Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Corona d'Aragó

Índex Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

665 les relacions: Abat, Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun, Acciaiuoli, Al-Àndalus, Alberto Montaner Frutos, Alcoleja (Osca), Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons IV de Ribagorça, Alfons V de Ribagorça, Alfons VII de Lleó, Alfons X de Castella, Almogàver, Alou, Anales de la Corona de Aragón, Anatòlia, Andorra, Antoni de Bofarull i de Brocà, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antonio Ubieto Arteta, Aquitània, Aragó, Aragó!, Aragonès, Aragonesos, Argenteria, Ariza, Armand de Fluvià i Escorsa, Arquebisbe, Arròs, Art, Arxiu de la Corona d'Aragó, Atles Català, Audiència Reial, Àfrica del Nord, Bagdad, Balaguer, Baró, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Germe, Batalla de Kibistra, Batalla de Muret, Batalla de Portopí, Batalla de Roncesvalls, Batalla de Tira, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, ..., Batalla del Puig de Santa Maria, Batalla del riu Cefís, Batlle senyorial, Berenguer d'Entença i de Montcada, Berenguer de Palou II, Bernat de Rocafort, Bernat Desclot, Bernat Metge, Bertran de Castellet, Bienni Progressista, Bisbe, Blanca I de Navarra, Boltanya, Borrell II, Braç, Burgesia, Cabaler, Califa, Cambrils, Cancelleria Reial, Canonge, Capítols matrimonials, Capítols matrimonials de Barbastre (1137), Caplletra, Carcassona, Carladès, Carles de Viana, Carles II d'Anjou, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carn, Casa forta, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Casp, Castell de Miravet, Castell termenat, Castella, Catalans, Català, Catalunya, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catarisme, Catedral de Girona, Cavaller, Càller, Còrsega, Celífers, Censal, Cera, Cereal, Cervera, Cinca, Ciutat, Comerç català medieval, Compromís de Casp, Comtat d'Agen, Comtat d'Albi, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Avinyó, Comtat d'Embrun, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Besalú, Comtat de Bigorra, Comtat de Carcassona, Comtat de Carcí, Comtat de Cerdanya, Comtat de Comenge, Comtat de Conflent, Comtat de Dia, Comtat de Foix, Comtat de Forcalquier, Comtat de Gap, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Lodeva, Comtat de Malta, Comtat de Manresa, Comtat de Niça, Comtat de Nimes, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Rodés, Comtat de Salona, Comtat de Tolosa, Comtat de Valença, Comtat del Rosselló, Comtat del Vivarès, Comtat Venaissí, Comte, Comte-rei, Conquesta de Mallorca, Conquesta de València, Conquesta del Regne de Nàpols, Consell de Cent, Consell Reial, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Consolat de Mar, Constança de Sicília, Constantinoble, Constitució, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Coralls, Corberes, Corona de Castella, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts de Barcelona (1283), Corts de Barcelona (1701), Corts de Cadis, Corts de Montsó (1289), Corts forals valencianes, Costum, Cotó, Coure, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Pere el Cerimoniós, Crònica de Ramon Muntaner, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Cristòfor Colom, Croada d'al-Mariyya, Croada pisano-catalana, Croades, Cuba, Daroca, Decrets de Nova Planta, Delme, Dióscoro Puebla, Dignitat (títol), Dinastia Capet, Dinastia Carolíngia, Dinastia Trastàmara, Dinastia Ximena, Diputació del General de Catalunya, Diputació del General del Regne d'Aragó, Dot, Dret de conquesta, Ducat d'Atenes, Ducat de Neopàtria, Ebre, Edirne, Eduard I de Portugal, Emirat de Granada, Emirat de Làrida, Emirat de Turtuixa, Emirat de Xibrana, Empordà, Enric III de Castella, Ernest Belenguer Cebrià, Escacs, Escut d'armes, Església (institució), Església Catòlica Romana, Esmalt, Espanya, Espanyolisme, Estany (element), Estany de Salses, Euroregió, Federació, Felip I de Castella, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran Soldevila i Zubiburu, Festa de l'Estendard, Feu, Fibra d'espart, Fibra de cànem, Filipines, Fogatge, Fondarella, Formatge, Fraga, Francesc Antich Oliver, Francesc Camps i Ortiz, Francesc Eiximenis, Francesc Vicent, Frederic de Luna, Frederic III de Sicília, Furs, Gal·lípoli, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gautier V de Brienne, Gòtia, Genealogia del Casal d'Aragó, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Generalitat Valenciana, Gerba, Germana de Foix, Gesta Comitum Barchinonensium, Gibraltar, Girona, Gran Enciclopèdia Catalana, Gremi, Guardamar del Segura, Guerra Civil catalana, Guerra de la Unió, Guerra de Sicília (1282-1289), Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels dos Peres, Guerra dels Segadors, Guifré el Pilós, Herència, Hereu, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història de Catalunya, Història de l'Aragó, Història de la Catalunya del Nord, Història de la Franja de Ponent, Història de Mallorca, Història del dret català, Història del País Valencià, Historiografia, Honor (propietat), Honor regalis, Illa d'Egina, Illa de França, Illes Balears, Illes Orientals d'al-Àndalus, Imperi Bizantí, Incunable, Isabel I de Castella, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jaume III de Mallorca, Jaume Sobrequés i Callicó, Jerónimo Zurita y Castro, Jesús Lalinde Abadia, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan II de Castella, Joan II de Tessàlia, Joana I de Castella, José Ángel Sesma Muñoz, José María Aznar López, José Montilla i Aguilera, Jurament, Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó, La Corona de Aragón, Liber Elegantiarum, Liber feudorum maior, Liber Maiolichinus, Llana, Llatí, Llegítima, Llei de llengües d'Aragó (2009), Lleida, Llenguadoc, Lli, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Llista de consellers reials, Llista de Corts Generals Catalanes, Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Castella, Llista dels comtes de Tolosa, Llobató, Llotja, Llotja de la Seda, Llotja de Mar, Lluís III de Provença, Lo Borg Sant Dalmatz, Luisa Fernanda Rudi Úbeda, Madrid, Mals usos, Mar Mediterrània, Marcelino Iglesias Ricou, Mariano Rajoy Brey, Marquesat de Busca, Marroc, Martí el Jove, Martí l'Humà, Mas, Max Cahner i Garcia, Menestral, Menorca, Mequinensa, Millau, Minorista, Miravet, Monarca, Monarquia, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia Catòlica, Monarquia constitucional, Monarquia d'Espanya, Monestir, Monjo, Montpeller, Montsó, Museu d'Història de Barcelona, Museu Lázaro Galdiano, Narbona, Navarra, Nàpols, Noblesa, Noucentisme, Occitània, Or, Orde del Cister, Orde militar, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Orfebreria, País Basc, País Valencià, Pacte de Tortosa, Pactisme, Pallars Sobirà, Palma, Papa Innocenci III, Pariatge, Partit Popular (Espanya), Pasqual Maragall i Mira, Pau i Treva de Déu, Pell, Península Ibèrica, Pere de Castellnou, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I d'Aragó i Pamplona, Pere Martell, Peronella d'Aragó, Perpinyà, Pesta negra, Pierre Bonnassie, Pierre Vilar, Pla Hidrològic Nacional, Ponç III de Cabrera, Port, Portugal, Potestas, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Prelat, President d'Aragó, President de la Generalitat de Catalunya, President de la Generalitat Valenciana, President del Govern de les Illes Balears, Primícia, Principat d'Orange, Principat de Catalunya, Prior, Privilegi de Sant Feliu de Guíxols, Procurador general, Províncies Unides, Provença, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon de Caldes, Ramon I de Montcada, Ramon Muntaner, Ramon V de Tolosa, Ràtzia de 1330, Rector, Regne constitucional d'Espanya, Regne d'Anglaterra, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Múrcia, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de Toledo, Regne de València, Reial Acadèmia de la Història, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reis Catòlics, Remences, Repúbliques Marítimes, Riu Loira, Roger de Flor, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Safrà, Salari, Salou, Salses, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Sangüesa, Sant Jordi, Sant patró, Sant Vicent Ferrer, Santa Seu, Santiago Sobrequés i Vidal, Saragossa, Sardenya, Sarinyena, Sèu, Seda, Segle IX, Segle XII, Segle XIII, Segle XIV, Segle XV, Segle XVI, Segle XX, Senyera Reial, Senyor, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Setge de Bonifacio, Setge de Magnèsia, Sicília, Simó IV de Montfort, Siurana (Priorat), Societat estamental, Stefano Maria Cingolani, Sucre, Tarragona, Taula de Canvis i Depòsits, Túria, Terol, Terra regis, Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tibald de Cepoy, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Tudilén, Tractat dels Pirineus, Trencavell, Trinidad Miró Mira, Turtuixa, Unió personal, Universitat de València, Usatge, Usatges de Barcelona, Usdefruit, València, Valentí Almirall i Llozer, Vassallatge, Víctor Balaguer i Cirera, Vegueria, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Besiers, Vescomtat de Brulhès, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Coserans, Vescomtat de Gabardà, Vescomtat de Lodeva, Vescomtat de Marçan, Vescomtat de Marsella, Vescomtat de Millau, Vescomtat de Narbona, Vescomtat de Rocabertí, Violant de Bar, 1035, 1068, 1076, 11 d'agost, 11 d'octubre, 11 de novembre, 1113, 1114, 1115, 1120, 1134, 1136, 1137, 1141, 1142, 1147, 1148, 1149, 1150, 1151, 1152, 1153, 1157, 1162, 1163, 1164, 1166, 1170, 1172, 1173, 1174, 1176, 1177, 1180, 1192, 1194, 1195, 1196, 12 de setembre, 1208, 1213, 1214, 1218, 1225, 1228, 1229, 1232, 1233, 1236, 1238, 1243, 1244, 1260, 1262, 1267, 1270, 1276, 1280, 1282, 1283, 1285, 1286, 1289, 1291, 1295, 1299, 1303, 1304, 1305, 1311, 1319, 1326, 1327, 1333, 1336, 1344, 1348, 1350, 1358, 1359, 1375, 1385, 1387, 1388, 1391, 1396, 1405, 1410, 1412, 1416, 1458, 1462, 1472, 1474, 1475, 1476, 1479, 1495, 15 de maig, 1504, 1506, 1516, 1555, 1556, 1598, 1621, 1640, 1652, 1659, 1665, 1681, 1700, 1705, 1707, 1713, 1714, 1715, 1716, 18 de juny, 1812, 1833, 1852, 1854, 1856, 1867, 1868, 1869, 1872, 1880, 1995, 2003, 2008, 2010, 2013, 24 de febrer, 31 de desembre, 31 de maig, 5 de setembre, 7 d'agost, 805, 925. Ampliar l'índex (615 més) »

Abat

Sant Antoni Abat. L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare» en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.

Nou!!: Corona d'Aragó і Abat · Veure més »

Abdicació de Peronella, reina d'Aragó

''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dóna al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona). Barcelona, a 18 de juliol de 1164. L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella féu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Corona d'Aragó і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó · Veure més »

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun

Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun ibn Yaqub al-Mansur ibn Yússuf ibn Abd-al-Mumin ibn Alí, més conegut simplement com a Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun (en àrab أبو العلا إدريس المأمون بن المنصور, Abū l-ʿUlā Idrīs al-Maʾmūn ibn al-Manṣūr) nascut en data aproximada el 1185/1186 a Malàga i germà del setè califa dels almohades Abu-Muhàmmad Abd Al·lah al-Àdil ibn Yaqub al-Mansur, va esdevenir el vuitè califa dels almohades l'any 1227 rivalitzant amb Yahya al-Mútassim.

Nou!!: Corona d'Aragó і Abu-l-Ulà Idrís al-Mamun · Veure més »

Acciaiuoli

El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del a Florència.

Nou!!: Corona d'Aragó і Acciaiuoli · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Corona d'Aragó і Al-Àndalus · Veure més »

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alberto Montaner Frutos · Veure més »

Alcoleja (Osca)

Alcoleja (en aragonès: Alcoleya de Cinca i en castellà: Alcolea de Cinca) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca del Cinca Mitjà.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alcoleja (Osca) · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons IV de Ribagorça

Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça (Alfons d'Aragó i Foix, el Vell, també conegut com a Alfons de Gandia) (1332-1412), Marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »

Alfons V de Ribagorça

Alfons V d'Aragó d'Eiximenis, el Jove (v 1358 - 1425), duc de Gandia, comte de Dénia i comte de Ribagorça (1412-1425).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons V de Ribagorça · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157) i emperador d'Espanya (1135-1157).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Corona d'Aragó і Alfons X de Castella · Veure més »

Almogàver

Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles XII i XV.

Nou!!: Corona d'Aragó і Almogàver · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de propietat de béns immobles, generalment terres, en el qual durant l'edat medieval el propietari (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les terres,Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Corona d'Aragó і Alou · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Corona d'Aragó і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Anatòlia · Veure més »

Andorra

Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un estat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Andorra · Veure més »

Antoni de Bofarull i de Brocà

Antoni de Bofarull i de Brocà (Reus, 4 de novembre de 1821 - Barcelona, 12 de febrer de 1892) fou un historiador, poeta, novel·lista i dramaturg català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Antoni de Bofarull i de Brocà · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: Corona d'Aragó і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn i l'Iparralde).

Nou!!: Corona d'Aragó і Aquitània · Veure més »

Aragó, Aragó!

'''«cridaven Aragón! Aragón!» '''Batalla de Kibistra (1304)Crònica de Ramon Muntaner(Còdex del 1342) El crit Aragó, Aragó! (en aragonès: Aragón, Aragón!) fou el crit de guerra principal que proferien les hosts militars del Casal d'Aragó; la raó és que era el cognom dels sobirans i era bramat unànimement per aragonesos, catalans, mallorquins, valencians i sicilians, tots súbdits del Casal d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Aragó, Aragó! · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Corona d'Aragó і Aragonès · Veure més »

Aragonesos

Els aragonesos i les aragoneses (en singular: aragonès, aragonesa; en aragonès os aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa; en castellà los aragoneses, m. aragonés, f. aragonesa) són un poble originari dAragó. 47.686, o un 3%, comparteixen llengua i cultura amb els catalans (els anomenats franjolins); 25.000, o un 2%, parlen aragonès, la llengua pròpia i històrica dels aragonesos, però limitada a les zones septentrionals i orientals. Avui en dia la majoria de la població de l'Aragó parla castellà aragonès. Amb una població d'1.277.471 (2006) habitants, representen un 3% de la població total espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Aragonesos · Veure més »

Argenteria

Gerra de plata L'argenteria és l'art i l'ofici de treballar l'argent, l'or (orfebreria), el platí i d'altres metalls fins.

Nou!!: Corona d'Aragó і Argenteria · Veure més »

Ariza

Ariza (Fariza en aragonès) és un municipi d'Aragó de la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Comunitat de Calataiud.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ariza · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931), que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels "simples" bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Corona d'Aragó і Arquebisbe · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: Corona d'Aragó і Arròs · Veure més »

Art

''Al·legoria de l'art'' (1690-1694), de Sebastiano Ricci. Lleó Shisa japonès. ''El naixement de Venus'' (detall) de Sandro Botticelli. L’art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.

Nou!!: Corona d'Aragó і Art · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Corona d'Aragó і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham.

Nou!!: Corona d'Aragó і Atles Català · Veure més »

Audiència Reial

L'audiència reial era una institució de la Corona d'Aragó consistent en el fet que el rei rebia les persones del seu regne que li ho demanaven per a escoltar-ne les súpliques, fossin o no de caràcter judicial, i prendre una decisió al respecte.

Nou!!: Corona d'Aragó і Audiència Reial · Veure més »

Àfrica del Nord

Mapa dels estats que integren l'Àfrica del Nord L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.

Nou!!: Corona d'Aragó і Àfrica del Nord · Veure més »

Bagdad

Bagdad (en àrab بغداد, Baḡdād) és la capital d'Iraq i de la província de Bagdad.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bagdad · Veure més »

Balaguer

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i cap del partit judicial de Balaguer, a la província de Lleida, Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Balaguer · Veure més »

Baró

Corona de '''baró'''. Baró (en femení baronessa) és un títol nobiliari de rang inferior al de vescomte (o, on no n'hi ha, al de comte).

Nou!!: Corona d'Aragó і Baró · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Barcelona · Veure més »

Batalla d'Almansa

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla de Germe

La Batalla de Germe es va lliurar entre el mes d'abril i maig del 1304Montcada cap.XIII a Germe (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Germiyan-oğhlu.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Germe · Veure més »

Batalla de Kibistra

La Batalla de Kibistra (també anomenada Batalla de les Muntanyes del Taure o Batalla del Taurus) es va lliurar la Diada de la Mare de Déu d'Agost (15 d'agost) del 1304 a Kibistra, prop de les Muntanyes del Taure (península d'Anatòlia), i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia l'Emperador Andrònic II Paleòleg, contra una gran coalició de tropes reunides pels Emirats turcs d'Anatòlia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Kibistra · Veure més »

Batalla de Muret

La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort que participaven en la Croada albigesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Muret · Veure més »

Batalla de Portopí

La Batalla de Portopí, també anomenada Batalla de Sa Porrassa, va tenir lloc a Portopí el 12 de setembre de 1229 entre l'exèrcit de Jaume el Conqueridor de la Corona d'Aragó i Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, el valí de Mallorca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Portopí · Veure més »

Batalla de Roncesvalls

La batalla de Roncesvalls es va produir l'any 778 al Pirineu entre l'exèrcit de Carlemany que fugia d'una infructuosa campanya per conquerir Saragossa, i els vascons.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Roncesvalls · Veure més »

Batalla de Tira

La Batalla de Tira es va lliurar entre el mes de juny i juliol del 1304 a Tira (Península d'Anatòlia) i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient, que servia a l'emperador bizantí Andrònic II Paleòleg, contra les tropes turques de l'Emirat de Menteşe-oğhlu (Gabella de Mendeixa), de l'Emirat de Germiyan-oğhlu (Gabella de Cesa) i de l'Emirat d'Aydın-oğhlu (Gabella de Tin).

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Tira · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la Batalla de Brihuega.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Batalla del Puig de Santa Maria

La batalla del Puig de Santa Maria, coneguda simplement com la batalla del Puig, es produí l'any 1237 en la campanya per a conquerir la ciutat de València.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla del Puig de Santa Maria · Veure més »

Batalla del riu Cefís

La batalla del riu Cefís també anomenada batalla d'Halmyros o batalla d'Orchomenos) es va lliurar el 15 de març del 1311 al Ducat d'Atenes i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient amb les tropes franques de Gautier V de Brienne, duc d'Atenes. Ha estat qualificada com una de les batalles més extraordinàries de la història, després de la qual, vencedors (almogàvers) i vençuts (francs) restaren sense capitans: els primers perquè ja els havien perdut abans; els segons perquè els perderen gairebé tots en la batalla. Per primera vegada a la història, es veié el cas extraordinari d'uns vencedors cercant entre els vençuts un cabdill que els governés.

Nou!!: Corona d'Aragó і Batalla del riu Cefís · Veure més »

Batlle senyorial

Batlle o Batle, segons el DCVB prové del llatí bajŭlu «bastaix» que en el llatí medieval passà del significat de «carregat materialment» al de «carregat d'una funció delegada d'un superior».

Nou!!: Corona d'Aragó і Batlle senyorial · Veure més »

Berenguer d'Entença i de Montcada

Berenguer d'Entença (? - 1306) va ser un noble aragones del llinatge dels Entença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Berenguer d'Entença i de Montcada · Veure més »

Berenguer de Palou II

Berenguer de Palou II (? - Barcelona, 1241) fou bisbe de Barcelona entre els anys 1212 i 1241.

Nou!!: Corona d'Aragó і Berenguer de Palou II · Veure més »

Bernat de Rocafort

Bernat de Rocafort (o Berenguer de Rocafort) (Morella?/Barcelona? - Aversa, 1309) fou un militar valencià o català, cabdill dels almogàvers.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bernat de Rocafort · Veure més »

Bernat Desclot

Bernat Desclot, historiador, probablement originari del Vescomtat de Castellnou, va viure a la segona meitat del segle XIII.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bernat Desclot · Veure més »

Bernat Metge

Bernat Metge (Barcelona, entre 1340 i 1346 – 1413) fou un escriptor, traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bernat Metge · Veure més »

Bertran de Castellet

Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bertran de Castellet · Veure més »

Bienni Progressista

Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bienni Progressista · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Bisbe · Veure més »

Blanca I de Navarra

Blanca I de Navarra (6 de juliol de 1387 - Santa María la Real de Nieva, Segòvia, 1 d'abril de 1441), comtessa de Nemours i reina de Navarra (1425-1441).

Nou!!: Corona d'Aragó і Blanca I de Navarra · Veure més »

Boltanya

Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un poble situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.

Nou!!: Corona d'Aragó і Boltanya · Veure més »

Borrell II

Borrell II (927 - 992) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992) i comte d'Urgell (948-992).

Nou!!: Corona d'Aragó і Borrell II · Veure més »

Braç

Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Braç · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Corona d'Aragó і Burgesia · Veure més »

Cabaler

Cabaler (derivat de Cabal) o fadristern és un terme jurídic tradicional del dret català, que es comença a utilitzar durant el segle XIV.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cabaler · Veure més »

Califa

Califa és el títol que designava la màxima autoritat de l'islam, tant a nivell espiritual com polític.

Nou!!: Corona d'Aragó і Califa · Veure més »

Cambrils

Cambrils és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cambrils · Veure més »

Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada al segle XIII.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cancelleria Reial · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Corona d'Aragó і Canonge · Veure més »

Capítols matrimonials

Els capítols matrimonials són un negoci jurídic accessori del matrimoni, l'eficàcia dels quals depèn de la celebració matrimoni.

Nou!!: Corona d'Aragó і Capítols matrimonials · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre (1137)

Capítols matrimonials de Barbastre (11 d'agost del 1137) Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Capítols matrimonials de Barbastre (1137) · Veure més »

Caplletra

Caplletra a un manuscrit del segle XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Nou!!: Corona d'Aragó і Caplletra · Veure més »

Carcassona

Carcassona (en occità Carcassona, pronunciat; en francès Carcassonne) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d' Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carcassona · Veure més »

Carladès

Escut del Carladès El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carladès · Veure més »

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421 - Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles de Viana · Veure més »

Carles II d'Anjou

Moneda de '''Carles II d'Anjou''', rei de Nàpols, comte d'Anjou i de Provença, 1285-1309. Carles II d'Anjou dit el coix (1254 - Nàpols 1309), rei de Nàpols, Jerusalem i comte de Provença (1285-1309).

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles II d'Anjou · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II, anomenat l'Embruixat (el Hechizado, en castellà; Madrid 1661 - ídem 1700) fou monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

L'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, actual Bèlgica, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste, Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), monarca d'Espanya (1516-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740) en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a arxiduc Carles, o Carles III d'Aragó com a pretendent al tron de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, aconseguint el suport del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de València (1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de Carles III.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carn

Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Carn · Veure més »

Casa forta

Una casa forta o mas fortificat és una casa habitada dotada d'elements constructius defensius (murs i torres), però que no assoleix ni pretén assolir les dimensions i el disseny específic del castell, destinada més a la protecció de vides que dels béns i les propietats.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casa forta · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom,... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona''». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Corona d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »

Casp

Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi de l'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.

Nou!!: Corona d'Aragó і Casp · Veure més »

Castell de Miravet

El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.

Nou!!: Corona d'Aragó і Castell de Miravet · Veure més »

Castell termenat

Castell termenat era una circumscripció territorial petita centrada en un castell, generalment auster i de petites dimensions, en la qual el titular exercia la jurisdicció.

Nou!!: Corona d'Aragó і Castell termenat · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Corona d'Aragó і Castella · Veure més »

Catalans

El català és un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Corona d'Aragó і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalunya · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del segle XIII per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catalunya Vella · Veure més »

Catarisme

Creu de Tolosa. El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del segle X fins al XIV, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental bizantina ortodoxa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catarisme · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Corona d'Aragó і Catedral de Girona · Veure més »

Cavaller

Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Viktor Mikhailovich Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és "persona que munta a cavall", que és de gran riquesa en semàntica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cavaller · Veure més »

Càller

Càller (en sard Casteddu de Callaris o simplement Casteddu, en italià Cagliari) és una ciutat de Sardenya, capital de la regió autònoma de Sardenya i de la ciutat metropolitana de Càller.

Nou!!: Corona d'Aragó і Càller · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds (entre 41º i 43º de latitud nord) sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Corona d'Aragó і Còrsega · Veure més »

Celífers

Els celífers (Caelifera) són un subordre d'insectes ortòpters caracteritzats per les antenes curtes, així com per tenir el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Celífers · Veure més »

Censal

El censal és una obligació perpètua, però que incorpora la possibilitat de redempció.

Nou!!: Corona d'Aragó і Censal · Veure més »

Cera

espelma de ceraCera originàriament és la substància secretada per l'abella usada per la construcció dels seus ruscs.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cera · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten per al gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cereal · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cervera · Veure més »

Cinca

El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cinca · Veure més »

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població treballant a l'agricultura.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ciutat · Veure més »

Comerç català medieval

Nau típica medieval catalana: la Coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta. L'expansió del comerç català medieval de la Corona d'Aragó es va canalitzar en cinc direccions: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental, la península Itàlica, la península Ibèrica i l'Europa continental i de l'Atlàntic nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comerç català medieval · Veure més »

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria a l'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà, mort el 1410.

Nou!!: Corona d'Aragó і Compromís de Casp · Veure més »

Comtat d'Agen

El comtat d'Agen o Comtat d'Agenès (en francès Agénois) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a Gascunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Agen · Veure més »

Comtat d'Albi

El comtat d'Albi fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat d'Albi.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Albi · Veure més »

Comtat d'Armanyac

Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del segle X. El nom del país es creu que ve d'un cap militar franc que va establir-se a la regió al segle V.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Armanyac · Veure més »

Comtat d'Avinyó

El comtat d'Avinyó (també anomenat Provença-Avinyó) fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb capital a la ciutat d'Avinyó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Avinyó · Veure més »

Comtat d'Embrun

El comtat d'Embrun fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Embrun · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (Ausona) va ser constituït cap al 798, sobre la base de l'antic bisbat d'Ausona, i tenia com a capital Vic (Vicus).

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'imperi carolingi erigiren al segle IX sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Berga

El comtat de Berga fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles X a XII, que gairebé sempre va dependre del comtat de Cerdanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Berga · Veure més »

Comtat de Besalú

El comtat de Besalú fou un dels comtats existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Besalú · Veure més »

Comtat de Bigorra

Escut d'armes del Comtat de Bigorra El comtat de Bigorra fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Bigorra · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El comtat de Cerdanya fou un dels constituïts en el territori anomenat Marca Hispànica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Comenge

Escut d'armes dels comtes de Comenge El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Comenge · Veure més »

Comtat de Conflent

El comtat de Conflent fou un dels que es constituí al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Dia

El comtat de Dia (francès Die, conegut també com a Diois), fou una jurisdicció feudal de Provença, situat al nord de la regió de Provença en direcció a Grenoble i Valença, però dins el que fou el regne de Provença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Dia · Veure més »

Comtat de Foix

El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Foix · Veure més »

Comtat de Forcalquier

Mapa de Provença prop de 1200 Escut Mapa del comtat el 1125 El comtat de Forcalquier fou una jurisdicció feudal de Provença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Forcalquier · Veure més »

Comtat de Gap

El comtat de Gap fou una jurisdicció feudal de Provença; el territori, format per diverses senyories eclesiàstiques i laiques, es va anar constituint en jurisdicció amb títol comtal a partir del segle XI.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Gap · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Girona

El comtat de Girona fou un dels comtats que es constituí al sud del Pirineu després de la conquesta franca del territori l'any 785; formà part del territori denominat Marca Hispànica i va ser un dels comtats que donarien origen a la regió coneguda com la Gòtia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Lodeva

El comtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània a França centrada a la ciutat de Lodeva (en francès Lodeve).

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Lodeva · Veure més »

Comtat de Malta

El Comtat de Malta va ser un senyoriu feudal del Regne de Sicília que dominava les illes de Malta i Gozo.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Malta · Veure més »

Comtat de Manresa

Comtat de Manresa fou una denominació que es donà a l'extrem occidental del comtat d'Osona, a partir del Moianès i del Bages; gràcies a l'expansió cristiana per terres d'al-Àndalus, l'àrea dita comtat de Manresa s'estengué vers l'Anoia, la Segarra i l'Urgell.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Manresa · Veure més »

Comtat de Niça

El jardí Foncet a Niça El comtat de Niça, que també s'anomena el País Niçard (en occità: Comtat de Niça, País Niçard; en francès: Comté de Nice, Pays Niçois; en italià: Contea di Nizza, Paese Nizzardo), és una regió històrica d'Occitània, a l'est, a l'entorn de la ciutat de Niça i que s'expandeix entre el mar Mediterrani (costa d'Atzur), el riu Var i la cresta de l'extrem sud dels Alps.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Niça · Veure més »

Comtat de Nimes

El comtat de Nimes fou una jurisdicció feudal d'Occitània, sorgida després del 754 quan la ciutat de Nimes va passar als carolingis.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Nimes · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El comtat de Ribagorça, un dels existents al territori que, durant la primera meitat del segle IX, alguns cronistes de la cort carolíngia denominaren Marca Hispànica, comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i una bona part de la conca de la Noguera Ribagorçana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Rodés

Armes dels vescomtes, després comtes, de Rodés fins a 1314 El vescomtat de Rodés (en francès Rodez) fou una jurisdicció feudal d'Occitània que estava format per les terres de la ciutat de Rodés i el seu terme, capital del comtat de Roergue.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Rodés · Veure més »

Comtat de Salona

Comtat de Salona fou una jurisdicció feudal catalana a Grècia centrada a la ciutat de Salona (Grècia), antiga Amfisa, coneguda pels catalans com Sola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Salona · Veure més »

Comtat de Tolosa

Tolosa fou un comtat que va existir des de finals del segle VIII fins a la meitat del segle XIII a Occitània, que pren el nom de la ciutat de Tolosa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat de Valença

El comtat de Valença (Valence), a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre a la ciutat de Valença.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat de Valença · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats existents durant l'alta edat mitjana en el territori anomenat Marca Hispànica després de la conquesta carolíngia com una extensió del poder imperial.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtat del Vivarès

El comtat del Vivarès o de Viviers fou una jurisdicció feudal que es va formar en temps de Carlemany (Comitatus Vivariensis) amb centre a l'antiga població de Viviers llavors seu d'un bisbe.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat del Vivarès · Veure més »

Comtat Venaissí

El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comtat Venaissí · Veure més »

Comte

Corona comtalComte és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comte · Veure més »

Comte-rei

Comte-rei és un recurs historiogràficSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Comte-rei · Veure més »

Conquesta de Mallorca

La Conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa (en àrab Al-jaza'ir al-Sharquiya li-l-Andalus: Les Illes Orientals d'al-Àndalus).

Nou!!: Corona d'Aragó і Conquesta de Mallorca · Veure més »

Conquesta de València

La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Conquesta de València · Veure més »

Conquesta del Regne de Nàpols

La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme entre 1435 i 1442 que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.

Nou!!: Corona d'Aragó і Conquesta del Regne de Nàpols · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consell de Cent · Veure més »

Consell Reial

El Consell Reial, Consell del rei o Cúria règia era, des de la baixa edat mitjana, l'organisme consultiu d'un sobirà de la corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consell Reial · Veure més »

Consell Superior d'Investigacions Científiques

Raval El Consell Superior d'Investigacions Científiques o CSIC és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »

Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana

La Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana fou un departament o conselleria del Consell de la Generalitat amb competències en matèria de política lingüística, patrimoni cultural valencià, promoció cultural i esports.

Nou!!: Corona d'Aragó і Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Consolat de Mar · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constança de Sicília · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constantinoble · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constitució · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Constitucions catalanes · Veure més »

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Nou!!: Corona d'Aragó і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »

Coralls

Coral en forma de pilar Escull coral·lí Coral cervell (''Diploria labyrinthiformis'') Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.

Nou!!: Corona d'Aragó і Coralls · Veure més »

Corberes

Les Corberes (en occità Corbièras o Corbièiras; en francès Corbières) o massís de les Corberes són un conjunt de muntanyes al límit entre el Rosselló i la Fenolleda al sud i l'Aude (Llenguadoc) al nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corberes · Veure més »

Corona de Castella

La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corona de Castella · Veure més »

Corts Catalanes

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts Catalanes · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts de Barcelona (1283)

A les Corts de Barcelona de 1283 Pere el Gran, amb l'amenaça de la Croada contra la Corona d'Aragó es va comprometre a reunir les Corts Catalanes un cop l'any, i a no promulgar cap constitució general o estatut sense l'aprovació d'aquella institució.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Barcelona (1283) · Veure més »

Corts de Barcelona (1701)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Barcelona (1701) · Veure més »

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Cadis · Veure més »

Corts de Montsó (1289)

Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts de Montsó (1289) · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts de València o corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del segle XIII fins al XVIII.

Nou!!: Corona d'Aragó і Corts forals valencianes · Veure més »

Costum

Un Costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Costum · Veure més »

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cotó · Veure més »

Coure

El coure (del llatí cuprum), de símbol Cu, és un element químic de nombre atòmic 29 i un dels metalls més importants.

Nou!!: Corona d'Aragó і Coure · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Corona d'Aragó і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica de Pere el Cerimoniós

Edició de 1885 de la ''Crònica de Pere el Cerimoniós'' La Crònica de Pere el Cerimoniós és la quarta de les quatre grans cròniques dels segles XIII i XIV.

Nou!!: Corona d'Aragó і Crònica de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Crònica de Ramon Muntaner

CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz, 1844'' La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de les quatre grans cròniques i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).

Nou!!: Corona d'Aragó і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Cristòfor Colom

Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cristòfor Colom · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Corona d'Aragó і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Corona d'Aragó і Croada pisano-catalana · Veure més »

Croades

Les croades foren una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós, organitzades per coalicions d'estats europeus a fi d'alliberar Terra Santa (Jerusalem) dels musulmans, i sostingudes pels denominats 'estats cristians' de la regió.

Nou!!: Corona d'Aragó і Croades · Veure més »

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba—la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Nou!!: Corona d'Aragó і Cuba · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Daroca · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels camperols destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Delme · Veure més »

Dióscoro Puebla

Dióscoro Teófilo Puebla Tolín (Melgar de Fernamental, Burgos, 25 de febrer de 1831 - Madrid, 24 d'octubre de 1901) va ser un pintor de l'època de l'eclectisme.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dióscoro Puebla · Veure més »

Dignitat (títol)

La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dignitat (títol) · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia Carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia Carolíngia

La dinastia Carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles VIII i X. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir la merovíngia el 751.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia Carolíngia · Veure més »

Dinastia Trastàmara

Es dóna el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia Trastàmara · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dóna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Diputació del General del Regne d'Aragó

La Diputació del General del Regne d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere IV.

Nou!!: Corona d'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »

Dot

Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, estant en molts casos proporcional a l'estatus social del futur marit.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dot · Veure més »

Dret de conquesta

El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Dret de conquesta · Veure més »

Ducat d'Atenes

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ducat d'Atenes · Veure més »

Ducat de Neopàtria

El Ducat de Neopàtria fou un territori històric situat a Grècia, a la regió de Tessàlia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ducat de Neopàtria · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (en castellà, basc i aragonès Ebro, en llatí Hiberus Flumen, en àrab أبرة Ibruh) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ebre · Veure més »

Edirne

Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antiga Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.

Nou!!: Corona d'Aragó і Edirne · Veure més »

Eduard I de Portugal

Eduard I de Portugal o Duarte I de Portugal l'Eloqüent (Viseu 1391 - Tomar 1438), rei de Portugal (1433-1438).

Nou!!: Corona d'Aragó і Eduard I de Portugal · Veure més »

Emirat de Granada

Lemirat, taifa, Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Granada · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida (en àrab طائفة لاردة, ṭāʾifa Lārida) fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa es creà arran de la desaparició del califat de Còrdova.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emirat de Xibrana

L'emirat de Xibrana és el nom que s'aplica al darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Emirat de Xibrana · Veure més »

Empordà

L’Empordà és una comarca catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Nou!!: Corona d'Aragó і Empordà · Veure més »

Enric III de Castella

Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).

Nou!!: Corona d'Aragó і Enric III de Castella · Veure més »

Ernest Belenguer Cebrià

Ernest Belenguer Cebrià (València, 1946) és un historiador valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ernest Belenguer Cebrià · Veure més »

Escacs

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і Escacs · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes escut heràldic (també dit armories o, simplement, escut) és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Escut d'armes · Veure més »

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Nou!!: Corona d'Aragó і Església (institució) · Veure més »

Església Catòlica Romana

LEsglésia Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià.

Nou!!: Corona d'Aragó і Església Catòlica Romana · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria mòlta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Corona d'Aragó і Esmalt · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Corona d'Aragó і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, consegüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Espanyolisme · Veure més »

Estany (element)

L'estany és un element químic de nombre atòmic 50 situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements.

Nou!!: Corona d'Aragó і Estany (element) · Veure més »

Estany de Salses

'''Estany de Salses''' Lestany de Salses, també anomenat estany de Leucata (en occità estanh de Leucata, en francès étang de Salses o étang de Leucate) és un estany d'aigua dolça i salada, el més septentrional dels Països Catalans, amb la part nord que banya terres occitanes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Estany de Salses · Veure més »

Euroregió

Una euroregió de la Unió Europea és una forma d'estructura per a la cooperació transfronterera entre dos o més països europeus.

Nou!!: Corona d'Aragó і Euroregió · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Corona d'Aragó і Federació · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Nou!!: Corona d'Aragó і Felip I de Castella · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: Corona d'Aragó і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Corona d'Aragó і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Corona d'Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ferran Soldevila i Zubiburu · Veure més »

Festa de l'Estendard

La Festa de l'Estendard commemora l'entrada a la Madina Mayurqa, a partir d'aleshores anomenada Ciutat de Mallorca, de les tropes de la Corona d'Aragó de Jaume el Conqueridor que el 31 de desembre de 1229 venceren els sarraïns.

Nou!!: Corona d'Aragó і Festa de l'Estendard · Veure més »

Feu

Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat a canvi que se li lliurés un domini reial.

Nou!!: Corona d'Aragó і Feu · Veure més »

Fibra d'espart

llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fibra d'espart · Veure més »

Fibra de cànem

Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fibra de cànem · Veure més »

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag estès pel Pacífic occidental, a uns 700 km al sud-est del continent asiàtic, i és el grup d'illes més septentrional de la Insulíndia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Filipines · Veure més »

Fogatge

El fogatge era un impost directe creat en l'època de Pere III.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fogatge · Veure més »

Fondarella

Fondarella és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.

Nou!!: Corona d'Aragó і Fondarella · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Corona d'Aragó і Formatge · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Corona d'Aragó і Fraga · Veure més »

Francesc Antich Oliver

Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, ex-president de les Illes Balears.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francesc Antich Oliver · Veure més »

Francesc Camps i Ortiz

Francesc Camps i Ortiz, també conegut com a Francisco Enrique Camps Ortiz o Paco Camps, (València, 28 d'agost de 1962) és un polític valencià i cinquè president de la Generalitat Valenciana de l'etapa autonòmica iniciada per la Transició democràtica espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francesc Camps i Ortiz · Veure més »

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis - també Ximenes, Eiximenes o Jimenez - (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) (OFM) fou un escriptor franciscà català del segle XIV a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francesc Eiximenis · Veure més »

Francesc Vicent

Francesc Vicent (Sogorb, 1450 - ?, 1512) fou un valencià autor del primer tractat sobre escacs conegut, el Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, imprès a València el 15 de maig de 1495 a la impremta de Lope de Roca Alemany i Pere Trincher.

Nou!!: Corona d'Aragó і Francesc Vicent · Veure més »

Frederic de Luna

Frederic de Luna, conegut també com a Frederic d'Aragó i de Sicília, (Sicília, 1402? - Urueña, Castella, 1438), Duc d'Arjona, comte de Luna i senyor de Sogorb, del llinatge dels Luna.

Nou!!: Corona d'Aragó і Frederic de Luna · Veure més »

Frederic III de Sicília

Frederic III de Sicília, anomenat el Simple o el Senzill (Catània, 1341 - Messina, 27 de juliol de 1377), fou rei de Sicília i duc d'Atenes i Neopàtria (1355-1377).

Nou!!: Corona d'Aragó і Frederic III de Sicília · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Corona d'Aragó і Furs · Veure més »

Gal·lípoli

El port de Gelibolu Gal·lípoli (en turc Gelibolu; en grec Cal·lípolis o Καλλίπολις, Kallípolis, literalment 'ciutat bella', d'on prové el nom amb què ha estat coneguda tradicionalment en català, Gal·lípoli) és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un distrite de la província de Çanakkale.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gal·lípoli · Veure més »

Garcia Sanxes III de Pamplona

Garcia Sanxes III, dit el de Nájera (d 1020 - Atapuerca 1054), rei de Pamplona (1035-1054).

Nou!!: Corona d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »

Gautier V de Brienne

Gautier V de Brienne (circa. 1275 - 15 de març, del 1311) nascut a Brienne-le-Château, Aube, Xampanya, França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gautier V de Brienne · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gòtia · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Corona d'Aragó і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià (oficialment Comunitat Valenciana).

Nou!!: Corona d'Aragó і Generalitat · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià, que fins a la reforma de l'Estatut del 2006 s'anomenava Generalitat Valenciana, tal com es coneix tradicionalment en l'actualitat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Generalitat Valenciana · Veure més »

Gerba

Gerba o Djerba (en àrab جربة, Jarba) és una illa de la costa sud-est de Tunísia, al golf de Gabes, a prop del litoral.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gerba · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: Corona d'Aragó і Germana de Foix · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La ''Gesta Comitum Barchinonensium'' recull a l'inici la llegenda de Guifré el Pilós («''De Guiffredo pilose...''») La Gesta Comitum Barchinonensium (en català: Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del segle XII, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gibraltar · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Girona · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gremi

''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.

Nou!!: Corona d'Aragó і Gremi · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra de la Unió

La Guerra de la Unió (1347-48) és un període conflictiu esdevingut a la corona d'Aragó que mantingué enfrontats, d'una banda, les tropes dels fidels al rei Pere el Cerimoniós i, de l'altra, la coalició formada sota el nom dUnió d'Aragó i Unió de València, que eren formades per alguns nobles i el braç popular de les ciutats i viles que s'adheriren al moviment senyorial en aquells regnes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra de la Unió · Veure més »

Guerra de Sicília (1282-1289)

La Guerra de Sicília fou un llarg conflicte entre la casa d'Anjou i el Casal de Barcelona pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra de Sicília (1282-1289) · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels dos Peres

La Guerra dels dos Peres, compresa entre 1356 i 1375, va enfrontar la corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mesura fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la Primera Guerra civil castellana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra dels dos Peres · Veure més »

Guerra dels Segadors

La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació) és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Nou!!: Corona d'Aragó і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat i comte de Girona (878 - 897); comte d'Urgell, de Cerdanya (870 - 897) i també comte de Conflent (896 - 897).

Nou!!: Corona d'Aragó і Guifré el Pilós · Veure més »

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Nou!!: Corona d'Aragó і Herència · Veure més »

Hereu

Grup d'hereus i pubilles amb indumentària tradicional catalana L'hereu és la persona designada per rebre una herència.

Nou!!: Corona d'Aragó і Hereu · Veure més »

Història d'Andorra

La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribueix a l'emperador Carlemany la seva fundació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'imperi espanyol, fins a la formació del modern Estat-nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Catalunya

Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats que formaven la Marca Hispànica, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de Catalunya · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'Edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de la Catalunya del Nord

Partició de Catalunya el 1659. És evident que, abans del 1659, la història de la Catalunya del Nord correspon a la història del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de la Catalunya del Nord · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història de Mallorca · Veure més »

Història del dret català

Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el segle VII per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història del dret català · Veure més »

Història del País Valencià

citació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Història del País Valencià · Veure més »

Historiografia

Vermeer''. La historiografia és l'art d'escriure-la, però també la ciència de la història. La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la pròpia humanitat amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Historiografia · Veure més »

Honor (propietat)

Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Honor (propietat) · Veure més »

Honor regalis

La honor regalis era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que el rei cedia temporalment als barons per tal que les administressin en el seu nom.

Nou!!: Corona d'Aragó і Honor regalis · Veure més »

Illa d'Egina

L'illa d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Illa d'Egina · Veure més »

Illa de França

*Per l'illa de Maurici en el temps que va portar el nom d'Île de France/Illa de França, vegeu colònia de l'Illa de França L'Illa de França (en francès Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.

Nou!!: Corona d'Aragó і Illa de França · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Corona d'Aragó і Illes Balears · Veure més »

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus (en àrab al-Jazàïr aix-Xarquiyya li-l-Àndalus), és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Nou!!: Corona d'Aragó і Illes Orientals d'al-Àndalus · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Corona d'Aragó і Imperi Bizantí · Veure més »

Incunable

Tirant lo Blanc Un incunable és un llibre, un full, o una imatge impresa - no manuscrit - aparegut al segle XV, des de la data d'invenció de la impremta fins al 31 de desembre de 1500.

Nou!!: Corona d'Aragó і Incunable · Veure més »

Isabel I de Castella

Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 1451 - Medina del Campo, 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).

Nou!!: Corona d'Aragó і Isabel I de Castella · Veure més »

Jaca

Jaca (Chaca en aragonès) és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaca · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »

Jaume II d'Urgell

Jaume d'Aragó i Montferrat o Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433), fou comte d'Urgell (1408-1413), vescomte d'Àger, baró d'Antillón, d'Alcolea de Cinca i de Fraga.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume II d'Urgell · Veure més »

Jaume III de Mallorca

Jaume III de Mallorca (Catània, Sicília 1315 - Llucmajor, 1349) fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (1324-1349).

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume III de Mallorca · Veure més »

Jaume Sobrequés i Callicó

Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 26 de juliol de 1943) és un historiador i polític català, fill del també historiador Santiago Sobrequés i Vidal.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jaume Sobrequés i Callicó · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Jesús Lalinde Abadia

Jesús Lalinde Abadia (Madrid, 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de març de 2007) fou un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jesús Lalinde Abadia · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »

Joan II de Castella

Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan II de Castella · Veure més »

Joan II de Tessàlia

Joan II de Tessàlia o Joan II Àngel-Comnè Ducas, fou el darrer governant de Tessàlia de la dinastia Àngel-Comnè, regió que li fou confiada a la mort del seu pare, Constantí I. A a seva mort el territori de Joan II va quedar repartit entre l'Imperi Bizantí, els magnats locals i els catalans, que van fundar el Ducat de Neopàtria.

Nou!!: Corona d'Aragó і Joan II de Tessàlia · Veure més »

Joana I de Castella

Joana d'Aragó i de Castella, I de Castella (Toledo, 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Nou!!: Corona d'Aragó і Joana I de Castella · Veure més »

José Ángel Sesma Muñoz

José Ángel Sesma Muñoz (Saragossa, 7 de juliol de 1946) és un historiador aragonès i Catedràtic del Departament d'Història Medieval de la Universitat de Saragossa; és director del Grup d'investigació d'Història Medieval d'aquesta universitat i membre de la Reial Acadèmia de la Història.

Nou!!: Corona d'Aragó і José Ángel Sesma Muñoz · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Corona d'Aragó і José María Aznar López · Veure més »

José Montilla i Aguilera

José Montilla Aguilera (Iznájar, 15 de gener de 1955) és un polític català.

Nou!!: Corona d'Aragó і José Montilla i Aguilera · Veure més »

Jurament

Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte.

Nou!!: Corona d'Aragó і Jurament · Veure més »

Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó

Els Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó eren els juraments que al llarg de les edats medieval i moderna, els reis d'Aragó havien de jurar a cada estat de la corona d'Aragó l'obediència de les lleis fonamentals respectives per tal de ser acceptats i coronats com a successors.

Nou!!: Corona d'Aragó і Juraments del Sobirà de la Corona d'Aragó · Veure més »

La Corona de Aragón

La Corona de Aragón fou un diari barceloní en castellà del segle XIX.

Nou!!: Corona d'Aragó і La Corona de Aragón · Veure més »

Liber Elegantiarum

El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases valencià-llatí, obra del notari o escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat a Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis l'any 1489.

Nou!!: Corona d'Aragó і Liber Elegantiarum · Veure més »

Liber feudorum maior

El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.

Nou!!: Corona d'Aragó і Liber feudorum maior · Veure més »

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Liber Maiolichinus · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals utilitzada habitualment per a fer teixits.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llana · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llatí · Veure més »

Llegítima

La llegítima, en dret de successions, és la proporció de l’herència de la qual el causant no pot disposar lliurement perquè la llei l’assigna als seus familiars de línia directa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llegítima · Veure més »

Llei de llengües d'Aragó (2009)

La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llei de llengües d'Aragó (2009) · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Corona d'Aragó і Lleida · Veure més »

Llenguadoc

Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica d'Occitània, i que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llenguadoc · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, lli, llin, linet, llinosa, lli ver, del grec λίνον per indicar "fil" i del llatí linium és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir oli.

Nou!!: Corona d'Aragó і Lli · Veure més »

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de consellers reials

Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de consellers reials · Veure més »

Llista de Corts Generals Catalanes

Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV El que segueix és la relació completa de les Corts Generals del Principat de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de Corts Generals Catalanes · Veure més »

Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

El lloctinent del Regne d'Aragó era el representant del rei al Regne d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llista de reis de Castella

Escut de Castella des de 1390 fins al segle XV. Llista cronològica dels sobirans castellans, des de la seva formació vers l'any 930 com a comtat de Castella, fins a la seva posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista de reis de Castella · Veure més »

Llista dels comtes de Tolosa

Llista cronològica dels comtes de Tolosa des de l'inici del comtat de Tolosa l'any 778 fins a la seva integració al Regne de França el 1271.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llista dels comtes de Tolosa · Veure més »

Llobató

Llobató o Llop és el nom donat en l'escoltisme català als nois d'entre 7 i 12 anys (depèn de l'associació escolta).

Nou!!: Corona d'Aragó і Llobató · Veure més »

Llotja

Una llotja o llonja, a l'Edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llotja · Veure més »

Llotja de la Seda

La Llotja de la Seda, Llotja de València o Llotja de Mercaders és un edifici civil d'estil gòtic valencià tardà, situat a la plaça del Mercat, número 31, de València, davant l'església de Sant Joan del Mercat i del Mercat Central, al centre històric de la ciutat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llotja de la Seda · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona està situada al Pla de Palau.

Nou!!: Corona d'Aragó і Llotja de Mar · Veure més »

Lluís III de Provença

Lluís III de Provença, conegut com a Lluís de Calàbria fins a la mort del seu pare per diferenciar-lo d'aquest, també anomenat Lluís d'Anjou, (1403 - Cosenza, Itàlia 1434), comte de Provença, duc d'Anjou i rei titular de Nàpols (1417-1434), i duc de Calàbria (1426-1434).

Nou!!: Corona d'Aragó і Lluís III de Provença · Veure més »

Lo Borg Sant Dalmatz

Lo Borg Sant Dalmatz (en italià Borgo San Dalmazzo i en piemontès ël Borgh San Dalmass) és un municipi italià, a la Val Ges, dins de les Valls Occitanes, a la regió del Piemont.

Nou!!: Corona d'Aragó і Lo Borg Sant Dalmatz · Veure més »

Luisa Fernanda Rudi Úbeda

Luisa Fernanda Rudi Úbeda (Sevilla (Andalusia), 13 de desembre de 1950) és una política aragonesa i actual membre del Parlament Europeu.

Nou!!: Corona d'Aragó і Luisa Fernanda Rudi Úbeda · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Corona d'Aragó і Madrid · Veure més »

Mals usos

Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països europeus.

Nou!!: Corona d'Aragó і Mals usos · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Corona d'Aragó і Mar Mediterrània · Veure més »

Marcelino Iglesias Ricou

Marcelino Iglesias i Ricou (Bonansa, Ribagorça, 1951) és un polític que va ser president d'Aragó entre els anys 1999 i 2011.

Nou!!: Corona d'Aragó і Marcelino Iglesias Ricou · Veure més »

Mariano Rajoy Brey

Mariano Rajoy Brey (Pronunciació en castellà: maˈɾjano raˈxoi ˈβɾei; Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955) és un polític espanyol, president del Govern d'Espanya des del 21 de desembre de 2011, i reelegit el 29 d'octubre de 2016, fins al 2 de juny del 2018, fi del seu mandat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Mariano Rajoy Brey · Veure més »

Marquesat de Busca

El marquesat de Busca fou un antic estat feudal d'Itàlia al Piemont sorgit dels dominis dels Aleramici.

Nou!!: Corona d'Aragó і Marquesat de Busca · Veure més »

Marroc

El Marroc (en àrab المغرب, al-Maḡrib, i en amazic Amarruk / Murakuc), oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Marroc · Veure més »

Martí el Jove

Martí I de Sicília o Martí d'Aragó i de Luna, conegut com a Martí el Jove (Perpinyà, Principat de Catalunya, 1376 - Càller, Regne de Sardenya 1409), fou infant d'Aragó (1374-1409) i rei de Sicília (1390-1409).

Nou!!: Corona d'Aragó і Martí el Jove · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Corona d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Mas

El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Mas · Veure més »

Max Cahner i Garcia

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Max Cahner i Garcia · Veure més »

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Menestral · Veure més »

Menorca

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Corona d'Aragó і Menorca · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca, d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Corona d'Aragó і Mequinensa · Veure més »

Millau

Millau (Milhau en occità; Millau en francès) és un municipi francès, situat a la riba esquerra del Tarn, al centre del parc regional dels Grands Causses i al departament de l'Avairon de la regió d'Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Millau · Veure més »

Minorista

Mercat tradicional en els Països Baixos El distribuïdor minorista, minorista o detallista, també conegut com a petit comerç és l'empresa comercial que ven productes al consumidor final.

Nou!!: Corona d'Aragó і Minorista · Veure més »

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Corona d'Aragó і Miravet · Veure més »

Monarca

Un Monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarca · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a la Monarquia espanyola sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola i fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia constitucional · Veure més »

Monarquia d'Espanya

La Monarquia d'Espanya, Monarquia Universal o Les Espanyes fou la monarquia formada pel conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monestir · Veure més »

Monjo

Un monjo Un monjo o monge (forma antiga i actualment del sud del país) i una monja és una persona consagrada a la religió.

Nou!!: Corona d'Aragó і Monjo · Veure més »

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la régió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Nou!!: Corona d'Aragó і Montpeller · Veure més »

Montsó

Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17.115 habitants.

Nou!!: Corona d'Aragó і Montsó · Veure més »

Museu d'Història de Barcelona

El Museu d'Història de Barcelona (acrònim MUHBA) o Museu d'Història de la Ciutat és un museu de ciutat que conserva, estudia, documenta, divulga i exposa el patrimoni històric i la història de Barcelona des dels orígens fins al present.

Nou!!: Corona d'Aragó і Museu d'Història de Barcelona · Veure més »

Museu Lázaro Galdiano

El Museu Lázaro Galdiano de Madrid, alberga la col·lecció del mateix nom, d'origen privat, formada amb un interès universal cap a totes les arts i tècniques.

Nou!!: Corona d'Aragó і Museu Lázaro Galdiano · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Corona d'Aragó і Narbona · Veure més »

Navarra

Navarra (en basc: Nafarroa, i en castellà: Navarra) és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en èuscar: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Corona d'Aragó і Navarra · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en napolità Napule, en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la gran ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Corona d'Aragó і Nàpols · Veure més »

Noblesa

La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en molts països (principalment actuals o anteriors monarquies).

Nou!!: Corona d'Aragó і Noblesa · Veure més »

Noucentisme

Medalló amb l'efígie d'Eugeni d'Ors, per Frederic Marès. Detall del monument a l'escriptor al Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del segle XX.

Nou!!: Corona d'Aragó і Noucentisme · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa Occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Occitània · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Or · Veure més »

Orde del Cister

L'orde del Cister (terme criticat), orde del Cistell o orde de Cîteaux (en llatí: Ordo Cisterciensis) és un orde monàstic de la família benedictina, fundat el 1098 a l'abadia de Cîteaux (Borgonya) per sant Robert de Molesme (mort el 1110) com a reforma de l'Orde de Sant Benet i per seguir la Regla de sant Benet amb el rigor i el carisma originaris.

Nou!!: Corona d'Aragó і Orde del Cister · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià format per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Orde militar · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Orfebreria

micènic, segle XII aC L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.

Nou!!: Corona d'Aragó і Orfebreria · Veure més »

País Basc

El País Basc (en basc: Euskal Herria, 'país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Corona d'Aragó і País Basc · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Corona d'Aragó і País Valencià · Veure més »

Pacte de Tortosa

El Pacte Federal de Tortosa, o Pacte de Tortosa fou un manifest ideològic i projecte d'organització de les forces republicano-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó sorgit arran d'una reunió a Tortosa el 18 de maig de 1869.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pacte de Tortosa · Veure més »

Pactisme

època moderna. El pactisme és la fórmula de repartiment de la sobirania entre el rei d'Aragó i els Braços que va caracteritzar la política constitucionalista de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pactisme · Veure més »

Pallars Sobirà

El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pallars Sobirà · Veure més »

Palma

Palma és un municipi on s'ubica una ciutat mallorquina amb el mateix nom, també coneguda popularment i localment com a Ciutat, que fou anomenada Mallorca des de l'època musulmana fins ben entrat el segle XVIII, havent-se interpretat a vegades que la seva denominació havia estat Ciutat de Mallorca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Palma · Veure més »

Papa Innocenci III

Innocenci III, (Anagni 1160 - Perusa 1216) és el nom que adoptà Lotario dei conti di Segni al ser nomenat papa el 8 de gener de 1198.

Nou!!: Corona d'Aragó і Papa Innocenci III · Veure més »

Pariatge

Un Pareatge (també: Pariatge) és un condomini d'un territori entre dos senyors.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pariatge · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol de dreta conservadora liberal amb elements de la tradició ultradretana espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i nét de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i dels pagesos a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pell

Pell humana: 1 - epiteli, 2 - epidermis, 3 - dermis, 4 - subcutis La pell és el tegument resistent i flexible que recobreix la superfície del cos i que continua, als orificis naturals, amb les mucoses que entapissen els aparells respiratori, digestiu i genitourinari.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pell · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Corona d'Aragó і Península Ibèrica · Veure més »

Pere de Castellnou

Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere de Castellnou · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Pere Martell

El llibre dels feits de Jaume I, amb la il·lustració de l'anomenat «Sopar de Tarragona», on s'hauria decidit la conquesta de Mallorca Pere Martell (? - 1244) va ser un navegant expert que coneixia la importància de les Illes Balears en l'entramat comercial mediterrani.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pere Martell · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Corona d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perpinyà

Perpinyà ((en francès, Perpignan)) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Perpinyà · Veure més »

Pesta negra

La pesta negra, també coneguda com a mort negra, va ser una pandèmia de pesta que devastà Europa i Àsia a mitjan segle XIV (1347-1351) i provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea, després d'una època d'esplendor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pesta negra · Veure més »

Pierre Bonnassie

Pierre Bonnassie, nascut a Rinhac (Òlt) (França) el 24 de novembre de 1932, i mort a Tolosa de Llenguadoc el 14 de març de 2005, fou un historiador professor de la Universitat de Tolosa Le Mirail, dedicat a l'estudi de la Catalunya Medieval.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pierre Bonnassie · Veure més »

Pierre Vilar

Pèire Vilar Pierre Vilar, també conegut com a Pèire Vilar, (Frontinhan, Llenguadoc 3 de maig de 1906 - Donapaleu, Baixa Navarra 7 d'agost de 2003) fou un historiador i professor universitari marxista occità.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pierre Vilar · Veure més »

Pla Hidrològic Nacional

El Pla Hidrològic Nacional (PHN) espanyol va ser aprovat pel Congrés de diputats espanyol el 2005, modificant el Pla del 2001, i substituint el transvasament de l'Ebre pel projecte AGUA.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pla Hidrològic Nacional · Veure més »

Ponç III de Cabrera

Escut d'armes del vescomtes d'Àger Ponç III de Cabrera (? -1199), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ponç III de Cabrera · Veure més »

Port

El port marítim de Mataró. Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

Nou!!: Corona d'Aragó і Port · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Portugal · Veure més »

Potestas

Potestat (del llatí: potestas) és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja sien persones o institucions.

Nou!!: Corona d'Aragó і Potestas · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 31 d'agost de 1777 - Barcelona, 29 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Prelat

Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.

Nou!!: Corona d'Aragó і Prelat · Veure més »

President d'Aragó

Escut d'Aragó El President de la Diputació General d'Aragó, President del Govern d'Aragó o simplement President d'Aragó és la persona que ostenta la més alta representació d'Aragó i l'ordinària de l'Estat en aquest territori, presideix el Govern d'Aragó i dirigeix i coordina la seva acció.

Nou!!: Corona d'Aragó і President d'Aragó · Veure més »

President de la Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.

Nou!!: Corona d'Aragó і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

President de la Generalitat Valenciana

El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »

President del Govern de les Illes Balears

El president del Govern de les Illes Balears és una de les institucions que l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears estableix com a pròpies de la Comunitat Autònoma, juntament amb el Parlament, el Govern, els Consells insulars, els municipis i entitats locals, el Consell Consultiu de les Illes Balears, el Consell Audiovisual de les Illes Balears, i el Consell Econòmic i Social.

Nou!!: Corona d'Aragó і President del Govern de les Illes Balears · Veure més »

Primícia

La primícia és una renda eclesiàstica que suposava el pagament per part del pagès d'una part de les collites.

Nou!!: Corona d'Aragó і Primícia · Veure més »

Principat d'Orange

El principat d'Orange o d'Aurenja fou un comtat i després principat sobirà, gairebé completament enclavat en el Comtat Venaissí i amb capital a la ciutat d'Aurenja (francès Orange), a l'actual departament de Vauclusa (França).

Nou!!: Corona d'Aragó і Principat d'Orange · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Corona d'Aragó і Principat de Catalunya · Veure més »

Prior

El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.

Nou!!: Corona d'Aragó і Prior · Veure més »

Privilegi de Sant Feliu de Guíxols

El Privilegi de Sant Feliu de Guíxols fou un privilegi promulgat pel rei en Pere el Cerimoniós el 22 de juliol del 1365, que en confirmava un altre del rei d'Aragó Jaume el Conqueridor, i en virtut del qual es fixava l'estatut jurídic del Regne de Mallorca dins de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Privilegi de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Procurador general

El procurador general representava el rei de la Corona d'Aragó en relació amb tots els aspectes i era assessorat per un Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Corona d'Aragó і Procurador general · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Corona d'Aragó і Províncies Unides · Veure més »

Provença

Escut de Provença Bandera tradicional de Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Corona d'Aragó і Provença · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer III de Provença (v 1135 - Niça 1166), comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon de Caldes

Il·lustració del ''Liber feudorum maior'' que representa al rei Alfons II d'Aragó «el Cast» i al compilador d'aquesta obra, Ramon de Caldes Ramon de Caldes (? - 1199).

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon de Caldes · Veure més »

Ramon I de Montcada

Ramon I de Montcada (Muntanyola,? — ?, 1080), senyor de Montcada.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon I de Montcada · Veure més »

Ramon Muntaner

Biblioteca d'el Escorial. Se pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la crònica Ramon Muntaner (Peralada, 1265- Eivissa, 1336) va ser un militar, administrador, polític i cronista català, ciutadà de València i ciutadà de Mallorca.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon Muntaner · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V (1134-1194) fou comte de Tolosa de 1148 a 1194.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Ràtzia de 1330

La ràtzia de 1330 fou una de les campanyes de la Guerra de l'Estret.

Nou!!: Corona d'Aragó і Ràtzia de 1330 · Veure més »

Rector

El Rector o Rector magnificus (del seu nom en llatí) és la màxima autoritat acadèmica d'una Universitat i ostenta la seva representació.

Nou!!: Corona d'Aragó і Rector · Veure més »

Regne constitucional d'Espanya

El Regne constitucional d'Espanya fou l'estructura política de monarquia constitucional que adoptà la Monarquia Espanyola després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne constitucional d'Espanya · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de França · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Múrcia

L'emirat de Múrsiya o regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana i posteriorment bizantina de la Cartaginense.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la marca hispànica de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, igual que el Regne d'Aragó i els comtats catalans, o el Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el segle XIII i el segle XIX.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

Mapa dels 4 jutjats de Sardenya. El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (en sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i que existí entre els segles XII i XIX, moment en el qual passà a integrar-se definitivament en el Regne de les Dues Sicílies.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Corona d'Aragó і Regne de València · Veure més »

Reial Acadèmia de la Història

La Reial Acadèmia de la Història d'Espanya és la institució encarregada de l'estudi de la història d'Espanya "antiga i moderna, política, civil, eclesiàstica, militar, de les ciències, lletres i arts, o sigui, dels diversos rams de la vida, civilització i cultura dels pobles espanyols", i té la seu a Madrid.

Nou!!: Corona d'Aragó і Reial Acadèmia de la Història · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Corona d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reis Catòlics

Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Reis Catòlics · Veure més »

Remences

Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Remences · Veure més »

Repúbliques Marítimes

Amalfi (creu de Malta) i Pisa (creu trilobulada) Marítim repúbliques (segle XII). Venezia.

Nou!!: Corona d'Aragó і Repúbliques Marítimes · Veure més »

Riu Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Nou!!: Corona d'Aragó і Riu Loira · Veure més »

Roger de Flor

Escut d'armes de '''Roger de Flor'''format ref http://www.armoria.info/libro_de_armoria/FLOR.html Rutger von Blum (conegut pels catalans com a Roger de Flor) (pels bizantins, Rontzerius) (Brindisi, Itàlia; 1267 - Adrianòpolis, Imperi Bizantí; 30 d'abril del 1305); d'origen italo-germànic, va ser monjo templer i capità de la nau templera "el Falcó", vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la flota de Bizanci (Megas Doux), i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.

Nou!!: Corona d'Aragó і Roger de Flor · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Corona d'Aragó і Roma · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Safrà

Safrà preparat com a condiment: estigmes i estils torrats lleugerament El safrà (Crocus sativus), és una planta conreada del gènere Crocus dins la família Iridàcia (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'aquesta planta.

Nou!!: Corona d'Aragó і Safrà · Veure més »

Salari

El salari o sou és el pagament que rep un treballador o assalariat per la seva feina, és a dir, és la totalitat de les percepcions econòmiques dels treballadors, en diners o en espècie, per la prestació professional dels serveis laborals per compte alié, ja sigui com a retribució pel treball efectiu o pels períodes de descans computables com a treball.

Nou!!: Corona d'Aragó і Salari · Veure més »

Salou

Salou és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès amb 26 558 habitants, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Nou!!: Corona d'Aragó і Salou · Veure més »

Salses

Situació de la comuna de Salses al Rosselló Salses (en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Corona d'Aragó і Salses · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Corona d'Aragó і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III (v. 992 - 22 d'octubre de 1035), dit el Gran (el Mayor en castellà), fou rei de Navarra, comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Corona d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sanç IV de Pamplona

Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (v 1039 - Peñalén Guadalajara 1076), rei de Navarra (1054-1076).

Nou!!: Corona d'Aragó і Sanç IV de Pamplona · Veure més »

Sangüesa

Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sangüesa · Veure més »

Sant Jordi

Sant Jordi (Diòspolis, Palestina, v. 270 - Nicomèdia, Bitínia, 303) va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sant Jordi · Veure més »

Sant patró

Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sant patró · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del Papa com a Cap Suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que Estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com Estat al servei de l'Església.

Nou!!: Corona d'Aragó і Santa Seu · Veure més »

Santiago Sobrequés i Vidal

Santiago Sobrequés i Vidal (Girona, 1911 - 1973) fou un historiador català especialista en la història medieval catalana, sobretot en història social i els fets que van provocar la Guerra Civil Catalana del segle XV.

Nou!!: Corona d'Aragó і Santiago Sobrequés i Vidal · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Saragossa · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sardenya · Veure més »

Sarinyena

Sarinyena o Sariñena és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca dels Monegres, de la qual n'és la capital.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sarinyena · Veure més »

Sèu

Greix de vedella. El sèu és el greix cru de vedella, xai o altres animals remugants, especialment aquell que és dur i que es troba al voltant del llom i dels ronyons.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sèu · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Corona d'Aragó і Seda · Veure més »

Segle IX

El segle IX és el període que comprèn els anys entre el 801 i el 900 dins l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Segle IX · Veure més »

Segle XII

El segle XII correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Corona d'Aragó і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Corona d'Aragó і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Corona d'Aragó і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Corona d'Aragó і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Corona d'Aragó і Segle XVI · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Segle XX · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyera Reial · Veure més »

Senyor

Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyor · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

Castell i capella d'OmelàsLa senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Nou!!: Corona d'Aragó і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Setge de Bonifacio

Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.

Nou!!: Corona d'Aragó і Setge de Bonifacio · Veure més »

Setge de Magnèsia

Els èxits militars de la Companyia Catalana d'Orient vers els emirats turcs d'Anatòlia no compensen els excessos a què era sotmesa la població bizantina per part dels almogàvers.

Nou!!: Corona d'Aragó і Setge de Magnèsia · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sicília · Veure més »

Simó IV de Montfort

barons de Montfort Simó IV de Montfort (1150– Tolosa, 25 de juny de 1218), fou un noble francès baró de Montfort i comte de Leicester.

Nou!!: Corona d'Aragó і Simó IV de Montfort · Veure més »

Siurana (Priorat)

Siurana, o Siurana de Prades, és un poble del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Siurana (Priorat) · Veure més »

Societat estamental

Representació dels tres estaments: qui prega (''oratores''), qui lluita (''bellatores'') i qui treballa (''laboratores''). La societat estamental era la forma d'organització social característica de l'antic règim.

Nou!!: Corona d'Aragó і Societat estamental · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) és un historiador medievalista italià, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma, però s'ha vinculat a Catalunya, on ha exercit de professor visitant a la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Corona d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dóna als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i menjars en general.

Nou!!: Corona d'Aragó і Sucre · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tarragona · Veure més »

Taula de Canvis i Depòsits

La Taula de Canvis i Depòsits de la Ciutat de València fou un banc municipal creat per a les operacions mercantils de canvis i depòsits el 1407, complementari de la banca privada, i autoritzat pel rei Martí l'Humà a imitació del que pocs anys abans, el 1401, havia estat instituït a Barcelona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Taula de Canvis i Depòsits · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol (amb el nom de Guadalaviar fins a Terol) i desemboca, amb el nom de Túria, al sud de la ciutat de València.

Nou!!: Corona d'Aragó і Túria · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Terol · Veure més »

Terra regis

La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.

Nou!!: Corona d'Aragó і Terra regis · Veure més »

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del que foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Nou!!: Corona d'Aragó і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »

Tibald de Cepoy

Tibald de Cepoy (Segle XIII - Segle XIV) fou un militar francès al servei de Carles de Valois i del papa Climent V, també fou un efimer Comandant en Cap de la Companyia Catalana d'Orient, entre 1307 i 1309.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tibald de Cepoy · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat, municipi i capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713, que donà lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat sigant el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Tudilén

El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i princep d'Aragó.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tractat de Tudilén · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Corona d'Aragó і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Trencavell

Armes de la dinastia Trencavell abans de 1247 Els Trencavell foren una important dinastia vescomtal que va regir, entre el segle X i el XIII, els vescomtats de Nimes, Albi, Carcassona, Rasès, Besiers i Agde, a la regió del Llenguadoc.

Nou!!: Corona d'Aragó і Trencavell · Veure més »

Trinidad Miró Mira

Trinidad María Miró Mira (Alcoi, 30 de setembre de 1960) és una política i musicòloga valenciana.

Nou!!: Corona d'Aragó і Trinidad Miró Mira · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita Turtuixa (en àrab طرطوشة, Ṭurṭūxa) és una antiga ciutat andalusina que es correspon amb l'actual ciutat de Tortosa.

Nou!!: Corona d'Aragó і Turtuixa · Veure més »

Unió personal

Una unió personal és una situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes…), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials.

Nou!!: Corona d'Aragó і Unió personal · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'estat espanyol.

Nou!!: Corona d'Aragó і Universitat de València · Veure més »

Usatge

Un usatge o ús és una forma jurídica inicial de costum i constitueix part del dret consuetudinari.

Nou!!: Corona d'Aragó і Usatge · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona (en llatí: Usatici Barchinonae) foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Usatges de Barcelona · Veure més »

Usdefruit

L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.

Nou!!: Corona d'Aragó і Usdefruit · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: Corona d'Aragó і València · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març del 1841 - íd. 20 de juny del 1904) fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern, i més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Corona d'Aragó і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vassallatge · Veure més »

Víctor Balaguer i Cirera

Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), autoanomenat Lo trobador de Montserrat, fou un polític liberal, periodista, escriptor romàntic, poeta, dramaturg i historiador català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Víctor Balaguer i Cirera · Veure més »

Vegueria

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vegueria · Veure més »

Vescomtat de Bearn

Mapa del territori de Bearn dins Occitània El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Besiers

El vescomtat de Besiers fou una jurisdicció feudal d'Occitània centrada a la ciutat de Besiers, creada el 881.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Besiers · Veure més »

Vescomtat de Brulhès

El vescomtat de Brulhès fou una jurisdicció feudal de Gascunya a l'est de l'Agenès.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Brulhès · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vescomtat de Coserans

El vescomtat de Coserans fou una jurisdicció feudal del comtat de Comenge, al país de Coserans, a la conca del riu Salat.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Coserans · Veure més »

Vescomtat de Gabardà

El vescomtat de Gabardà o Gabarret fou una jurisdicció feudal de la Gascunya, abraçant la comarca del Gabardà.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Gabardà · Veure més »

Vescomtat de Lodeva

El Vescomtat de Lodeva fou una jurisdicció feudal d'Occitània abraçant part del comtat de Lodeva.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Lodeva · Veure més »

Vescomtat de Marçan

El vescomtat de Marçan fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània), centrada al voltant de lo Mont, abraçant tota la comarca de Marçan.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Marçan · Veure més »

Vescomtat de Marsella

Escut dels vescomtes de Marsella La Major de Marsella El vescomtat de Marsella fou una jurisdicció feudal de Provença a la regió de la ciutat de Marsella.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Marsella · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Vescomtat de Rocabertí

Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català.

Nou!!: Corona d'Aragó і Vescomtat de Rocabertí · Veure més »

Violant de Bar

Joan I al panteó reial del monestir de Poblet (reconstrucció de Frederic Marès). Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431) fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).

Nou!!: Corona d'Aragó і Violant de Bar · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1035 · Veure més »

1068

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1068 · Veure més »

1076

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1076 · Veure més »

11 d'agost

L'11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 11 d'agost · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 11 d'octubre · Veure més »

11 de novembre

L'11 de novembre és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 11 de novembre · Veure més »

1113

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1113 · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1114 · Veure més »

1115

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1115 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1120 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1134 · Veure més »

1136

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1136 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1137 · Veure més »

1141

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1141 · Veure més »

1142

L'any 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1142 · Veure més »

1147

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1147 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1148 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1149 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1150 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1151 · Veure més »

1152

L'any 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1152 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1153 · Veure més »

1157

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1157 · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1162 · Veure més »

1163

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1163 · Veure més »

1164

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1164 · Veure més »

1166

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1166 · Veure més »

1170

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1170 · Veure més »

1172

L'any 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1172 · Veure més »

1173

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1173 · Veure més »

1174

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1174 · Veure més »

1176

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1176 · Veure més »

1177

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1177 · Veure més »

1180

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1180 · Veure més »

1192

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1192 · Veure més »

1194

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1194 · Veure més »

1195

;Països Catalans: 19 de juliol, prop de Ciudad Real: Batalla d'Alarcos entre les tropes del Regne de Castella d'Alfons VIII de Castella i les de l'Imperi almohade comandades per Abu Yahya ibn Abi Hafs amb derrota cristiana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1195 · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1196 · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 12 de setembre · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1208 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1213 · Veure més »

1214

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1214 · Veure més »

1218

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1218 · Veure més »

1225

L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1225 · Veure més »

1228

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1228 · Veure més »

1229

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1229 · Veure més »

1232

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1232 · Veure més »

1233

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1233 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1236 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1238 · Veure més »

1243

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1243 · Veure més »

1244

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1244 · Veure més »

1260

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1260 · Veure més »

1262

L'any 1262 (MCCLXII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1262 · Veure més »

1267

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1267 · Veure més »

1270

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1270 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1276 · Veure més »

1280

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1280 · Veure més »

1282

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1282 · Veure més »

1283

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1283 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1285 · Veure més »

1286

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1286 · Veure més »

1289

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1289 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1291 · Veure més »

1295

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1295 · Veure més »

1299

; Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1299 · Veure més »

1303

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1303 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1305 · Veure més »

1311

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1311 · Veure més »

1319

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1319 · Veure més »

1326

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1326 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1327 · Veure més »

1333

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1333 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1336 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1344 · Veure més »

1348

Mapa de la progressió de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV de.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1348 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1350 · Veure més »

1358

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1358 · Veure més »

1359

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1359 · Veure més »

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1375 · Veure més »

1385

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1385 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1387 · Veure més »

1388

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1388 · Veure més »

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1391 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1396 · Veure més »

1405

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1405 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1412 · Veure més »

1416

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1416 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1458 · Veure més »

1462

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1462 · Veure més »

1472

L'any 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1472 · Veure més »

1474

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1474 · Veure més »

1475

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1475 · Veure més »

1476

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1476 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1479 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1495 · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 15 de maig · Veure més »

1504

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1504 · Veure més »

1506

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1506 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1516 · Veure més »

1555

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1555 · Veure més »

1556

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1556 · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1598 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1621 · Veure més »

1640

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1640 · Veure més »

1652

L'any 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1652 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1659 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1665 · Veure més »

1681

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1681 · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1700 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1705 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1707 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1713 · Veure més »

1714

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1716 · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 18 de juny · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1812 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1833 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1854 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1856 · Veure més »

1867

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1867 · Veure més »

1868

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1868 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1869 · Veure més »

1872

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1872 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1880 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Corona d'Aragó і 1995 · Veure més »

2003

;Espanya.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2003 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2008 · Veure més »

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2010 · Veure més »

2013

L'any 2013 és un any normal començat en dimarts.

Nou!!: Corona d'Aragó і 2013 · Veure més »

24 de febrer

El 24 de febrer és el cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Corona d'Aragó і 24 de febrer · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 31 de desembre · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 31 de maig · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 5 de setembre · Veure més »

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Corona d'Aragó і 7 d'agost · Veure més »

805

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 805 · Veure més »

925

Sense descripció.

Nou!!: Corona d'Aragó і 925 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catalano-aragonès, Catalunya-Aragó, Confederació Catalanoaragonesa, Confederació catalano-aragonesa, Confederació catalanoaragonesa, Corona Aragonesa, Corona Catalano-Aragonesa, Corona Catalanoaragonesa, Corona aragonesa, Corona catalana, Corona catalano aragonesa, Corona catalano-aragonesa, Corona catalanoaragonesa, Corona d'arago, Corona d'aragó, Corona de Catalunya i Aragó, Corona d’Aragó, Estats de la Corona d'Aragó, Expansió mediterrània de la Corona d'Aragó, L'EXPANSIÓ MEDITERRÀNIA.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »