó і Acciaiuoli · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Corona d'Aragó і Al-Àndalus · Veure més »

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alberto Montaner Frutos · Veure més »

Alcoleja (Osca)

Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alcoleja (Osca) · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

Alfons V de Ribagorça

Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, dit el Jove (ca. 1358 - 1424/1425), fou duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons V de Ribagorça · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons X de Castella · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles  i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Corona d'Aragó і Almogàver · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alou · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Corona d'Aragó і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Anatòlia · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Andorra · Veure més »

Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni (o a la partida de naixement Carles Antoni) de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Antoni de Bofarull i Brocà · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: Corona d'Aragó і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Corona d'Aragó і Aquitània · Veure més »

Aragó, Aragó!

'''«C'''ridaven Aragón! Aragón!» Batalla de Cibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Aragó, Aragó! · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Corona d'Aragó і Aragonès · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos (en aragonès os aragoneses; en castellà los aragoneses) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Aragonesos · Veure més »

Argenteria

Gerra de plata L'argenteria és l'art i l'ofici de treballar l'argent, l'or (orfebreria), el platí i d'altres metalls fins.

Nou!!: Corona d'Aragó і Argenteria · Veure més »

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi de l'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ariza · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Corona d'Aragó і Arquebisbe · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Corona d'Aragó і Arròs · Veure més »

Art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Corona d'Aragó і Art · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Corona d'Aragó і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Nou!!: Corona d'Aragó і Atles Català · Veure més »

Audiència Reial

L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.

Nou!!: Corona d'Aragó і Audiència Reial · Veure més »

Àfrica del Nord

miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Corona d'Aragó і Àfrica del Nord · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bagdad · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Corona d'Aragó і Balaguer · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.

Nou!!: Corona d'Aragó і Baró · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de Cibistra

La batalla de Cibistra (també anomenada batalla de les Muntanyes del Taure o batalla del Taurus) que, segons el cronista Ramon Muntaner, s'hauria produït la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Cibistra, prop de les Muntanyes del Taure (Anatòlia).

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Cibistra · Veure més »

Batalla de Germe

La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304Montcada cap.XIII a Germe (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'emirat dels germiyànides.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Germe · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de la Porrassa, va tenir lloc a l'actual terme de Calvià, entorn del coll de la Batalla, a la Serra de Portopí, el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Portopí · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla de Tira

La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat dels germiyànides (Gabella de Cesa) i de l'emirat de Tin (Gabella de Tin).

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Tira · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla del Cefís

La batalla del Cefís o, més correctament, batalla d'HalmirósVegeu Fonts i ubicació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla del Cefís · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batlle (antic règim)

Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batlle (antic règim) · Veure més »

Berenguer d'Entença i de Montcada

Berenguer d'Entença (Móra d'Ebre - 1307) va ser un noble català del llinatge dels Entença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Corona d'Aragó і Berenguer de Palou II · Veure més »

Bernat de Rocafort

Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bernat de Rocafort · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bernat Desclot · Veure més »

Bertran de Castellet

Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bertran de Castellet · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bienni Progressista · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bisbe · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (Pamplona, 6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441) fou comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: Corona d'Aragó і Blanca I de Navarra · Veure més »

Boltanya

Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Corona d'Aragó і Boltanya · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Corona d'Aragó і Borrell II · Veure més »

Braç (concepte social)

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Braç (concepte social) · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Corona d'Aragó і Burgesia · Veure més »

Cabaler

Cabaler (derivat de Cabal) o fadristern és un terme jurídic tradicional del dret català, que es comença a utilitzar durant el.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cabaler · Veure més »

Califa

Califa (de l'àrab, ‘successor’, ‘substitut’, ‘representant’, ‘lloctinent’) és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Corona d'Aragó і Califa · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cambrils · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Corona d'Aragó і Canonge · Veure més »

Capítols matrimonials

Els capítols matrimonials són un negoci jurídic accessori del matrimoni, l'eficàcia dels quals depèn de la celebració matrimoni.

Nou!!: Corona d'Aragó і Capítols matrimonials · Veure més »

Caplletra

XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Nou!!: Corona d'Aragó і Caplletra · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carcassona · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carladès · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles de Viana · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carn · Veure més »

Casa forta

La Casa Forta de Juvinyà. Una casa forta o mas fortificat és una petita fortalesa on vivien membres de la baixa noblesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casa forta · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casp · Veure més »

Castell de Miravet

El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.

Nou!!: Corona d'Aragó і Castell de Miravet · Veure més »

Castell termenat

Castell termenat era una circumscripció territorial centrada en un castell.

Nou!!: Corona d'Aragó і Castell termenat · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Corona d'Aragó і Castella · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Corona d'Aragó і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalunya · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalunya Vella · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catarisme · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catedral de Girona · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cavaller · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Càlaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Corona d'Aragó і Càller · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Corona d'Aragó і Còrsega · Veure més »

Celífers

Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Celífers · Veure més »

Censal

El censal és una obligació perpètua que incorpora la possibilitat de redempció.

Nou!!: Corona d'Aragó і Censal · Veure més »

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per a la construcció dels seus ruscs.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cera · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cereal · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cervera · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cinca · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ciutat · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comerç · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comerç català medieval · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Corona d'Aragó і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Agen

El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Agen · Veure més »

Comtat d'Albi

El comtat d'Albi fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat d'Albi.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Albi · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat d'Avinyó

El comtat d'Avinyó (també anomenat Comtat de Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Avinyó · Veure més »

Comtat d'Embrun

El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Embrun · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Besalú

El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Bigorra

El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Bigorra · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Comenge

El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Dia

El comtat de Dia (francès Die, conegut també com a Diois), fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Dia · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Forcalquer

Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquer fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Forcalquer · Veure més »

Comtat de Gap

El comtat de Gap fou una jurisdicció feudal de Provença; el territori, format per diverses senyories eclesiàstiques i laiques, es va anar constituint en jurisdicció amb títol comtal a partir del.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Gap · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Lodeva

El comtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània a França centrada a la ciutat de Lodeva (en francès Lodeve).

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Lodeva · Veure més »

Comtat de Malta

El Comtat de Malta va ser un senyoriu feudal del Regne de Sicília que dominava les illes de Malta i Gozo.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Malta · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Niça

El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Niça · Veure més »

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Nimes · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Rodés

Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Rodés · Veure més »

Comtat de Salona

Comtat de Salona fou una jurisdicció feudal catalana a Grècia centrada a la ciutat de Salona (Grècia), antiga Amfissa, coneguda pels catalans com Sola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Salona · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat de Valença

El comtat de Valença (Valence), a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre a la ciutat de Valença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Valença · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtat del Vivarès

El comtat del Vivarès o de Viviers fou una jurisdicció feudal que es va formar en temps de Carlemany (Comitatus Vivariensis) amb centre a l'antiga població de Vivièrs (Ardecha) llavors seu del Bisbat de Viviers.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat del Vivarès · Veure més »

Comtat Venaissí

El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat Venaissí · Veure més »

Comte

Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comte · Veure més »

Comte-rei

Comte-rei és un recurs historiogràficSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comte-rei · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.

Nou!!: Corona d'Aragó і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Corona d'Aragó і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona Catalano-Aragonesa de mans dels Anjou.

Nou!!: Corona d'Aragó і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consell de Cent · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consell Reial · Veure més »

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »

Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana

La Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana és una conselleria o departament del Consell de la Generalitat Valenciana amb les competències en matèria de cultura, promoció cultural, patrimoni cultural i esport.

Nou!!: Corona d'Aragó і Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consolat de Mar · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constança de Sicília · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constantinoble · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constitució · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constitucions catalanes · Veure més »

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Nou!!: Corona d'Aragó і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »

Coralls

Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.

Nou!!: Corona d'Aragó і Coralls · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corberes · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts de Barcelona (1283)

A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Barcelona (1283) · Veure més »

Corts de Barcelona (1701-1702)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Cadis · Veure més »

Corts de Montsó (1289)

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Montsó (1289) · Veure més »

Corts del Regne d'Aragó

Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, on es reuniren les corts en diverses ocasions.http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts del Regne d'Aragó · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts forals valencianes · Veure més »

Costum

Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Costum · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cotó · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Corona d'Aragó і Coure · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Corona d'Aragó і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

enllaç.

Nou!!: Corona d'Aragó і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Corona d'Aragó і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cristòfor Colom · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Corona d'Aragó і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Corona d'Aragó і Croada pisano-catalana · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Croades · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cuba · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Daroca · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Delme · Veure més »

Dióscoro Puebla y Tolín

va ser un pintor de l'època de l'eclecticisme.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dióscoro Puebla y Tolín · Veure més »

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dignitat (títol) · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Corona d'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Dot

Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dot · Veure més »

Dret de conquesta

Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dret de conquesta · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ebre · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Corona d'Aragó і Edirne · Veure més »

Eduard I de Portugal

Eduard I de Portugal (Duarte I de Portugal o Dom Duarte en portuguès; Viseu, 9 d'octubre de 1438 - Tomar, 9 de setembre de 1438), dit l'Eloqüent, va ser rei de Portugal de 1433 a 1438, segon representant de la casa d'Avís.

Nou!!: Corona d'Aragó і Eduard I de Portugal · Veure més »

Egina

Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Egina · Veure més »

Emirat de Granada

LEmirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emirat de Xibrana

L'emirat de Xibrana és el nom que s'aplica al darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Xibrana · Veure més »

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Corona d'Aragó і Empordà · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Corona d'Aragó і Enric III de Castella · Veure més »

Ernest Belenguer Cebrià

Ernest Belenguer Cebrià (València, 1946) és un historiador valencià i catedràtic d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ernest Belenguer Cebrià · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і Escacs · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Escut d'armes · Veure més »

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Nou!!: Corona d'Aragó і Església (institució) · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Corona d'Aragó і Esmalt · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Espanyolisme · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Corona d'Aragó і Estaments · Veure més »

Estany (element)

L'estany és l'element químic de símbol Sn i nombre atòmic 50.

Nou!!: Corona d'Aragó і Estany (element) · Veure més »

Estany de Salses

Lestany de Salses, també anomenat estany de Leucata (en occità estanh de Leucata, en francès étang de Salses o étang de Leucate) és un estany d'aigua dolça i salada, el més septentrional dels Països Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Estany de Salses · Veure més »

Estol

* Marina de guerra catalana - conjunt de vaixells.

Nou!!: Corona d'Aragó і Estol · Veure més »

Euroregió

Una euroregió de la Unió Europea és una forma d'estructura per a la cooperació transfronterera entre dos o més països europeus.

Nou!!: Corona d'Aragó і Euroregió · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Corona d'Aragó і Federació · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Corona d'Aragó і Felip I de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard és la diada nacional de Mallorca, que commemora l'entrada a la Madina Mayurqa de les tropes de la Corona d'Aragó del Rei en Jaume el 31 de desembre de 1229.

Nou!!: Corona d'Aragó і Festa de l'Estendard · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.

Nou!!: Corona d'Aragó і Feu · Veure més »

Fibra d'espart

llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fibra d'espart · Veure més »

Fibra de cànem

Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fibra de cànem · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Nou!!: Corona d'Aragó і Filipines · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fogatge · Veure més »

Fondarella

Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fondarella · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Corona d'Aragó і Formatge · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Corona d'Aragó і Fraga · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Corona d'Aragó і França · Veure més »

Francesc Antich Oliver

Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francesc Antich Oliver · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Vicent

Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un jugador d'escacs i escriptor valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francesc Vicent · Veure més »

Francisco Camps Ortiz

Francisco Enrique Camps Ortiz (València, 28 d'agost de 1962), també conegut com a Paco Camps, és un polític valencià i cinquè president de la Generalitat Valenciana de l'etapa autonòmica iniciada per la Transició democràtica espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francisco Camps Ortiz · Veure més »

Frederic de Luna

Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), fou duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.

Nou!!: Corona d'Aragó і Frederic de Luna · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: Corona d'Aragó і Frederic III de Sicília · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Corona d'Aragó і Furs · Veure més »

Gal·lípoli

El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gal·lípoli · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: Corona d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gòtia · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Corona d'Aragó і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і Generalitat · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і Generalitat Valenciana · Veure més »

Gerba

L'illa de Gerba o Djerba és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gerba · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Corona d'Aragó і Germana de Foix · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Girona · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gremi · Veure més »

Gualter V de Brienne

Gualter V de Brienne o Gualter I d'Atenes (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gualter V de Brienne · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós coneguts com la Fraternitat i de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1294)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra de Sicília (1282-1294) · Veure més »

Guerra de Sicília (1296-1302)

La Guerra de Sicília o Guerra de les Vespres Sicilianes fou un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que tingué lloc entre els anys 1282 i 1302.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra de Sicília (1296-1302) · Veure més »

Guerra dels Dos Peres

La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra dels Dos Peres · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guifré el Pilós · Veure més »

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Nou!!: Corona d'Aragó і Herència · Veure més »

Hereu

Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.

Nou!!: Corona d'Aragó і Hereu · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de la Catalunya del Nord

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de la Catalunya del Nord · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de Mallorca · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història del dret català · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història del País Valencià · Veure més »

Historiografia

La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Historiografia · Veure més »

Honor (propietat)

Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Honor (propietat) · Veure més »

Honor regalis

La honor regalis era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que el rei cedia temporalment als barons per tal que les administressin en el seu nom.

Nou!!: Corona d'Aragó і Honor regalis · Veure més »

Illa de França

L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.

Nou!!: Corona d'Aragó і Illa de França · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Corona d'Aragó і Illes Balears · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Corona d'Aragó і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Corona d'Aragó і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Il·luminació amb gargots i dibuixos (notes marginals), incloent un perfil humà amb la boca oberta, amb múltiples llengües que surten. Copulata, "De Anima", f. 2a. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Imatge de dues pàgines enfrontades "Phisicorum", fols. 57b and 58a, amb gargots i dibuixos. HMD Collection, WZ 230 M772c 1485. Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa –no manuscrita– aparegut al, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: Corona d'Aragó і Incunable · Veure més »

Innocenci III

Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.

Nou!!: Corona d'Aragó і Innocenci III · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Corona d'Aragó і Isabel I de Castella · Veure més »

Jaca

Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaca · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Jesús Lalinde Abadia

Jesús Lalinde Abadia (Madrid, 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de març de 2007) fou un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jesús Lalinde Abadia · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan II de Castella · Veure més »

Joan II de Tessàlia

Joan II de Tessàlia o Joan II Àngel-Comnè Ducas, fou el darrer governant de Tessàlia de la dinastia Àngel-Comnè, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Constantí I. A a seva mort el territori de Joan II va quedar repartit entre l'Imperi Romà d'Orient, els magnats locals i els catalans, que van fundar el Ducat de Neopàtria.

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan II de Tessàlia · Veure més »

Joana I de Castella

Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Corona d'Aragó і Joana I de Castella · Veure més »

José Ángel Sesma Muñoz

José Ángel Sesma Muñoz (Saragossa, 7 de juliol de 1946) és un historiador aragonès i Catedràtic del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa; és director del Grup d'investigació d'Història Medieval d'aquesta universitat i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Corona d'Aragó і José Ángel Sesma Muñoz · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Corona d'Aragó і José María Aznar López · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català i executiu en el sector energètic.

Nou!!: Corona d'Aragó і José Montilla i Aguilera · Veure més »

Jurament

Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jurament · Veure més »

Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Corona d'Aragó і Juraments del sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

La Corona de Aragón

La Corona de Aragón fou un diari barceloní en castellà del.

Nou!!: Corona d'Aragó і La Corona de Aragón · Veure més »

Liber Elegantiarum

El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases català-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis l'any 1489.

Nou!!: Corona d'Aragó і Liber Elegantiarum · Veure més »

Liber feudorum maior

El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.

Nou!!: Corona d'Aragó і Liber feudorum maior · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Liber Maiolichinus · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llana · Veure més »

Llegítima

La llegítima, en dret de successions, és la proporció de l'herència de la qual el causant no pot disposar lliurement perquè la llei l'assigna als seus familiars de línia directa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llegítima · Veure més »

Llei de llengües d'Aragó (2013)

La Llei de llengües d'Aragó aprovada el 9 de maig del 2013 amb el nom Llei d'ús, protecció, promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies va ser aprovada amb els vots de PP i PAR.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llei de llengües d'Aragó (2013) · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Corona d'Aragó і Lleida · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llenguadoc · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Nou!!: Corona d'Aragó і Lli · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Tolosa

Escut d'Armes dels comtes de Tolosa Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de comtes de Tolosa · Veure més »

Llista de consellers reials

Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de consellers reials · Veure més »

Llista de Corts Catalanes

s El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de Corts Catalanes · Veure més »

Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

El lloctinent del regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Castella

s El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llotja

Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llotja · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llotja de la Seda · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Nou!!: Corona d'Aragó і Lluís III de Provença · Veure més »

Lo Borg Sant Dalmatz

Burg de Sant Dalmau (en occità Lo Borg Sant Dalmatz, en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.

Nou!!: Corona d'Aragó і Lo Borg Sant Dalmatz · Veure més »

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Loira · Veure més »

Luisa Fernanda Rudi Úbeda

Luisa Fernanda Rudi Úbeda (Sevilla (Andalusia), 13 de desembre de 1950) és una política aragonesa i actual membre del Parlament Europeu.

Nou!!: Corona d'Aragó і Luisa Fernanda Rudi Úbeda · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Corona d'Aragó і Madrid · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.

Nou!!: Corona d'Aragó і Mals usos · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Corona d'Aragó і Mar Mediterrània · Veure més »

Marcelino Iglesias Ricou

Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.

Nou!!: Corona d'Aragó і Marcelino Iglesias Ricou · Veure més »

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, que fou president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Mariano Rajoy Brey · Veure més »

Marquesat de Busca

El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.

Nou!!: Corona d'Aragó і Marquesat de Busca · Veure més »

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Marroc · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Corona d'Aragó і Martí el Jove · Veure més »

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Nou!!: Corona d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Mas

El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Mas · Veure més »

Max Cahner i Garcia

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Max Cahner i Garcia · Veure més »

Medina del Campo

Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Medina del Campo · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Menestral · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Corona d'Aragó і Menorca · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Corona d'Aragó і Mequinensa · Veure més »

Millau

Millau (en Milhau; oficialment i en Millau) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Millau · Veure més »

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Corona d'Aragó і Miravet · Veure més »

Monarca

Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia constitucional · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monestir · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monjo · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Corona d'Aragó і Montpeller · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.

Nou!!: Corona d'Aragó і Montsó · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Corona d'Aragó і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu Lázaro Galdiano

El Museu Lázaro Galdiano de Madrid, alberga la col·lecció del mateix nom, d'origen privat, formada amb un interès universal cap a totes les arts i tècniques.

Nou!!: Corona d'Aragó і Museu Lázaro Galdiano · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Corona d'Aragó і Narbona · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Corona d'Aragó і Navarra · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Corona d'Aragó і Nàpols · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Corona d'Aragó і Noblesa · Veure més »

Noucentisme

Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.

Nou!!: Corona d'Aragó і Noucentisme · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Occitània · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Corona d'Aragó і Or · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Orde del Cister · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Orde militar · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra N d'un manuscrit en català: ''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III —de títol complet, Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey d'Aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort— són el conjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre el funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Orfebreria

- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.

Nou!!: Corona d'Aragó і Orfebreria · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Corona d'Aragó і País Basc · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Corona d'Aragó і País Valencià · Veure més »

Pacte de Tortosa

El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i un projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pacte de Tortosa · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pactisme · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pallars Sobirà · Veure més »

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Palma · Veure més »

Pariatge

Un pariatge (escrit també pareatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pariatge · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Corona d'Aragó і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pell · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Corona d'Aragó і Península Ibèrica · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere de Castellnou · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el d'Osca

Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere el d'Osca · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »

Pere Martell

va ser un navegant català, còmit de galeres, armador i potent comerciant marítim amb interessos comercials en diversos ports de la Mediterrània occidental.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere Martell · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Corona d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Perpinyà · Veure més »

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pesta Negra · Veure més »

Pierre Bonnassie

Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pierre Bonnassie · Veure més »

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pierre Vilar · Veure més »

Pla Hidrològic Nacional

El Pla Hidrològic Nacional (PHN) espanyol va ser aprovat pel Congrés de diputats espanyol el 2005, modificant el Pla del 2001, i substituint el transvasament de l'Ebre pel projecte AGUA.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pla Hidrològic Nacional · Veure més »

Ponç III de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ponç III de Cabrera · Veure més »

Port

Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.

Nou!!: Corona d'Aragó і Port · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Portugal · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Corona d'Aragó і Potestas · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Prelat

Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.

Nou!!: Corona d'Aragó і Prelat · Veure més »

President d'Aragó

El President de la Diputació General d'Aragó, President del Govern d'Aragó o simplement President d'Aragó és la persona que ostenta la més alta representació d'Aragó i l'ordinària de l'Estat en aquest territori, presideix el Govern d'Aragó i dirigeix i coordina la seva acció.

Nou!!: Corona d'Aragó і President d'Aragó · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President de la Generalitat Valenciana

El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »

President del Govern de les Illes Balears

El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social.

Nou!!: Corona d'Aragó і President del Govern de les Illes Balears · Veure més »

Primícia

La primícia és una renda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d'una part de les collites.

Nou!!: Corona d'Aragó і Primícia · Veure més »

Principat d'Aurenja

El principat d'Aurenja (Aurenja en occità, Orange en francès) fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (en francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Nou!!: Corona d'Aragó і Principat d'Aurenja · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Principat de Catalunya · Veure més »

Prior

El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.

Nou!!: Corona d'Aragó і Prior · Veure més »

Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Procurador general

El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Corona d'Aragó і Procurador general · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Corona d'Aragó і Províncies Unides · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Provença · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon de Caldes

Il·lustració del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, Ramon de Caldes Ramon de Caldes (? - 1199).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon de Caldes · Veure més »

Ramon Folc III de Cardona

Ramon Folc III de Cardona fou vescomte de Cardona (1155-1176).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Folc III de Cardona · Veure més »

Ramon I de Montcada

Ramon I de Montcada (Muntanyola,? — ?, 1080), senyor de Montcada.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon I de Montcada · Veure més »

Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà, 1265 – Vila d'Eivissa, 1336) fou un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Ràtzia de 1330

La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ràtzia de 1330 · Veure més »

Rector

El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica i representant d'una universitat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Rector · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de França · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de València · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne Visigot · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Corona d'Aragó і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Corona d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Reis Catòlics · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Remences · Veure més »

Renúncia de Saragossa (1137)

Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Corona d'Aragó і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »

Repúbliques marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) XII). Venezia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Repúbliques marítimes · Veure més »

Roger de Flor

Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Corona d'Aragó і Roger de Flor · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Corona d'Aragó і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Safrà

El safrà és una espècia obtinguda a partir dels estigmes dessecats de les flors de la safranera (Crocus sativus), a més de la seva utilització com a condiment, també s'utilitza en farmacologia i com a colorant.

Nou!!: Corona d'Aragó і Safrà · Veure més »

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Nou!!: Corona d'Aragó і Salari · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Corona d'Aragó і Salou · Veure més »

Salses

Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Salses · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Corona d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç IV de Pamplona

Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).

Nou!!: Corona d'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Veure més »

Sanç Ramires

Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Corona d'Aragó і Sanç Ramires · Veure més »

Sangüesa

Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sangüesa · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sant Jordi · Veure més »

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sant patró · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Corona d'Aragó і Santa Seu · Veure més »

Santiago Sobrequés i Vidal

fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.

Nou!!: Corona d'Aragó і Santiago Sobrequés i Vidal · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sardenya · Veure més »

Sarinyena

Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sarinyena · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Corona d'Aragó і Seda · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyera reial · Veure més »

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyor · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Setge de Bonifacio

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Setge de Bonifacio · Veure més »

Setge de Magnèsia

El Setge de Magnèsia fou un dels episodis de la Companyia Catalana d'Orient a l'Imperi Romà d'Orient, que tingué lloc quan els grecs es revoltaren contra els catalans el 1304.

Nou!!: Corona d'Aragó і Setge de Magnèsia · Veure més »

Seu

Greix de vedella. El seuEscrit «sèu», amb accent diacrític, fins a la reforma ortogràfica del 2016 i encara avui discrecionalment per evitar l'ambigüitat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Seu · Veure més »

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sevilla · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sicília · Veure més »

Simó IV de Montfort

Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Corona d'Aragó і Simó IV de Montfort · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca catalana del Priorat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Siurana (Priorat) · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 7 de desembre de 1956) és un historiador medievalista italià instal·lat a Catalunya, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma.

Nou!!: Corona d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sucre · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tarragona · Veure més »

Taula de Canvis i Depòsits

La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació de la Taula de Canvi de Barcelona que havia estat instituïda pocs anys abans, el 1401.

Nou!!: Corona d'Aragó і Taula de Canvis i Depòsits · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.

Nou!!: Corona d'Aragó і Túria · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Terol · Veure més »

Terra regis

La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Terra regis · Veure més »

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Nou!!: Corona d'Aragó і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »

Tibald de Cepoy

Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tibald de Cepoy · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Tudilén

El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tractat de Tudilén · Veure més »

Trencavell

Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.

Nou!!: Corona d'Aragó і Trencavell · Veure més »

Trinidad Miró Mira

Trinidad María Miró Mira (Alcoi, 30 de setembre de 1960) és una política i musicòloga valenciana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Trinidad Miró Mira · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: Corona d'Aragó і Turtuixa · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Corona d'Aragó і Unió personal · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Universitat de València · Veure més »

Usatge

Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.

Nou!!: Corona d'Aragó і Usatge · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona · Veure més »

Usdefruit

L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.

Nou!!: Corona d'Aragó і Usdefruit · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Corona d'Aragó і València · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Corona d'Aragó і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vassallatge · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Veedor

Veedor és la persona encarregada a observar i inspeccionar activitats i proveïments.

Nou!!: Corona d'Aragó і Veedor · Veure més »

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vegueria · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Besiers

El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Besiers · Veure més »

Vescomtat de Brulhès

El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Brulhès · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vescomtat de Coserans

El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, a la conca del riu Salat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Coserans · Veure més »

Vescomtat de Gabardà

El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Gabardà · Veure més »

Vescomtat de Lodeva

El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània abraçant part del comtat de Lodeva.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Lodeva · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Vescomtat de Marsella

Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Marsella · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Rocabertí

Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Corona d'Aragó і Violant de Bar · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1035 · Veure més »

1068

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1068 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1076 · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 11 d'agost · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 11 d'octubre · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 11 de novembre · Veure més »

1113

El 1113 (MCXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1113 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1114 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1115 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1120 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1134 · Veure més »

1136

El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1136 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1137 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1141 · Veure més »

1142

El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1142 · Veure més »

1147

El 1147 (MCXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1147 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1148 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1149 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1150 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1151 · Veure més »

1152

El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1152 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1153 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1157 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1162 · Veure més »

1163

El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1163 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1164 · Veure més »

1166

El 1166 (MCLXVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1166 · Veure més »

1170

Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1170 · Veure més »

1172

El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1172 · Veure més »

1173

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1173 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1174 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1176 · Veure més »

1177

El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1177 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1180 · Veure més »

1192

El 1192 (MCXCII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1192 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1194 · Veure més »

1195

Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1195 · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 12 de setembre · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1208 · Veure més »

1213

1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1213 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1214 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1218 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1225 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1229 · Veure més »

1232

Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1232 · Veure més »

1233

El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1233 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1236 · Veure més »

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1238 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1243 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1244 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1260 · Veure més »

1262

El 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1262 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1267 · Veure més »

1270

El 1270 (MCCLXX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1270 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1280 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1283 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1286 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1289 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1291 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1295 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1299 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1303 · Veure més »

1304

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1305 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1311 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1319 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1326 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1327 · Veure més »

1333

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1333 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1336 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1344 · Veure més »

1348

s.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1348 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1350 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1358 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1359 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1375 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1387 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1388 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1391 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1396 · Veure més »

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1405 · Veure més »

1410

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1410 · Veure més »

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1412 · Veure més »

1462

; Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1462 · Veure més »

1472

El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1472 · Veure més »

1474

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1474 · Veure més »

1476

; Països Catalans; Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1476 · Veure més »

1479

; Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1479 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1495 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 15 de maig · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1504 · Veure més »

1506

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1506 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1516 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1555 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1681 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1707 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1715 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 18 de juny · Veure més »

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1812 · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1833 · Veure més »

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1856 · Veure més »

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1869 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1872 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1880 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1995 · Veure més »

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2003 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2008 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2010 · Veure més »

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2013 · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 24 de febrer · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 31 de desembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 31 de maig · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 5 de setembre · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 7 d'agost · Veure més »

805

El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 805 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 925 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catalano-aragonès, Catalunya-Aragó, Confederació Catalanoaragonesa, Confederació catalano-aragonesa, Confederació catalanoaragonesa, Corona Aragonesa, Corona Catalano-Aragonesa, Corona Catalanoaragonesa, Corona aragonesa, Corona catalana, Corona catalano aragonesa, Corona catalano-aragonesa, Corona catalanoaragonesa, Corona d'arago, Corona d'aragó, Corona de Catalunya i Aragó, Corona d’Aragó, Estats de la Corona d'Aragó, Expansió mediterrània de la Corona d'Aragó, L'EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA, La Corona d'Aragó, Regne de Catalunya i Aragó.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant