Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Àvila, Barcelona, Cadis, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Conservadorisme, Constitució Espanyola de 1837, Constitució espanyola de 1931, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Corts de Cadis, Dei gratia, Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano, Fèlix Aytes, Felip d'Aner i d'Esteve, Felip V d'Espanya, Feudalisme, Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros, Francesc Calvet i Rubalcaba, Francesc de Papiol i Padró, Gremi, Inquisició, Jaume Creus, Jaume Creus i Martí, Joan del Valle i Adroer, Jordi Cañas Pérez, José de Espiga y Gadea, Josep de Vega i de Sentmenat, Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya, Manifest dels Perses, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia constitucional, Palència, Rafael del Riego, Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, Ramon Utgés i d'Eixelà, Reaccionari, Separació de poders, Sobirania, Sufragi indirecte, Sufragi masculí, Tradicionalisme, 13 d'agost, 1714, 18 de juny, 1812, 1814, 1820, 1823, ..., 1836, 19 de març, 2012, 24 d'octubre, 4 de maig. Ampliar l'índex (5 més) »
Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís
''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »
Àvila
Àvila (oficialment i en castellà, Ávila) és capital de la seva província homònima, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Àvila · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Barcelona · Veure més »
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Cadis · Veure més »
Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Cent Mil Fills de Sant Lluís · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Conservadorisme · Veure més »
Constitució Espanyola de 1837
Placa en relleu creada per Celdoni Guixà amb motiu de la inauguració a Barcelona de la Plaça de la Constitució (1837), posteriorment recuperà el nom original de plaça de Sant Jaume, que no s’havia modificat des del segle XIV. Va ser retirada l'any 2013 i actualment es conserva al MUHBA La Constitució Espanyola de 1837 (oficialment: Constitució de la Monarquia Espanyola) va ser un text constitucional que substituí a la Constitució Espanyola de 1812 i que va estar en vigor fins a la seva reforma l'any 1845.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Constitució Espanyola de 1837 · Veure més »
Constitució espanyola de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Constitució espanyola de 1931 · Veure més »
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Constitucions catalanes · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Corts de Cadis · Veure més »
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Dei gratia · Veure més »
Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano
Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano (Cabeza del Buey, Província de Badajoz, 21 de gener de 1761 - Oeiras e São Julião da Barra, Portugal, 16 de març de 1829) fou un sacerdot, catedràtic i polític espanyol.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Diego Muñoz-Torrero y Ramírez Moyano · Veure més »
Fèlix Aytes
Fèlix Aytes fou un religiós i polític català.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Fèlix Aytes · Veure més »
Felip d'Aner i d'Esteve
Felip Aner Benosa des d'Esteue d'Aubèrt (Aubèrt, Vall d'Aran 1781 ? - Portugal 1812 ?) fou un polític aranès.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Felip d'Aner i d'Esteve · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Felip V d'Espanya · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Feudalisme · Veure més »
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros complet de naixement: Francisco de la Dueña Nova y Cisneros Molina y Peñarrubia (Villanueva de la Fuente, Ciudad Real, 17 de novembre de 1753 - Madrid, 8 de novembre de 1821) fou un religiós castellà.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros · Veure més »
Francesc Calvet i Rubalcaba
Francesc Calvet i Rubalcaba (Girona, 16 de desembre de 1766 - Barcelona, 17 de desembre de 1839) fou un jurista i polític català.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Francesc Calvet i Rubalcaba · Veure més »
Francesc de Papiol i Padró
fou un advocat i terratinent, persona de gran cultura i erudició.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Francesc de Papiol i Padró · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Gremi · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Inquisició · Veure més »
Jaume Creus
; Biografies.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Jaume Creus · Veure més »
Jaume Creus i Martí
Jaume Creus i Martí (Mataró, 1760 — Tarragona, 1825) fou un religiós i polític català.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Jaume Creus i Martí · Veure més »
Joan del Valle i Adroer
Joan del Valle o Joan de Balle (Tarragona, — ?, segle XIX) fou un jurista i polític català.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Joan del Valle i Adroer · Veure més »
Jordi Cañas Pérez
Jordi Cañas Pérez (Barcelona, 12 de desembre de 1969) és un polític català, actual diputat al Parlament Europeu des de 2019.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Jordi Cañas Pérez · Veure més »
José de Espiga y Gadea
José de Espiga y Gadea (Palenzuela, Palència, 1758 - Tierra de Campos, Palència, 1824) fou un eclesiàstic i jurista castellà de gran cultura i amb facilitat de paraula, titllat de jansenista.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і José de Espiga y Gadea · Veure més »
Josep de Vega i de Sentmenat
Josep de Vega i de Sentmenat (Cervera, Segarra, 1754 — Cervera, 1831) fou un aristòcrata, erudit i polític català.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Josep de Vega i de Sentmenat · Veure més »
Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya
La Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya va ser l'organisme de govern autònom que governà a Catalunya entre el 1808 i 1812 durant la Guerra del Francès.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya · Veure més »
Manifest dels Perses
L'anomenat Manifest dels Perses va ser un document subscrit el 12 d'abril de 1814 a Madrid per seixanta-nou diputats al capdavant dels quals es trobava Bernardo Mozo de Rosales i pel qual es demanava a Ferran VII el retorn a l'Antic Règim i l'abolició de la legislació de les Corts de Cadis, just quan el rei acabava de tornar de l'exili i es trobava a València.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Manifest dels Perses · Veure més »
Monarquia Absoluta Borbònica
La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Monarquia constitucional · Veure més »
Palència
Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Palència · Veure més »
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Rafael del Riego · Veure més »
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols (Barcelona, 11 de febrer de 1742 - Cervera, 14 de desembre de 1832) va ser un jurista, religiós i polític català del.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols · Veure més »
Ramon Utgés i d'Eixelà
Ramon Utgés i d'Eixelà (Solsona, 11 de novembre de 1771 - ? segle XIX. Fou catedràtic de Decrets a la Universitat de Cervera així com advocat de la Reial Audiència de Catalunya.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Ramon Utgés i d'Eixelà · Veure més »
Reaccionari
Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Reaccionari · Veure més »
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Separació de poders · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Sobirania · Veure més »
Sufragi indirecte
Es denomina sufragi indirecte o elecció indirecta aquell en el qual els votants trien uns representants que, al seu torn, han de constituir un cos electoral, anomenat col·legi electoral, i amb el qual es tria el càrrec públic corresponent.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Sufragi indirecte · Veure més »
Sufragi masculí
El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Sufragi masculí · Veure més »
Tradicionalisme
Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і Tradicionalisme · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 13 d'agost · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 1714 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 18 de juny · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 1812 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 1814 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 1820 · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 1823 · Veure més »
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 1836 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 19 de març · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 2012 · Veure més »
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 24 d'octubre · Veure més »
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constitució Espanyola de 1812 і 4 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constitució Espanyola (1812), Constitució Espanyola de 1820, Constitució de 1812, Constitució de Cadis, Constitució de Càdis, Constitució espanyola de 1812, La Pepa.
