Accés més ràpid que el navegador!
170 les relacions: Alaric II, Alþingi, Alcorà, Alemanya, Anglaterra, Anglès, Antiga Atenes, Aristòtil, Arqueologia, Assíria, Autocràcia, Índia, Ètica a Nicòmac, Àsia, Babilònia, Bèlgica, Breviari d'Alaric, Budisme, Burgesia, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Canadà, Carta Magna, Catalunya, Ciceró, Ciutadà, Clístenes, Codi Civil espanyol, Codi d'Ur-Nammu, Codi de Recesvint, Codi Teodosià, Competència (política), Comunitat autònoma, Confederació Iroquesa, Congrés dels Diputats, Constitució apostòlica, Constitució d'Andorra, Constitució d'Atenes, Constitució dels Estats Units, Constitució espanyola, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1845, Constitució espanyola de 1978, Constitució soviètica, Constitucionalisme, Constitucions catalanes, Corpus Iuris Civilis, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Decret, Decret llei, Democràcia, ..., Dracó d'Atenes, Dret canònic, Dret de gents, Dret de reunió, Dret natural, Drets humans, Drets i deures fonamentals de la Constitució espanyola, Enric I d'Anglaterra, Espanya, Esparta, Estat (política), Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'autonomia, Estela d'Hammurabi, Euric, Europa, Feixisme, Filadèlfia, Fonts del dret de l'Espanya democràtica (1978-), Forma de govern, França, Francès, Giovanni Sartori, Grècia, Guerra, Guerra Civil espanyola, Habeas corpus, Habib Bourguiba, Hans Kelsen, Illes Balears, Imperi Hitita, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Impost, Institució, Iraq, Islàndia, Japó, Joan sense Terra, Jueus, Lagaix, Legislació, Llatí, Llei ordinària, Llei orgànica, Lleis de les dotze taules, Llengua oficial, Llibertat, Llibertat d'expressió, Longobards, Mahoma, Majoria absoluta, Majoria simple, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Monarquia parlamentària, Musulmà, Norma jurídica, Noruega, Nova York, Organització no governamental, País Valencià, Paganisme, Papa, Partit polític, Pena de mort, Plató, Plutarc de Queronea, Poder judicial, Proletariat, Propietat privada, Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya, Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978, Regne Unit, Renaixement, República de Weimar, Revolució Francesa, San Marino, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Segona República Francesa, Separació de poders, Sindicat, Soló, Suècia, Sufragi universal, Sumer, Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Tribunal constitucional, Tribunal Constitucional d'Espanya, Tunísia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Ur, Urukagina, Usura, Vikings, 1100, 1142, 1215, 1600, 1787, 1790, 1791, 1809, 1814, 1831, 1848, 1869, 1877, 1919, 1922, 1927, 1931, 1936, 1939, 604, 622. Ampliar l'índex (120 més) »
Alaric II
Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.
Nou!!: Constitució і Alaric II · Veure més »
Alþingi
L'Alþingi (també es pot trobar escrit com a Althing o Althingi, perquè la lletra Þ equival al so de fricativa dental sorda representat per th) és el parlament nacional (literalment: " all (tot) -thing", o assemblea general) d'Islàndia.
Nou!!: Constitució і Alþingi · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Constitució і Alcorà · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Constitució і Alemanya · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Constitució і Anglaterra · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Constitució і Anglès · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Constitució і Antiga Atenes · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Constitució і Aristòtil · Veure més »
Arqueologia
d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').
Nou!!: Constitució і Arqueologia · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Constitució і Assíria · Veure més »
Autocràcia
Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.
Nou!!: Constitució і Autocràcia · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Constitució і Índia · Veure més »
Ètica a Nicòmac
Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.
Nou!!: Constitució і Ètica a Nicòmac · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Constitució і Àsia · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Constitució і Babilònia · Veure més »
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Nou!!: Constitució і Bèlgica · Veure més »
Breviari d'Alaric
Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.
Nou!!: Constitució і Breviari d'Alaric · Veure més »
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Nou!!: Constitució і Budisme · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Constitució і Burgesia · Veure més »
Cambra dels Comuns del Regne Unit
236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.
Nou!!: Constitució і Cambra dels Comuns del Regne Unit · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Constitució і Canadà · Veure més »
Carta Magna
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Nou!!: Constitució і Carta Magna · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Constitució і Catalunya · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Constitució і Ciceró · Veure més »
Ciutadà
Celebració de l'obtenció de la ciutadania australiana a una platja vora Cooktown (Queensland).Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.
Nou!!: Constitució і Ciutadà · Veure més »
Clístenes
Clístenes (Grec) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides.
Nou!!: Constitució і Clístenes · Veure més »
Codi Civil espanyol
Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.
Nou!!: Constitució і Codi Civil espanyol · Veure més »
Codi d'Ur-Nammu
Segell cilíndric que mostra a Ur-Nammu assegut, atorgant un títol de governador (''ensi'') a Ḫašḫamer. El Codi d'Ur-Nammu, del segle XXI aC, és el recull de lleis més antic conservat.
Nou!!: Constitució і Codi d'Ur-Nammu · Veure més »
Codi de Recesvint
El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.
Nou!!: Constitució і Codi de Recesvint · Veure més »
Codi Teodosià
El Codi Teodosià (en llatí Codex Theodosianus) era una compilació de lleis de l'Imperi Romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: Constitució і Codi Teodosià · Veure més »
Competència (política)
La competència, en l'àmbit de la política i el dret administratiu, són les facultats o potestats jurídiques sobre determinades matèries.
Nou!!: Constitució і Competència (política) · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: Constitució і Comunitat autònoma · Veure més »
Confederació Iroquesa
La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".
Nou!!: Constitució і Confederació Iroquesa · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: Constitució і Congrés dels Diputats · Veure més »
Constitució apostòlica
Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.
Nou!!: Constitució і Constitució apostòlica · Veure més »
Constitució d'Andorra
La Constitució d'Andorra és la llei fonamental del Principat d'Andorra.
Nou!!: Constitució і Constitució d'Andorra · Veure més »
Constitució d'Atenes
La Constitució d'Atenes és una obra d'un grup de treball dirigit per Aristòtil.
Nou!!: Constitució і Constitució d'Atenes · Veure més »
Constitució dels Estats Units
Transcripció original de la Constitució dels Estats Units La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Constitució і Constitució dels Estats Units · Veure més »
Constitució espanyola
Durant els segles i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.
Nou!!: Constitució і Constitució espanyola · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: Constitució і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Constitució espanyola de 1845
La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.
Nou!!: Constitució і Constitució espanyola de 1845 · Veure més »
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Nou!!: Constitució і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »
Constitució soviètica
Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.
Nou!!: Constitució і Constitució soviètica · Veure més »
Constitucionalisme
El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.
Nou!!: Constitució і Constitucionalisme · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Constitució і Constitucions catalanes · Veure més »
Corpus Iuris Civilis
El Corpus Iuris Civilis, Codex Iustinianus o Codi de Justinià és el nom de tres grans compilacions legals romanes d'Orient instituïdes per Justinià I El febrer del 528, poc després que Justinià I es convertís en emperador el 527, va decidir que el sistema legal i l'educació jurídica de l'imperi necessitava reparació i va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials en un Corpus Iuris Civilis, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.
Nou!!: Constitució і Corpus Iuris Civilis · Veure més »
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.
Nou!!: Constitució і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »
Decret
Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.
Nou!!: Constitució і Decret · Veure més »
Decret llei
Un decret llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978, i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en tres o quatre mesos pel procediment d'aprovació parlamentària habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat.
Nou!!: Constitució і Decret llei · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Constitució і Democràcia · Veure més »
Dracó d'Atenes
Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou l'autor del primer codi legal escrit d'Atenes anomenat Δεσμοί (Desmoi "llaços, cadenes"), per distingir-lo del νόμοί (Nomoi "llei, costum") de Soló.
Nou!!: Constitució і Dracó d'Atenes · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Constitució і Dret canònic · Veure més »
Dret de gents
Ius gentium o jus gentium, el dret de gents, en un sentit restringit, comprèn les institucions del dret romà de les quals podien participar els estrangers (peregrini), que tenien tractes amb Roma i els seus ciutadans (cives).
Nou!!: Constitució і Dret de gents · Veure més »
Dret de reunió
Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que garanteix el dret de reunió El dret de reunió o llibertat de reunió, terme sovint fet servir de forma intercanviable amb el de llibertat d'associació, és el dret individual de les persones d'agrupar-se i expressar, promoure i defensar les seves idees col·lectivament.
Nou!!: Constitució і Dret de reunió · Veure més »
Dret natural
Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.
Nou!!: Constitució і Dret natural · Veure més »
Drets humans
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.
Nou!!: Constitució і Drets humans · Veure més »
Drets i deures fonamentals de la Constitució espanyola
La Constitució Espanyola de 1978 en un exemplar a les Corts.Els Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola de 1978, es troben recollits en el Capítol segon del Títol primer d'aquesta.
Nou!!: Constitució і Drets i deures fonamentals de la Constitució espanyola · Veure més »
Enric I d'Anglaterra
Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.
Nou!!: Constitució і Enric I d'Anglaterra · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Constitució і Espanya · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Constitució і Esparta · Veure més »
Estat (política)
Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política sota un sistema de governança.
Nou!!: Constitució і Estat (política) · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Constitució і Estat sobirà · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Constitució і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: Constitució і Estatut d'autonomia · Veure més »
Estela d'Hammurabi
LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.
Nou!!: Constitució і Estela d'Hammurabi · Veure més »
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Nou!!: Constitució і Euric · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Constitució і Europa · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: Constitució і Feixisme · Veure més »
Filadèlfia
Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.
Nou!!: Constitució і Filadèlfia · Veure més »
Fonts del dret de l'Espanya democràtica (1978-)
Les fonts del dret de l'Espanya democràctica iniciada històricament amb la Constitució del 1978 són l'ordenament jurídic espanyol actual.
Nou!!: Constitució і Fonts del dret de l'Espanya democràtica (1978-) · Veure més »
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Nou!!: Constitució і Forma de govern · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Constitució і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Constitució і Francès · Veure més »
Giovanni Sartori
Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.
Nou!!: Constitució і Giovanni Sartori · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Constitució і Grècia · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Constitució і Guerra · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Constitució і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Habeas corpus
LHabeas corpus és una institució processal estesa en la major part de països democràtics i que protegeix els ciutadans contra les detencions arbitràries per una autoritat, agent, funcionari públic o particular, sense que hi concorrin els supòsits legals necessaris.
Nou!!: Constitució і Habeas corpus · Veure més »
Habib Bourguiba
Habib Burguiba (Monastir, 3 d'agost de 1903 - 6 d'abril de 2000) fou President de Tunísia entre el 1957 i 1987.
Nou!!: Constitució і Habib Bourguiba · Veure més »
Hans Kelsen
Hans Kelsen AFI; (Praga, Imperi Austrohongarès, 1881- Orinda, Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu.
Nou!!: Constitució і Hans Kelsen · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Constitució і Illes Balears · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Constitució і Imperi Hitita · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Constitució і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Constitució і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Constitució і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Impost
''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.
Nou!!: Constitució і Impost · Veure més »
Institució
Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.
Nou!!: Constitució і Institució · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Constitució і Iraq · Veure més »
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Nou!!: Constitució і Islàndia · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Constitució і Japó · Veure més »
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Nou!!: Constitució і Joan sense Terra · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Constitució і Jueus · Veure més »
Lagaix
Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix (en escriptura cuneïforme 𒉢𒁓𒆷𒆠, Lagaški; en sumeri Lagaš) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que es devia constituir com a estat independent cap al 2600 aC.
Nou!!: Constitució і Lagaix · Veure més »
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Nou!!: Constitució і Legislació · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Constitució і Llatí · Veure més »
Llei ordinària
Una llei ordinària és la norma de rang legal que constitueix, generalment, l'últim graó en la jerarquia jurídica de les lleis d'un Estat, després de la Constitució i les lleis orgàniques o altres equivalents (que solen posseir requisits extraordinaris per a la seva aprovació i versen sobre matèries especials).
Nou!!: Constitució і Llei ordinària · Veure més »
Llei orgànica
Una llei orgànica és aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matèries.
Nou!!: Constitució і Llei orgànica · Veure més »
Lleis de les dotze taules
Duodecim tabularum (Lleis de les dotze taules) van ser unes antigues lleis romanes.
Nou!!: Constitució і Lleis de les dotze taules · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Constitució і Llengua oficial · Veure més »
Llibertat
La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.
Nou!!: Constitució і Llibertat · Veure més »
Llibertat d'expressió
''"El pitjor sobre la censura és..."''. La llibertat d'expressió o expressió lliure és el dret de tot individu per expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.
Nou!!: Constitució і Llibertat d'expressió · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Constitució і Longobards · Veure més »
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Nou!!: Constitució і Mahoma · Veure més »
Majoria absoluta
La majoria absoluta és, en una votació, la majoria que excedeix la meitat del total dels vots emesos, o, en una assemblea, el col·lectiu que excedeix la meitat dels seus membres.
Nou!!: Constitució і Majoria absoluta · Veure més »
Majoria simple
Es denomina majoria simple, majoria ordinària, o simplement majoria el sistema de votació mitjançant el qual es requereix, per aprovar una decisió, més vots a favor dels que estan en contra.
Nou!!: Constitució і Majoria simple · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Constitució і Monarquia · Veure més »
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Nou!!: Constitució і Monarquia absoluta · Veure més »
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Nou!!: Constitució і Monarquia constitucional · Veure més »
Monarquia parlamentària
Estats amb monarquia parlamentàriaLa monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern).
Nou!!: Constitució і Monarquia parlamentària · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Constitució і Musulmà · Veure més »
Norma jurídica
La norma jurídica és una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord amb un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció.
Nou!!: Constitució і Norma jurídica · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Constitució і Noruega · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Constitució і Nova York · Veure més »
Organització no governamental
Una organització no governamental, abreviat generalment com a ONG, és una organització privada independent de governs i organismes internacionals que no l'ha creada cap estat.
Nou!!: Constitució і Organització no governamental · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Constitució і País Valencià · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Constitució і Paganisme · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Constitució і Papa · Veure més »
Partit polític
Presentació del llibre del 10è aniversari del partit polític italià Alleanza Nazionale. Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.
Nou!!: Constitució і Partit polític · Veure més »
Pena de mort
Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.
Nou!!: Constitució і Pena de mort · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Constitució і Plató · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Constitució і Plutarc de Queronea · Veure més »
Poder judicial
El poder judicial és un poder estatal on hi ha tots els jutges i magistrats, que tenen l'encàrrec d'administrar justícia en nom del rei, en casos de monarquia, una justíca que segons la Constitució emana del poble.
Nou!!: Constitució і Poder judicial · Veure més »
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Nou!!: Constitució і Proletariat · Veure més »
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Nou!!: Constitució і Propietat privada · Veure més »
Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya
La Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya és una eina jurídica que permet a jutges i magistrats comprovar a través del Tribunal Constitucional si una llei és constitucional o no en la seva aplicació.
Nou!!: Constitució і Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya · Veure més »
Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978
Papereta del 'Sí' del referèndum El referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 es va celebrar el dimecres, 6 de desembre de 1978 i s'hi plantejava als electors l'aprovació o no de la nova Constitució Espanyola de 1978 aprovada a les Corts.
Nou!!: Constitució і Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Constitució і Regne Unit · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Constitució і Renaixement · Veure més »
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Nou!!: Constitució і República de Weimar · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Constitució і Revolució Francesa · Veure més »
San Marino
La República de San Marino (Repubblica di San Marino o San Marino en italià) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.
Nou!!: Constitució і San Marino · Veure més »
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Nou!!: Constitució і Segona Guerra Mundial · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Constitució і Segona República Espanyola · Veure més »
Segona República Francesa
La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.
Nou!!: Constitució і Segona República Francesa · Veure més »
Separació de poders
Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1985 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.
Nou!!: Constitució і Separació de poders · Veure més »
Sindicat
AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Nou!!: Constitució і Sindicat · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Constitució і Soló · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Constitució і Suècia · Veure més »
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Nou!!: Constitució і Sufragi universal · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Constitució і Sumer · Veure més »
Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa
Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.
Nou!!: Constitució і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »
Tribunal constitucional
Un tribunal constitucional és un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional.
Nou!!: Constitució і Tribunal constitucional · Veure més »
Tribunal Constitucional d'Espanya
El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.
Nou!!: Constitució і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »
Tunísia
Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.
Nou!!: Constitució і Tunísia · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Constitució і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Constitució і Ur · Veure més »
Urukagina
Urukagina (alternativament Uruinimgina o Irikagina) (en sumeri: 𒌷𒅗𒄀𒈾) va ser ensi Lagash cap al 2355 aC, per pocs anys, fins a la conquesta de Lagash per Lugalzagesi d'Umma cap al 2350 aC Es creu que fou un usurpador que va enderrocar a Lugalbanda assolint el títol reial dient que havia estat escollit per déu; va ser un legislador (el seu codi legal no es coneix més que per referències en altres documents però seria el primer codi legal de la historia) que va disminuir el poder econòmic-religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans dels deutes i altres servituds; va prohibir la diandra (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga poliàndria, de la que la diàndria ("di" de "dos") era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.
Nou!!: Constitució і Urukagina · Veure més »
Usura
La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.
Nou!!: Constitució і Usura · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Constitució і Vikings · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Constitució і 1100 · Veure més »
1142
El 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Constitució і 1142 · Veure més »
1215
Sense descripció.
Nou!!: Constitució і 1215 · Veure més »
1600
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constitució і 1600 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Constitució і 1787 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Constitució і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constitució і 1791 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1809 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1814 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constitució і 1831 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1848 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1869 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1877 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Constitució і 1919 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1922 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1927 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Constitució і 1931 · Veure més »
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Nou!!: Constitució і 1936 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Constitució і 1939 · Veure més »
604
El 604 (DCIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Constitució і 604 · Veure més »
622
El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.
Nou!!: Constitució і 622 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constitucional, Constitucionalitat, Constitucions, Destur, Dustur, Llei fonamental.
