19 les relacions: Alfons el Magnànim, Capítol de cort, Constitucions catalanes, Corts Catalanes, Corts de Barcelona (1421-1423), Corts de Barcelona (1480-1481), Decrets de Nova Planta, Diputació del General de Catalunya, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Generalitat de Catalunya, Guerra dels remences, Pactisme, Reial Audiència de Catalunya, Tribunal de Contrafaccions, Usatges de Barcelona, 1462, 1472, 1484.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Alfons el Magnànim · Veure més »
Capítol de cort
Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Capítol de cort · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Constitucions catalanes · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barcelona (1421-1423)
Les corts Catalanes varen ser convocades per la reina Maria de Castella com a lloctinenta del rei Alfons el Magnànim a Barcelona el 23 de juny de 1421.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Corts de Barcelona (1421-1423) · Veure més »
Corts de Barcelona (1480-1481)
Les Corts de Barcelona de 1480-1481 són convocades per Ferran el Catòlic, sent Berenguer de Sos el diputat en cap del General de Catalunya.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Corts de Barcelona (1480-1481) · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Ferran el Catòlic · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Guerra dels remences · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Pactisme · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Tribunal de Contrafaccions
El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Constitució de l'Observança і Usatges de Barcelona · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Constitució de l'Observança і 1462 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Constitució de l'Observança і 1472 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Constitució de l'Observança і 1484 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constitució de l’Observança, Poc valdria, Poc valdría, Poc valria.