Accés més ràpid que el navegador!
224 les relacions: Acaia, Alamans, Alexandria, Alianza Editorial, Alps Cottis, Alta edat mitjana, Annibalià, Antiga basílica de Sant Pere, Antiga Grècia, Arianisme, Arle, Arri, Asclepi, Atos, August (títol), Aureli Aquil·leu, Aurelià, Aureus, Ayas, Üsküdar, Àrtemis, Baalbek, Baptisme, Basílica, Basílica de Sant Pere, Bassià (cèsar), Batalla d'Adrianòpolis (324), Batalla de Cíbales, Batalla de Crisòpolis, Batalla de Tziral·lum, Batalla del Pont Milvi, Bòsfor, Bisbe, Bitínia, Bizanci, Boulogne-sur-Mer, Britànnia, Capadòcia, Catalunya Ràdio, Catolicisme, Cavaller romà, Cèsar (títol), Claudi II el Gòtic, Clergat, Comes, Constanci I Clor, Constanci II, Constantinoble, Constància, Crismó, ..., Crist, Cristianisme, Cursus honorum, Dalmaci Cèsar, Dante Alighieri, Danubi, Dardanels, Dàcia, Dídima, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Dioclecià, Donació de Constantí, Dux bellorum, Edicte de Milà, Edicte de Tessalònica, Edirne, Egipte (província romana), Emperador romà, En guàrdia!, Església Ortodoxa, Eufrates, Eusebi de Cesarea, Eusebi de Nicomèdia, Eutròpia (filla de Constanci Clor), Eutropi (historiador), Fenícia, Filologia, Flavi Claudi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Gracià, Flavi Juli Constant, Flavi Juli Crisp, Flavi Popili Nepocià, Flàvia Maximiana Fausta, Flàvia Maximiana Teodora, Francs, Galeri, Gàl·lia, Gots, Grècia, Helena de Constantinoble, Helena de Troia, Helena Flàvia Júlia, Heraclea Síntica, Hidaci, Hispània, Il·líria, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Istanbul, Itàlia romana, Jerusalem, Jordà (riu), Juli Constantí, Julià l'Apòstata, Kayseri, Lactanci, Làbarum, Lepra, Licini I, Licini II, Llatí, Llibertat de culte, Llista d'emperadors romans, Luci Domici Domicià, Marc Aureli Car, Marsella, Mauritània Tingitana, Maxenci, Maximí Daia, Maximià, Mesopotàmia, Mestre dels soldats, Milà, Minervina, Niš, Nicomèdia, Nova Roma, Ostatge, Otó III del Sacre Imperi, Paganisme, Pannònia, Papa, Parts, Patrici (classe romana), Pèrsia, Pictes, Podcàsting, Pont Polemoníac, Pontífex Màxim, Ponte Milvio, Prefecte del pretori, Primer Concili de Nicea, Província romana de Síria, Pula, Ravenna, Regió d'Ístria, Regió del Pont, Regne Armeni de Cilícia, Regne d'Ibèria, Rin, Roine, Roma, Routledge, Sant, Sant Joan del Laterà, Sant Pere, Saona, Sapor II, Sava, Sàrmates, Sèrbia, Sírmium, Sòlid (moneda), Sever II, Sext Aureli Víctor, Silvestre I, Sol Invictus, Spectabilis, Tars (Turquia), Tíber, Terra Santa, Tessalònica, Tetrarquia, Torí, Tràcia, Trèveris, Tribú militar, Troia, Turquia, Verona, Visigots, York, Zòsim, 11 de maig, 20 de maig, 21 de maig, 22 de maig, 25 de juliol, 27 de febrer, 271, 272, 28 d'octubre, 282, 293, 297, 298, 3 de juliol, 303, 305, 306, 307, 308, 310, 311, 312, 313, 314, 315, 316, 317, 320, 323, 324, 325, 326, 330, 332, 334, 335, 336, 337, 380. Ampliar l'índex (174 més) »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Acaia · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Constantí I el Gran і Alamans · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Constantí I el Gran і Alexandria · Veure més »
Alianza Editorial
Alianza Editorial és una editorial madrilenya fundada l'any 1966 per José Ortega Spottorno, sota la direcció literària de Jaime Salinas i Javier Pradera.
Nou!!: Constantí I el Gran і Alianza Editorial · Veure més »
Alps Cottis
Els Alps Cottis (en llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) eren un territori que primer va dependre de Roma i després es va convertir en província romana.
Nou!!: Constantí I el Gran і Alps Cottis · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: Constantí I el Gran і Alta edat mitjana · Veure més »
Annibalià
Annibalià (en llatí: (?- 337) fou un membre de la Dinastia constantiniana, que va ser designat per Constantí I el Gran, el seu oncle, com a governant d'una part de l'Imperi Romà a la seva mort.
Nou!!: Constantí I el Gran і Annibalià · Veure més »
Antiga basílica de Sant Pere
Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.
Nou!!: Constantí I el Gran і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Constantí I el Gran і Antiga Grècia · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Constantí I el Gran і Arianisme · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: Constantí I el Gran і Arle · Veure més »
Arri
Ari o Arri (en Arīus) fou un religiós cristià fill d'Ammoni que va néixer a la Cirenaica en el tercer quart del i va desenvolupar la seva carrera a Alexandria.
Nou!!: Constantí I el Gran і Arri · Veure més »
Asclepi
En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.
Nou!!: Constantí I el Gran і Asclepi · Veure més »
Atos
El mont Atos (grec: Όρος Άθως, Oros Athos) és una muntanya a la península del mateix nom, situada a Macedònia, al nord de Grècia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Atos · Veure més »
August (títol)
August, del llatí Augustus (plural: augusti), 'majestuós', 'impulsor', o 'venerable', era un títol Romà Antic, que va ostentar per primer cop Cèsar August i posteriorment esdevinguí un dels títols amb què són ara coneguts els Emperadors Romans.
Nou!!: Constantí I el Gran і August (títol) · Veure més »
Aureli Aquil·leu
Aureli Aquil·leu (en llatí Aurelius Aquilleus) va ser un magistrat romà, que era corrector de Luci Domici Domicià, governador d'Egipte vers el 296.
Nou!!: Constantí I el Gran і Aureli Aquil·leu · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Constantí I el Gran і Aurelià · Veure més »
Aureus
'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.
Nou!!: Constantí I el Gran і Aureus · Veure més »
Ayas
Ayaş o Aiàs (en català, Aiàs, i també en català modern, o com a mínim en català medieval, Al·leàs, en turc Ayaş) és una petita vila del districte de Yumurtalık, a la província d'Adana, a Turquia a l'est de la desembocadura del riu Ceyhan.
Nou!!: Constantí I el Gran і Ayas · Veure més »
Üsküdar
Üsküdar és un districte d'Istanbul, Turquia, situat a la part anatòlia de la ciutat.
Nou!!: Constantí I el Gran і Üsküdar · Veure més »
Àrtemis
En la mitologia grega, Àrtemis (en Ἄρτεμις) era la deessa dels llocs salvatges o naturals on els humans no han actuat, els boscos i selves, la caça, el regne animal, la natura, la vegetació, el part, la cura dels nens i la castedat.
Nou!!: Constantí I el Gran і Àrtemis · Veure més »
Baalbek
Temple de Bacus a Baalbek Baalbek o Balabakk és una ciutat del Líban a 1.150 m sobre el nivell del mar a la vall de la Bekaa, en un oasi amb una font anomenada Ras al-Ayn, al peu de l'Antilíban.
Nou!!: Constantí I el Gran і Baalbek · Veure més »
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Nou!!: Constantí I el Gran і Baptisme · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica · Veure més »
Basílica de Sant Pere
La basílica papal de Sant Pere (en llatí, Basilica Sancti Petri; en italià, Basilica Papale di San Pietro in Vaticà), coneguda comunament com basílica de Sant Pere, és un temple catòlic situat a la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Constantí I el Gran і Basílica de Sant Pere · Veure més »
Bassià (cèsar)
Bassià (Bassianus) fou un noble romà seleccionat per Constantí el Gran com a marit de la seva germana Anastàsia i destinat a tenir el rang de cèsar i el govern d'Itàlia, dignitats que no consta que arribés a exercir.
Nou!!: Constantí I el Gran і Bassià (cèsar) · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (324)
La batalla d'Adrianòpolis del 3 de juliol 324 va enfrontar els exèrcits de Constantí I el Gran i de Licini I. Va ser el segon enfrontament armat entre els dos emperadors que lluitaven per la supremacia en el govern de l'Imperi Romà i forma part de les guerres civils que van acabar amb el sistema de la tetrarquia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla d'Adrianòpolis (324) · Veure més »
Batalla de Cíbales
La batalla de Cíbales va tenir lloc el 8 d'octubre del 314 (o potser el 316, ja que la cronologia és incerta) entre els exèrcits dels emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla va tenir lloc a la Colònia Aurèlia Cíbales (Colonia Aurelia Cibalae), l'actual Vinkovci (Croàcia), aproximadament 350 quilòmetres a l'interior del territori de Licini.
Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Cíbales · Veure més »
Batalla de Crisòpolis
La batalla de Crisòpolis va tenir lloc el 18 de setembre del 324 a Crisòpolis (actual Üsküdar), a prop de Calcèdonia (actual Kadıköy), entre els dos emperadors romans Constantí I el Gran i Licini I. La batalla fou l'encontre final entre els dos emperadors.
Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Crisòpolis · Veure més »
Batalla de Tziral·lum
La batalla de Tziral·lum, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324).
Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla de Tziral·lum · Veure més »
Batalla del Pont Milvi
La batalla del Pont Milvi va ser l'enfrontament militar que va tenir lloc el 28 d'octubre de l'any 312, als afores de la ciutat de Roma, al pont Milvi, entre els exèrcits dels emperadors Constantí I i Maxenci.
Nou!!: Constantí I el Gran і Batalla del Pont Milvi · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Constantí I el Gran і Bòsfor · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Constantí I el Gran і Bisbe · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Constantí I el Gran і Bitínia · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Constantí I el Gran і Bizanci · Veure més »
Boulogne-sur-Mer
Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Nou!!: Constantí I el Gran і Boulogne-sur-Mer · Veure més »
Britànnia
La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.
Nou!!: Constantí I el Gran і Britànnia · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Capadòcia · Veure més »
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Constantí I el Gran і Catalunya Ràdio · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Constantí I el Gran і Catolicisme · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Constantí I el Gran і Cavaller romà · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Constantí I el Gran і Cèsar (títol) · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Constantí I el Gran і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Constantí I el Gran і Clergat · Veure més »
Comes
Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').
Nou!!: Constantí I el Gran і Comes · Veure més »
Constanci I Clor
Flavi Valeri Constanci (llatí: Flavius Valerius Constantius; nascut el 31 de març d'un any proper al 250 i mort el 25 de juliol del 306), conegut habitualment com a Constanti I Clor en la historiografia romana, fou emperador de l'Imperi Romà a finals del i principis del, primer com a cèsar (emperador de rang inferior) entre el 293 i el 305 i seguidament com a august (emperador de rang superior) entre el 305 i la seva mort el 306.
Nou!!: Constantí I el Gran і Constanci I Clor · Veure més »
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Nou!!: Constantí I el Gran і Constanci II · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Constantinoble · Veure més »
Constància
Constància o Constantina (Roma?, ca. 318 - Caeni Gallicani, Bitínia, 354) fou filla de Constantí I el Gran i esposa d'Annibalià i de l'emperador Constanci Gal.
Nou!!: Constantí I el Gran і Constància · Veure més »
Crismó
Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.
Nou!!: Constantí I el Gran і Crismó · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Constantí I el Gran і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Constantí I el Gran і Cristianisme · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: Constantí I el Gran і Cursus honorum · Veure més »
Dalmaci Cèsar
Flavi Juli Dalmaci (en llatí), conegut com a Dalmaci el Cèsar pel títol que li va donar Constantí el Gran, el seu oncle, el qual el va nomenar hereu juntament als tres fills de l'emperador.
Nou!!: Constantí I el Gran і Dalmaci Cèsar · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Constantí I el Gran і Dante Alighieri · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Constantí I el Gran і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Constantí I el Gran і Dardanels · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Constantí I el Gran і Dàcia · Veure més »
Dídima
Dídima (en grec antic Δίδυμα) era un santuari grec dedicat a Apol·lo a la costa de Jònia, prop de Milet, a la rodalia del port de Panormos.
Nou!!: Constantí I el Gran і Dídima · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Constantí I el Gran і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Constantí I el Gran і Dioclecià · Veure més »
Donació de Constantí
La Donació de Constantí (Donatio Constantini en llatí) és un decret imperial apòcrif, atribuït a Constantí I, segons el qual, al mateix temps que es reconeixia el Papa Silvestre I com a sobirà, se li feia donació de la ciutat de Roma, així com de les províncies d'Itàlia i tota la resta de l'Imperi Romà d'Occident, creant-se així l'anomenat Patrimoni de Sant Pere.
Nou!!: Constantí I el Gran і Donació de Constantí · Veure més »
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Nou!!: Constantí I el Gran і Dux bellorum · Veure més »
Edicte de Milà
Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.
Nou!!: Constantí I el Gran і Edicte de Milà · Veure més »
Edicte de Tessalònica
Teodosi I el Gran. LEdicte de Tessalònica, originalment Cunctos populos ('Tots els pobles'), va ser decretat l'any 380 per l'emperador romà Teodosi pel qual el cristianisme va passar a ser la religió oficial de l'Imperi Romà.
Nou!!: Constantí I el Gran і Edicte de Tessalònica · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Constantí I el Gran і Edirne · Veure més »
Egipte (província romana)
La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Constantí I el Gran і Egipte (província romana) · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Constantí I el Gran і Emperador romà · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Constantí I el Gran і En guàrdia! · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Constantí I el Gran і Església Ortodoxa · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Constantí I el Gran і Eufrates · Veure més »
Eusebi de Cesarea
va ser un historiador grec del cristianisme, exegeta i polemista cristià.
Nou!!: Constantí I el Gran і Eusebi de Cesarea · Veure més »
Eusebi de Nicomèdia
Eusebi de Nicomèdia (? - Constantinoble, 341) va ser bisbe de Nicomèdia al.
Nou!!: Constantí I el Gran і Eusebi de Nicomèdia · Veure més »
Eutròpia (filla de Constanci Clor)
Eutròpia (en Eutropia) va ser la filla de Constanci Clor i de Flàvia Maximiana Teodora, i germana de Dalmaci Cèsar, Juli Constantí, Flavi Annibalià, Flàvia Valèria Constància i Anastàsia, i germanastra de Constantí el Gran.
Nou!!: Constantí I el Gran і Eutròpia (filla de Constanci Clor) · Veure més »
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Nou!!: Constantí I el Gran і Eutropi (historiador) · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Constantí I el Gran і Fenícia · Veure més »
Filologia
La filologia és l'estudi de la llengua en fonts orals i escrites; és la intersecció entre la crítica textual, la crítica literària, la història i la lingüística (amb especial interès en l'etimologia).
Nou!!: Constantí I el Gran і Filologia · Veure més »
Flavi Claudi Constantí
Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Claudi Constantí · Veure més »
Flavi Dalmaci
Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Dalmaci · Veure més »
Flavi Gracià
Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Gracià · Veure més »
Flavi Juli Constant
Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Juli Constant · Veure més »
Flavi Juli Crisp
Gai Flavi Juli Crisp (Caius Flavius Julius Crispus) (305 - 326), fou un príncep romà, fill primogènit de Constantí I el Gran i de la seva primera dona, Minervina.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Juli Crisp · Veure més »
Flavi Popili Nepocià
Flavi Popili Nepocià (Flavius Popilius Nepotianus) va ser fill de Viri Nepocià i d'Eutròpia, germanastra de Constantí el Gran.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flavi Popili Nepocià · Veure més »
Flàvia Maximiana Fausta
Flàvia Maximiana Fausta (en llatí Flavia Maximiana Fausta) (Roma, 289-326), era filla de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar l'any 307 amb Constantí el Gran amb el que va tenir Constantí II, Constanci II i Constant.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flàvia Maximiana Fausta · Veure més »
Flàvia Maximiana Teodora
Flàvia Maximiana Teodora (en llatí Flavia Maximiana Theodora) coneguda també com a Teodora, va ser una emperadriu romana, considerada fillastra de l'emperador Maximià quan aquest es va casar amb Galèria Valèria Eutròpia, que havia tingut a Teodora amb un primer marit.
Nou!!: Constantí I el Gran і Flàvia Maximiana Teodora · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Constantí I el Gran і Francs · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Constantí I el Gran і Galeri · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Constantí I el Gran і Gàl·lia · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Constantí I el Gran і Gots · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Constantí I el Gran і Grècia · Veure més »
Helena de Constantinoble
Flavia Iulia Helena, també coneguda com a Santa Helena i Helena de Constantinoble (248 – 329 nascuda probablement a Drepanum (abans de ser anomenada Hel·lenòpolis) en el golf de Nicomèdia, va ser la primera dona de Constanci Clor i mare de Constantí I el Gran. És venerada com a santa a la majoria de confessions cristianes.
Nou!!: Constantí I el Gran і Helena de Constantinoble · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Constantí I el Gran і Helena de Troia · Veure més »
Helena Flàvia Júlia
Helena Flàvia Júlia, en llatí Helena Flavia Julia, fou la filla de Constantí I el Gran i de la seva segona dona Flàvia Maximiana Fausta.
Nou!!: Constantí I el Gran і Helena Flàvia Júlia · Veure més »
Heraclea Síntica
Heraclea Síntica (en llatí Heracleia Síntica, en grec antic Ἡράκλεια Σιντική) era una ciutat grega de Tràcia incorporada al Regne de Macedònia, la principal ciutat del districte de Sintice, a la riba dreta del riu Estrímon.
Nou!!: Constantí I el Gran і Heraclea Síntica · Veure més »
Hidaci
Hidaci o Idaci (en llatí Hidacius o Hidatius o Idacius, Idatius o Ithacius i altres variants) va ser un historiador hispanoromà que va florir la segona meitat del originari de Galícia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Hidaci · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Constantí I el Gran і Hispània · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Constantí I el Gran і Il·líria · Veure més »
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Nou!!: Constantí I el Gran і Imperi Persa · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Constantí I el Gran і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Constantí I el Gran і Imperi Sassànida · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Constantí I el Gran і Istanbul · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Constantí I el Gran і Itàlia romana · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Constantí I el Gran і Jerusalem · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Constantí I el Gran і Jordà (riu) · Veure més »
Juli Constantí
Juli Constantí (en llatí Julius Constantinus) o Juli Constanci (Julius Constantius) era el segon fill de Constanci I Clor i la seva segona dona Flàvia Maximiana Teodora, segons Zonares.
Nou!!: Constantí I el Gran і Juli Constantí · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: Constantí I el Gran і Julià l'Apòstata · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Constantí I el Gran і Kayseri · Veure més »
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Nou!!: Constantí I el Gran і Lactanci · Veure més »
Làbarum
Làbarum de Constantí I coronat pel crismóLàbarum (.
Nou!!: Constantí I el Gran і Làbarum · Veure més »
Lepra
La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.
Nou!!: Constantí I el Gran і Lepra · Veure més »
Licini I
Licini (en llatí) fou emperador romà del 308 al 324.
Nou!!: Constantí I el Gran і Licini I · Veure més »
Licini II
Licini II (en llatí Flavius Valerius Licinianus Licinius) va ser fill de l'emperador Licini I i de Constància o Constantina (germana de Constantí I el Gran).
Nou!!: Constantí I el Gran і Licini II · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Constantí I el Gran і Llatí · Veure més »
Llibertat de culte
Declaració dels Drets de l'Home garanteix la llibertat de culte. La llibertat de culte, llibertat religiosa o llibertat de consciència és un dret fonamental que es refereix a l'opció de cada ser humà d'elegir lliurement la seva religió, de no elegir cap (irreligió), o de no creure o validar l'existència d'un Déu (ateisme i agnosticisme) i poder exercir l'esmentada creença públicament, sense ser víctima d'opressió, discriminació o intent de canviar-la.
Nou!!: Constantí I el Gran і Llibertat de culte · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Constantí I el Gran і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Luci Domici Domicià
Luci Domici Domicià (en llatí Lucius Domitius Domitianus) és un nom conegut només per monedes que porten la inscripció IMP.
Nou!!: Constantí I el Gran і Luci Domici Domicià · Veure més »
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Nou!!: Constantí I el Gran і Marc Aureli Car · Veure més »
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: Constantí I el Gran і Marsella · Veure més »
Mauritània Tingitana
La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.
Nou!!: Constantí I el Gran і Mauritània Tingitana · Veure més »
Maxenci
Marc Aureli Valeri Maxenci (en llatí: Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312.
Nou!!: Constantí I el Gran і Maxenci · Veure més »
Maximí Daia
Galeri Valeri Maximí, més conegut com a Maximí Daia o Daza, fou emperador romà del 305 al 313.
Nou!!: Constantí I el Gran і Maximí Daia · Veure més »
Maximià
Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.
Nou!!: Constantí I el Gran і Maximià · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Constantí I el Gran і Mesopotàmia · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Constantí I el Gran і Mestre dels soldats · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Constantí I el Gran і Milà · Veure més »
Minervina
Minervina, en llatí Minervina, fou la primera muller de Constantí el Gran, si bé Víctor i Zòsim només la consideren la seva concubina, cosa confirmada per Zonares.
Nou!!: Constantí I el Gran і Minervina · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Constantí I el Gran і Niš · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Nicomèdia · Veure més »
Nova Roma
El terme «Nova Roma» s'ha utilitzat en els següents contextos.
Nou!!: Constantí I el Gran і Nova Roma · Veure més »
Ostatge
Simulacre policial amb un ostatge. Un ostatge és una persona retinguda com a presonera per un segrestador, l'alliberament i la vida de la qual depèn d'un requisit a complir per un tercer.
Nou!!: Constantí I el Gran і Ostatge · Veure més »
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Constantí I el Gran і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Constantí I el Gran і Paganisme · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Constantí I el Gran і Pannònia · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Constantí I el Gran і Papa · Veure més »
Parts
Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.
Nou!!: Constantí I el Gran і Parts · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: Constantí I el Gran і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Constantí I el Gran і Pèrsia · Veure més »
Pictes
Pictes (llatí: Picti) és el nom que hom ha donat als antics caledons que vivien a l'actual Escòcia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Pictes · Veure més »
Podcàsting
gravació d'un episodi del pòdcast en anglès ''Jibber with Jaber''.El podcàsting és un sistema de distribució d'arxius multimèdia (àudio o vídeo) mitjançant un sistema de distribució per subscripció amb sistemes de sindicació (RSS o Athom).
Nou!!: Constantí I el Gran і Podcàsting · Veure més »
Pont Polemoníac
Pont Polemoníac (en llatí Pontus Polemoniacus) era la part central de la regió del Pont, entre el riu Iris i la ciutat de Farnàcia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Pont Polemoníac · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Constantí I el Gran і Pontífex Màxim · Veure més »
Ponte Milvio
Ponte Milvio, un dels ponts sobre el riu Tíber El ponte Milvio (o també en idioma italià: Ponte Molle, en llatí: pons Milvius o pons Mulvius) és un pont situat al nord de Roma.
Nou!!: Constantí I el Gran і Ponte Milvio · Veure més »
Prefecte del pretori
El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).
Nou!!: Constantí I el Gran і Prefecte del pretori · Veure més »
Primer Concili de Nicea
El primer concili de Nicea fou el primer concili ecumènic celebrat l'any 325 a Nicea, una ciutat de l'Àsia Menor, convocat per l'emperador Constantí.
Nou!!: Constantí I el Gran і Primer Concili de Nicea · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Constantí I el Gran і Província romana de Síria · Veure més »
Pula
Pula (en italià Pola, en eslovè Pulj) és la ciutat principal d'Ístria, a Croàcia, i està situada a l'extrem sud d'aquesta península, a l'interior d'un port natural, la badia de Pula.
Nou!!: Constantí I el Gran і Pula · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Constantí I el Gran і Ravenna · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Constantí I el Gran і Regió d'Ístria · Veure més »
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Nou!!: Constantí I el Gran і Regió del Pont · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Constantí I el Gran і Regne d'Ibèria · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Constantí I el Gran і Rin · Veure més »
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Nou!!: Constantí I el Gran і Roine · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Constantí I el Gran і Roma · Veure més »
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Nou!!: Constantí I el Gran і Routledge · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sant · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Constantí I el Gran і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sant Pere · Veure més »
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Nou!!: Constantí I el Gran і Saona · Veure més »
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sapor II · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sava · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sàrmates · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sèrbia · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sírmium · Veure més »
Sòlid (moneda)
El sòlid és una unitat de moneda.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sòlid (moneda) · Veure més »
Sever II
Flavi Valeri Sever — — conegut com a Sever II, fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sever II · Veure més »
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sext Aureli Víctor · Veure més »
Silvestre I
Silvestre I va ser el trenta-tresè bisbe de Roma, entre el 314 i 335.
Nou!!: Constantí I el Gran і Silvestre I · Veure més »
Sol Invictus
1.
Nou!!: Constantí I el Gran і Sol Invictus · Veure més »
Spectabilis
Spectabilis era un rang honorífic de l'Imperi Romà, dins de l'orde senatorial romà, inicialment sota Constantí el Gran, però desenvolupat i consolidat en els següents seixanta anys.
Nou!!: Constantí I el Gran і Spectabilis · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Constantí I el Gran і Tars (Turquia) · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Constantí I el Gran і Tíber · Veure més »
Terra Santa
Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.
Nou!!: Constantí I el Gran і Terra Santa · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Constantí I el Gran і Tessalònica · Veure més »
Tetrarquia
esquerra La Tetrarquia és un nou sistema ideològic, polític i d'administratiu que estableix Dioclecià a l'Imperi Romà durant al (293-324) mitjançant el qual el poder polític, administratiu i territorial va quedar repartit entre dos Augusti i dos Caesares, els quals es repartiran les competències de la nova estructura organitzativa imperial.
Nou!!: Constantí I el Gran і Tetrarquia · Veure més »
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Nou!!: Constantí I el Gran і Torí · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Constantí I el Gran і Tràcia · Veure més »
Trèveris
Trèveris (en alemany, Trier; en francès, Trèves) és una ciutat de Renània-Palatinat, Alemanya, situada a la vora del riu Mosel·la.
Nou!!: Constantí I el Gran і Trèveris · Veure més »
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Nou!!: Constantí I el Gran і Tribú militar · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Constantí I el Gran і Troia · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Constantí I el Gran і Turquia · Veure més »
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
Nou!!: Constantí I el Gran і Verona · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Constantí I el Gran і Visigots · Veure més »
York
York és una històrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire, Anglaterra, amb 198.000 habitants.
Nou!!: Constantí I el Gran і York · Veure més »
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Nou!!: Constantí I el Gran і Zòsim · Veure més »
11 de maig
L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí I el Gran і 11 de maig · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí I el Gran і 20 de maig · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí I el Gran і 21 de maig · Veure més »
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí I el Gran і 22 de maig · Veure més »
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí I el Gran і 25 de juliol · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 27 de febrer · Veure més »
271
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 271 · Veure més »
272
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constantí I el Gran і 272 · Veure més »
28 d'octubre
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí I el Gran і 28 d'octubre · Veure més »
282
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 282 · Veure més »
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 293 · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 297 · Veure més »
298
El 298 va ser un any del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 298 · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí I el Gran і 3 de juliol · Veure més »
303
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 303 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 305 · Veure més »
306
El 306 (CCCVI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 306 · Veure més »
307
El 307 (CCCVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 307 · Veure més »
308
El 308 (CCCVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 308 · Veure més »
310
El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 310 · Veure més »
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 311 · Veure més »
312
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 312 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 313 · Veure més »
314
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 314 · Veure més »
315
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 315 · Veure més »
316
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 316 · Veure més »
317
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 317 · Veure més »
320
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 320 · Veure més »
323
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 323 · Veure més »
324
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 324 · Veure més »
325
El 325 (CCCXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 325 · Veure més »
326
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 326 · Veure més »
330
El 330 (CCCXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 330 · Veure més »
332
El 332 (CCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 332 · Veure més »
334
El 334 (CCCIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 334 · Veure més »
335
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 335 · Veure més »
336
El 336 (CCCVI) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Constantí I el Gran і 336 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constantí I el Gran і 337 · Veure més »
380
Sense descripció.
Nou!!: Constantí I el Gran і 380 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constantí I de l'Imperi Romà, Constantí el Gran, Constantí el gran, Gai Flavi Valeri Constantí.
