Accés més ràpid que el navegador!
130 les relacions: Abbadites, Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar, Al-Hàkam I, Alcolea del Pinar, Alfons de Castella, Almansor, Amazics, Andalusia, Atanagild, Averrois, Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar, Àkhila I, Batalla d'Ilipa, Bètica, Betúria, Califat de Còrdova, Carmona, Claudi Ptolemeu, Clima, Comunisme, Constitució Espanyola de 1812, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Edat mitjana, Emirat de Qúrtuba, Enric II de Castella, Enric IV de Castella, Espanya, Espània, Esquerra Unida (Espanya), Felip II de Castella, Ferran VII d'Espanya, Fitna, Furs, Gneu Pompeu (fill), Gneu Pompeu Magne, Granada, Guadalquivir, Guadiana, Guerra civil, Hamílcar Barca, Hispània Ulterior, Hixam al-Muàyyad bi-L·lah, Hixam I, Home de Neandertal, Ifríqiya, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Iscle (sant cordovès), ..., Isidor de Sevilla, Josep Bonaparte, Julio Anguita González, Leovigild, Llista d'alcaldes de Còrdova, Llista de valís de l'Àndalus, Lusitània, Magrib, Maimònides, Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC), Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol), Mateo Inurria Lainosa, Mèrida, Mesquita, Mesquita de Còrdova, Moriscos, Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah, Muhàmmad XII, Patrimoni de la Humanitat, Pere I de Castella, Pierre-Antoine Dupont de l'Étang, Pogrom, Pont romà de Còrdova, Província de Còrdova, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Rafael del Riego, Raval (urbanisme), Regne de Còrdova, República de Qurtuba, Revolta del Raval, Sèneca, Sevilla, Sierra Morena, Sulayman al-Mustaín, Taifa, Tartessos, Túrduls, Tit Quinti Escàpula, Turdetans, UNESCO, Vàndals, Viriat, 1 d'agost, 10 de juny, 1024, 1235, 1236, 1241, 13 de març, 1369, 14 de març, 1408, 1478, 1486, 1808, 1810, 1812, 1820, 1823, 1868, 1979, 1984, 1994, 2 de maig, 2003, 2007, 23 de gener, 23 de juliol, 29 de juny, 4 de setembre, 411, 572, 579, 7 de febrer, 7 de juny, 7 de març, 711, 715, 818, 912. Ampliar l'índex (80 més) »
Abbadites
Els abbadites, abbàdides, abbadís o Banu Abbad (en àrab بنو عباد, Banū ʿAbbād, o العباديون, al-ʿabbādiyyūn) foren una important dinastia que va governar l'emirat d'Ixbíliya, que incloïa el sud-oest de la península Ibèrica, que governaren del 1023 al 1091.
Nou!!: Còrdova і Abbadites · Veure més »
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Nou!!: Còrdova і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil · Veure més »
Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar
Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar (mort en 1027) fou un poeta andalusí que fou visir de Còrdova sota el hàjib Abd-al-Màlik al-Mudhàffar després de l'execució d'Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Idrís al-Jazirí (1004), conjuntament amb el gran cadi Ibn Dhakwan.
Nou!!: Còrdova і Abu-Hafs Àhmad ibn Burd al-Àkbar · Veure més »
Al-Hàkam I
miniatura Al-Hàkam I o al-Hàkam ibn Hixam (770-822) fou el tercer emir omeia de Còrdova (796-822).
Nou!!: Còrdova і Al-Hàkam I · Veure més »
Alcolea del Pinar
Alcolea del Pinar és una localitat i municipi de la província de Guadalajara, en la comunitat autònoma de Castella-la Manxa. Té un àrea de 113,68 km² amb una població de 336 habitants (INE 2016) i una densitat de 3,06 hab/km².
Nou!!: Còrdova і Alcolea del Pinar · Veure més »
Alfons de Castella
Alfons de Castella (Tordesillas, 1453 - Cardeñosa, 1468) va ser infant de Castella.
Nou!!: Còrdova і Alfons de Castella · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Còrdova і Almansor · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Còrdova і Amazics · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: Còrdova і Andalusia · Veure més »
Atanagild
Atanagild fou rei dels gots del 551 al 567, els quatre primers anys en rebel·lió (vegeu Àquila I).
Nou!!: Còrdova і Atanagild · Veure més »
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Nou!!: Còrdova і Averrois · Veure més »
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar
Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar (Còrdova 1005- Almeria 1054) fou un poeta andalusí del.
Nou!!: Còrdova і Àhmad ibn Muhàmmad ibn Burd al-Àsghar · Veure més »
Àkhila I
Àkhila I fou rei dels visigots del 549 al 554.
Nou!!: Còrdova і Àkhila I · Veure més »
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Nou!!: Còrdova і Batalla d'Ilipa · Veure més »
Bètica
La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.
Nou!!: Còrdova і Bètica · Veure més »
Betúria
La Península Ibèrica el s. III aC. En blau, els Celtici i els Turduli dins la Baeturia Betúria (en llatí: Baeturia) era la denominació donada a l'època romana al territori de la península Ibèrica comprès entre els cursos inferiors dels rius Guadiana (en llatí Ana) i Guadalquivir (en llatí Baetis).
Nou!!: Còrdova і Betúria · Veure més »
Califat de Còrdova
El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
Nou!!: Còrdova і Califat de Còrdova · Veure més »
Carmona
Carmona és una ciutat de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya).
Nou!!: Còrdova і Carmona · Veure més »
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Nou!!: Còrdova і Claudi Ptolemeu · Veure més »
Clima
Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.
Nou!!: Còrdova і Clima · Veure més »
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Nou!!: Còrdova і Comunisme · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Còrdova і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Dinastia almohade
Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.
Nou!!: Còrdova і Dinastia almohade · Veure més »
Dinastia almoràvit
Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.
Nou!!: Còrdova і Dinastia almoràvit · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Còrdova і Edat mitjana · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Còrdova і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Còrdova і Enric II de Castella · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Còrdova і Enric IV de Castella · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Còrdova і Espanya · Veure més »
Espània
Espània (grec: Σπανία, Spania) fou el nom grec de la província romana d'Orient d'Hispània, establerta en una data incerta entre el 552 i el 564, i coneguda freqüentment com a Oròspeda o també Bastetània, tot i que aquests districtes només n'eren una part.
Nou!!: Còrdova і Espània · Veure més »
Esquerra Unida (Espanya)
Esquerra Unida (oficialment en castellà: Izquierda Unida, IU) és una organització política espanyola formada l'any 1986 com a coalició de diferents partits d'esquerra i republicans, essent el membre més representatiu el Partit Comunista d'Espanya.
Nou!!: Còrdova і Esquerra Unida (Espanya) · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Còrdova і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Còrdova і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Fitna
Fitna —— és un mot àrab que es pot traduir com la divisió o la guerra civil en el si de l'islam.
Nou!!: Còrdova і Fitna · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Còrdova і Furs · Veure més »
Gneu Pompeu (fill)
Gneu Pompeu Magne (Cnaeus Pompeius Magnus, 79 - 45 aC), conegut com "el Jove" o Pompeu el Jove per distingir-lo del seu pare, Gneu Pompeu Magne, va ser un militar romà de finals del període republicà que es va enfrontar a Cèsar durant la guerra civil del 48 al 45 aC.
Nou!!: Còrdova і Gneu Pompeu (fill) · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Còrdova і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Nou!!: Còrdova і Granada · Veure més »
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Nou!!: Còrdova і Guadalquivir · Veure més »
Guadiana
El Guadiana és un dels rius més importants de la península Ibèrica.
Nou!!: Còrdova і Guadiana · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: Còrdova і Guerra civil · Veure més »
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Nou!!: Còrdova і Hamílcar Barca · Veure més »
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Nou!!: Còrdova і Hispània Ulterior · Veure més »
Hixam al-Muàyyad bi-L·lah
Hixam II o Hixam al-Muàyyad bi-L·lah —— (966-1013) fou el tercer califa omeia de Còrdova (976-1009 i 1010-1013).
Nou!!: Còrdova і Hixam al-Muàyyad bi-L·lah · Veure més »
Hixam I
Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (Qúrtuba, 26 d'abril de 757-16 d'abril de 796) fou el segon emir omeia de Còrdova (788-796).
Nou!!: Còrdova і Hixam I · Veure més »
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Nou!!: Còrdova і Home de Neandertal · Veure més »
Ifríqiya
Ifríqiya (en català medieval Frèquia) és una regió històrica del món araboislàmic que es correspon amb l'antiga província romana d'Africa.
Nou!!: Còrdova і Ifríqiya · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Còrdova і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Còrdova і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Iscle (sant cordovès)
Iscle o Aciscle (? - Còrdova, 17 de novembre de 303), junt a la seva germana Santa Victòria, foren dos cristians cordovesos que per les seves creences els apressaren i martiritzaren, en temps de l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Còrdova і Iscle (sant cordovès) · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Còrdova і Isidor de Sevilla · Veure més »
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Nou!!: Còrdova і Josep Bonaparte · Veure més »
Julio Anguita González
Julio Anguita González, també conegut com «El Califa Roig», (Fuengirola, 21 de novembre de 1941 – Còrdova, 16 de maig de 2020) fou un professor i polític comunista andalús.
Nou!!: Còrdova і Julio Anguita González · Veure més »
Leovigild
Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.
Nou!!: Còrdova і Leovigild · Veure més »
Llista d'alcaldes de Còrdova
Escut de Còrdova Aquesta és la llista d'alcaldes de Còrdova, que són els encarregats de presidir l'Ajuntament de Còrdova, Andalusia.
Nou!!: Còrdova і Llista d'alcaldes de Còrdova · Veure més »
Llista de valís de l'Àndalus
Llista dels valís de l'Àndalus, dependents del Califat omeia de Damasc, des de la conquesta del regne visigòtic de Toledo per Tàriq ibn Ziyad i Mussa ibn Nussayr fins a l'assumpció del poder per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, primer emir independent omeia.
Nou!!: Còrdova і Llista de valís de l'Àndalus · Veure més »
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Nou!!: Còrdova і Lusitània · Veure més »
Magrib
D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).
Nou!!: Còrdova і Magrib · Veure més »
Maimònides
Maimònides, també anomenat Moisès Maimònides, Moisès ben Maimon (literalment ‘Moisès, fill de Maimon’— o Rambam —, acrònim de les seves inicials en hebreu—, conegut en àrab com Abu-Imran Mussa ibn Ubayd-Al·lah Maymun al-Qurtubí fou el rabí i teòleg jueu més cèlebre de l'edat mitjana, cap de la comunitat jueva del Caire i metge personal de Saladí.Sidur ha-mercaz, p. 13. Tingué una enorme importància en el pensament medieval com a filòsof, religiós i metge. De Maimònides es deia: «des de Moisès fins a Moisès, no va haver-hi cap altre com Moisès.».
Nou!!: Còrdova і Maimònides · Veure més »
Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC)
Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) era fill del cònsol romà de l'any 196 aC Marc Claudi Marcel IV.
Nou!!: Còrdova і Marc Claudi Marcel (cònsol 166 aC) · Veure més »
Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol)
Marc Claudi Marcel Eserní (en llatí Marcus Claudius Marcellus Aeserninus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Còrdova і Marc Claudi Marcel Eserní (cònsol) · Veure més »
Mateo Inurria Lainosa
''Àngel orant'', escultura que es troba al Museu Arqueològic Municipal de Montoro, primera obra documentada de l'escultor. Obra de joventut que li va ser encarregada per l'arquitecte Amadeo Rodríguez per a la fornícula de la façana del Cementiri de Montoro. ''Somni'' (1922, Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Madrid), obra de maduresa d'Inurria. «Monument al Gran Capità», 1923, Còrdova. Mateo Inurria Lainosa (Còrdova, 1867 - Madrid, 21 de febrer de 1924) fou un escultor andalús.
Nou!!: Còrdova і Mateo Inurria Lainosa · Veure més »
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Nou!!: Còrdova і Mèrida · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Còrdova і Mesquita · Veure més »
Mesquita de Còrdova
La mesquita de Còrdova, convertida des del en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí.
Nou!!: Còrdova і Mesquita de Còrdova · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: Còrdova і Moriscos · Veure més »
Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí ——, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia.
Nou!!: Còrdova і Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah · Veure més »
Muhàmmad XII
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad o Muhàmmad XII de Granada (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil, va ser el darrer rei musulmà de Granada pertanyent a la dinastia nassarita.
Nou!!: Còrdova і Muhàmmad XII · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Còrdova і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Còrdova і Pere I de Castella · Veure més »
Pierre-Antoine Dupont de l'Étang
Dupont de l'Étang Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang (Chabanès, Charente, 14 de juliol de 1765 - 9 de març de 1840), fou un general francès durant les Guerres napoleòniques.
Nou!!: Còrdova і Pierre-Antoine Dupont de l'Étang · Veure més »
Pogrom
Pogrom és una paraula provinent del rus: погром, i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials.
Nou!!: Còrdova і Pogrom · Veure més »
Pont romà de Còrdova
El pont romà de Còrdova està situat sobre el riu Guadalquivir al seu pas per Còrdova, i uneix el barri del Camp de la Veritat amb el Barri de la Catedral.
Nou!!: Còrdova і Pont romà de Còrdova · Veure més »
Província de Còrdova
Còrdova (en castellà i oficialment, Córdoba) és una província de la comunitat autònoma d'Andalusia, a la part de l'Andalusia Occidental.
Nou!!: Còrdova і Província de Còrdova · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: Còrdova і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Nou!!: Còrdova і Rafael del Riego · Veure més »
Raval (urbanisme)
s on es veu un centre emmurallat envoltat del que havia estat un raval i posteriorment ha estat emmurallat també. Raval és un arabisme que vol dir un suburbi o un barri extramurs.
Nou!!: Còrdova і Raval (urbanisme) · Veure més »
Regne de Còrdova
El regne de Còrdova va ser un dels regnes de la Corona de Castella, creat el 1236 arran de la presa de Còrdova.
Nou!!: Còrdova і Regne de Còrdova · Veure més »
República de Qurtuba
La república de Qúrtuba / Qurṭuba o República de Còrdova va ser l'Estat que va sorgir en la ciutat de Còrdova i els seus voltants arran la desintegració del Califat de Còrdova, en 1031.
Nou!!: Còrdova і República de Qurtuba · Veure més »
Revolta del Raval
La Revolta del Raval fou un moviment en contra d'al-Hakam I a la ciutat de Qurtuba l'any 818.
Nou!!: Còrdova і Revolta del Raval · Veure més »
Sèneca
Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.
Nou!!: Còrdova і Sèneca · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Còrdova і Sevilla · Veure més »
Sierra Morena
La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.
Nou!!: Còrdova і Sierra Morena · Veure més »
Sulayman al-Mustaín
Sulayman al-Mustaín bi-L·lah fou el cinquè califa omeia de Còrdova (1009-1010 i 1013-1016).
Nou!!: Còrdova і Sulayman al-Mustaín · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: Còrdova і Taifa · Veure més »
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Nou!!: Còrdova і Tartessos · Veure més »
Túrduls
Els túrduls (llatí: Turduli) foren un poble probablement celta de la Hispània Bètica, emparentats amb els turdetans, amb els quals s'assemblaven en tots els aspectes.
Nou!!: Còrdova і Túrduls · Veure més »
Tit Quinti Escàpula
Tit Quint Escapula (en Titus Quintius Scapula) va ser un militar romà del.
Nou!!: Còrdova і Tit Quinti Escàpula · Veure més »
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Nou!!: Còrdova і Turdetans · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Còrdova і UNESCO · Veure més »
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Nou!!: Còrdova і Vàndals · Veure més »
Viriat
Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.
Nou!!: Còrdova і Viriat · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 1 d'agost · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 10 de juny · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 1024 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 1235 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 1236 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Còrdova і 1241 · Veure més »
13 de març
El 13 de març és el setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 13 de març · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Còrdova і 1369 · Veure més »
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 14 de març · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Còrdova і 1408 · Veure més »
1478
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Còrdova і 1478 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Còrdova і 1486 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Còrdova і 1808 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Còrdova і 1810 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Còrdova і 1812 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 1820 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 1823 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Còrdova і 1868 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Còrdova і 1979 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Còrdova і 1984 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Còrdova і 1994 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 2 de maig · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Còrdova і 2003 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Còrdova і 2007 · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: Còrdova і 23 de gener · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 23 de juliol · Veure més »
29 de juny
El 29 de juny és el cent vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 29 de juny · Veure més »
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 4 de setembre · Veure més »
411
El 411 (CDXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Còrdova і 411 · Veure més »
572
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 572 · Veure més »
579
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 579 · Veure més »
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Còrdova і 7 de febrer · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 7 de juny · Veure més »
7 de març
El 7 de març és el seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià, el seixanta-setè els anys de traspàs.
Nou!!: Còrdova і 7 de març · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Còrdova і 711 · Veure més »
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Còrdova і 715 · Veure més »
818
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 818 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Còrdova і 912 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Corduba, Còrdova (Espanya), Qurtuba, Qúrtuba.
