Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Constantí IV, príncep d'Armènia

Índex Constantí IV, príncep d'Armènia

Constantí IV d'Armènia Menor o Gosdantin IV (vers 1297-17 de novembre de 1344), que apareix també com a Constantí II per ser el segon rei amb aquest nom ((Constantí I i Constantí II foren només prínceps) i Constantí III perquè o bé Constantí II o bé Constantí III d'Armènia Menor no eren reconeguts com a sobirans a part sencera, tenia de naixement el nom de Guiu de Lusignan) que va canviar pel de Constantí el 1343 en ser coronat rei del Regne Armeni de Cilícia.

25 les relacions: Amalric II de Xipre, Cantacuzè, Constantí I, príncep d'Armènia, Constantí II, príncep d'Armènia, Constantí V, príncep d'Armènia, Guiu de Lusignan, Hethum I, Joan de Poitiers-Lusignan, Lleó IV d'Armènia, Lleó V d'Armènia, Oshin, Oshin de Korikos, Regne Armeni de Cilícia, 10 d'octubre, 1297, 1310, 1321, 1332, 1341, 1342, 1343, 1344, 1380, 17 de novembre, 28 de desembre.

Amalric II de Xipre

Amalric de Lusignan (en francès, príncep de Tir i governador-rector-regent de Xipre (aprox. 1272 – Nicòsia, 5 de juny de 1310), de la família Lusignan, fill d'Hug III de Xipre i Isabel d'Ibelin; va usurpar el tron de Xipre al seu germà gran Enric II i es va mantenir al poder fins que fou assassinat quatre anys després.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Amalric II de Xipre · Veure més »

Cantacuzè

Cantacuzè, en grec Καντακουζηνός, plural, Καντακουζηνοί, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient, que encara que segurament ja existia abans dins la noblesa, comença a destacar al i encara actualment hi ha suposats descendents dels Cantacuzens.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Cantacuzè · Veure més »

Constantí I, príncep d'Armènia

Constantí I —Gosdantin I en armeni: Կոստանդին Ա— (vers 1060- 24 de gener de 1102) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Constantí I, príncep d'Armènia · Veure més »

Constantí II, príncep d'Armènia

Constantí II o Gosdantin II (armeni: Կոստանդին Բ) fou príncep del Regne Armeni de Cilícia, de la dinastia rubènida, que va succeir al seu pare Toros I el 1129.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Constantí II, príncep d'Armènia · Veure més »

Constantí V, príncep d'Armènia

Constantí V o Gosdantin V, numerat també com a Constantí IV i com a Constantí III (mort 1362) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharark després de l'assassinat de Guiu de Lusignan (Constantí IV) el 17 de novembre de 1344.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Constantí V, príncep d'Armènia · Veure més »

Guiu de Lusignan

Guiu (Guy) de Lusignan, Guiu de Jerusalem o Guiu de Xipre (vers 1150 o 1159/1160 – Nicòsia, 18 de juliol de 1194) fou un cavaller francès que a través del matrimoni amb Sibil·la de Jerusalem va esdevenir rei de Jerusalem, i va portar al regne al desastre a la Batalla de Hattin el 1187; el 1189 va assetjar Acre, que va conquerir finalment Ricard Cor de Lleó.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Guiu de Lusignan · Veure més »

Hethum I

Hethum I (armeni: Հեթում Ա) (vers 1200-1270) fou fill de Constantí de Barberon, de la dinastia hethumiana originada a Lampron, i d'Alícia o Alix de Lampron.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Hethum I · Veure més »

Joan de Poitiers-Lusignan

Joan de Lusignan (nascut vers 1300- mort 10 d'octubre de 1343), fou regent i camarlenc del Regne Armeni de Cilícia.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Joan de Poitiers-Lusignan · Veure més »

Lleó IV d'Armènia

Lleó IV o Levond IV (armeni: Լեիոն Գ) (1289-1307) fou rei del Regne Armeni de Cilícia, fill de Toros III, i va succeir al seu oncle Hethum II quan va abdicar el 1301.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Lleó IV d'Armènia · Veure més »

Lleó V d'Armènia

Lleó V o Levond V —en armeni Լեիոն Դ— (1309 – 28 d'agost de 1341) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill d'Oshin, a qui va succeir quan va morir el 20 de juliol de 1320.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Lleó V d'Armènia · Veure més »

Oshin

Oshin —en armeni Աիշին— (1282 – 20 de juliol de 1320)) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill de Lleó III, i va succeir el seu nebot Lleó IV quan va ser assassinat l'agost del 1307. La seva mare fou Kirana de Lampron. Pertanyia a la dinastia hethumiana. Va iniciar el regnat reunint un exèrcit amb el qual va expulsar els mongols del país. Va afavorir la unió entre les esglésies romana i armènia cosa que no tenia el suport popular. El 1309 Oshin, ex generalíssim i parent de la seva dona, fou executat per la mort de Toros III. El govern de Xipre que corresponia a Enric II de Xipre, fou usurpat pel cunyat d'Oshin, Amalric de Tir (Amalric II de Xipre), casat amb la seva germana Isabel. Enric II es va refugiar a la cort d'Oshin que el va retenir presoner, però el va alliberar el 1310 després de l'assassinat d'Amalric. Es va casar tres vegades. La primera amb la seva cosina Isabel de Korikos que va morir el 1310 i amb la qual va tenir el seu primer fill Lleó V. La segona amb Isabel de Lusignan (filla d'Hug III de Xipre i vídua de Constantí senyor de Neghir i Partzerpert) de la que es va divorciar el 1316 i va morir el 1319; la tercera amb una princesa de Nàpols, Joana d'Anjou (filla de Felip de Tàrent) amb la qual va tenir un segon fill de nom Jordi que devia morir jove. Va vendre a Jaume el Just les relíquies dels dos braços de santa Tecla. Va morir el 20 de juliol de 1320 i el va succeir el seu fill Lleó V, que només tenia 10 anys.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Oshin · Veure més »

Oshin de Korikos

Oshin de Korikos fou senyor (Oshin II) de Korikos i regent del Regne Armeni de Cilícia, fill d'Hethum l'historiador, al qual va succeir com a senyor de Korikos a la seva mort el 1314.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Oshin de Korikos · Veure més »

Regne Armeni de Cilícia

El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »

10 d'octubre

El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 10 d'octubre · Veure més »

1297

; Països Catalans.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1297 · Veure més »

1310

Sense descripció.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1310 · Veure més »

1321

Sense descripció.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1321 · Veure més »

1332

El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1332 · Veure més »

1341

El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1341 · Veure més »

1342

Sense descripció.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1342 · Veure més »

1343

El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1343 · Veure més »

1344

Sense descripció.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1344 · Veure més »

1380

Sense descripció.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 1380 · Veure més »

17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 17 de novembre · Veure més »

28 de desembre

El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.

Nou!!: Constantí IV, príncep d'Armènia і 28 de desembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Constantí IV d'Armènia Menor, Constantí IV d’Armènia Menor.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »