Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Aistulf, Al-Awàssim, Alexandria, Antusa de Constantinoble, Armènia, Artavasdos, Balcans, Bitínia, Calcedònia, Califat Abbàssida, Cambridge University Press, Cèsar (títol), Cilícia, Codi (dret), Constantinoble, Corpus Fontium Historiae Byzantinae, Crisòpolis, Ducat de Roma, Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Eklogí ton nómon, Epilèpsia, Erzurum, Eudòxia (muller de Constantí V), Eutiqui de Ravenna, Exarcat de Ravenna, Frígia Primera, Grec medieval, Guerres arabo-romanes, Heretgia, Hixam ibn Abd-al-Màlik, Icona, Iconòdul, Iconoclàstia, Imperi Romà d'Orient, Irene de Khazària, Isauris, Isàuria, Joan Damascè, Juliol, Khàzars, Lüleburgaz, Lepra, Lleó IV el Khàzar, Llista d'emperadors romans d'Orient, Malatya, Maraix, Maria (esposa de Constantí V), Miliaríssion, Monaquisme cristià, Monofisisme, ..., Nestorianisme, Nicèfor I de Constantinoble, Nicomèdia, Nomisma, Omeies, Pamfília, Papa Zacaries, Pesta, Pipí I el Breu, Primer Imperi Búlgar, Ravenna, Regió de Frígia, Regne de les Dues Sicílies, Regne Longobard, Revolució Abbàssida, Santa Sofia (Istanbul), Sardes, Sicília (tema), Stanford University Press, Tagma (unitat militar), Teòfanes el Confessor, Tema dels Cibirreotes, Tercera fitna, Tràcia, Valent, Xipre, 14 de setembre, 2 de novembre, 718, 741, 743, 746, 747, 751, 752, 754, 755, 760, 763, 764, 765, 773, 775. Ampliar l'índex (43 més) »
Aistulf
Aistulf o Astolf († desembre del 756) fou duc de Friül el 744, fill del duc Pemmó, on va succeir al seu germà Ratquis al que també va succeir quan el seu germà fou deposat com a rei del longobards i d'Itàlia el 749.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Aistulf · Veure més »
Al-Awàssim
Al-Awàssim fou la zona de frontera a Cilícia entre els diferents califats islàmics i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Al-Awàssim · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Alexandria · Veure més »
Antusa de Constantinoble
Antusa de Constantinoble (757-808/809) va ser una princesa romana d'Orient, filla de Constantí V i d'Eudòxia.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Antusa de Constantinoble · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Armènia · Veure més »
Artavasdos
Artavasdos (nom llatinitzat de l'armeni, Artavazd) fou emperador romà d'Orient, autoproclamat durant el regnat del seu cunyat Constantí V el juny del 741.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Artavasdos · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Constantí V Coprònim і Balcans · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Bitínia · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Calcedònia · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Constantí V Coprònim і Califat Abbàssida · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Cambridge University Press · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Cèsar (títol) · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Cilícia · Veure més »
Codi (dret)
Primer pàgina de l'edició original del 1804 del Codi Napoleònic En dret, un codi o codi jurídic és un tipus de legislació que té com a objectiu cobrir exhaustivament un sistema de lleis complet o un àmbit concret de la llei en el moment de la seva promulgació mitjançant un procés de codificació.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Codi (dret) · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Constantinoble · Veure més »
Corpus Fontium Historiae Byzantinae
El Corpus Fontium Historiae Byzantinae ('Corpus de Fonts de la Història Bizantina') o CFHB és un projecte internacional que aspira a compilar, editar i oferir una crítica de les fonts històriques relatives a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Constantí V Coprònim і Corpus Fontium Historiae Byzantinae · Veure més »
Crisòpolis
Crisòpolis (en grec antic, Χρυσόπολις Chrisopolis) era una antiga ciutat de la costa occidental de Bitínia, a la Propòntida, al Bòsfor traci, una mica al nord de Calcedònia, segons diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Crisòpolis · Veure més »
Ducat de Roma
El ducat romà dins l'Imperi Romà d'Orient el 717 El Ducat de Roma o Ducat Romà va ser una jurisdicció política i militar de l'Imperi Romà d'Orient que ocupava, dins de l'Exarcat d'Itàlia, o Exarcat de Ravenna, la major part del Laci modern i una àrea molt limitada a l'Úmbria del sud (Amelia i els seus voltants).
Nou!!: Constantí V Coprònim і Ducat de Roma · Veure més »
Economia de l'Imperi Romà d'Orient
La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Constantí V Coprònim і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Eklogí ton nómon
LEklogí ton nómon (grec: ᾽Εκλογή τω̑ν νόμων; llatí: Ecloga legum, 'Selecció de les lleis'), sovint coneguda simplement com a Eklogí o Ecloga, és un codi jurídic promulgat per l'emperador romà d'Orient Lleó III l'Isàuric i el seu fill Constantí V Coprònim el 726 o el 741.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Eklogí ton nómon · Veure més »
Epilèpsia
Lepilèpsia és una síndrome cerebral crònica de causes diverses, caracteritzada per crisis recurrents degudes a una descàrrega excessiva d'impulsos nerviosos per les neurones cerebrals, associades eventualment amb diverses manifestacions clíniques i para-clíniques.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Epilèpsia · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Erzurum · Veure més »
Eudòxia (muller de Constantí V)
Eudòxia, en grec antic Ευδοκία, fou la tercera esposa de l'emperador Constantí V.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Eudòxia (muller de Constantí V) · Veure més »
Eutiqui de Ravenna
Eutiqui (en llatí Eutychius) fou el darrer exarca de Ravenna del 727 fins a la seva mort el 752.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Eutiqui de Ravenna · Veure més »
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Exarcat de Ravenna · Veure més »
Frígia Primera
Frígia Primera (en llatí Frigia Prima) era una província romana creada cap a l'any 294 per la nova divisió que va fer de l'Imperi l'emperador Dioclecià en les anomenades Reformes de Dioclecià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Frígia Primera · Veure més »
Grec medieval
El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Grec medieval · Veure més »
Guerres arabo-romanes
Les guerres arabo-romanes o guerres arabo-bizantines foren una sèrie de guerres que enfrontaren els musulmans, en la seva major part àrabs, i l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Constantí V Coprònim і Guerres arabo-romanes · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Heretgia · Veure més »
Hixam ibn Abd-al-Màlik
Hixam ibn Abd-al-Màlik o, tot simplement, Hixam (691-6 de febrer del 743) fou califa omeia marwànida de Damasc (724-743).
Nou!!: Constantí V Coprònim і Hixam ibn Abd-al-Màlik · Veure més »
Icona
Moderna icona de metall de sant Nicolau, de l'artista búlgar Georgi Chapkanov (Gilbert House, Port Stanley, illes Malvines). Una icona (del grec clàssic εἰκών, ikon, que volia dir 'imatge', mitjançant el rus икона, ikona amb el mateix significat que l'actual) és una representació pictòrica pintada en baix relleu o en mosaic, normalment sobre fusta, de Jesucrist o d'alguns dels seus misteris, de la Mare de Déu o dels sants, molt utilitzada pel cristianisme ortodox.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Icona · Veure més »
Iconòdul
'''Triomf de l'Ortodòxia''' sota l'emperadriu romana d'Orient Teodora al 843. Thedoroda va ser considerada com una iconodula Un iconòdul (grec: eikono-doulos, «hom qui serveix imatges»; també «iconodulista» o «iconòfil») és aquell qui exposa iconodulisme, per exemple, qui dona suport o favor a les imatges religioses o icones i les venera, en oposició a un iconoclasta, que és qui es mostra en contra de l'ús d'imatges religioses.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Iconòdul · Veure més »
Iconoclàstia
Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Iconoclàstia · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Irene de Khazària
Irene de Khazària, nascuda amb el nom de Tzitzak (en turc Çiçek), que va morir cap al 750, va ser una princesa khàzar, filla del kagan Bihar.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Irene de Khazària · Veure més »
Isauris
Els isauris (en llatí isauri o isaurica gens, en grec antic Ἰσαυρεύς) eren un poble que vivia a la regió d'Isàuria i es creia que eren parents dels pisidis encara que se'ls considerava licaons.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Isauris · Veure més »
Isàuria
Isàuria (en grec antic Ισαυρία) era una regió de l'Àsia Menor, que limitava a l'est amb Licaònia, al nord amb Frígia, a l'oest amb Psídia i al sud amb Cilícia i Pamfília.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Isàuria · Veure més »
Joan Damascè
Joan de Damasc o Joan Damascè (Ioannes Damascenus) va ser un monjo, sacerdot i apologeta cristià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Joan Damascè · Veure més »
Juliol
El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Juliol · Veure més »
Khàzars
Els khàzars (en göktürk KhAZAG, hɑ'zɑɾ) foren un poble turquès sorgit al com a confederació tribal i que al començament del es van establir al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Khàzars · Veure més »
Lüleburgaz
Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Lüleburgaz · Veure més »
Lepra
La lepra, també coneguda com a malaltia de Hansen (HD), és una infecció bacteriana a llarg termini produïda per Mycobacterium leprae o Mycobacterium lepromatosis.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Lepra · Veure més »
Lleó IV el Khàzar
Lleó IV el Khàzar (grec: Λέων ὁ Χάζαρος, Léon ho Khàzaros; 25 de gener del 750 – 8 de setembre del 780) fou emperador romà d'Orient entre el 775 i el 780.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Lleó IV el Khàzar · Veure més »
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Llista d'emperadors romans d'Orient · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Malatya · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Maraix · Veure més »
Maria (esposa de Constantí V)
Maria, en grec antic Μαρία, (morta el 751), va ser una emperadriu romana d'Orient, la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí V.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Maria (esposa de Constantí V) · Veure més »
Miliaríssion
Lleó III per celebrar la coronació del seu fill, Constantí V, com a coemperador. Vegeu la falta de qualsevol imatge excepte la creu. Miliaríssion (en grec: μιλιαρήσιον, del llatí: miliarensis) va ser el terme utilitzat per denominar una sèrie de monedes de plata romanes d'Orient.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Miliaríssion · Veure més »
Monaquisme cristià
XVII), Institut d'Art de Dayton El monaquisme cristià és la pràctica religiosa dels cristians que segueixen un estil de vida ascètic i generalment apartada dedicat al culte cristià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Monaquisme cristià · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Monofisisme · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Nestorianisme · Veure més »
Nicèfor I de Constantinoble
Nicèfor I de Constantinoble (en Nicephorus, en Νικηφόρος) va ser un eclesiàstic romà d'Orient, patriarca de Constantinoble i historiador.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Nicèfor I de Constantinoble · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Nicomèdia · Veure més »
Nomisma
Nomisma de Miquel V El nomisma era una moneda d'or, hereva del solidus, encunyada a l'Imperi Romà d'Orient fins a la reforma monetària d'Aleix I Comnè de 1092, que va ser de curs legal també a Roma.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Nomisma · Veure més »
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Omeies · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Pamfília · Veure més »
Papa Zacaries
Zacaries (690? - 752) va ser papa de l'Església Catòlica (741-752).
Nou!!: Constantí V Coprònim і Papa Zacaries · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: Constantí V Coprònim і Pesta · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Pipí I el Breu · Veure més »
Primer Imperi Búlgar
Pròxim Orient en l'any 800, on es mostra l'Imperi Búlgar i els seus estats veïns. El Primer Imperi Búlgar (en búlgar Първo Българско царство, transcrit Părvo Bălgarsko tsarstvo) va ser un estat medieval búlgar fundat l'any 632 als territoris propers al delta del Danubi.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Primer Imperi Búlgar · Veure més »
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Ravenna · Veure més »
Regió de Frígia
El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Regió de Frígia · Veure més »
Regne de les Dues Sicílies
El Regne de les Dues Sicílies -Regno delle Due Sicilie - fou un regne situat als territoris de la Itàlia meridional ocupats pel Regne de Nàpols i el Regne de Sicília, així com diverses illes menors.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Regne de les Dues Sicílies · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Regne Longobard · Veure més »
Revolució Abbàssida
La Revolució Abbàssida es refereix a la caiguda del califat omeia (661-750), el segon dels quatre grans califats en la història de l'islam, pel tercer, el Califat Abbàssida (750-1258).
Nou!!: Constantí V Coprònim і Revolució Abbàssida · Veure més »
Santa Sofia (Istanbul)
Santa Sofia de Constantinoble (Agia Sofia) és una antiga església cristiana ortodoxa situada a Istanbul que ha estat convertida en mesquita, museu i, de nou, en mesquita.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Santa Sofia (Istanbul) · Veure més »
Sardes
Sardes o Sardis (Sárdeis, Sárdis) fou una ciutat de l'Àsia Menor, capital del Regne de Lídia, dels sàtrapes perses, d'Antígon, dels sàtrapes selèucides i capital regional amb els romans.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Sardes · Veure més »
Sicília (tema)
El tema de Sicília (θέμα Σικελίας - Thema Sikelias en grec medieval) fou una província civil-militar (tema) de l'Imperi Romà d'Orient existent des del fins al que comprenia l'illa de Sicília i la regió de Calàbria de la Itàlia continental.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Sicília (tema) · Veure més »
Stanford University Press
La Stanford University Press és una editorial de la Universitat de Stanford.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Stanford University Press · Veure més »
Tagma (unitat militar)
El tagma (en grec medieval τάγμα, en plural τάγματα tagmata) era la unitat tàctica de l'exèrcit romà d'Orient, que seria equivalent a un batalló o un regiment moderns.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Tagma (unitat militar) · Veure més »
Teòfanes el Confessor
Teòfanes el Confessor o Teòfanes Homologetes o Teòfanes Isàuric (Constantinoble, cap a 760 –Samotràcia, 12 de març, 817 o 818) va ser un aristòcrata, cronista i monjo asceta de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Teòfanes el Confessor · Veure més »
Tema dels Cibirreotes
El tema dels Cibirreotes (en grec: θέμα Κιβυρραιωτῶν; thema Kibyrrhaiōtōn), era un tema de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la costa meridional de l'Àsia Menor entre principis del i finals del.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Tema dels Cibirreotes · Veure més »
Tercera fitna
La tercera fitna (en àrab الفتنة الثاﻟﺜـة, al-fitna aṯ-ṯāliṯa) fou una sèrie de guerres civils i alçaments contra el califat omeia que començà amb el derrocament del califa al-Walid II el 744 i s'acabà amb la victòria de Marwan II sobre diversos rebels i rivals pel califat el 747.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Tercera fitna · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Tràcia · Veure més »
Valent
Flavi Juli Valent (Flavius Julius Valens; 328 - 9 d'agost de 378), més conegut simplement com a Valent, va ser emperador romà de l'any 364 fins a la seva mort.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Valent · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Constantí V Coprònim і Xipre · Veure més »
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 14 de setembre · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 2 de novembre · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 718 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 741 · Veure més »
743
El 743 (DCCXLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 743 · Veure més »
746
El 746 (DCCXLVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 746 · Veure més »
747
El 747 (DCCXLVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 747 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 751 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 752 · Veure més »
754
El 754 (DCCLIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 754 · Veure més »
755
Sense descripció.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 755 · Veure més »
760
El 760 (DCCLX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 760 · Veure més »
763
Sense descripció.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 763 · Veure més »
764
El 764 (DCCLXIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 764 · Veure més »
765
El 765 (DCCLXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 765 · Veure més »
773
Sense descripció.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 773 · Veure més »
775
El 775 (DCCLXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Constantí V Coprònim і 775 · Veure més »
