Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Alemanya, Alemanys bàltics, Assemblea Constitucional de Letònia, Atis Kronvalds, Consell Suprem de la República de Letònia, Constitució de Weimar, Constitució Soviètica de 1936, Cop d'estat, Cultura de Letònia, Curlàndia, De iure, Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia, Drets humans a Letònia, Gabinet, Kārlis Ulmanis, Letònia, Letó, Letgàlia, Letons, Nacionalisme romàntic, President de Letònia, Referèndum, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Soviètica de Letònia, Saeima, Segona Guerra Mundial, Sufragi universal, Tribunal, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió Europea, Vidzeme, Zemgale.
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Constitució de Letònia і Alemanya · Veure més »
Alemanys bàltics
Els alemanys del bàltic eren principalment alemanys ètnics que habitaven a l'est del mar Bàltic, que avui dia serien les terres on són Estònia, Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Alemanys bàltics · Veure més »
Assemblea Constitucional de Letònia
LAssemblea Constitucional de Letònia (en letó: Satversmes sapulce) va ser el cos legislatiu escollit per primera vegada a Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Assemblea Constitucional de Letònia · Veure més »
Atis Kronvalds
Atis Kronvalds o Kronvaldu Atis (Parròquia de Bunka, 15 d'abril de 1837 - 17 de febrer de 1875) fou un escriptor, lingüista i mestre letó.
Nou!!: Constitució de Letònia і Atis Kronvalds · Veure més »
Consell Suprem de la República de Letònia
Membres del Consell Suprem que van votar per la independència de la República de Letònia junt amb els diputats del Saeima, a l'aniversari de la proclamació el 4 de maig de 2011. El Consell Suprem de la República de Letònia (en letó: Latvijas Republikas Augstākā Padome) va ser el Parlament de transició de Letònia entre 1990-1993, després de la restauració de la independència.
Nou!!: Constitució de Letònia і Consell Suprem de la República de Letònia · Veure més »
Constitució de Weimar
La Constitució de Weimar (en alemany: Weimarer Verfassung, i oficialment: Verfassung des Deutschen Reichs) fou una constitució d'Alemanya sancionada el 14 d'agost de 1919, que va establir una república federal amb nou estats i l'elecció d'un president per votació popular, qui tenia la facultat d'escollir el canceller perquè formés un govern.
Nou!!: Constitució de Letònia і Constitució de Weimar · Veure més »
Constitució Soviètica de 1936
La Constitució Soviètica del 1936, coneguda informalment com la Constitució de Stalin, fou la segona llei fonamental que va posseir la Unió Soviètica al llarg de la seva història, establerta en 5 de desembre substituint a l'anterior text del 1924.
Nou!!: Constitució de Letònia і Constitució Soviètica de 1936 · Veure més »
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Nou!!: Constitució de Letònia і Cop d'estat · Veure més »
Cultura de Letònia
''Elizabetes'', Mikhaïl Eisenstein, 1903 La cultura de Letònia en els seus aspectes tradicionals s'adiu l'herència dels letons i els livonians amb les influències rebudes per diferents cultures al llarg de la seva història.
Nou!!: Constitució de Letònia і Cultura de Letònia · Veure més »
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Curlàndia · Veure més »
De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.
Nou!!: Constitució de Letònia і De iure · Veure més »
Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia
Escut de Letònia Declaració de la restauració de la independència de la República de Letònia La Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia (en letó:Deklarācija Par Latvijas Republikas neatkarības atjaunošanu va ser adoptada el 4 de maig de 1990, pel Consell Suprem de la República de Letònia. La Declaració afirma que, encara que Letònia tenia de facto perduda la seva independència el 1940, quan va ser annexada per la Unió Soviètica, el país existia encara de iure com a país sobirà, ja que l'annexió havia estat inconstitucional i contra la voluntat del poble de Letònia. Per tant, es resol que el Pacte Molotov-Ribbentrop i l'Ocupació soviètica de Letònia el 1940 eren il·legals, i va anul·lar la declaració sobre l'adhesió de Letònia a la Unió Soviètica, del 21 de juliol de 1940, es va instituir la Constitució de Letònia de 1922, que va ser, tot seguit, parcialment suspesa, i va establir un període de transició a la «supeditació de facto» per a la independència, el que donaria fi a la primera sessió del Saeima. A més a més, estableix que durant el període transitori de la Constitució de les lleis de la República Socialista Soviètica de Letònia, continuaran sent d'aplicació sempre que no contradiguin els articles 1, 2, 3 i 6 de la Constitució de Letònia, que es veu reforçada per la declaració. Es va disposar una comissió per elaborar una nova edició de la Constitució de Letònia que havia de ser creada. Es van concedir els drets socials, econòmics, culturals i polítics dels ciutadans i residents de Letònia, de conformitat amb les normes internacionals de drets humans. La declaració també afirma que Letònia formaria la seva relació amb la Unió Soviètica sobre la base del Tractat de Riga (1920), en la que la Unió Soviètica havia reconegut la independència de Letònia com inviolable «per a tots els temps futurs». El 4 de maig és un dia de festa nacional a Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Declaració sobre la Restauració de la Independència de la República de Letònia · Veure més »
Drets humans a Letònia
Els Drets humans a Letònia estan protegits pel capítol VIII de la Constitució de Letònia des de 1998.
Nou!!: Constitució de Letònia і Drets humans a Letònia · Veure més »
Gabinet
president Ronald Reagan l'any 1981. Un gabinet és un cos de membres d'alt rang del poder executiu del govern d'una nació.
Nou!!: Constitució de Letònia і Gabinet · Veure més »
Kārlis Ulmanis
Kārlis Ulmanis fou un polític letó, que va néixer el 4 de setembre de 1877, a Bērze, al sud de Letònia, llavors sota domini rus, i va morir el 20 de setembre de 1942 a la Presó de Krasnovodsk dins la Unió Soviètica, avui en dia Türkmenbaşy al Turkmenistan.
Nou!!: Constitució de Letònia і Kārlis Ulmanis · Veure més »
Letònia
La República de Letònia (Latvijas Republika) és una república del nord-est d'Europa amb costa a la mar Bàltica.
Nou!!: Constitució de Letònia і Letònia · Veure més »
Letó
El letó (latviešu valoda) és una llengua del grup oriental de les llengües bàltiques parlada per 2,2 milions de persones principalment a Letònia, on és idioma oficial des de l'any 1989, dos anys abans de la seva declaració d'independència arran de la desaparició de la Unió Soviètica.
Nou!!: Constitució de Letònia і Letó · Veure més »
Letgàlia
Escut oficial, des de 1921 Escut històric, des de 1566 Les quatre regions administratives letonnes: Letgàlia en verd. Regió històrica a Letònia: Latgàlia en blau. Letgàlia o Latgàlia (en idioma letgalià: Latgola) és una de les quatre regions històriques i culturals de Letònia que reconeix la constitució letona.
Nou!!: Constitució de Letònia і Letgàlia · Veure més »
Letons
Els letons (en letó: latvieši; en livonià: laett) són el poble bàltic natiu de Letònia, de tant en tant es refereixen a ells mateixos per l'antic nom de Latvji, que poden tenir el seu origen a la paraula Latve que és un nom del riu que, presumiblement, fluïa a través del que avui és l'est de Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Letons · Veure més »
Nacionalisme romàntic
Revolució francesa de juliol El nacionalisme romàntic, també anomenat «nacionalisme orgànic» o «nacionalisme de la identitat», és una forma de nacionalisme en la qual l'estat deriva la seva legitimitat política com a conseqüència orgànica de la unitat dels individus que aquest governa.
Nou!!: Constitució de Letònia і Nacionalisme romàntic · Veure més »
President de Letònia
El President de Letònia és el Cap d'Estat i comandant en cap de les forces armades de la República de Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і President de Letònia · Veure més »
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Nou!!: Constitució de Letònia і Referèndum · Veure més »
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Nou!!: Constitució de Letònia і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia · Veure més »
República Socialista Soviètica de Letònia
La República Socialista Soviètica de Letònia (RSS de Letònia) va ser una república constituent de la Unió Soviètica entre el 1940 i el 1990.
Nou!!: Constitució de Letònia і República Socialista Soviètica de Letònia · Veure més »
Saeima
Els diputats són escollits dels 5 districtes electorals, basats en les regions culturals de Letònia Edifici del Saeima. Saeima és el nom del parlament de Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Saeima · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Constitució de Letònia і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Constitució de Letònia і Sufragi universal · Veure més »
Tribunal
Edifici del Tribunal Judicial de la comarca portuguesa de Sátão Un tribunal (paraula derivada del llatí tribunalis: "dels tribuns") és, en l'àmbit del Dret, un òrgan col·legiat, format per diverses persones, generalment magistrats, encarregades de dirimir i impartir justícia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Tribunal · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Constitució de Letònia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Constitució de Letònia і Unió Europea · Veure més »
Vidzeme
Vidzeme (en livonià:Vidumō) és una de les regions culturals i històriques de Letònia.
Nou!!: Constitució de Letònia і Vidzeme · Veure més »
Zemgale
Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià: Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.
Nou!!: Constitució de Letònia і Zemgale · Veure més »
