Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Constitució

Índex Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

173 les relacions: Alaric II, Alþingi, Alcorà, Alemanya, Anglaterra, Anglès, Aristòtil, Arqueologia, Assíria, Atenes, Autocràcia, Índia, Ètica a Nicòmac, Àsia, Babilònia, Bèlgica, Breviari d'Alaric, Budisme, Burgesia, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Canadà, Carta Magna, Catalunya, Ciceró, Cir II el Gran, Ciutadà, Clístenes, Codi Civil espanyol, Codi d'Ur-Nammu, Codi de Recesvint, Codi Justinià, Codi Teodosià, Competència, Comunitat autònoma, Confederació Iroquesa, Congrés dels Diputats, Constitució apostòlica, Constitució d'Andorra, Constitució dels Estats Units, Constitució espanyola, Constitució Espanyola de 1812, Constitució Espanyola de 1845, Constitució espanyola de 1978, Constitució soviètica, Constitucionalisme, Constitucions catalanes, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Decret, Decret llei, Democràcia, ..., Dracó d'Atenes, Dret canònic, Dret de gents, Dret de reunió, Dret natural, Drets humans, Drets i deures fonamentals de la Constitució espanyola, Enric I d'Anglaterra, Espanya, Esparta, Estat, Estat (política), Estats Units d'Amèrica, Estatut d'autonomia, Estela d'Hammurabi, Euric, Europa, Feixisme, Filadèlfia, Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol, Forma de govern, França, Francès, Giovanni Sartori, Grècia, Guerra Civil espanyola, Habeas Corpus, Habib Burguiba, Hans Kelsen, Illes Balears, Imperi Bizantí, Imperi Hittita, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Impost, Institució, Iraq, Islàndia, Japó, Joan sense Terra, Jueus, Lagaix, Legislació, Llatí, Llei marcial, Llei ordinària, Llei orgànica, Lleis de les dotze taules, Llengua oficial, Llibertat, Llibertat d'expressió, Longobards, Mahoma, Majoria absoluta, Majoria simple, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Monarquia parlamentària, Musulmà, Norma jurídica, Noruega, Nova York, Organització no governamental, País Valencià, Paganisme, Papa, Partit polític, Pena de mort, Plató, Plutarc de Queronea, Poder judicial, Proletariat, Propietat privada, Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya, Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978, Regne Unit, Renaixement, República de Weimar, Revolució Francesa, San Marino, Segle XIX, Segle XVIII, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Segona República Francesa, Separació de poders, Sindicat, Soló, Suècia, Sufragi universal, Sumer, Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa, Tribunal constitucional, Tribunal Constitucional d'Espanya, Tunísia, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Ur, Urukagina, Usura, Víkings, 1100, 1142, 1215, 1600, 1787, 1790, 1791, 1809, 1814, 1831, 1848, 1869, 1877, 1919, 1922, 1927, 1931, 1936, 1939, 449 aC, 604, 622. Ampliar l'índex (123 més) »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Constitució і Alaric II · Veure més »

Alþingi

L'Alþingi (també es pot trobar escrit com a Althing o Althingi, perquè la lletra Þ equival al so de fricativa dental sorda representat per th) és el parlament nacional (literalment: " all (tot) -thing", o assemblea general) d'Islàndia.

Nou!!: Constitució і Alþingi · Veure més »

Alcorà

Alcorà del segle XII d'al-Àndalus. LAlcorà (en àrab القرآن, al-Qur'ān,, "lectura en veu alta", "recitació", "predicació") és el llibre sagrat de l'islam.

Nou!!: Constitució і Alcorà · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Constitució і Alemanya · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Constitució і Anglaterra · Veure més »

Anglès

L'anglès o anglés és la tercera llengua més parlada del món, així com la més utilitzada internacionalment com a segona llengua.

Nou!!: Constitució і Anglès · Veure més »

Aristòtil

Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'Antiga Grècia.

Nou!!: Constitució і Aristòtil · Veure més »

Arqueologia

L'Stonehenge, un monument d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec archaios (vell o antic), i de logos (ciència).

Nou!!: Constitució і Arqueologia · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Constitució і Assíria · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Constitució і Atenes · Veure més »

Autocràcia

Una autocràcia és una filosofia o forma de govern en què el poder polític és ostentat per una sola persona.

Nou!!: Constitució і Autocràcia · Veure més »

Índia

LÍndia (en hindi भारत, Bhārat)", oficialment la República de l'Índia (en hindi भारत गणराज्य, Bhārat Gaṇarājya) és un Estat del sud de l'Àsia.

Nou!!: Constitució і Índia · Veure més »

Ètica a Nicòmac

Rafael. S'hi observa Aristòtil sostenint la seva ''Ètica a Nicòmac'' LÈtica a Nicòmac, sovint anomenada simplement lÈtica (grec: Ta Ethika), és un tractat d'Aristòtil sobre la virtut i la moral que defineix l'ètica aristotèlica.

Nou!!: Constitució і Ètica a Nicòmac · Veure més »

Àsia

LÀsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i la part més extensa del supercontinent d'Euràsia.

Nou!!: Constitució і Àsia · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Constitució і Babilònia · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un Estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Constitució і Bèlgica · Veure més »

Breviari d'Alaric

Còpia manuscrita del Breviari d'Alaric conservat a la Universitat de Clermont-Ferrand, segle X El Breviari d'Alaric (Breviarium Alaricianum) és un codi de lleis visigot que fou vigent al Regne de Toledo.

Nou!!: Constitució і Breviari d'Alaric · Veure més »

Budisme

Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica oriental basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).

Nou!!: Constitució і Budisme · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Constitució і Burgesia · Veure més »

Cambra dels Comuns del Regne Unit

La Cambra dels Comuns (Regne Unit), pintada per Augustus Pugin i Thomas Rowlandson a principis del segle XIX La Cambra dels Comuns del Regne Unit (en anglès, House of Commons of the United Kingdom) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.

Nou!!: Constitució і Cambra dels Comuns del Regne Unit · Veure més »

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Nou!!: Constitució і Canadà · Veure més »

Carta Magna

Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.

Nou!!: Constitució і Carta Magna · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Constitució і Catalunya · Veure més »

Ciceró

Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero, (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC) fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.

Nou!!: Constitució і Ciceró · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Constitució і Cir II el Gran · Veure més »

Ciutadà

Un ciutadà o ciutadana és un membre d'una comunitat política.

Nou!!: Constitució і Ciutadà · Veure més »

Clístenes

Bust de Clístenes d'Atenes Clístenes (Grec) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides.

Nou!!: Constitució і Clístenes · Veure més »

Codi Civil espanyol

Primera pàgina del Codi Civil espanyol. Edició de 1888 El Codi Civil espanyol, és el cos legal que regula les matèries jurídiques civils substantives a Espanya, a excepció de les normatives de territoris amb dret civil propi, que no hi estan incloses.

Nou!!: Constitució і Codi Civil espanyol · Veure més »

Codi d'Ur-Nammu

Segell cilíndric que mostra a Ur-Nammu assegut, atorgant un títol de governador (''ensi'') a Ḫašḫamer. El Codi d'Ur-Nammu, del segle XXI aC, és el recull de lleis més antic conservat.

Nou!!: Constitució і Codi d'Ur-Nammu · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Constitució і Codi de Recesvint · Veure més »

Codi Justinià

Edició de 1475 del Codi Justinià, editat per Petrus Schoyffer El Codi Justinià (Codex Justinianus) fou un codi de lleis establert per l'emperador Justinià I. El febrer del 528 Justinià va nomenar una comissió de dotze persones per compilar les lleis imperials, presidida per Tribonià i amb paper important per Teòfil de Constantinoble mestre de lleis a Constantinoble.

Nou!!: Constitució і Codi Justinià · Veure més »

Codi Teodosià

El Codi Teodosià (Codex Theodosianus) era una compilació de lleis vigents de l'imperi romà, iniciat en temps de l'emperador Teodosi II, sota ordre seva (420), sota la direcció del prefecte del pretori Antíoc com a cap d'una comissió de vuit persones i sobre els models del Codi Gregorià i Codi Hermogenià.

Nou!!: Constitució і Codi Teodosià · Veure més »

Competència

* Competència (biologia), interacció entre individus d'espècies diferents que volen obtenir els mateixos recursos, aliment o refugi.

Nou!!: Constitució і Competència · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Constitució і Comunitat autònoma · Veure més »

Confederació Iroquesa

La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".

Nou!!: Constitució і Confederació Iroquesa · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol.

Nou!!: Constitució і Congrés dels Diputats · Veure més »

Constitució apostòlica

Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.

Nou!!: Constitució і Constitució apostòlica · Veure més »

Constitució d'Andorra

La Constitució d'Andorra és la llei fonamental del Principat d'Andorra.

Nou!!: Constitució і Constitució d'Andorra · Veure més »

Constitució dels Estats Units

Transcripció original de la Constitució dels Estats Units La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica.

Nou!!: Constitució і Constitució dels Estats Units · Veure més »

Constitució espanyola

Durant els segles XIX i XX, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.

Nou!!: Constitució і Constitució espanyola · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: Constitució і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució Espanyola de 1845

La Constitució Espanyola del 1845 era de tendència liberal molt conservadora, que recollia els principis polítics del Partit Moderat.

Nou!!: Constitució і Constitució Espanyola de 1845 · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Constitució і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitució soviètica

Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dóna al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.

Nou!!: Constitució і Constitució soviètica · Veure més »

Constitucionalisme

El constitucionalisme és una doctrina ideològica i política que defensa l'establiment d'un conjunt de normes bàsiques per les quals s'ha de regir una societat.

Nou!!: Constitució і Constitucionalisme · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Constitució і Constitucions catalanes · Veure més »

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

Il·lustració de l'època La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (en francès: La Déclaration des droits de l'homme et du citoyen) és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa.

Nou!!: Constitució і Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà · Veure més »

Decret

Un decret (del llatí decretum, «decisió») és un tipus d'acte administratiu emanat habitualment pel poder executiu i que, generalment, posseïx un contingut reglamentari, per la qual cosa el seu rang és jeràrquicament inferior al de les lleis.

Nou!!: Constitució і Decret · Veure més »

Decret llei

Un decret llei és una norma jurídica amb rang de Llei de l'ordenament legal espanyol que fou instituït en l'article 86 de la Constitució Espanyola de 1978, i permeten al Govern espanyol tenir resoltes en una setmana o dies, normes amb rang de llei que trigarien en 3 o 4 mesos pel procediment d'aprovació parlamenari habitual, pel que responen a casos d'urgència o extrema necessitat.

Nou!!: Constitució і Decret llei · Veure més »

Democràcia

La democràcia és una forma d'organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.

Nou!!: Constitució і Democràcia · Veure més »

Dracó d'Atenes

Dracó (Dracon, Δράκων) fou l'autor del primer codi legal escrit d'Atenes anomenat Δεσμοί, per distingir-lo del νόμοί de Soló.

Nou!!: Constitució і Dracó d'Atenes · Veure més »

Dret canònic

El Dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.

Nou!!: Constitució і Dret canònic · Veure més »

Dret de gents

Ius gentium o jus gentium, el dret de gents, en un sentit restringit, comprèn les institucions del dret romà de les quals podien participar els estrangers (peregrini), que tenien tractes amb Roma i els seus ciutadans (cives).

Nou!!: Constitució і Dret de gents · Veure més »

Dret de reunió

Pòster del moviment ''Occupy'' on es cita un fragment de la Primera Esmena de la Constitució dels Estats Units, que garanteix el dret de reunió El dret de reunió o llibertat de reunió, terme sovint fet servir de forma intercanviable amb el de llibertat d'associació, és el dret individual de les persones d'agrupar-se i expressar, promoure i defensar les seves idees col·lectivament.

Nou!!: Constitució і Dret de reunió · Veure més »

Dret natural

El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.

Nou!!: Constitució і Dret natural · Veure més »

Drets humans

Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna.

Nou!!: Constitució і Drets humans · Veure més »

Drets i deures fonamentals de la Constitució espanyola

La Constitució Espanyola de 1978 en un exemplar a les Corts.Els Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola de 1978, es troben recollits en el Capítol segon del Títol primer d'aquesta.

Nou!!: Constitució і Drets i deures fonamentals de la Constitució espanyola · Veure més »

Enric I d'Anglaterra

Enric I d'Anglaterra (versemblantment Selby, Yorkshire, setembre del 1068- Lyons-la-Forêt, a prop de Rouen, Normandia 1135) fou rei d'Anglaterra de l'any 1100 fins a la seva mort.

Nou!!: Constitució і Enric I d'Anglaterra · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Constitució і Espanya · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Constitució і Esparta · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Constitució і Estat · Veure més »

Estat (política)

Portada de l'obra "Leviatan" de Thomas Hobbes, considerat el primer tractat modern de filosofia política. Un estat és una unitat política que pot presentar diferents característiques, una de les característiques que poden tenir els estats és la de ser sobirans en termes del Dret Internacional (vegeu estat), però també pot haver-hi altres tipologies amb diversos graus de dependència respecte d'una entitat política superior, com per exemple seria el cas dels estats federats que constitueixen un estat federal.

Nou!!: Constitució і Estat (política) · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: The United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Constitució і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: Constitució і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estela d'Hammurabi

Detall de l'escriptura cuneïforme Part superior de l'estela LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.

Nou!!: Constitució і Estela d'Hammurabi · Veure més »

Euric

Euric (de Ehu (força) i ric (poderós, ric); ?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou un rei visigot de Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Nou!!: Constitució і Euric · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Constitució і Europa · Veure més »

Feixisme

200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).

Nou!!: Constitució і Feixisme · Veure més »

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Nou!!: Constitució і Filadèlfia · Veure més »

Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol

Les Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol fan referència a quin és l'origen del dret i quina és la procedència de les normes jurídiques a l'Estat espanyol.

Nou!!: Constitució і Fonts del dret a l'ordenament jurídic espanyol · Veure més »

Forma de govern

dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'estat o dret constitucional.

Nou!!: Constitució і Forma de govern · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Constitució і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Constitució і Francès · Veure més »

Giovanni Sartori

Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.

Nou!!: Constitució і Giovanni Sartori · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Constitució і Grècia · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Constitució і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Habeas Corpus

Habeas Corpus és una expressió llatina que significa "que tinguis el teu cos".

Nou!!: Constitució і Habeas Corpus · Veure més »

Habib Burguiba

Habib ibn Alí Burguiba (Monastir, 3 d'agost de 1903 - 6 d'abril de 2000) fou un polític i governant tunisià.

Nou!!: Constitució і Habib Burguiba · Veure més »

Hans Kelsen

Hans Kelsen Hans Kelsen (Praga, Imperi austrohongarès, 1881- Berkeley, Estats Units, 1973) fou un jurista, filòsof, professor i polític austríac d'origen jueu.

Nou!!: Constitució і Hans Kelsen · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Constitució і Illes Balears · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Constitució і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Hittita

Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hittita o Hitita fou l'estat dels hittites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.

Nou!!: Constitució і Imperi Hittita · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Constitució і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'imperi Romà d'Occident és l'estat successor de l'Imperi Romà, quan aquest es va dividir el 395 dC a la mort de Teodosi I el gran, que va deixar la part occidental de l'imperi al seu fill Honori, i la part oriental al seu fill Arcadi.

Nou!!: Constitució і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Impost

''Pagament d'impostos'', pedra calcària de Jaumont, II - III segle, conservada al ''Musée de la Cour d'Or'' a Metz. Un impost és una quantitat de diners exigida per les administracions públiques als ciutadans i a les empreses d'una regió, territori o país, com a contribució a la despesa pública.

Nou!!: Constitució і Impost · Veure més »

Institució

Una institució és una plataforma per actuar conjuntament dotada d'un determinat poder i de mecanismes especialitzats.

Nou!!: Constitució і Institució · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Constitució і Iraq · Veure més »

Islàndia

Islàndia (en islandès: Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.

Nou!!: Constitució і Islàndia · Veure més »

Japó

El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.

Nou!!: Constitució і Japó · Veure més »

Joan sense Terra

Joan d'Anglaterra, o posteriorment Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) va succeir el seu germà Ricard Cor de Lleó al tron d'Anglaterra des del 6 d'abril del 1199 fins a la seva mort.

Nou!!: Constitució і Joan sense Terra · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Constitució і Jueus · Veure més »

Lagaix

Lagaix i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Lagaix fou una ciutat estat de Mesopotàmia que apareix com a estat independent cap al 2600 aC.

Nou!!: Constitució і Lagaix · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Constitució і Legislació · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Constitució і Llatí · Veure més »

Llei marcial

La llei marcial o estat de guerra és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals ordinàries d'un estat, normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el manteniment de l'ordre públic.

Nou!!: Constitució і Llei marcial · Veure més »

Llei ordinària

Una llei ordinària és la norma de rang legal que constitueix, generalment, l'últim graó en la jerarquia jurídica de les lleis d'un Estat, després de la Constitució i les lleis orgàniques o altres equivalents (que solen posseir requisits extraordinaris per a la seva aprovació i versen sobre matèries especials).

Nou!!: Constitució і Llei ordinària · Veure més »

Llei orgànica

Una llei orgànica és aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jeràrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matèries.

Nou!!: Constitució і Llei orgànica · Veure més »

Lleis de les dotze taules

Duodecim tabularum (lleis de les dotze taules) foren unes antigues lleis romanes.

Nou!!: Constitució і Lleis de les dotze taules · Veure més »

Llengua oficial

La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.

Nou!!: Constitució і Llengua oficial · Veure més »

Llibertat

La llibertat guiant el poble. Inauguració de l'Estàtua de la Llibertat a Nova York l'any 1886, obra d'Edward Moran La llibertat (del llatí libertas) és la capacitat d'escollir.

Nou!!: Constitució і Llibertat · Veure més »

Llibertat d'expressió

La llibertat d'expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement, i per tant sense censura.

Nou!!: Constitució і Llibertat d'expressió · Veure més »

Longobards

Els longobards (longobardi, grec: Λαγγοβάρδοι, o Λογγοβάρδοι, i també Λαγγοβάρδαι i Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones d'Itàlia com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Constitució і Longobards · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad —de l'àrab محمد, Muḥammad — de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy —en àrab أبو القاسم محمد بن عبد الله بن عبد المطلب بن هاشم بن عبد مناف بن قصي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. ʿAbd Allāh b. ʿAbd al-Muttalib b. Hāxim b. ʿAbd Manāf b. Quṣayy—, fou el fundador de l'islam.

Nou!!: Constitució і Mahoma · Veure més »

Majoria absoluta

La majoria absoluta és la generalitat d'opinions en un conjunt de població en més de la meitat de la població en què s'ha estudiat aquesta opinió.

Nou!!: Constitució і Majoria absoluta · Veure més »

Majoria simple

Es denomina majoria simple, majoria ordinària, o simplement majoria el sistema de votació mitjançant el qual es requereix, per aprovar una decisió, més vots a favor dels que estan en contra.

Nou!!: Constitució і Majoria simple · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Constitució і Monarquia · Veure més »

Monarquia absoluta

La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tzar…) ostenta el poder absolut, és diferència de formes més recents com ara la monarquia constitucional o parlementari.

Nou!!: Constitució і Monarquia absoluta · Veure més »

Monarquia constitucional

Les monarquies constitucionals es mostren en vermellUna monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.

Nou!!: Constitució і Monarquia constitucional · Veure més »

Monarquia parlamentària

Estats amb monarquia parlamentària La monarquia parlamentària és el sistema de govern comú en moltes democràcies occidentals actuals, en el qual el rei o monarca exerceix la funció de cap d'estat sota el control del poder legislatiu (parlament) i del poder executiu (govern).

Nou!!: Constitució і Monarquia parlamentària · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Constitució і Musulmà · Veure més »

Norma jurídica

La norma jurídica és una ordenació del comportament humà dictat per l'autoritat competent d'acord a un criteri de valor i el seu incompliment comporta una sanció.

Nou!!: Constitució і Norma jurídica · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del nord.

Nou!!: Constitució і Noruega · Veure més »

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment New York City) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Nou!!: Constitució і Nova York · Veure més »

Organització no governamental

Helen Clark, vuitena administradora del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD Dia Mundial de les ONG, Finlàndia, 2014. Una organització no governamental (ONG) és una associació sense ànims de lucre, dedicada a tasques amb finalitats solidàries i que no pertany ni ha estat creada per cap Estat o algun tipus d'institució estatal nacional o internacional.

Nou!!: Constitució і Organització no governamental · Veure més »

País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

Nou!!: Constitució і País Valencià · Veure més »

Paganisme

El paganisme (del llatí pagus, 'món rural') és la religió dels pagans.

Nou!!: Constitució і Paganisme · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Constitució і Papa · Veure més »

Partit polític

Un partit polític durant la campanya electoral Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi.

Nou!!: Constitució і Partit polític · Veure més »

Pena de mort

La pena de mort o pena capital és l'execució d'un presoner com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: Constitució і Pena de mort · Veure més »

Plató

Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.

Nou!!: Constitució і Plató · Veure més »

Plutarc de Queronea

Plutarc Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.

Nou!!: Constitució і Plutarc de Queronea · Veure més »

Poder judicial

El poder judicial, o la judicatura, és una de les tres branques del poder de l'Estat (les altres són el poder legislatiu i el poder executiu), i està constituït pels jutges i magistrats.

Nou!!: Constitució і Poder judicial · Veure més »

Proletariat

Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.

Nou!!: Constitució і Proletariat · Veure més »

Propietat privada

La propietat privada és el nom que rep el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre una mercaderia tangible o no-tangible.

Nou!!: Constitució і Propietat privada · Veure més »

Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya

La Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya és una eina jurídica que permet a jutges i magistrats comprovar a través del Tribunal Constitucional si una llei és constitucional o no en la seva aplicació.

Nou!!: Constitució і Qüestió d'inconstitucionalitat a Espanya · Veure més »

Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978

Papereta del 'Sí' del referèndum El referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 es va celebrar el dimecres, 6 de desembre de 1978 i s'hi plantejava als electors l'aprovació o no de la nova Constitució Espanyola de 1978 aprovada a les Corts.

Nou!!: Constitució і Referèndum per a la ratificació de la Constitució Espanyola de 1978 · Veure més »

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Nou!!: Constitució і Regne Unit · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el.

Nou!!: Constitució і Renaixement · Veure més »

República de Weimar

La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.

Nou!!: Constitució і República de Weimar · Veure més »

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Nou!!: Constitució і Revolució Francesa · Veure més »

San Marino

La República de San Marino (Ripóbblica de San Marein en emilià-romanyol) és la república més petita i antiga d'Europa i un dels estats més petits del món.

Nou!!: Constitució і San Marino · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Constitució і Segle XIX · Veure més »

Segle XVIII

Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.

Nou!!: Constitució і Segle XVIII · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Constitució і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: Constitució і Segona República Espanyola · Veure més »

Segona República Francesa

La Segona República Francesa va ser el règim polític republicà instaurat a França durant el període comprès entre el 25 de febrer de 1848 i el 2 de desembre de 1852.

Nou!!: Constitució і Segona República Francesa · Veure més »

Separació de poders

Il·lustració de la separació dels poders estatals dels religiosos de 1905 a França La separació de poders és un principi que estableix que els poders d'un govern sobirà han d'estar dividits entre dues o més entitats fortament independents, així doncs, prevenint que una persona o un grup tingui massa poder.

Nou!!: Constitució і Separació de poders · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Constitució і Sindicat · Veure més »

Soló

Soló (en grec) (aproximadament entre 638 aC i 558 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.

Nou!!: Constitució і Soló · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Constitució і Suècia · Veure més »

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Nou!!: Constitució і Sufragi universal · Veure més »

Sumer

Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.

Nou!!: Constitució і Sumer · Veure més »

Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa

Sala del Musei Capitoli, a Roma, on es va signar el '''Tractat Constitucional'''. El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa és una proposta de tractat constitucional per a la Unió Europea.

Nou!!: Constitució і Tractat pel qual s'establix una Constitució per a Europa · Veure més »

Tribunal constitucional

Un tribunal constitucional és un tribunal que s'ocupa principalment de dret constitucional.

Nou!!: Constitució і Tribunal constitucional · Veure més »

Tribunal Constitucional d'Espanya

El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol la funció del qual és la de ser l'intèrpret suprem de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Constitució і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia (en àrab الجمهورية التونسية, al-Jumhūriyya at-Tūnisiyya; en francès, Tunisie) és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Nou!!: Constitució і Tunísia · Veure més »

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз Советских Социалистических Республик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), o la Rússia Soviètica va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Nou!!: Constitució і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »

Ur

Mari i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Ur fou una ciutat estat de Mesopotàmia.

Nou!!: Constitució і Ur · Veure més »

Urukagina

Fragment d'una inscripció d'Urukagina que fa referència a la construcció d'un canal a la ciutat de Nina (Musée du Louvre) Urukagina (alternativament Uruinimgina o Irikagina) va ser ensi Lagash cap al 2355 aC, per pocs anys, fins a la conquesta de Lagash per Lugalzagesi d'Umma cap al 2350 aC Es creu que fou un usurpador que va enderrocar a Lugalbanda assolint el títol reial dient que havia estat escollit per déu; va ser un legislador (el seu codi legal no es coneix més que per referències en altres documents però seria el primer codi legal de la historia) que va disminuir el poder econòmic-religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans dels deutes i altres servituds; va prohibir la diandra (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga poliàndria, de la que la diàndria ("di" de "dos") era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.

Nou!!: Constitució і Urukagina · Veure més »

Usura

La usura és el cobrament excessiu d'interessos per un préstec, de forma que es produeix un abús del creditor.

Nou!!: Constitució і Usura · Veure més »

Víkings

Proa de la reconstrucció d'un drakar víking Els víkings o vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a finals del segle XII.

Nou!!: Constitució і Víkings · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Constitució і 1100 · Veure més »

1142

L'any 1142 (MCXLII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Constitució і 1142 · Veure més »

1215

Sense descripció.

Nou!!: Constitució і 1215 · Veure més »

1600

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Constitució і 1600 · Veure més »

1787

Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.

Nou!!: Constitució і 1787 · Veure més »

1790

Sense descripció.

Nou!!: Constitució і 1790 · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Constitució і 1791 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1809 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1814 · Veure més »

1831

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Constitució і 1831 · Veure més »

1848

'''La Benedicció del tren''', (segle XIX), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1848 · Veure més »

1869

;Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1869 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1877 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Constitució і 1919 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1922 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1927 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Constitució і 1931 · Veure més »

1936

;Països Catalans: Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Constitució і 1936 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Constitució і 1939 · Veure més »

449 aC

Sense descripció.

Nou!!: Constitució і 449 aC · Veure més »

604

Sense descripció.

Nou!!: Constitució і 604 · Veure més »

622

L'any 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.

Nou!!: Constitució і 622 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Constitucional, Constitucions, Destur, Dustur, Llei fonamental.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »