Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Corda (música)

Índex Corda (música)

Cordes de piano Una corda és l'element vibratori que origina el so en els instruments musicals de corda, com ara la guitarra, el baix, l'arpa o el piano; el contrabaix i la resta de membres de la família dels violins, i descendents llunyans d'antics instruments com la vihuela, la viella, el rabec i el saltiri.

49 les relacions: Acer, Alumini, Arpa, Born Centre de Cultura i Memòria, Catgut, Contrabaix, Corder de viola, Corrosió, Coure, Densitat, Diàmetre, Edat mitjana, Folk, Freqüència, Freqüència de ressonància, Freqüència fonamental, Freqüències del piano, Garrotxa, Guitarra, Harmònic, Hertz, Humitat, Intestí, Jazz, Kevlar, Llaüt, Longitud, Mecanisme de percussió del piano, Níquel, Niló, Nus (llaç), Or, Piano, Polzada, Rabec, Renaixement, Saltiri, Santa Pau, Seda, So, Tensió (mecànica), Timbre musical, Tiorba, Trast, Tripa, Tungstè, Viola d'arc, Viola de mà, Violí.

Acer

Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.

Nou!!: Corda (música) і Acer · Veure més »

Alumini

Lalumini és l'element químic de símbol Al i nombre atòmic 13.

Nou!!: Corda (música) і Alumini · Veure més »

Arpa

L'arpa és un instrument de corda pinçada, composta per un marc ressonant i una sèrie variable de cordes tensades entre la secció inferior i la superior.

Nou!!: Corda (música) і Arpa · Veure més »

Born Centre de Cultura i Memòria

El Born Centre de Cultura i Memòria, ubicat a l'antic Mercat del Born, és un equipament cultural que mostra la Barcelona del 1700 i els fets de 1714 en el context de la Guerra de Successió.

Nou!!: Corda (música) і Born Centre de Cultura i Memòria · Veure més »

Catgut

Corda de violoncel feta de budell animal. En cirurgia, el catgut és una mena de fil estèril fet a partir dels budells de diversos mamífers (ovella, cabra, bou...) emprat per a suturar i que és fàcilment reabsorbible.

Nou!!: Corda (música) і Catgut · Veure més »

Contrabaix

Un contrabaix és un instrument de corda fregada.

Nou!!: Corda (música) і Contrabaix · Veure més »

Corder de viola

Carrers de Corders de Viola i Ventres, al Jaciment del Born Un corder de viola és un menestral que fabrica cordes amb budells d'animals, especialment de moltó (el mascle de l'ovella).

Nou!!: Corda (música) і Corder de viola · Veure més »

Corrosió

La corrosió és l'alteració que causa l'ambient en els materials, excloent els efectes purament mecànics (com a el desgast per fregament i la ruptura per impactes).

Nou!!: Corda (música) і Corrosió · Veure més »

Coure

El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.

Nou!!: Corda (música) і Coure · Veure més »

Densitat

En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.

Nou!!: Corda (música) і Densitat · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Corda (música) і Diàmetre · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Corda (música) і Edat mitjana · Veure més »

Folk

Folk (de l'anglès folk, poble) és un estil de música que parteix de la música popular i tradicional per arranjar-la.

Nou!!: Corda (música) і Folk · Veure més »

Freqüència

Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.

Nou!!: Corda (música) і Freqüència · Veure més »

Freqüència de ressonància

Ones sinusoidals La freqüència de ressonància és aquella freqüència característica d'un cos o un sistema que abasta el grau màxim d'oscil·lació.

Nou!!: Corda (música) і Freqüència de ressonància · Veure més »

Freqüència fonamental

harmònics En física, la freqüència fonamental és la freqüència més baixa de l'espectre de freqüències tal que les freqüències dominants poden expressar-se com a múltiples d'aquesta freqüència fonamental.

Nou!!: Corda (música) і Freqüència fonamental · Veure més »

Freqüències del piano

Aquest és un piano virtual amb 88 tecles, afinat a partir de la nota La 440, que mostra les freqüències, en cicles per segon (Hz), de cada nota.

Nou!!: Corda (música) і Freqüències del piano · Veure més »

Garrotxa

La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.

Nou!!: Corda (música) і Garrotxa · Veure més »

Guitarra

La guitarra o guiterra (en mallorquí, menorquí i alguerès) és un instrument musical de corda, compost d'una caixa de fusta -d'una forma que recorda el nombre vuit-, amb un forat circular en el centre de la tapa, sis cordes i un mànec, damunt el qual hi ha el diapasó, dividit en dinou compartiments o trasts.

Nou!!: Corda (música) і Guitarra · Veure més »

Harmònic

Els harmònics es poden utilitzar per les mates, la música… nodes d'una corda vibrant són harmònics 250x250px Un harmònic és qualsevol membre d'una sèrie harmònica.

Nou!!: Corda (música) і Harmònic · Veure més »

Hertz

Hertz (símbol Hz) és una unitat de freqüència del Sistema Internacional d'Unitats.

Nou!!: Corda (música) і Hertz · Veure més »

Humitat

La humitat o humiditat és la quantitat de vapor d'aigua present a l'aire.

Nou!!: Corda (música) і Humitat · Veure més »

Intestí

L'intestí o budell és la part visceral tubular del tub digestiu que s'estén de l'estómac fins a l'anus.

Nou!!: Corda (música) і Intestí · Veure més »

Jazz

El jazz és un estil musical nascut a Nova Orleans (Louisiana, Estats Units d'Amèrica) a principis de la dècada del 1900, on es barreja una rítmica pròpia dels afroamericans dels Estats Units (blues, principalment, però també les work songs, el ragtime, les cançons dels "Minstrels") amb una instrumentació i una tímbrica genuïnes de les bandes de carrer (trompeta, corneta, clarinet, trombó, tuba, baix, bombo i platerets).

Nou!!: Corda (música) і Jazz · Veure més »

Kevlar

Estructura molecular del Kevlar El Kevlar ® és un polímer, concretament una poliamida de fibres estan basades en poliparafenilè tereftalamida, molècula rígida que facilita aconseguir una configuració de cadena totalment estesa (recta).

Nou!!: Corda (música) і Kevlar · Veure més »

Llaüt

El llaüt (de l'àrab) és un instrument de corda pinçada amb la caixa de ressonància en forma de mitja pera -és a dir, amb el fons còncau, corbat, constituït per diverses lames de fusta, unides entre elles- unida a un mànec de llargada variable.

Nou!!: Corda (música) і Llaüt · Veure més »

Longitud

Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.

Nou!!: Corda (música) і Longitud · Veure més »

Mecanisme de percussió del piano

Mecanisme d'un piano vertical (cap al 1907) El mecanisme de percussió del piano és un complex conjunt de palanques, el principal objectiu de les quals és controlar el cop del martellet a la corda, i oferir la possibilitat que el pianista pugui modular al seu gust l'expressió del so de l'instrument.

Nou!!: Corda (música) і Mecanisme de percussió del piano · Veure més »

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Nou!!: Corda (música) і Níquel · Veure més »

Niló

El niló (de la marca comercial registrada: nylon®) és un polímer artificial que pertany al grup de les poliamides.

Nou!!: Corda (música) і Niló · Veure més »

Nus (llaç)

'''Alguns Nusos:''' 1. Nus de fil. 2. Nus de Manrope. 3. Nus de l'àvia. 4. Nus de paret i corona. 5. Nus de Matthew Walker. 6. Nus de mortalla. 7. Nus de cap de turc. 8. Nus de superposició, nus de figura de vuit. 9. Nus de corall, nus quadrat. 10. Nus de doble enganxament. Un nus o nuc és una estructura feta en una corda o similar per subjectar, lligar o tancar elements.

Nou!!: Corda (música) і Nus (llaç) · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Corda (música) і Or · Veure més »

Piano

El piano, també anomenat pianoforte, és un instrument musical classificat com un instrument de teclat de corda percudida segons el sistema de classificació tradicional, i segons la classificació de Hornbostel-Sachs, pertany al grup 314.122 de les cítares amb ressonador de capsa, és a dir, fet a peces, com si fos una caixa.

Nou!!: Corda (música) і Piano · Veure més »

Polzada

La polzada (abreviat ″) és una mesura de longitud antropomètrica que equivalia a la longitud de la primera falange, en concret la distal, d'un dit polze.

Nou!!: Corda (música) і Polzada · Veure més »

Rabec

El rabec és un instrument de corda fregada normalment amb el fons o darrere de la caixa de ressonància arrodonit i un perfil que des del coll fins a la caixa va augmentant gradualment.

Nou!!: Corda (música) і Rabec · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Corda (música) і Renaixement · Veure més »

Saltiri

* Saltiri (instrument), antic instrument de corda.

Nou!!: Corda (música) і Saltiri · Veure més »

Santa Pau

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Corda (música) і Santa Pau · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Corda (música) і Seda · Veure més »

So

timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.

Nou!!: Corda (música) і So · Veure més »

Tensió (mecànica)

En física i enginyeria, la tensió mecànica és valor de la distribució de forces per unitat d'àrea, en l'entorn d'un material i dins d'un cos o un medi continu.

Nou!!: Corda (música) і Tensió (mecànica) · Veure més »

Timbre musical

El timbre musical, conegut també com a color o qualitat del so, és un dels quatre atributs del so a més del to o altura, de la durada i de la intensitat o volum.

Nou!!: Corda (música) і Timbre musical · Veure més »

Tiorba

Tiorba La tiorba (de l'italià tiorba, deformació de tiorbo, "miop", al seu torn derivat del llatí turbulos, "tèrbol") és un instrument de corda pinçada de la família del llaüt barroc de grans dimensions, amb dos clavillers o mànecs i vuit cordes addicionals per als baixos, sense trastejar.

Nou!!: Corda (música) і Tiorba · Veure més »

Trast

La petjada de do major en guitarra requereix posicionar els dits en tres trasts. Detall del batedor d'un sitar on es poden apreciar els trasts sobreelevats en respecte al batedor mànec d'un saz Detall d'un baix sense trasts Un trast és la separació que existeix en el batedor del mànec de molts instruments de corda.

Nou!!: Corda (música) і Trast · Veure més »

Tripa

Tripa crua, abans de ser cuinada Un plat de tripes Peus i tripes a la provençal Les tripes o els budells són, en un context gastronòmic, un tipus de menut procedent de l'estómac d'alguns animals de granja, a la cuina catalana típicament el xai o la vedella.

Nou!!: Corda (música) і Tripa · Veure més »

Tungstè

El tungstè o wolframi és un element químic amb el símbol químic W i el nombre atòmic 74.

Nou!!: Corda (música) і Tungstè · Veure més »

Viola d'arc

La viola d'arc o viola de gamba és qualsevol dels instruments d'una família d'instruments de corda fregada amb trasts desenvolupats al segle XV i que van ser molt utilitzats –tant en qualitat d'instruments melòdics com polifònics al Renaixement –sobretot formant part de conjunts, a voltes només integrats per violes de gamba, a voltes amb altres instruments i veus- i al Barroc, època en què va destacar especialment com a instrument solista i com a integrant del baix continu.

Nou!!: Corda (música) і Viola d'arc · Veure més »

Viola de mà

Músic de viola de mà, extret del llibre de Lluís del Milà, ''El Maestro'' La viola de mà, anomenada vihuela en castellà, viola de mão en portuguès i viola da mano en italià, va ser un instrument de corda molt popular a les penínsules ibèrica i itàlica, així com a Llatinoamèrica, en el.

Nou!!: Corda (música) і Viola de mà · Veure més »

Violí

El violí (etimologia: de l'italià Violino, diminutiu de viola) és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més agut de la seva família.

Nou!!: Corda (música) і Violí · Veure més »

Redirigeix aquí:

Corda de guitarra.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »