Taula de continguts
23 les relacions: Codi penal, Consell d'ancians, Consell dels Cinc-cents, Consolat francès, Constitució de l'Any I, Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795, Directori francès, Insurrecció reialista del 13 de Vendemiari, Joseph Sieyès, Maximilien de Robespierre, Primer Imperi Francès, Reacció Termidoriana, Referèndum, Revolució Francesa, Sufragi censatari, 1793, 1794, 1795, 18 d'agost, 22 d'agost, 23 de setembre, 27 de juliol, 5 d'octubre.
Codi penal
Frankfurt. J. Schmidt. Verlegung Sigmund Feyrabends, 1577 Un codi penal és una font de dret formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les normes jurídiques punitives d'un estat, és a dir, un compendi ordenat de la legislació aplicable en matèria penal, que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi.
Veure Constitució de l'Any III і Codi penal
Consell d'ancians
Interior de la sala del Consell d'Ancians, segons una il·lustració conservada a la Biblioteca Nacional de França. El Consell d'ancians (en francès “Conseil des Anciens”) era una assemblea legislativa francesa que, al costat del Consell dels Cinc-cents, va ser instituïda per la Constitució de l'any III, adoptada per la Convenció termidoriana a l'agost de 1795 i efectiva a partir del 23 de setembre de 1795.
Veure Constitució de l'Any III і Consell d'ancians
Consell dels Cinc-cents
Bonaparte i el Consell dels Cinc-cents reunits a Saint-Cloud el 10 de novembre de 1799'', por François Bouchot (1840). El Consell dels Cinc-cents (en francès: Conseil des Cinq-Cents) va ser la Cambra baixa legislativa francesa del Directori, que juntament amb el Consell d'Ancians (Cambra alta) va ser instituïda per la Constitució de l'Any III.
Veure Constitució de l'Any III і Consell dels Cinc-cents
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
Veure Constitució de l'Any III і Consolat francès
Constitució de l'Any I
Constitució de l'Any I La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels montagnards, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència.
Veure Constitució de l'Any III і Constitució de l'Any I
Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795
La Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 correspon al preàmbul de la Constitució del 5 fructidor any III (22 d'agost de 1795) d'on ve el seu altre nom, Declaració de l'any III.
Veure Constitució de l'Any III і Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795
Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799).
Veure Constitució de l'Any III і Directori francès
Insurrecció reialista del 13 de Vendemiari
«Atac de la Convention del 13 de Vendemiari de l'any 4 de la Republica francesa.»aiguafort de Pierre Gabriel Berthault d'Abraham Girardet (1795). La insurrecció reialista del 13 de Vendemiari de l'any IV va ser una temptativa de cop d'estat realitzada pels reialistes a París el 5 d'octubre de 1795.
Veure Constitució de l'Any III і Insurrecció reialista del 13 de Vendemiari
Joseph Sieyès
Emmanuel-Joseph Sieyès. Comte de Sieyès, (Frejús, 3 de maig del 1748 - París, 20 de juny del 1836) va ser un polític, revolucionari, assagista i acadèmic francès, un dels teòrics de la Revolució Francesa i de l'era napoleònica.
Veure Constitució de l'Any III і Joseph Sieyès
Maximilien de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.
Veure Constitució de l'Any III і Maximilien de Robespierre
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Constitució de l'Any III і Primer Imperi Francès
Reacció Termidoriana
La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès:Convention thermidorienne, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa.
Veure Constitució de l'Any III і Reacció Termidoriana
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure Constitució de l'Any III і Referèndum
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Constitució de l'Any III і Revolució Francesa
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Veure Constitució de l'Any III і Sufragi censatari
1793
;Països Catalans.
Veure Constitució de l'Any III і 1793
1794
;Països Catalans.
Veure Constitució de l'Any III і 1794
1795
;Països Catalans.
Veure Constitució de l'Any III і 1795
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Constitució de l'Any III і 18 d'agost
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Constitució de l'Any III і 22 d'agost
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Constitució de l'Any III і 23 de setembre
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Constitució de l'Any III і 27 de juliol
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Constitució de l'Any III і 5 d'octubre