Taula de continguts
50 les relacions: Aleksandr Rutskoi, Almati, Arrest domiciliari, Banda dels Vuit (Unió Soviètica), Belarús, Borís Ieltsin, Caucas, Comunitat d'Estats Independents, Crisi constitucional russa de 1993, Dissolució de la Unió Soviètica, Dmitri Iàzov, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Europa de l'Est, Exèrcit Roig, Govern de Rússia, Guerra afgano-soviètica, Guerra Freda, Kazakhstan, KGB, Kremlin, Leonid Kravtxuk, Letònia, Lituània, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Parlament Europeu, Partit Liberal Democràtic de Rússia, Perestroika, President de Rússia, Rússia, Referèndum ucraïnès de 1991, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Belarús, República Socialista Soviètica de Geòrgia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica de Moldàvia, Repúbliques de la Unió Soviètica, Revolucions de 1989, Sant Petersburg, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vladímir Jirinovski, 1 de desembre, 19 d'agost, 1991, 21 d'agost, 25 de desembre.
Aleksandr Rutskoi
Aleksandr Vladimirovitx Rutskoi (rus:Александр Владимирович Руцкой) (Proskurov, Ucraïna, 16 de setembre de 1947) és un polític rus i militar de la Unió Soviètica.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Aleksandr Rutskoi
Almati
Almati, coneguda abans com a Alma-Atà durant l'època soviètica i Verni en la Rússia imperial, fou la capital del Kazakhstan del 1929 fins a la construcció de la nova capital Astanà (actualment Nursultan) el 1998, i és la ciutat més gran del Kazakhstan, amb una població total d'uns 1.300.000 habitants (el 9% del total estatal; 1.266.000 habitants el 2005).
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Almati
Arrest domiciliari
Arrest domiciliari és una pena que figura, com a accessòria d'unes altres o com principal, en la majoria dels codis penals dels diferents països.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Arrest domiciliari
Banda dels Vuit (Unió Soviètica)
El Comitè Estatal per a l'Estat d'Emergència (Государственный комитет по чрезвычайному положению, transcrit Gosudarstvenny komitet po txrezvytxainomu polojeniyu, abreujat com a ГКЧП o GKTxP), també conegut com a Banda dels Vuit, fou un grup de vuit conspiradors, alts càrrecs del KGB i el PCUS, que organitzaren el Cop d'estat a la Unió Soviètica contra Mikhaïl Gorbatxov entre el 18 i el 20 d'agost del 1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Banda dels Vuit (Unió Soviètica)
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Belarús
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Borís Ieltsin
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Caucas
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Comunitat d'Estats Independents
Crisi constitucional russa de 1993
La Crisi constitucional russa de 1993 fou un enfrontament polític entre el President de Rússia i el Soviet Suprem que es resolgué amb l'ús de la força militar.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Crisi constitucional russa de 1993
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Dissolució de la Unió Soviètica
Dmitri Iàzov
Dmitri Timofèievitx Iàzov (en rus: Дми́трий Тимофе́евич Я́зов; nascut el 8 de novembre de 1923, a l'oblast d'Omsk - 25 de febrer de 2020) va ser el penúltim Ministre de Defensa soviètic i l'últim Mariscal de la Unió Soviètica designat abans del col·lapse de la Unió Soviètica (28 d'abril de 1990).
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Dmitri Iàzov
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Estats bàltics
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Estats Units d'Amèrica
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Estònia
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Europa de l'Est
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Exèrcit Roig
Govern de Rússia
El Govern de la Federació Russa (Прави́тельство Росси́йской Федера́ции, Pravítelstvo Rossískoi Federàtsiï) exerceix el poder executiu en la federació Russa.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Govern de Rússia
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Guerra afgano-soviètica
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Guerra Freda
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Kazakhstan
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і KGB
Kremlin
Kremlin (кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Kremlin
Leonid Kravtxuk
va ser un polític ucraïnès.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Leonid Kravtxuk
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Letònia
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Lituània
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Moscou
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Parlament Europeu
Partit Liberal Democràtic de Rússia
El Partit Liberal Democràtic de Rússia (en rus: Либерально-демократическая партия России, literalment Liberalno-demokraticheskaya partiya Rossii) és un partit polític nacionalista de Rússia.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Partit Liberal Democràtic de Rússia
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Perestroika
President de Rússia
Estendard del president de Rússia El president de Rússia (en rus: Президент России) ocupa la més alta posició en el Govern de Rússia.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і President de Rússia
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Rússia
Referèndum ucraïnès de 1991
El referèndum sobre la sobirania d'Ucraïna es va celebrar el 17 de març de 1991, en el marc del primer i únic referèndum de la Unió Soviètica.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Referèndum ucraïnès de 1991
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna
República Socialista Soviètica de Belarús
La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Belarús
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Geòrgia
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
República Socialista Soviètica de Moldàvia
La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Moldàvia
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Repúbliques de la Unió Soviètica
Revolucions de 1989
Les Revolucions de 1989 (també conegudes com la Caiguda del Comunisme, el Col·lapse del Comunisme, les Revolucions d'Europa de l'Est i la Tardor de les Nacions) foren una onada revolucionària que va recórrer Europa Central i Oriental durant la tardor del 1989.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Revolucions de 1989
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Sant Petersburg
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Ucraïna
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Vladímir Jirinovski
Vladímir Vólfovitx Jirinovski (en rus Влади́мир Во́льфович Жирино́вский), o bé Vladímir Vólfovitx Eidelstein), nascut a Almati (el Kazakhstan) el 25 d'abril de 1946 – Moscou, 6 d'abril de 2022), fou un polític rus, diputat i vicepresident de la Duma Estatal (el parlament rus), i advocat.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і Vladímir Jirinovski
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і 1 de desembre
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і 19 d'agost
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і 1991
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і 21 d'agost
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Veure Cop d'estat a la Unió Soviètica і 25 de desembre
També conegut com Cop soviètic de 1991, Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica.