Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros, Banc d'Espanya, Blas Pierrad Alcedar, Borsa de Madrid, Burgesia, Capità, Classe mitjana, Cop d'estat, Diner, Europa, Exili, Ferrocarril, Francisco Serrano Domínguez, Guàrdia Civil, Guipúscoa, Indústria, Isabel II d'Espanya, Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis, Joan Prim i Prats, Juan Contreras y San Román, Juan Zavala de la Puente, Leopoldo O'Donnell, Llista de reis d'Espanya, Madrid, Monarquia, Motí, Palau Reial de Madrid, Partit Democràtic (Espanya), Partit Progressista, Porta d'Alcalá, Práxedes Mateo Sagasta, Puerta del Sol, Ramón María Narváez y Campos, Rebel·lió, Revolta de Villarejo de Salvanés, Revolució de 1868, Sergent, Unió Liberal, 1866, 22 de juny, 23 de juny, 26 de juny.
Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros
Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros (Marchena, 21 de setembre de 1833-Madrid, 4 de febrer de 1903) va ser un militar espanyol que va aconseguir celebritat per la qüestió famosa dels artillers, que va ocasionar o va ser causa determinant de la caiguda del rei Amadeu I de Savoia.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Baltasar Hidalgo de Quintana y Trigueros · Veure més »
Banc d'Espanya
Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Banc d'Espanya · Veure més »
Blas Pierrad Alcedar
Blas Pierrad Alcedar (Semur-en-Auxois, Côte-d'Or, 15 d'agost de 1812 – Saragossa, 29 de setembre de 1872) fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts espanyoles durant el sexenni democràtic.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Blas Pierrad Alcedar · Veure més »
Borsa de Madrid
La Borsa de Madrid és el principal mercat de valors d'Espanya.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Borsa de Madrid · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Burgesia · Veure més »
Capità
El capità Joseph Burnett (1941). Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Capità · Veure més »
Classe mitjana
La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Classe mitjana · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Cop d'estat · Veure més »
Diner
Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Diner · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Europa · Veure més »
Exili
Bernardino Machado marxant a l'exili l'any 1917. Lexili és el fet d'abandonar, voluntàriament o per la força, el territori que hom identifica com a pàtria.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Exili · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Ferrocarril · Veure més »
Francisco Serrano Domínguez
Francisco Serrano y Domínguez, Duc de la Torre (San Fernando, Cadis, 1810 - Madrid, 1885), militar i polític espanyol.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Francisco Serrano Domínguez · Veure més »
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Guàrdia Civil · Veure més »
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Guipúscoa · Veure més »
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Indústria · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis
fou un militar i polític asturià, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya i director general de la Guàrdia Civil en dues ocasions.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Joan Prim i Prats · Veure més »
Juan Contreras y San Román
Juan Contreras y San Román (Pisa, 2 de març de 1807 - ¿?, 1881) fou un militar i polític espanyol.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Juan Contreras y San Román · Veure més »
Juan Zavala de la Puente
Juan Zavala y de la Puente, I marquès de Sierra Bullones (Lima, 27 de desembre de 1804 - Madrid, 29 de desembre de 1879) va ser un militar i polític espanyol nascut al Perú.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Juan Zavala de la Puente · Veure més »
Leopoldo O'Donnell
Leopoldo O'Donnell y Jorris (Santa Cruz de Tenerife (Canàries), 12 de gener de 1809 - Biarritz (Lapurdi), 5 de novembre de 1867) va ser un noble, militar i polític espanyol, Gran d'Espanya, Duc de Tetuan, Comte de Lucena i Vescomte d'Aliaga.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Leopoldo O'Donnell · Veure més »
Llista de reis d'Espanya
S'han considerat reis d'Espanya els de la dinastia d'Habsburg, successors dels Reis Catòlics, en què un sol monarca regna sobre la Corona de Castella, la Corona d'Aragó, el Regne de Navarra, i durant un període també sobre el Regne de Portugal.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Llista de reis d'Espanya · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Madrid · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Monarquia · Veure més »
Motí
El motí és una revolta o rebel·lió multitudinària contra l'ordre establert.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Motí · Veure més »
Palau Reial de Madrid
El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Palau Reial de Madrid · Veure més »
Partit Democràtic (Espanya)
Partit Democràtic o Partit Democràtic-Progressista fou un partit polític creat l'abril del 1849 a Madrid com a escissió de l'ala esquerrana i radical del Partit Progressista pels diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Partit Democràtic (Espanya) · Veure més »
Partit Progressista
El Partit Progressista fou una formació política a l'estat espanyol durant el, que adoptà aquest nom el 1836 com a oposició liberal extremista al règim de la regenta Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, que després dels fets de la Granja el 12 d'agost del 1836 la va obligar a acceptar un govern liberal radical.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Partit Progressista · Veure més »
Porta d'Alcalá
La Porta d'Alcalá (Puerta de Alcalá en castellà) és un dels monuments més significatius de Madrid.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Porta d'Alcalá · Veure més »
Práxedes Mateo Sagasta
va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »
Puerta del Sol
Aspecte de la Puerta del Sol de Madrid amb el nou intercanviador de metro i rodalia (novembre de 2009). La Puerta del Sol és una plaça de la ciutat de Madrid, a Espanya.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Puerta del Sol · Veure més »
Ramón María Narváez y Campos
Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Rebel·lió · Veure més »
Revolta de Villarejo de Salvanés
La Revolta de Villarejo de Salvanés va ser un intent de cop d'estat dirigit per Joan Prim i Prats que es va produir el 3 de gener de 1866 a Espanya.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Revolta de Villarejo de Salvanés · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Revolució de 1868 · Veure més »
Sergent
El Sergent Tommy Prince i el Soldat Morris Prince de l'exèrcit canadenc Sergent és un grau militar de la categoria dels sotsoficials.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Sergent · Veure més »
Unió Liberal
Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і Unió Liberal · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і 1866 · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і 22 de juny · Veure més »
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і 23 de juny · Veure més »
26 de juny
El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Revolta de la caserna de San Gil і 26 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cop d'estat del 21 de juny de 1866.
