14 les relacions: Casa de Lusignan, Còricos, Constantí V, príncep d'Armènia, Dinastia hethumiana, Hethum I, Joan de Poitiers-Lusignan, Lleó VI d'Armènia, Pere I de Xipre, Regne Armeni de Cilícia, 1342, 1343, 1364, 1369, 1373.
Casa de Lusignan
reis de Xipre senyors d'Issoudun La Casa de Lusignan fou una família senyorial originada a la senyoria homònima del Regne de França, localitzada al Poitou, que també governaren als comtats de la Marca i Angulema, i foren reis de Jerusalem, Xipre i el Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Casa de Lusignan · Veure més »
Còricos
Còricos (en grec antic Κώρυκος, en llatí Corycus) era un promontori de Cilícia que formava part de la Cilícia Tràquea, a Anatòlia, segons diu Estrabó, que no menciona la fortalesa i la ciutat amb el mateix nom allà situades.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Còricos · Veure més »
Constantí V, príncep d'Armènia
Constantí V o Gosdantin V, numerat també com a Constantí IV i com a Constantí III (mort 1362) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharark després de l'assassinat de Guiu de Lusignan (Constantí IV) el 17 de novembre de 1344.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Constantí V, príncep d'Armènia · Veure més »
Dinastia hethumiana
La dinastia hethumiana fou la dinastia que va governar primer a Lampron (amb branques a Barberon i Korikos) i després al Regne Armeni de Cilícia des del 1226 per l'enllaç de Hethum, hereu de Barberon i Korikos amb Isabel d'Armènia Menor, l'hereva de la dinastia rubènida.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Dinastia hethumiana · Veure més »
Hethum I
Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Hethum I · Veure més »
Joan de Poitiers-Lusignan
Joan de Lusignan (nascut vers 1300- mort 10 d'octubre de 1343), fou regent i camarlenc del Regne Armeni de Cilícia.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Joan de Poitiers-Lusignan · Veure més »
Lleó VI d'Armènia
Lleó VI o Levon de Lusignan (1342-29 de novembre de 1393) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Joan de Lusignan i nebot de Constantí IV d'Armènia Menor (Guiu de Lusignan), cridat pels nakharark després de l'assassinat de Constantí VI el 1373.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Lleó VI d'Armènia · Veure més »
Pere I de Xipre
Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Pere I de Xipre · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і 1342 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і 1343 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і 1364 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і 1369 · Veure més »
1373
El 1373 (o MCCCLXXIII) va ser un any comú del calendari julià.
Nou!!: Constantí VI, príncep d'Armènia і 1373 · Veure més »