Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Constitució Espanyola de 1837

Índex Constitució Espanyola de 1837

Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.

21 les relacions: Catolicisme, Congrés, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1845, Corts Constituents, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Milícia nacional, Monarquia Catòlica, Monarquia constitucional, Plaça de Sant Jaume (Barcelona), Poder executiu, Poder judicial, Poder legislatiu, Progressisme, Ramón María Narváez y Campos, Senat, Sobirania, Sobirania nacional, Sufragi censatari, Vet, 1845.

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Catolicisme · Veure més »

Congrés

El Congrés dels Estats Units, reunit en sessió conjunta del Senat i la Cambra de Representants. En la política, un congrés (literalment "una reunió o assemblea de persones") és el nom del cos legislatiu d'un Estat que opera sota un sistema congressual (també anomenat sistema presidencialista) de govern.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Congrés · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució espanyola de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Constitució espanyola de 1845 · Veure més »

Corts Constituents

Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Corts Constituents · Veure més »

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya) · Veure més »

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Milícia nacional · Veure més »

Monarquia Catòlica

Monarquia Catòlica és el nom que es donà al conjunt de territoris que estaven sota la sobirania dels Reis Catòlics des que aquests conveniren la Concòrdia de Segòvia (1475).

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Monarquia Catòlica · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Monarquia constitucional · Veure més »

Plaça de Sant Jaume (Barcelona)

La plaça de Sant Jaume és el cor administratiu de la ciutat de Barcelona atès que hi ha encarades les seus del Govern de Catalunya (el Palau de la Generalitat de Catalunya) i de l'Ajuntament de Barcelona (la Casa de la Ciutat).

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Plaça de Sant Jaume (Barcelona) · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Poder executiu · Veure més »

Poder judicial

El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Poder judicial · Veure més »

Poder legislatiu

243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Poder legislatiu · Veure més »

Progressisme

El progressisme és una tendència política -no una ideologia definida- on es defensen idees considerades «avançades», sobretot aquelles orientades cap al desenvolupament de l'Estat del benestar, la defensa drets civils i certa redistribució de la riquesa.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Progressisme · Veure més »

Ramón María Narváez y Campos

Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Ramón María Narváez y Campos · Veure més »

Senat

El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Senat · Veure més »

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Sobirania · Veure més »

Sobirania nacional

La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Sobirania nacional · Veure més »

Sufragi censatari

El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Sufragi censatari · Veure més »

Vet

La paraula vet (o veto) procedeix del llatí i significa literalment prohibeixo.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і Vet · Veure més »

1845

Sense descripció.

Nou!!: Constitució Espanyola de 1837 і 1845 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Constitució de 1837, Constitució del 1837, Constitució espanyola de 1837.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »