Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Ajuntament de Barcelona, Consell de Cent, Conseller Primer, Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Enfrontament del vectigal, Exèrcit Regular Austriacista, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran d'Antequera, Generalitat de Catalunya, Govern de Catalunya, Govern de Catalunya 1999-2003, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Segadors, Joan Fiveller, Jordi Pujol i Soley, Llista de Consellers en Cap de Barcelona, Milícia, Muralles de Barcelona, Olot, Rafael Casanova i Comes, Setge de Barcelona (1713-1714), 1257, 1542, 1576, 1649, 1713, 1714.
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Ajuntament de Barcelona · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Consell de Cent · Veure més »
Conseller Primer
El conseller primer del Govern és un membre del Govern de Catalunya amb competències pròpies, nomenat i separat del càrrec pel President de la Generalitat de Catalunya, donant-ne compte al Parlament.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Conseller Primer · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Corona d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Dinastia borbònica · Veure més »
Enfrontament del vectigal
Joan Fiveller exigeix a Ferran d'Antequera que pagui el vectigal de la carn (Ramon Tusquets i Maignon, 1885) Joan Fiveller a la porta de la Casa de la Ciutat (Barcelona) Lenfrontament del vectigal fou la reclamació efectuada el 1416 pel llavors conseller segon de Barcelona Joan Fiveller al rei Ferran I per tal que pagués el vectigal, l'impost sobre la carn que els compradors de la Casa del monarca adquirien a la ciutat, i del qual el rei pretenia quedar-ne exempt.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Enfrontament del vectigal · Veure més »
Exèrcit Regular Austriacista
LExèrcit Regular Austriacista fou llevat per Carles III per la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península Ibèrica.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Exèrcit Regular Austriacista · Veure més »
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Ferran d'Antequera · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Govern de Catalunya
Logotip oficial de la Generalitat de catalunya El Govern o Consell Executiu de Catalunya és una de les institucions estatutàries que conformen la Generalitat de Catalunya juntament amb el Parlament de Catalunya, el President de la Generalitat, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Govern de Catalunya · Veure més »
Govern de Catalunya 1999-2003
El govern de la Generalitat de Catalunya en el període 1999-2003, correspon a la '''VI legislatura''' del període democràtic.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Govern de Catalunya 1999-2003 · Veure més »
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Guerra dels Nou Anys · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Guerra dels Segadors · Veure més »
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Joan Fiveller · Veure més »
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Jordi Pujol i Soley · Veure més »
Llista de Consellers en Cap de Barcelona
El Conseller en Cap era un càrrec històric que provenia de la institució barcelonina del Consell de Cent.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Llista de Consellers en Cap de Barcelona · Veure més »
Milícia
Voluntàries armades a la guerra de Vietnam. Una milícia és un grup paramilitar format per ciutadans que s'uneixen per tal d'oferir serveis de defensa a un territori o a una ideologia.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Milícia · Veure més »
Muralles de Barcelona
Les muralles de Barcelona són, en essència, dos conjunts emmurallats diferenciats corresponents a èpoques històriques diferents.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Muralles de Barcelona · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Olot · Veure més »
Rafael Casanova i Comes
Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Rafael Casanova i Comes · Veure més »
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »
1257
Sense descripció.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і 1257 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і 1542 · Veure més »
1576
Sense descripció.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і 1576 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і 1649 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і 1713 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Conseller en cap de Barcelona і 1714 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Conseller en Cap, Conseller en Cap de Barcelona, Conseller en cap.
