Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Aleksandr Rutskoi, Almati, Arrest domiciliari, Banda dels Vuit (Unió Soviètica), Belarús, Borís Ieltsin, Caucas, Comunitat d'Estats Independents, Crisi constitucional russa de 1993, Dissolució de la Unió Soviètica, Dmitri Iàzov, Estats bàltics, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Europa de l'Est, Exèrcit Roig, Govern de Rússia, Guerra afgano-soviètica, Guerra Freda, Kazakhstan, KGB, Kremlin, Leonid Kravtxuk, Letònia, Lituània, Mikhaïl Gorbatxov, Moscou, Parlament Europeu, Partit Liberal Democràtic de Rússia, Perestroika, President de Rússia, Rússia, Referèndum ucraïnès de 1991, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica d'Ucraïna, República Socialista Soviètica de Belarús, República Socialista Soviètica de Geòrgia, República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan, República Socialista Soviètica de Moldàvia, Repúbliques de la Unió Soviètica, Revolucions de 1989, Sant Petersburg, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vladímir Jirinovski, 1 de desembre, 19 d'agost, 1991, 21 d'agost, 25 de desembre.
Aleksandr Rutskoi
Aleksandr Vladimirovitx Rutskoi (rus:Александр Владимирович Руцкой) (Proskurov, Ucraïna, 16 de setembre de 1947) és un polític rus i militar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Aleksandr Rutskoi · Veure més »
Almati
Almati, coneguda abans com a Alma-Atà durant l'època soviètica i Verni en la Rússia imperial, fou la capital del Kazakhstan del 1929 fins a la construcció de la nova capital Astanà (actualment Nursultan) el 1998, i és la ciutat més gran del Kazakhstan, amb una població total d'uns 1.300.000 habitants (el 9% del total estatal; 1.266.000 habitants el 2005).
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Almati · Veure més »
Arrest domiciliari
Arrest domiciliari és una pena que figura, com a accessòria d'unes altres o com principal, en la majoria dels codis penals dels diferents països.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Arrest domiciliari · Veure més »
Banda dels Vuit (Unió Soviètica)
El Comitè Estatal per a l'Estat d'Emergència (Государственный комитет по чрезвычайному положению, transcrit Gosudarstvenny komitet po txrezvytxainomu polojeniyu, abreujat com a ГКЧП o GKTxP), també conegut com a Banda dels Vuit, fou un grup de vuit conspiradors, alts càrrecs del KGB i el PCUS, que organitzaren el Cop d'estat a la Unió Soviètica contra Mikhaïl Gorbatxov entre el 18 i el 20 d'agost del 1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Banda dels Vuit (Unió Soviètica) · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Belarús · Veure més »
Borís Ieltsin
, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Borís Ieltsin · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Caucas · Veure més »
Comunitat d'Estats Independents
La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество НезависимыхГосударств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavíssimikh Gossudarstv) és una confederació o aliança d'onze de les quinze exrepúbliques soviètiques de la Unió Soviètica: Armènia, l'Azerbaidjan, Belarús, Geòrgia, el Kazakhstan, el Kirguizstan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan i l'Uzbekistan.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Comunitat d'Estats Independents · Veure més »
Crisi constitucional russa de 1993
La Crisi constitucional russa de 1993 fou un enfrontament polític entre el President de Rússia i el Soviet Suprem que es resolgué amb l'ús de la força militar.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Crisi constitucional russa de 1993 · Veure més »
Dissolució de la Unió Soviètica
Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Dissolució de la Unió Soviètica · Veure més »
Dmitri Iàzov
Dmitri Timofèievitx Iàzov (en rus: Дми́трий Тимофе́евич Я́зов; nascut el 8 de novembre de 1923, a l'oblast d'Omsk - 25 de febrer de 2020) va ser el penúltim Ministre de Defensa soviètic i l'últim Mariscal de la Unió Soviètica designat abans del col·lapse de la Unió Soviètica (28 d'abril de 1990).
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Dmitri Iàzov · Veure més »
Estats bàltics
Situació dels estats bàltics a Europa Els estats bàltics són el conjunt format per Estònia, Letònia i Lituània, tots els quals van estar sota el control de la Unió Soviètica durant els anys 1940–1941 i 1944/1945-1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Estats bàltics · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Estònia · Veure més »
Europa de l'Est
En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Europa de l'Est · Veure més »
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Exèrcit Roig · Veure més »
Govern de Rússia
El Govern de la Federació Russa (Прави́тельство Росси́йской Федера́ции, Pravítelstvo Rossískoi Federàtsiï) exerceix el poder executiu en la federació Russa.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Govern de Rússia · Veure més »
Guerra afgano-soviètica
La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Guerra afgano-soviètica · Veure més »
Guerra Freda
El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Guerra Freda · Veure més »
Kazakhstan
El Kazakhstan oficialment la República del Kazakhstan (Қазақстан Республикасы, Qazaqstan Respūblīkasy, o Республика Казахстан, Respúblika Kazakhstan) és un país de l'Àsia Central que limita amb Rússia al nord, la Xina al sud-est, el Kirguizstan, l'Uzbekistan i el Turkmenistan al sud, i la mar Càspia a l'oest.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Kazakhstan · Veure més »
KGB
El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і KGB · Veure més »
Kremlin
Kremlin (кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Kremlin · Veure més »
Leonid Kravtxuk
va ser un polític ucraïnès.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Leonid Kravtxuk · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Letònia · Veure més »
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Lituània · Veure més »
Mikhaïl Gorbatxov
, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Mikhaïl Gorbatxov · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Moscou · Veure més »
Parlament Europeu
El Parlament Europeu (Europarlament, Eurocambra o PE) és la institució parlamentària de la Unió Europea (UE), elegida per sufragi directe.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Parlament Europeu · Veure més »
Partit Liberal Democràtic de Rússia
El Partit Liberal Democràtic de Rússia (en rus: Либерально-демократическая партия России, literalment Liberalno-demokraticheskaya partiya Rossii) és un partit polític nacionalista de Rússia.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Partit Liberal Democràtic de Rússia · Veure més »
Perestroika
Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Perestroika · Veure més »
President de Rússia
Estendard del president de Rússia El president de Rússia (en rus: Президент России) ocupa la més alta posició en el Govern de Rússia.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і President de Rússia · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Rússia · Veure més »
Referèndum ucraïnès de 1991
El referèndum sobre la sobirania d'Ucraïna es va celebrar el 17 de març de 1991, en el marc del primer i únic referèndum de la Unió Soviètica.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Referèndum ucraïnès de 1991 · Veure més »
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »
República Socialista Soviètica d'Ucraïna
La República Socialista Soviètica d'Ucraïna, RSS d'Ucraïna o també RSSU (en ucraïnès: Украї́нська Радя́нська Соціалісти́чна Респу́бліка, УРСР, transcrit: Ukraïnska Radianska Sotsialistitxna Respúblika, URSR; en rus: Украи́нская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика, УССР, transcrit: Ukraínskaia Sovétskaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, USSR) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb la RSS de Belarús, la RSS de Transcaucàsia i la RSFS de Rússia.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica d'Ucraïna · Veure més »
República Socialista Soviètica de Belarús
La República Socialista Soviètica de Belarús (RSS de Belarús) va ser un dels quatre membres fundadors de l'URSS el 1922 juntament amb l'RSS d'Ucraïna, l'RSS de Transcaucàsia i l'RSFS de Rússia.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Belarús · Veure més »
República Socialista Soviètica de Geòrgia
La República Socialista Soviètica de Geòrgia (RSS de Geòrgia) és el nom que va rebre Geòrgia quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Geòrgia · Veure més »
República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan
La República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan (RSS de l'Azerbaidjan) és el nom que va rebre l'Azerbaidjan quan va formar part de la Unió Soviètica des del 1936 fins al 1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan · Veure més »
República Socialista Soviètica de Moldàvia
La República Socialista Soviètica de Moldàvia o RSS de Moldàvia (ciríl·lic moldau/romanès: Република Советикэ Сочиалистэ Молдовеняскэ, romanès: Republica Sovietică Socialistă Moldovenească, rus: Молда́вская Сове́тская Социалисти́ческая Респу́блика) va ser una república constituent de la Unió Soviètica del 1940 al 1941 i del 1944 al 1991.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і República Socialista Soviètica de Moldàvia · Veure més »
Repúbliques de la Unió Soviètica
Divisions administratives de la Unió Soviètica l'any 1989 Es va anomenar Repúbliques de la Unió Soviètica (en rus: сою́зные респу́блики, transcripció: soiúznie respúbliki) a les repúbliques socialistes soviètiques que conformaven constitucionalment la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS).
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Repúbliques de la Unió Soviètica · Veure més »
Revolucions de 1989
Les Revolucions de 1989 (també conegudes com la Caiguda del Comunisme, el Col·lapse del Comunisme, les Revolucions d'Europa de l'Est i la Tardor de les Nacions) foren una onada revolucionària que va recórrer Europa Central i Oriental durant la tardor del 1989.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Revolucions de 1989 · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Sant Petersburg · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Ucraïna · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vladímir Jirinovski
Vladímir Vólfovitx Jirinovski (en rus Влади́мир Во́льфович Жирино́вский), o bé Vladímir Vólfovitx Eidelstein), nascut a Almati (el Kazakhstan) el 25 d'abril de 1946 – Moscou, 6 d'abril de 2022), fou un polític rus, diputat i vicepresident de la Duma Estatal (el parlament rus), i advocat. Jirinovski era el líder i fundador del Partit Liberal Democràtic de Rússia (PLDR), el tercer més important a la Duma. També fou membre de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa. El 1964 estudià a Moscou llengües orientals gràcies a la seva pertinença a la Jove Lliga Comunista. El 1969 fou enviat a Turquia a treballar d'intèrpret per a una editorial russa, ja que parla Turc amb fluïdesa. Uns anys després va fer el servei militar a Tblisi. Va negar-se quatre vegades consecutives a l'oferiment de tenir el carnet del PCUS i mai no va ser membre del partit. El març del 1990 fundà el Partit Liberal Democràtic de l'URSS, posteriorment registrat com a Partit Liberal Democràtic de Rússia, amb el qual aconseguí en les eleccions presidencials del juny del 1991 sis milions de vots (7,81%). Amb un discurs populista fou elegit diputat a la Duma en les eleccions legislatives del desembre del 1993, quan el PLDR fou la força més votada i aconseguí 70 dels 450 escons. Al V Congrés del PLDR, a l'abril del 1994, fou elegit president d'aquest partit per un període de 10 anys. A la primera volta de les eleccions presidencials del juny del 1996 obtingué el 5,70% dels vots. Tanmateix, a les eleccions presidencials del març del 2000 només va obtenir el 2,7% dels vots. El 2004 va renunciar a presentar-se com a candidat del partit i nomenà candidat Oleg Malixkin. Fou sempre un personatge controvertit i polèmic, ja que mostrava públicament admiració per Adolf Hitler i Saddam Hussein, i reclamà obertament el restabliment d'un imperi rus del Bàltic a l'Índic, amb ús de les armes nuclears si cal. Per altra part, se'l coneix com un polític que es preocupava pels problemes de la gent i el seu partit està en contra tant del comunisme com del capitalisme. Malgrat les seves diatribes antijueves, el 2003 va reconèixer públicament que el seu pare era jueu i de les seves declaracions habituals es pot deduir que, malgrat no agradar-li el poble jueu, el considera un poble com qualsevol altre amb dret a tenir el seu estat a la seva pròpia terra, existint fins i tot un partit ideològicament molt proper a ell i al LDPR. En una visita privada a Israel el juny de 2006, Jirinovski va fer una visita a la tomba del seu pare, Volf Isàkovitx Eidelstein, qui fou enterrat a Holon, suburbi de Tel Aviv. Alguns consideren l'abandonament del nadó Jirinovski i la seva mare pel pare com una de les raons de les seves diatribes anti-jueves, que sempre han estat en entrevistes televisives, no sent part de la plataforma del seu partit. Estava casat amb na Galina Lebedeva, advocada amb quatre carreres i amb qui tingué un fill, Igor Vladimiròvitx Lebedev. Categoria:Polítics russos Categoria:Persones d'Almati Categoria:Alumnes de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou Categoria:Naixements del 1946 Categoria:Morts a Moscou Categoria:Polítics kazakhs Categoria:Kazakhs d'ascendència russa Categoria:Morts el 2022.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і Vladímir Jirinovski · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і 1 de desembre · Veure més »
19 d'agost
El 19 d'agost és el dos-cents trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і 19 d'agost · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і 1991 · Veure més »
21 d'agost
El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і 21 d'agost · Veure més »
25 de desembre
miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Cop d'estat a la Unió Soviètica і 25 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cop d'Estat a la Unió Soviètica, Cop soviètic de 1991, Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica.
