Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Caracal·la, Codi Teodosià, Decret, Digest, Edicte, Gai (jurista), Hadrià, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Justinià I, Legat (antiga Roma), Llatí, Llista d'emperadors romans, Marc Aureli, Prefecte de la ciutat, Prefecte del pretori, República Romana, Senat Romà, Senatconsult, Zenó.
Caracal·la
Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.
Nou!!: Constitucions romanes і Caracal·la · Veure més »
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: Constitucions romanes і Codi Teodosià · Veure més »
Decret
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.
Nou!!: Constitucions romanes і Decret · Veure més »
Digest
El Digest o Pandectes (en llatí Digesta o Pandectae) és una compilació o recull de jurisprudència romana clàssica promulgada el 533 per Justinià I. Inclou les decisions més importants que els juristes romans cèlebres havien pres fins llavors.
Nou!!: Constitucions romanes і Digest · Veure més »
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Nou!!: Constitucions romanes і Edicte · Veure més »
Gai (jurista)
Gai o Gaius (Gaius, i no pas Caius) va ser un jurista romà de gran importància.
Nou!!: Constitucions romanes і Gai (jurista) · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Constitucions romanes і Hadrià · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Constitucions romanes і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Constitucions romanes і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Constitucions romanes і Justinià I · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: Constitucions romanes і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Constitucions romanes і Llatí · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Constitucions romanes і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Nou!!: Constitucions romanes і Marc Aureli · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Constitucions romanes і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Constitucions romanes і Prefecte del pretori · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Constitucions romanes і República Romana · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Constitucions romanes і Senat Romà · Veure més »
Senatconsult
Un senatconsult (Senatusconsultum) era una decisió del senat romà que no era estrictament una llei però que tenia la mateixa validesa.
Nou!!: Constitucions romanes і Senatconsult · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Constitucions romanes і Zenó · Veure més »
